DECRET 131/2002, de 30 d’abril, de declaració del parc natural de la serra del Montsant.
A la comarca del Priorat es troba l’espai natural de la serra del Montsant. El seu particular relleu, la complicada orografia, l’elevada diversitat biològica i l’escàs grau d’artificialització configuren un paisatge singular i de gran valor que conté espècies vegetals d’interès i esdevé alhora una de les principals reserves de fauna de les serralades litorals mediterrànies.
La serra del Montsant està inclosa al Pla d’espais d’interès natural, aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. Entre les actuacions de desplegament previstes en el Pla es troba la declaració de la serra del Montsant com a parc natural.
D’acord amb això, efectuats els treballs tècnics corresponents per part del Departament de Medi Ambient i comptant amb la participació activa dels ajuntaments, dels representants dels diferents interessos de l’àmbit de l’espai natural i de les persones propietàries de finques que s’hi ubiquen, escau establir un règim de protecció i desenvolupament específic per a la serra del Montsant mitjançant la seva declaració com a parc natural, per tal de fer possible la conservació de l’espai d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat dels seus habitants, en el marc del que regula la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Article 1
Declaració de parc natural de la serra del Montsant
1.1 Es declara parc natural la serra del Montsant, situada a la comarca del Priorat, amb l’objecte de protegir-ne els valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, respectant-ne el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments.
1.2 La delimitació del parc natural s’estableix en l’annex d’aquest Decret.
Article 2
Règim de protecció
2.1 És d’aplicació en l’àmbit del parc natural de la serra del Montsant la regulació d’usos i activitats establerta pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. La delimitació descrita a l’annex d’aquest Decret té el caràcter de delimitació definitiva als efectes del que disposa l’article 16.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, pel que fa referència a l’espai de la serra del Montsant dins el Pla d’espais d’interès natural.
2.2 Els usos i aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders extensius, cinegètics, artesanals i recreatius tradicionals es continuaran desenvolupant de manera ordenada i de forma compatible amb la protecció de l’espai, d’acord amb el que estableixin els corresponents instruments de planificació, i sempre tenint en compte les mesures de prevenció d’incendis forestals.
2.3 Resta prohibida la implantació d’obres i d’instal·lacions que no estiguin vinculades amb els usos descrits a l’apartat anterior o els objectius de protecció i, si és el cas, de restauració dels sistemes naturals i el paisatge, sense perjudici del que s’estableix a la disposició transitòria d’aquest Decret. Excepcionalment, i d’acord amb els instruments de planificació i ordenació del parc natural regulats als articles 6 i 7 d’aquest Decret, poden autoritzar-se pels organismes que en cada cas siguin competents, amb l’informe vinculant previ de l’òrgan gestor, els equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos admesos en l’espai protegit.
2.4 Els usos públics s’han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l’espai, i no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits. Tenen caràcter preferent les activitats d’educació ambiental i les de coneixement i estudi de l’entorn.
2.5 Qualsevol activitat no prevista en aquest Decret i que signifiqui un risc per a la conservació de les espècies o els sistemes naturals de l’àrea protegida ha de comptar amb l’informe favorable de la Junta Rectora, i en els casos que regula la legislació vigent, cal l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental i la corresponent declaració d’impacte favorable.
2.6 D’acord amb l’article 12 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, els usos públics es desenvoluparan amb ple respecte als béns, els drets privats i les propietats existents.
2.7 A l’empara de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, s’estudiaran mesures agroambientals o similars a aplicar als terrenys de propietat privada que siguin objecte de conreu.
2.8 Per a la realització de qualsevol estudi biològic o geològic que afecti totalment o parcialment el parc natural, caldrà sol·licitar i obtenir l’autorització de la Junta Rectora.
Article 3
Règim urbanístic
En l’àmbit del parc natural de la serra del Montsant és d’aplicació el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i per la legislació urbanística vigent a Catalunya.
Article 4
Circulació motoritzada
La circulació motoritzada es regeix per la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i la seva normativa de desplegament.
