- Es tracta d’un facsímil que reprodueix l’escriptura pública que recull la col·locació de la primera pedra del temple barceloní, en 1882.
- El document original es conserva en l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, un dels tres arxius notarials més importants del món.
- Posa de relleu la importància de l’escriptura pública com expressió més solemne de l’ordenament jurídic per testimoniar fets històrics.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha lliurat aquesta tarda a Sa Santedat el Papa Lleó XIV, en l’audiència prèvia al multitudinari acte que tindrà lloc en l’Estadi Olímpic de Montjuïc, un facsímil de l’acta de col·locació de la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Es tracta d’un dels tres obsequis institucionals que el president ha lliurat avui a Sa Santedat amb motiu de la seva visita a Catalunya.
L’obsequi, lliurat durant l’audiència prevista a les 16 hores, és una còpia exacta del document notarial original, conservat en l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona del Col·legi Notarial de Catalunya. La reproducció recull una escriptura pública d’extraordinari valor històric: l’acta de col·locació de la primera pedra del temple barceloní, el 19 de març de 1882, a mans del bisbe Josep Urquinaona.
La reproducció consta de vuit folis, enquadernats a l’estil dels protocols notarials originals, amb coberta de pergamí, llaços granats i llom d’un centímetre i mig. Cal destacar que ha estat confeccionada de manera única i exclusiva amb motiu de la visita a Catalunya del Papa Lleó XIV, convertint-se així en l’únic exemplar existent avui dia.
Amb l’entrega d’aquest obsequi, es posa en valor el paper del Notariat en la preservació de la memòria històrica i del patrimoni documental, que permet reconstruir amb el màxim rigor jurídic episodis fonamentals, en aquest cas, de la història de Catalunya i de la ciutat de Barcelona. Aquest document notarial constitueix un testimoni singular de la construcció de la Sagrada Família i posa de relleu la importància de l’escriptura pública com expressió més solemne de l’ordenament jurídic per testimoniar fets històrics i perdurar al llarg del temps.
En els seus més de 18 quilòmetres lineals de documentació, l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona conserva també altres documents relacionats amb Antoni Gaudí, oberts a consulta pública, com a diverses escriptures de venda de terrenys del solar on posteriorment es va iniciar la construcció de la Sagrada Família (1881); la relació de béns immobles de Barcelona i Riudoms heretats per Antoni Gaudí i la seva neboda, Rosa Egea Gaudí (1908); o el cens emfitèutic d’uns terrenys del Parc Güell, constituït per Eusebi Güell a favor de Martí Trias Domènec, escriptura en la qual s’inclouen plànols de Gaudí (1901). També trobem l’inventari dels béns que va deixar l’arquitecte en el seu testament (1926), document que es farà públic el proper mes de novembre, coincidint amb el centenari de la seva autorització.
| L’acta de col·locació de la primera pedra L’acta notarial documenta que el 19 de març de 1882, festivitat de Sant Josep, es va procedir a la benedicció i col·locació de la primera pedra del futur Temple Expiatori dedicat a la Sagrada Família, al terme municipal de Sant Martí de Provençals. L’acte va ser autoritzat pel notari Francesc Planas Castelló, a requeriment de Josep Maria Bocabella Verdaguer, fundador de l’Associació Espiritual de Devots de San José. La cerimònia va tenir lloc en una illa de cases de l’Eixample delimitada pels carrers de Mallorca, Provença, Sardenya i Marina, on s’havia instal·lat un templet amb un altar. El succés va comptar amb la presència de destacades autoritats eclesiàstiques, civils i militars, encapçalades pel bisbe de Barcelona, José María Urquinaona i Bidot; el mariscal de camp Pedro de Cuenca, en nom i representació del Capità General; el president de l’Audiència, Víctor López de Manresa; el comandant de Marina, Juan Martínez Illescas, i el tinent d’alcalde Antonio Michel. En l’àmbit tècnic i acadèmic, van assistir Elías Rogent, director de l’Escola d’Arquitectura, i Francisco de Paula del Villar, arquitecte director encarregat de l’obra. Durant la solemnitat, el bisbe va beneir els terrenys on s’havia d’aixecar el temple monumental, envoltat de jardins per a l’ús públic i el recolliment espiritual. Posteriorment, es va col·locar la primera pedra, dins la qual es va dipositar una ampolla lacrada que contenia monedes, medalles i un pergamí. El text del pergamí, llegit públicament pel notari, invocava la protecció divina sota el pontificat de Lleó XIII i el regnat d’Alfons XII, expressant el desig que l’obra servís per exaltar la fe, la caritat i la pietat del país. L’acte va finalitzar amb la signatura dels assistents i la certificació notarial de la seva conformitat amb l’original. |
L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona: un referent europeu
L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, un fons documental únic a Europa que, al costat dels arxius notarials de París i Gènova, destaca a escala internacional per la seva antiguitat i rellevància. L’arxiu, que està allotjat en quatre plantes subterrànies, conserves manuals, llibres i protocols, font fonamental per a l’estudi de la història de Barcelona, des del segle XIII.
El conjunt de l’arxiu assoleix els 18 quilòmetres de prestatgeries i guarda més de 190.000 volums, dels quals 123.000 d’ells són protocols notarials; i 40.000 tenen més de 100 anys d’antiguitat i formen part de l’Arxiu Històric, accessibles per a consulta pública.
Actualment, l’Arxiu de Protocols de Barcelona ha digitalitzat més de 750.000 imatges procedents dels fons de notaris que van exercir la seva activitat professional entre el segle XIII i el segle XVI, que estan disponibles per a la seva consulta en línia, permetent una major accessibilitat a aquest patrimoni documental.
