Com apunta l'insigne jurista i notari Roberto Follia Camps, en la presentació d'aquesta obra, estem davant un verdader tractat sobre la representació voluntària mitjançant poder, encara que centrat en la innovadora figura del poder preventiu. El poder preventiu pel qual el poderdant confereix a l'apoderat l'encàrrec de cuidar dels seus assumptes en cas de patir una discapacitat que limiti seu natural capacitat d'actuar és una institució relativament recent i té seu origen en el corrent social que considera que la incapacitació és una fórmula arcaica que ha de superar-se. En la primera part de l'obra s'examina la incardinació del poder preventiu en el nostre ordenament jurídic i el que li poden aportar figures jurídiques generals, com el mandat, el poder i la representació. La segona part se centra en l'estudi de la regulació del poder preventiu en el Codi civil de Catalunya, comparant-ho també amb la normativa comú. De la contraposició dels articles 1.732 CC i 222-2 CCCat i els seus concordants sorgeix el que l'autor truca “la gran paradoxa” i que el lector descobrirà amb una barreja de sorpresa i desconcert. En la tercera part, de lege ferenda, l'autor formula la seva pròpia llei del poder preventiu, amb la particularitat de què amb la normativa i la doctrina actual pot endur-se a la pràctica tal hipotètica regulació, adaptat a les circumstàncies personals del poderdant i amb un sistema de supervisió que impedeixi que el poder preventiu es converteixi en un mitjà d'espoliació. Finalment, la quarta part està dedicada a la plasmació pràctica de les idees abocades amb anterioritat mitjançant uns formularis destinats a què cada poderdant pugui confeccionar un poder preventiu complet i eficaç. Per això es dóna un especial importància a les instruccions i a les clàusules de control, amb la qual cosa el poder preventiu es concep com una veritable autoregulació de la discapacitat de l'atorgant.