Article 5
Ordenació i planificació de l’espai protegit
L’ordenació i la planificació de l’ús i la gestió del parc natural s’ha de dur a terme per mitjà dels instruments següents:
a) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge.
b) Pla rector d’ús i gestió.
Article 6
Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge
6.1 El Departament de Medi Ambient, conjuntament amb els ajuntaments de la zona, formularà i tramitarà, d’acord amb el que estableix l’article 5 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. Aquest pla es sotmet a la tramitació establerta per als plans especials de desplegament del Pla d’espais d’interès natural previs els informes exigibles per la legislació urbanística, l’informe del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, l’informe del Consell de Protecció de la Natura i l’informe de la Junta Rectora del parc i és aprovat pel Govern a proposta del Departament de Medi Ambient.
6.2 El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de la serra del Montsant, inclou, entre d’altres, les determinacions següents:
a) L’estructura general de l’ordenació de l’espai protegit i les actuacions necessàries per a implantar-la.
b) Les directrius i les normes generals d’ordenació, ús i gestió.
c) L’ordenació i la regulació dels usos i les activitats descrits a l’article 2.2 i desenvolupats a l’àmbit del parc natural.
d) La zonificació del territori, amb la reglamentació detallada de cada zona.
e) La catalogació dels indrets amb elements d’interès especialment rellevant, amb l’establiment de les disposicions que hi siguin d’aplicació.
f) L’inventariat, la catalogació i la valoració de l’estat de conservació dels sistemes naturals i les espècies animals i vegetals presents, amb la determinació de les mesures de protecció adequades per a la seva defensa, recuperació i protecció.
g) Totes aquelles altres mesures necessàries per a la conservació i desenvolupament sostenible de l’espai protegit.
Article 7
Pla rector d’ús i gestió
7.1 El Pla rector d’ús i gestió del parc natural de la serra del Montsant té per objecte programar les actuacions i establir les determinacions necessàries per al desenvolupament de la gestió del parc natural d’acord amb la regulació del Pla especial.
7.2 La formulació del Pla rector d’ús i gestió correspon a la unitat encarregada de la gestió del parc natural.
7.3 L’aprovació inicial i definitiva del Pla rector d’ús i gestió correspon al conseller o consellera de Medi Ambient amb l’informe previ de la Junta Rectora del parc natural de la serra del Montsant.
7.4 El Pla rector d’ús i gestió es revisa cada quatre anys.
Article 8
Òrgan gestor
8.1 La gestió del parc natural de la serra del Montsant es porta a terme pel director o directora del parc que actua d’acord amb les directrius de la Junta Rectora, i compta amb l’assessorament de les entitats socials i científiques, així com amb la participació, mitjançant el Consell de Cooperació, de les entitats representatives dels sectors socials interessats.
8.2 L’estructura de gestió del parc natural de la serra del Montsant s’adscriu al Departament de Medi Ambient i li corresponen les funcions següents:
a) Les funcions establertes per l’article 29.2 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals.
b) Les funcions de suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del parc natural.
c) Les funcions referents a la formulació del Pla rector d’ús i gestió del parc natural.
d) L’execució, si s’escau, de les obres i altres actuacions que requereixi la gestió de l’espai.
e) La resta de funcions que li encarregui la Junta Rectora.
Article 9
Direcció
9.1 El director o directora del parc natural és nomenat pel conseller o consellera de Medi Ambient, prèvia consulta a la Junta Rectora.
9.2 El director o directora té al seu càrrec el comandament de l’estructura de gestió i actua com a secretari o secretària de la Junta Rectora, dels acords de la qual n’ha d’efectuar la tramitació administrativa.
Article 10
Junta Rectora
10.1 La Junta Rectora del parc natural de la serra del Montsant és l’òrgan rector del parc natural de la serra del Montsant.
10.2 La Junta Rectora està composta pels membres següents:
Una persona representat del Departament de Medi Ambient.
Una persona representant del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Una persona representant del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Una persona representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Una persona representant del Departament de Cultura.
Una persona representant de la Diputació de Tarragona.
