Normes per a la presentació d`originals

Extensió dels articles

  • 42.000 caràcters incloent-hi les notes a peu de pàgina. En l’article es podran incloure apèndixs documentals i annexos sempre que tinguin una relació directament amb la temàtica i siguin necessaris per a la comprensió global de la recerca exposada i no comptaran dins del màxim de caràcters del text de l’article.

 

A la pàgina inicial s’inclouran les dades següents

  • Nom i cognoms de l'autor
  • Universitat o institució
  • Correu electrònic
  • Número ORCID
  • Títol de l'article en la llengua en la qual sigui escrit i la seva traducció a l'anglès
  • Resum en ambdues llengües, original i anglès (extensió màxima de cada un dels resums: 200 paraules)
  • 5 paraules clau en ambdues llengües

 

Idiomes         

  • La llengua de la revista és el català, per això es recomana la presentació d’articles en aquesta llengua però també s’acceptaran textos originals en castellà, anglès, francès i italià.

 

Font, interlineat i justificació

  • Cos del text: Times New Roman 12, interlineat 1,5.
  • Notes a peu de pàgina: Times New Roman 10, interlineat 1.
  • Bibliografia: Times New Roman 12, interlineat 1 dins de cada citació i doble entre citacions.
  • No es justificarà ni el cos del text ni les notes.
  • El fitxer per la tramesa dels articles serà en format Microsoft Word i es podrà demanar als autors i autores que enviïn les imatges, gràfiques i mapes en arxius independents, a més d’inserir aquestes figures dins del text.

 

Format de l’article

  • Títol en versaleta i negreta, centrat al mig del full, cos de lletra 14.
  • Nom de l’autor en negreta, filiació, correu  i ORCID.
  • En una primera nota al peu que s’anunciarà al costat del nom de l’autor mitjançant un asterisc, s’indicarà, si n’hi ha, el codi del projecte i / o del grup al qual pertany la recerca que es publica.
  • Els diferents títols dels capítols s’escriuran en versaleta, en negreta,  i cos de lletra 14 sense portar numeració. Hi podrà d’haver un capítol d’introducció que no cal que estigui indicat amb un títol, i un altre de conclusions que sí que haurà de distingir-se de la resta del text amb el títol pertinent. Després de les conclusions s’inclourà un darrer apartat amb la bibliografia completa. Si hi ha apèndixs documentals i annexos es situaran després de la bibliografia. 

 

CITACIONS

Es respectarà la llengua original. Eventualment es podrà incloure la traducció en nota al peu de pàgina.

 

Citacions breus (menys de 3 línies)

  • Entre cometes baixes («...»); en lletra rodona; dins del text

Exemple:

Tal com assenyala el mateix autor «... la institución del notariado público arraigó con tal fuerza que perduró sin cambios legales sustanciales hasta la pragmática de Alcalá de Henares de 1503.» (Calleja 2022:  425).

Les cometes altes (“...”) només s’utilitzaran per expressions idiomàtiques o per termes emprats amb un significat o accepció particular.

Exemple:

A les subscripcions notarials és habitual trobar dades sobre l’autoritat pública amb expressions com ara “notarii publici auctoritate regia” o “notarii publici pro domino rectore dicti loci”. 

 

Citacions extenses (més de tres línies)

  • Tot el paràgraf sagnat entrat;  sense «...»; cos de lletra 11

Exemple:

L’evolució del notariat en l’àmbit urbà es va produir de forma paulatina i, sovint, paral·lela a l’aparició d’altres figures dins dels consells municipals:

En suma, los indicios disponibles sugieren que en el segundo cuarto del siglo XIII la comunidad urbana de Ribadavia sumó a sus oficiales la figura del notario, presumiblemente laico, al que debía de requerir juramento y sobre cuyo número y transmisión del oficio debió existir cierto control. (Calleja 2022: 432)

 

Notes a peu de pàgina

  • S'anunciaran en el lloc escaient del text amb un número volat i sempre després dels signes de puntuació (, 3 ; 4 . 5)
  • S’utilitzaran principalment per aclariments al text o per citar fonts documentals.
  • Quan es cregui convenient, podran utilitzar-se per incloure la traducció de textos en altres idiomes diferents de l’idioma en el que està escrit l’article.

