La pèrdua de l'habitatge per no poder fer front a les quotes dels préstecs hipotecaris és una trist realitat i una de les conseqüències potser més injustes i socialment inadmissibles de la crisi immobiliària. Davant aquesta situació de deutors en risc de perdre casa seva, la regulació sobre les clàusules abusives ha aportat elements d'indubtable interès que han estat capaços d'evitar - o, com a mínim, d'endarrerir-les conseqüències de l'execució hipotecària. És així com l'ús d'una eina pròpia del dret de consum ofereix un perfil nou i les clàusules abusives surten dels llibres especialitzats i es converteixen en tema popular: qui no ha sentit parlar d'elles? En tot aquest procés, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea té un paper fonamental: des de 2010 a 2017 pronuncia 15 sentències sobre aquest tema a petició de jutges espanyols que li pregunten per la interpretació d'aquest tipus de clàusules en els contractes de préstec hipotecari. Entre elles, destaca la trucada sentència Aziz el 2013, que obre la porta a nombroses qüestions que encara es discuteixen avui dia. Per tot això, aquest llibre pretén analitzar i sistematitzar les resolucions judicials del tribunal de Luxemburg sobre clàusules abusives en préstec hipotecari per determinar què ens aporta Europa en aquest procés i com aquelles solucions noves no sempre està d'acord amb la interpretació interna i tradicional. Tanmateix, és evident que les sentències del TJUE han desencadenat un procés de reinterpretació no només del dret de consum i de la contractació de préstecs hipotecaris amb consumidors, sinó també del dret processal aplicable a l'execució hipotecària. És una revolució en la forma d'entendre el dret aplicable a aquests productes financers que no ha fet més que començar.