Una persona representant del Consell Comarcal del Priorat.
Quatre persones representants dels ajuntaments en l’àmbit del qual se situa el parc natural, elegits de comú acord entre els ajuntaments de l’àmbit del parc.
Tres persones propietàries particulars designades per l’entitat o associació que els representi.
Una persona representat de les entitats de protecció i defensa de la natura, que tinguin presència efectiva en l’àmbit del parc.
Una persona representant de la Federació Catalana de Caça.
El director o directora del parc natural.
10.3 La Junta Rectora té les funcions següents:
a) Establir, d’acord amb les disposicions reguladores del parc natural, les directrius per a exercir-ne la gestió.
b) Aprovar inicialment les memòries anuals de gestió. Proposar el pressupost anual d’acord amb les prioritats d’inversions en infraestructures i serveis dins l’àmbit del parc.
c) Coordinar les actuacions que afectin l’espai protegit de les distintes administracions actuants que hi són representades, i fer-ne el seguiment.
d) Ser objecte de consulta preceptiva abans de l’aprovació de les disposicions, els plans i els programes que es formulin per al parc natural.
e) Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millor protecció del parc natural, per al foment del coneixement i el gaudi ordenat dels seus valors i per a l’afavoriment de les activitats tradicionals, entre elles les agrícoles, ramaderes i forestals i el desenvolupament sostenible.
f) Proposar, si escau, un grau major de protecció per als espais que ho requereixin i proposar la declaració de noves figures de protecció o la modificació de les que estableix aquest Decret.
10.4 La Junta Rectora pot crear comissions específiques de caràcter temporal amb finalitats científiques i tècniques per a l’estudi i formulació de propostes per a la protecció dels valors del parc natural. Una comissió elaborarà un reglament de funcionament intern de la Junta Rectora.
10.5 El president o presidenta de la Junta Rectora és nomenat pel conseller o consellera de Medi Ambient d’entre els membres de la Junta Rectora a proposta de la mateixa Junta Rectora.
Article 11
Consell de Cooperació
11.1 El Consell de Cooperació és l’òrgan col·laborador en la gestió del parc natural, integrat per entitats i associacions representatives dels sectors socials interessats.
11.2 El Consell de Cooperació és integrat per persones representants de les entitats i associacions següents:
Tres persones representants del Departament de Medi Ambient.
Una persona representant del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Una persona representant del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.
Una persona representant del Departament d’Interior.
Una persona representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Una persona representant del Departament de Cultura.
Una persona representant de la Diputació de Tarragona.
Una persona representant del Consell Comarcal del Priorat.
Una persona representant de cada un dels ajuntaments en l’àmbit dels quals se situa el parc natural.
Quatre persones representants de les organitzacions professionals agràries en proporció als resultats de les eleccions a cambres agràries.
Quatre persones propietàries particulars designats per l’entitat o associació que els representi.
Tres persones representants dels moviments excursionistes, conservacionistes o de centres d’estudis de la zona en l’àmbit de la qual se situa el parc natural.
Una persona representant de l’Institut d’Estudis Catalans.
Una persona representant de les universitats catalanes.
Una persona representant de l’organització administrativa encarregada de la gestió dels parcs naturals.
Un tècnic o tècnica forestal responsable de la gestió pública de l’àrea del parc.
El director o directora del parc que actuarà com a secretari o secretària.
11.3 És president o presidenta del Consell de cooperació el president o presidenta de la Junta Rectora.
11.4 Són funcions del Consell de Cooperació:
a) Establir criteris i promoure mesures per a coordinar harmònicament els interessos i les activitats dels sectors representats amb els objectius i l’actuació del parc natural.
b) Fomentar la cooperació de les entitats que hi són representades o d’altres que es dediquin als mateixos objectius que els disposats en aquest Decret amb el parc natural i la seva gestió, i concertar amb aquesta finalitat actuacions d’interès comú.
c) Plantejar a les administracions actuants iniciatives, propostes i suggeriments adreçats a la defensa dels interessos representats i a l’assoliment de les finalitats de cooperació, harmonització i participació, i, en general, dels objectius específics de les àrees protegides.
d) Emetre informes sobre els afers que els altres òrgans del parc natural sotmetin a la seva consideració.