 

Citacions, referències bibliogràfiques, manuscrits i il·lustracions

  1. Citacions bibliogràfiques
  • Dins del text entre parèntesis  (Nicolai 2007)
  • Cognom de l’autor en versaleta seguit de l’any. Per anotar pàgines es posaran dos punts i el número de pàgina. Per les figures, cal posar coma i l'abreviatura (fig.). Els intervals de pàgines i figures s’indicaran amb guió entre els números: (Guàrdia, Mancho 2008: 45-47, fig. 3-4). Les pàgines intercalades es separaran amb comes: (Reynolds et al. 2000: 145, 154, fig. 3, 8)
  • Fins a tres autors, separats per una coma: (Colesanti, Piñol, Sakellariou, 2021)
  • Quatre o més autors se citarà en el text i en les notes el cognom del primer seguit de “et al.”: (Bezzina et al. 2022). A la bibliografia final, hi constarà el nom de tots els autors.
  • En el cas que en el document no hi consti el nom de l’autor, en publicacions col·lectives amb o sense editors, i en les actes de congressos, l’obra s’entrarà pel títol utilitzant les primeres paraules significatives del títol: (Mahomet 2001)
  • En el cas de trobar-se en procés de publicació es substituirà la data per l’expressió en premsa: (Saura en premsa)
  • En el cas de més d’una obra del mateix autor i any, es posaran lletres per ordre alfabètic després de la data: (Saura 2022a)
  1. Referències bibliogràfiques

Les referències bibliogràfiques completes han d’aparèixer de manera conjunta al final del text, introduïdes per la paraula “Bibliografia” escrita en versaleta, negreta i cos 14, ordenades alfabèticament  i amb separació doble entre cada entrada i espai simple dins la citació.

Les referències bibliogràfiques s'hauran de fer d'acord amb l’edició vigent de The Chicago manual of style i l’adaptació de les normes ISO 690 i ISO 690-2.

Llibres:

  • Cognom de l’autor en versaleta, seguit d’una coma i el nom complet seguit d’una coma. Si són diversos autors, cada un d’ells aniran seguits d’una coma.
  • No s’empraran mai les fórmules AAVV o VVAA.
  • La data anirà sempre després del nom de l’autor o autors i seguida d’un punt. Es podran citar obres en premsa, sempre i quan es tingui la certesa que es troben en procés d’edició. En aquest cas es substituirà l’any per la indicació “en premsa”.
  • En el cas que se citin dues obres, articles o llibres o altres contribucions, del mateix autor i any, es distingiran mitjançant l’ús de lletres en minúscula: a, b, c. En aquests casos no es repetirà el nom de l’autor i s’entrarà el text amb sagnat simple i precedit d’un guió (-). La resta de la referència no anirà sagnada.
  • Els títols de llibre i de revista aniran en cursiva. En tots els casos aniran seguits d’una coma.
  • Lloc d’edició en idioma original seguit de coma i a continuació l’editorial. Si es creu convenient s’introduirà el títol de la col·lecció i el número que ocupa el llibre, tot entre parèntesis.
  • En el cas d’un o més editors d’obres col·lectives es faran constar aquests noms després del títol, en rodona, amb la inicial del nom seguida d’un punt i el cognom, seguit sempre amb la fórmula ed. o eds. entre parèntesi i amb una coma després del parèntesi. En cas de més d’un editor es separaran amb comes.

Exemples:

Kessler, Herbert, 1994. Studies in pictorial narrative, London, The Pindar Press.

Bolós Masclans, Jordi, 2004a. Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Guyotjeannin, Olivier, Pycke, Jacques, Tock, Benoît-Michel, 1995. La Diplomatique médiévale, Turnhout, Brepols.

