- Quatre anys de la Llei de Jurisdicció Voluntària, una norma que ha descarregat els jutjats
- Durant els darrers quatre anys, més de 8.900 parelles catalanes han acudit a un notari per contraure matrimoni o per formalitzar el seu divorci
- Joan Carles Ollé, degà del Col·legi Notarial de Catalunya: “Aquesta Llei ha permès a milers de ciutadans solucionar els seus conflictes de manera ràpida i amb garanties plenes. Sens dubte, la nostra valoració d’aquests quatre primers anys és molt positiva”.
Al mes de juliol s’han complert quatre anys de l’entrada en vigor de la Llei de Jurisdicció Voluntària, una norma que va ampliar les competències dels notaris, cosa que ha suposat la desjudicialització de molts expedients que no estaven sotmesos a litigi. Des d’aleshores fins a l’abril del 2019 (dades consolidades), els notaris catalans han realitzat més de 15.800 actes de jurisdicció voluntària. els actes en matèria de família, com la celebració de matrimonis, separacions o divorcis, que aglutinen un 56% del total; i els de successions, entre ells la declaració d’hereus abintestat si són hereus col·laterals o la realització de l’inventari abans de decidir la acceptació o renúncia duna herència, amb un 20% La resta es distribueix entre diversos actes, com l’expedient de domini o la reclamació de deutes dineraris no contradits, entre d’altres.
Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei el juliol 2015, i fins a l’abril del 2019 (dades consolidades), els notaris catalans han realitzat 15.855 nous actes de jurisdicció voluntària, amb un augment del 157% durant el període juliol 2018-abril 2019 (últims dades consolidades) respecte al primer any (1.855 davant de 4.769). Tot i que el major increment es va produir durant el segon any de vigència de la Llei, quan el nombre d’actes de jurisdicció voluntària es duplica, la seva evolució ha estat constant, cosa que ha permès la desjudicialització de molts assumptes que no estaven sotmesos a litigi.
Per a Joan Carles Ollé, degà del Col·legi Notarial de Catalunya: “Aquesta Llei ha permès a milers de ciutadans solucionar els seus conflictes de manera ràpida i amb plenes garanties. A més, ha alliberat els jutges d’assumptes en què la seva intervenció no era necessària, cosa que ha ajudat a descongestionar els jutjats. Sens dubte, la nostra valoració d’aquests quatre primers anys és molt positiva”.
Matrimonis, separacions i divorcis davant notari
Una de les novetats més conegudes que va introduir aquesta llei va ser la possibilitat de casar-se, separar-se o divorciar-se davant de notari. De fet, la celebració de matrimonis (4.979) i de divorcis o separacions (3.925) aglutinen més de la meitat dels actes de jurisdicció voluntària realitzats en aquest període (56%). Així, prop de 8.900 parelles han acudit a un notari per contraure matrimoni, separar-se o divorciar-se (sempre que els cònjuges hi estiguin d’acord i no hi hagi fills menors a càrrec seu). La celebració de matrimonis davant de notari s’ha multiplicat per tres durant els primers anys de vigor de la llei (514 a 1.619). Pel que fa a les separacions o els divorcis, la demanda d’aquest acte s’ha incrementat un 117% durant aquest període (de 531 a 1153).
En el cas dels divorcis, a més, el notari, com feia el jutge, comprova que el conveni regulador de la suspensió de la vida en comú acordat per les parts s’atén a dret i és equitatiu per als dos membres de la parella, és a dir, que no inclou aspectes que discriminen un d’ells, i l’incorpora i protocol·litza dins de l’escriptura pública de divorci.
Actes en matèria de successions
La declaració d’hereus quan no hi ha testament previ (declaració d’hereus abintestat) ja era un dels actes de jurisdicció voluntària més demandat pels ciutadans i fa anys que es realitza davant de notari.
Però fins a l’entrada en vigor de la LJV, els notaris només tenien competència per declarar com a hereus abintestat ascendents, descendents i cònjuges del difunt. Amb la nova llei, els notaris van veure ampliades les seves competències a parents col·laterals, com germans, nebots, oncles o cosins de la persona morta. Si comparem les dades del quart any amb el primer any de vigència de la llei, la declaració d’hereus abintestat col·laterals va augmentar un 40% durant aquest període.
També en matèria de successions, la Llei de Jurisdicció Voluntària va atorgar als notaris la competència per fer l’inventari d’una herència abans de la seva acceptació o renúncia. La demanda d’aquest acte, encara poc conegut pels ciutadans, es va multiplicar per quatre.
Una altra de les novetats que va incorporar aquesta llei va ser la possibilitat que diversos hereus, quan el repartiment de l’herència estigui sent obstaculitzat per un altre, puguin acudir a un notari perquè enviïn a aquest últim una acta de notificació i requeriment, donant-li un termini de 30 dies naturals perquè decideixi si acceptarà la seva part o hi renunciarà. A l’acta també se li adverteix que, si no manifesta la seva voluntat en aquest temps, l’herència es considera acceptada, sense haver d’acudir als tribunals. Durant els quatre anys de vigència de la norma, la demanda d’aquest acte s’ha multiplicat per sis.
Altres actes de la Llei de Jurisdicció Voluntària
A més dels actes en matèria de família o de successions, la Llei de Jurisdicció Voluntària va introduir altres actes, com la reclamació de deutes dineraris no contradits (en què no hi ha una oposició prèvia del deutor). Un dels principals avantatges d’aquest acte és que, si en un termini de 20 dies, el deutor ni ha satisfet el deute ni s’hi ha oposat, l’acta de reclamació notarial adquireix caràcter executiu i es converteix en títol d’execució extrajudicial, cosa que permet al creditor interposar una demanda executiva i sol·licitar directament al jutjat l’embargament dels béns del deutor.
La conciliació davant de notari és una altra de les novetats que va incloure la Llei de Jurisdicció Voluntària i gràcies a la qual els ciutadans poden assolir acords abans d’arribar a un plet. La LJV atribueix als notaris competències per fer expedients de conciliació en controvèrsies mercantils, successòries o familiars. Per la seva preparació jurídica, imparcialitat i control de la Llei, els notaris només permetran que les parts arribin a un acord quan sigui legal i no vulneri els drets de cap.