11.5 El Consell de Cooperació ha d’ésser informat regularment dels plans, els projectes i les actuacions duts a terme en la gestió del parc natural.
11.6 El Consell portarà a terme les funcions que se l’hi atribueixen incorporant la perspectiva de gènere. Així mateix, s’encarregarà del seguiment i validació permanent dels instruments o indicadors utilitzats amb la variant del gènere per desenvolupar les polítiques, projectes o programes proposats.
Article 12
Règim de finançament
Les actuacions que es duguin a terme en el parc natural es financen amb els recursos següents:
a) Aportacions dels pressupostos de la Generalitat.
b) Aportacions de les administracions integrades en la Junta Rectora del parc o de qualsevol altra entitat.
c) Ingressos procedents de l’explotació dels serveis d’ús públic del parc.
d) Ingressos procedents de les línies d’ajut i beneficis establertes a nivell comunitari, estatal i autonòmic.
e) Qualsevol altra aportació d’institucions, empreses o particulars destinada al finançament del parc natural.
Article 13
Informació i difusió ambiental
L’òrgan rector del parc natural de la serra del Montsant ha d’impulsar actuacions de sensibilització sobre els valors geològics, botànics, ecològics, paisatgístics i culturals protegits a l’àmbit del parc.
Disposicions addicionals
Primera
El parc natural de la serra del Montsant es regeix pel règim d’autonomia econòmica establert al Decret 84/1997, d’1 d’abril, sobre la gestió del règim d’autonomia econòmica dels espais naturals de protecció especial adscrits al Departament de Medi Ambient.
Segona
En el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, el Departament de Medi Ambient formularà i iniciarà la tramitació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge a què fa referència l’article 6.
Disposicions transitòries
—1 Mentre no s’aprovi el Pla especial de protecció del medi natural i paisatge del parc natural de la serra del Montsant que estableixi la regulació de les edificacions i les instal·lacions anteriors a la promulgació d’aquest Decret que siguin disconformes amb les seves determinacions, s’hi admetran obres de reparació i de millora que no impliquin ampliacions ni augment de volum, sempre que també siguin admeses pel planejament urbanístic. Igualment, els usos disconformes es poden mantenir sense augmentar-ne la intensitat.
—2 El Pla especial establirà, en els supòsits a què fa referència el punt anterior, les condicions d’ampliació, augment de volum i intensificació d’usos, sempre que resultin compatibles amb els objectius d’aquest Decret i que siguin també admeses pel planejament urbanístic.
Barcelona, 30 d’abril de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Ramon Espadaler i Parcerisas
Conseller de Medi Ambient
Annex
Delimitació del parc natural de la serra del Montsant
El parc natural de la serra del Montsant se situa entre els límits següents:
Terme municipal de la Morera de Montsant
El límit comença a la carretera TV-7021, de Cornudella de Montsant a la Morera de Montsant, en el punt on creua el barranc del Mas del Racó. Segueix per la carretera en direcció oest fins al punt quilomètric 1, de cota 713,74 m, on traça una línia recta en direcció nord d’uns 100 m fins la corba de nivell 800. Continua per aquesta corba de nivell en direcció oest fins al barranc del Racó del Vilar, pel qual baixa seguint el seu eix fins creuar el camí del Grau de Salfores. El límit transcorre per aquest camí en direcció oest fins una cruïlla de quatre pistes, on agafa la que surt en direcció sud, primer, i oest, després, fins la Cartoixa d’Escaladei. En aquest punt segueix el camí del Tancat fins que creua el barranc de Cabó. El límit segueix el barranc aigües avall fins creuar una pista que es dirigeix a Escaladei, continua per aquesta pista en direcció est fins una corba pronunciada al costat de la casa del Corral. En aquest punt traça una línia recta d’uns 250 m de llargada en direcció sud-est fins la cruïlla entre les carreteres de Torroja del Priorat a Escaladei i la de la Vilella Baixa a Poboleda. El límit segueix per aquesta darrera carretera en direcció a la Vilella Baixa fins creuar el terme municipal de la Vilella Alta.