Alcover Cateura, Pablo José, 2021. El Mostassaf i els llibres de mostassaferia a la Corona d’Aragó (segles XIII-XVI), Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 84).

Mahomet, 2001, De Mahomet à Charlemagne: la Méditerranée et l'art, M. Andaloro, G. M. Borrás Gualis, E. Carbonell, R. Cassanelli (eds.), Paris, Citadelles & Mazenod.

Capítols de llibre:

  • Els títols de capítol en rodona i entre cometes (“títol”) seguits del títol del llibre en cursiva i seguit del nom (només inicial) i cognom (en lletra majúscula inicial i la resta en minúscula) seguit de les abreviatures (coord.) o (ed.) segons correspongui.
  • Lloc d’edició en idioma original seguit de coma i a continuació l’editorial. Si es creu convenient s’introduirà el títol de la col·lecció i el número que ocupa el llibre, tot entre parèntesis. La indicació de les pàgines va precedida de dos punts.

Exemples:

Suárez González, Ana, 2015.  “Cistercian  Scriptoria  in  the  Twelfth  and  Thirteenth  Centuries:  a  Starting  Point”, Culture and Society in Medieval Galicia, J. D’ Emilio (ed.), Leiden-Boston, Brill: 765-811.

Articles de revista:

  • Els títols d’article en rodona i entre cometes (“títol”) seguits del títol de la revista en cursiva, seguit d’una coma i a continuació el volum i/o el número. La indicació de les pàgines va precedida de dos punts.

Exemples:

Piñeiro  Pedreira, Sandra, 2020. “Del scriptor particular al notario público: los orígenes del notariado en la documentación privada de Santa María de Montederramo”, Boletín Auriense, 50: 97-128.

  • A les obres en format electrònic s’indicarà l’adreça URL completa i la data de consulta entre claudàtors [  ] seguint la fórmula següent: [2023 /11/07].
  • En cas d’indicar el DOI no caldrà posar la URL. El DOI anirà al final, precedit per l’abreviatura doi seguida de dos punts i sense posar la data de consulta i amb l’enllaç actiu.
  • De les obres en paper es procurarà donar, sempre que sigui possible en cas que existeixi la versió en línia, l’adreça URL dels articles i textos citats seguint el mateix model:

Venturelli, Paola, 2011. “La situla eburnea di Gotofredo del Duomo di Milano: segnalazione di quattro copie”, OADI: Rivista dell'Osservatorio per le Arti Decorative in Italia, 3: 15-58, http://www.unipa.it/oadi/oadiriv/?page_id=767, [2011/11/07]

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American Journal of Sociology, 65, 5: 569-576, doi: 10.1086/222787

 

Fonts manuscrites

Les referències es donaran sempre completes en nota a peu de pàgina i seguint les indicacions o models següents:

  • L’ordre de la cita serà la següent: Arxiu (sigles), Fons, Secció, Sèrie, Subsèrie, Signatura, Volum i número, folis.
  • Les diferents parts de la cita se separaran per comes i al final es posarà un punt.
  • Els títols dels volums es posaran en cursiva.
  • Només s’abreujarà el nom de l’arxiu a partir de la segona vegada que sigui citat i s’indicaran les sigles emprades entre parèntesi.
  • Si es cita un document en concret, s’inclourà la data després del títol del volum i abans de les pàgines. En el cas que el document abasti diverses dats es posaran les dues dates extremes separades per un guió. El format de la data serà sempre any mes dia. Lloc  sense cap separació de comes i només un punt abans del lloc o data tòpica. Si hi consta el dia de la setmana es situarà després del dia i separat per una coma.

Exemples:

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), 1B. Consell de Cent i 1C. Consellers-XVII, 1. Memorial 1370-1371. f. 7v-8r.

AHCB, Consellers, Testaments dels consellers, 1C-XVII, 1, Memorial 1370-1371, f. 9v-10r.

Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), Notaria Alcover, Manual 1, f. 9v.-10

AHAT, Vicariat i Oficialat, Manual notarial 1, 1261 març 19, f. 11

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB),  Bartomeu Requesens, Quartus liber testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum, 1482 març 27-1504 desembre 21. f. 13r-14v.

Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE),  Notaria Puigcerdà, 130-107-T2-70, Jaume Ripoll, Liber extraneorum, 1285 juliol 5, dimarts, f. 3.

Arxiu Capitular de Tortosa (ACT), Comú, calaix II, pergamí 31. 1389 gener 25. París.

En el cas d’editar algun corpus documental en un apèndix es seguiran les següents Normes de transcripció i edició de documents

Es considera necessari establir unes normes que s’han de seguir a l’hora de la transcripció i edició de documents. Aquestes normes estan basades en les que va elaborar i aprovar la Comissió Internacional de Diplomàtica després d’un acurat treball de recerca i del consens internacional i, si és necessari, s’adaptaran als textos que s’hagin d’editar i que presentin particularitats destacables.

  1. Cal respectar sempre la grafia del document original, amb les corresponents adaptacions indicades en els punts següents de manera que les paraules transcrites tinguin sentit. Si hi ha alguna errada o altres qüestions que es cregui necessari destacar s’indicaran en nota al peu.
  2. S’han de desenvolupar sempre les abreviatures en la seva totalitat, incloent les sigles.
  3. El text s’ha de puntuar segons els usos actuals. Igualment s’han d’usar els accents seguint els mateixos criteris, així com l’apòstrof, el punt volat i els guionets.
  4. S’eliminaran les consonants dobles a inici de paraula i, en canvi, es conserven quan es troben dins de la paraula.
  5. Les interpolacions s’indicaran entre < > situant-les en el mateix lloc en el que apareixen en el text original. Si és necessari s’afegirà una nota al peu de pàgina per qualsevol aclariment, per exemple, per remarcar un canvi en la grafia.
  6. Les llacunes produïdes per forats, taques o per una difícil lectura s’indicaran entre parèntesis quadrats [ ]. Si la paraula pot ser reconstruïda parcialment, ja sigui per una interpretació d’algunes lletres o pel context del document, les síl·labes o paraules senceres es situaran dins dels parèntesis quadrats. Si no es pot reconstruir s’indicarà amb tres punts suspensius d’aquesta manera […].Si és necessari s’afegirà una nota al peu de pàgina per qualsevol aclariment.
  7. Les paraules o frases que al document original apareixen interliniades s’indicaran escrivint-les a l’interior d’aquests signes: ⌈ ⌉ si l’interliniat és superior;  ⌊ ⌋  si l’interliniat és inferior.
  8. Quan en el document original manca una lletra o lletres en una paraula, ja sigui per un descuit de l’escrivent o per una qüestió de fonètica, s’inclourà la lletra que suposadament hi manca entre parèntesis quadrats [ ] per tal de poder comprendre el sentit de la paraula.
  9. Quan el document original presenta una paraula o una frase ratllada i aquesta es pot llegir, s’indicarà amb [ ]*. Vgr: [ els senyors conseylers ]*
  10. Les repeticions de lletres o paraules s’indiquen amb (sic).
  11. Quan el document original contingui lletres de repòs i que no van ser substituïdes per les corresponents inicials afil·ligranades s’indicaran entre claus: {...}
  12. S’assenyalarà amb punt volat les elisions que actualment no tenen representació gràfica i les aglutinacions de paraules amb pèrdua d’un element de la segona.
  13. Es regularitzarà l’ús de majúscules segons els usos actuals, independentment de l’ús que en faci el text original. S’ha de regularitzar a l’inici de paràgraf, després de punt, els noms propis i els topònims; en els noms referits a la divinitat, a la Mare de Déu, els sants i els noms de les festes de l’any; en els noms de lloc que comencen per la paraula Sant, Santo, Sanct, Sent, Sanctus, Sancta; en els títols de llibres del gènere que sigui i que apareguin enunciats en el text original.
  14. Les xifres numèriques es transcriuran segons apareixen en el text original.
  15. Si hi ha ordinals, es transcriuran segons el text original.
  16. S’utilitzarà la cursiva en aquelles paraules escrites en una llengua diferent a la del text principal.
  17. Es regularitzarà l’ús de la i  i de la j  i de la u i de la v independentment de la llengua del document original. Es mantindrà l’ús de y en els casos en els quals hauria de ser i .
  18. En els textos en català s’utilitzarà l’apòstrof quan la primera paraula hagi perdut algun dels elements (d’avui enlloc davui). Es conservarà l’ús de la ç en els casos ça, ço, çu; es regularitzarà en els casos de çe i çi per ce i ci.
  19. En els textos en castellà que utilitzin la s sigmàtica es transcriurà aquesta grafia com s o z segons si el so actual és d’una alveolar fricativa sorda s o d’una interdental fricativa sorda ce.
  20. Les paraules o frases que al text original estiguin subratllats es mantindran així en la transcripció, sense cap altra indicació.
  21. Les anotacions al marge es transcriuen entre [ ], afegint dins dels parèntesis quadrats el marge en el qual es troben Vgr.: [marge esquerre: Nota del Clavari  ]; [marge dret: Nota del mercat ]
  22.  Si el document original presenta textos escrits en columnes es transcriurà de la mateixa forma o, si l’editor ho creu convenient, es transcriurà a línia tirada precedit de parèntesis quadrats que inclourà el número de columna. Vgr. [columna esquerra]: Paer en cap, Joan Corià, paer segon, Joan Ferrer....
  23. Per indicar els canvis de línia o foli es seguiran els següents criteris:

