El Col·legi

 

Els notaris formen part d’un cos únic estatal adscrit al Ministeri de Justícia i sota el control i la inspecció del Col·legi de Notaris i de la Direcció General dels Registres i del Notariat.

El nombre de notaries existent a Catalunya es regula en el marc de la demarcació notarial que estableixen coordinadament el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Justícia. Cada cinc anys, si es considera necessari, i sempre cada deu anys, es procedeix a una revisió de la demarcació per ajustar les necessitats reals als nuclis de població i al volum d’activitat generat per tal d’assolir el millor servei a la ciutadania.

Existeixen 34 districtes notarials - 17 a la província de Barcelona, 6 a la província de Girona, 6 a la província de Lleida i 5 a la província de Tarragona -. Cadascun d’ells compta amb un Delegat i Sotsdelegat, que donen suport a la Junta Directiva en l’exercici de les seves funcions al territori.

El Col·legi és governat per la Junta General, formada per la totalitat dels notaris en actiu a Catalunya, la Junta Directiva, amb mandats per períodes de quatre anys, i el Degà, elegit igualment de manera directa.

L’accés a la professió i la remuneració

L’accés a aquest cos té lloc mitjançant una oposició, que es convoca aproximadament cada dos anys a nivell nacional.

Una vegada obtingut el títol els notaris, i en funció de les places vacants i la nota obtinguda, prenen possessió a la corresponent localitat.

La remuneració es regula per l’aranzel que fixa el Govern, és a dir, és el Ministeri de Justícia qui fixa el cost dels documents notarials.

El Notariat i el país

El Notariat gaudeix, gràcies al seu tarannà, d’un prestigi social i un arrelament remarcables adquirit d’una manera continuada mitjançant la redacció rigorosa dels documents i l’assessorament imparcial que els notaris presten cada dia a la ciutadania en el lloc i en el moment clau en què s’atorguen els actes i negocis jurídics de major transcendència personal i patrimonial.

Aquest arrelament s’ha fet palès d’una manera especial a Catalunya, on la societat civil té un gran dinamisme i vitalitat i on el Notariat ha contribuït d’una manera decisiva a la conservació i a l’evolució autònoma del dret privat: des del segle XIII i XIV en què per mitjà de la pràctica notarial s’introduí el Dret Romà i es creà el Dret marítim més ric de la Mediterrània, fins al segle XX, en què la participació del notaris en l’elaboració de la Compilació de 1960 o en el procés de renovació del Dret civil iniciat el 1984 i que està culminant en la redacció del Codi Civil de Catalunya ha estat rellevant i significativa, passant pels períodes en què el país ha estat mancat d’institucions legislatives pròpies i el Notariat ha adaptat a la realitat canviant de cada moment les lleis antigues.

D’altra banda, fins ben entrat el segle XIX, el Notariat català va mantenir viu l’ús de la llengua catalana en la documentació jurídica juntament amb el llatí i, a partir del segle XVIII, del castellà. I ara contribueix a recuperar-la d’acord amb la voluntat dels atorgants.

Finalment, els notaris han tingut sovint una intervenció rellevant en la vida pública catalana, sobretot en l’àmbit jurídic, però també en el polític, en l’econòmic i en el cultural. En aquest sentit, n’hi ha prou amb remarcar les personalitats de Félix M Falguera, Antoni Par, Ramon Faus Esteve, Enric Gabarró, Raimon Noguera, Lluís Figa Faura, Josep M. Puig Salellas o Lluís Roca-Sastre Muncunill, tots ells exdegans.

La realitat d’avui

Avui, el Col·legi de Notaris, com també el Notariat, és una institució moderna i oberta a tots els canvis sociològics, institucionals, jurídics i tecnològics del canvi de segle. Així, els notaris

  • han volgut adaptar-se a les noves necessitats de la contractació actual i fer-se garants dels drets dels consumidors i del més estricte compliment de la legalitat, tant en la contractació bancària com en les vendes empresarials d’habitatges
  • s’han integrat de bon grat en la nova estructura territorial del poder que resulta de l’Estat de les autonomies, col·laborant lleialment amb la Generalitat de Catalunya en tots els camps en què han estat requerits
  • s’han habituat als canvis legislatius constants en matèria civil, mercantil o fiscal en benefici de la seguretat en el tràfic jurídic i l’agilitat de les transaccions empresarials
  • s’han sumat a l’ús de les noves tecnologies en la professió, no només amb una informatització avançada de les oficines notarials, sinó també per mitjà de l’ús de la signatura electrònica i els mitjans telemàtics per a facilitar a la ciutadania i a les administracions públiques el compliment de la multiplicitat de tràmits i d’obligacions administratives i fiscals que exigeix la legislació vigent,

tot plegat sense oblidar una atenció especial vers les situacions de les persones més necessitades de tutela i atenció jurídica, com són, entre d’altres, les persones discapacitades i en situacions de vulnerabilitat o dependència.

La promoció de l’estudi del Dret i de la història

En el marc de la seva activitat cultural, el Col·legi edita dues revistes. Una, de periodicitat anual, és Estudis històrics i arxius de protocols que, amb el suport de la Fundació Noguera, publica estudis d’història del dret, de l’art, de l’economia i dels costums realitzat sobre la base de la documentació notarial. L’altra, La notaria, de periodicitat trimestral, és la revista jurídica més antiga d’Espanya. Des de l’inici de la seva darrera etapa, l’any 2010, recull articles d’opinió, d’actualitat, entrevistes, estudis, ressenyes i legislació d’interés per a l’exercici de la funció notaria.

Encara en aquest mateix àmbit de la formació jurídica continuada, el Col·legi, per mitjà de l’anomenada Comissió de Cultura, organitza periòdicament jornades d’estudi i de debat, conferències i sessions internes de treball sobre temes d’actualitat i d’interès. També col·labora amb les universitats catalanes en l’organització de cursos de postgrau, com són el de Dret urbanístic, de la Universitat Pompeu Fabra, o el de Dret privat i documentació, de la Universitat Internacional de Catalunya. Igualment, col·labora amb les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona en els pràcticum externs per a estudiants en pràctiques, amb la Universitat de Girona a la qual dóna suport per a la organització de les Jornades de Dret Civil Català a Tossa, i amb la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona amb la qual coorganitza els Congressos de Dret Civil Català de Tarragona.

El Col·legi compta amb una biblioteca jurídica especialitzada en les matèries de dret notarial, civil, mercantil i hipotecari per a ús dels notaris, però oberta, també, al públic especialitzat que ho sol·licita.

La Fundació dels Notaris de Catalunya

El Col·legi dóna empara a la Fundació dels Notaris de Catalunya, entitat sense ànim de lucre que recull tota l’acció social dels notaris de Catalunya i té com a principal objectiu donar ajut i suport a col·lectius desafavorits i vulnerables, necessitats d’especial protecció jurídica i social.