Terme municipal de la Vilella Alta
El límit de l’espai continua per la carretera T-702, deixant a l’est el nucli de la Vilella Alta fins creuar el terme municipal de la Vilella Baixa.
Terme municipal de la Vilella Baixa
El límit de l’espai continua per la carretera T-702 durant uns 450 metres, on segueix per un camí que surt en direcció nord i creua el riu d’Escaladei. Segueix el riu fins trobar altre cop la carretera, per la qual continua inicialment en direcció oest i posteriorment en direcció nord fins una corba molt marcada, on creua el barranc que desguassa al Bosc de la Vila. El límit remunta aquest barranc en direcció nord fins a trobar una ramificació a l’oest, que segueix fins a arribar a la carena, segueix la carena en direcció sud-est fins un primer collet i baixa per un barranc en direcció sud fins creuar la carretera T-702, de la Vilella Baixa a Cabacés. Continua per la carretera en direcció oest fins creuar el terme municipal de Cabacés.
Terme municipal de Cabacés
El límit de l’espai continua per la carretera T-702 durant uns 1.200 m fins una corba molt marcada de la carretera, on baixa per la carena fins al riu Montsant, on travessa el límit del terme municipal de la Figuera.
Terme municipal de la Figuera
Continua pel riu aigües amunt fins el desguàs del torrent que baixa de la Costeta, al peu de la Pena Roja. Remunta aquest torrent en una llargada d’uns 700 metres, on agafa un carener secundari en direcció oest que enllaça amb la carena de la Pena Roja, ara en direcció sud-oest, fins el límit de terme municipal amb Cabacés. Segueix pel límit de terme en direcció nord fins que arriba al riu Montsant i fa una corba marcada a l’est.
Terme municipal de Cabacés
En el punt on el límit de terme enfila vers la direcció sud, el límit de l’espai puja per una carena molt marcada en direcció est, i travessa la carretera T-702. Continua per la carena, passa pel turó de cota 418,44 m, i el turó de cota 480,57 m, on ja porta una marcada orientació NNE, passa pel punt de cota planimètrica 507,89 m i més endavant gira en direcció est passant pel punt de cota 589,01 m. Un cop travessa la corba de nivell 610 de la serra de Cantacorbs, el límit tomba en direcció nord-oest per una carena que baixa cap a Cabacés durant uns 550 m fins trobar una pista que segueix en direcció nord fins el poliesportiu de Cabacés, el qual envolta per l’exterior. Posteriorment continua pel camí de la Foia fins creuar el barranc de les Covasses. En el punt on el camí creua el barranc, el límit traça una línia recta en direcció est, d’uns 480 m, fins arribar dalt la carena en el punt de cota planimètrica 528,87 m.
El límit segueix la carena en direcció nord-est i, després d’uns 600 m, gira en direcció nord-oest i baixa per una carena secundària fins creuar una pista que continua en la mateixa direcció. Aquesta pista creua el barranc de les Pinedes i, en la cruïlla de la Mesquita, continua en direcció nord-oest fins trobar la corba de nivell 375, que es recorre durant uns seixanta metres fins una barrancada per la qual es prossegueix en direcció nord-oest fins arribar a la carena de la serra de les Pinedes. El límit prossegueix per la carena en direcció nord-est fins trobar una pista per la qual continua en la mateixa direcció fins al límit de terme municipal entre Cabacés i la Bisbal de Falset.
Terme municipal de la Bisbal de Falset
El límit ressegueix la divisòria municipal en direcció nord-est fins trobar la carena de lo Telomar, passats els Colls Baixos, on la divisòria agafa la direcció est-sud-est. En aquest punt el límit baixa per la carena en direcció nord-oest fins el riu Montsant. Remunta la riba dreta durant uns 350 m, on traça una línia recta en direcció nord fins la carretera T-713, de la Bisbal de Falset a Margalef. A partir d’aquest punt prossegueix per la carretera T-713 en direcció a Margalef fins entrar al seu terme municipal.