            - Quan el document està escrit en format foli i el text sobrepassi la primera pàgina no s’indicarà el número de línia. S’indicarà el canvi de pàgina i foli, en el lloc corresponent, mitjançant  doble guió oblic // acompanyat del número de foli i si és recte o vers: Vgr. //1 o //9v.

            -Quan el document està escrit en un pergamí o paper s’indicarà el canvi de línia de cinc en cinc mitjançant un guió oblic / i en superíndex s’assenyala el numero de línia: Vgr: /5; /10

            -Els folis en blanc s’indicaran amb la corresponent numeració afegint (en blanc)

 

Taules, il·lustracions i peus d'il·lustració

  • La crida a la taula o la il·lustració es farà entre parèntesi (taula 1), (fig. 1) dins del text, al lloc que correspongui.
  • Els autors proporcionaran les taules en un arxiu a part i indicant, en el text, el lloc en el que s’hauran d’inserir i identificant-les amb el número corresponent: (taula 1), (taula 2), etc. A sota de cada taula hi haurà d’haver la següent informació:

Número de taula.

Títol o descriptor corresponent

Font d’on s’ha extret la informació i, si escau, indicar que és d’elaboració pròpia.

  • Només s’acceptarà una taula o una il·lustració per pàgina de l’article.
  • Els autors proporcionaran les il·lustracions digitalitzades amb un resolució mínima de 300 dpi i en format TIF o JPG.
  • No s’accepten il·lustracions integrades en un document word.
  • Les imatges s’enviaran per wetransfer.
  • Cada arxiu d’imatge s’identificarà amb el número de figura que li correspon en el text (fig. 1).
  • Juntament amb les imatges, s’enviarà un arxiu de text amb els peus de fotografia indicant sempre a quina figura corresponen i amb la següent informació:

Número de la figura.

Títol o descriptor corresponent.

Localització de l'obra i l'autor o, en tot cas, l'arxiu o institució que en tingui els drets de reproducció.

Per qüestions legals,  els autors dels articles són els responsables d'obtenir els drets o posar la fórmula “arxiu de l'autor”.