Terme municipal de Margalef
El límit transcorre per la carretera T-713 i deixa el nucli urbà de Margalef fora de l’espai. En el punt on parteix el camí del Vilar, abans del barranc de les Ganyes, el límit traça una línia recta fins el punt de confluència del barranc amb el riu Montsant. A partir d’aquí, continua pel marge dret del riu Montsant en direcció est, primer, i nord, després, fins la confluència amb el barranc del Bromet. Segueix el curs d’aquest barranc en direcció nord fins la seva capçalera, on traça una línia recta de 200 m en direcció est fins la carretera de Reus a Fraga, C-242. En aquest punt, troba el límit de terme municipal amb Juncosa. Continua per la divisòria de termes municipals entre Margalef i Juncosa en direcció est i, posteriorment, entre Juncosa i Ulldemolins.
Terme municipal d’Ulldemolins
En el punt on la divisòria entre el terme municipal de Juncosa i el d’Ulldemolins creua la carretera C-242, el límit continua per aquesta, en direcció est, excepte en els casos en què la carretera entra al terme de Juncosa en els primers 700 metres de recorregut. En aquests casos el límit de l’espai el torna a constituir la divisòria de termes municipals. Continua per la carretera C-242 en direcció est fins un punt situat uns 300 m després de la cruïlla amb la carretera LE-7013, a la Pobla de Cèrvoles, on la carretera traça una corba molt tancada de 180º, en un petit collet de cota planimètrica 763,49 m. En aquest punt el límit davalla per una carena en direcció sud-est, primer, i sud, després, fins l’aiguabarreig entre el riu Montsant i el riu de Prades.
El límit remunta el curs del riu Montsant en direcció aproximada sud-est i el riuet del Teix (nom que rep el seu tram superior) fins al límit municipal amb Cornudella de Montsant.
Terme municipal de Cornudella de Montsant
La delimitació continua pel mateix riuet fins a la confluència del barranc de la Bova i per aquest fins a la del barranc de la Rasa fins a trobar una pista que baixa del grau del Montsant. Segueix aquesta pista en direcció a Albarca fins al collet Roig. En aquest punt el límit abandona el camí d’Albarca, de direcció predominant est, per continuar pel camí ral de Lleida a Reus, de direcció predominant sud. Travessa el collet de Miragüelos, lo segon Coll, i s’ajunta al camí vell d’Albarca. El límit continua pel camí vell d’Albarca en direcció nord-oest, primer, i sud, després, fins creuar la corba de nivell 680. Recorre aquesta corba de nivell fins que travessa el camí de sant Joan del Codolar a Cornudella, on deixa la corba de nivell per continuar pel camí, primer uns 320 m en direcció oest, i després uns 170 m en direcció sud-est fins una cruïlla amb una pista que baixa al barranc de Sant Joan.
El límit es dirigeix per aquesta pista fins al barranc de Sant Joan i, just en aquest punt, enfila per una barrancada en direcció oest fins la corba de nivell 700. La delimitació continua per aquesta corba de nivell entremig de feixes i conreus fins enllaçar amb una pista que puja des de la carretera TV-7021 als conreus de la font d’en Montaner. Segueix aquesta pista en direcció oest, travessa el barranc de les Comes del Morell, fins una corba tancada de 180º en què la pista marxa en direcció nord-est. En aquest punt segueix pel peu d’un marge de conreu de pedra seca en direcció oest, durant 70 m, entrant en el terme municipal de la Morera de Montsant.
Terme municipal de la Morera de Montsant
En el punt on s’acaba el marge de conreu, el límit traça una línia recta en direcció oest de 350 m fins el punt de cota planimètrica 674,35 m de la carretera TV-7021, de Cornudella de Montsant a la Morera de Montsant. El límit segueix aquesta carretera en direcció oest fins al punt d’inici de la delimitació.
