El passat 14 de setembre Joan Carles Ollé, Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, va comparèixer al Congrés dels Diputats per informar sobre la postura del notariat al voltant de les execucions hipotecàries, un problema social per al què els notaris ja han manifestat en anteriors ocasions la seva preocupació i sensibilitat.
En la seva compareixença, que es va produir dos mesos després de la que va fer al Parlament de Catalunya amb aquesta mateixa finalitat, Ollé va exposar la seva preocupació per “simplificar en excés una qüestió complexa que implica nombrosos matisos”. Així, va recordar que l’actual sistema hipotecari i la Llei Hipotecària per la què es regeix – i que enguany celebra el seu 150è aniversari –, “és un sistema molt garantista per a l’entitat financera, però que en contrapartida ha fet possible un crèdit accessible i uns tipus d’interès baixos, que han permès l’accés a la propietat a una gran majoria d’espanyols”. Tot i així, va manifestar que la crisi ha evidenciat algunes disfuncions del sistema que “és precís corregir per tal d’assolir una major equitat”.
En aquest sentit, va desaconsellar la dació en pagament amb efectes retroactius, afirmant que “per limitar la responsabilitat del deutor al be hipotecat és precís canviar la legislació vigent, fet que suposaria modificar un dels pilars fonamentals del dret d’obligacions, com és el principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor, i tindria importants conseqüències en altres àmbits”. En cas d’acceptar-se la introducció d’aquest sistema, Ollé va insistir en què “haurien d’evitar-se els efectes retroactius, donat que suposaria introduir un element important d’inseguretat jurídica que posaria en perill la solvència del sistema financer espanyol”. A més, tot i acceptar-se el seu caràcter irretroactiu, la seva introducció en el futur, segons diversos estudis econòmics, produiria un enduriment de les condicions financeres per a la concessió d’hipoteques, fet que acabaria perjudicant al conjunt de la ciutadania, sobre tot als sectors socials que tenen més dificultats d’accés a la vivenda i al finançament, com els joves. D’altra banda, va recordar que el sistema d’Estats Units, defensat des d’alguns sectors, ni és vigent a tots els Estats ni té equivalent a l’Europa continental, que “amb algunes diferències, segueix el mateix sistema espanyol de responsabilitat patrimonial il·limitada del deutor per raó de la hipoteca”, i va afirmar que precisament l’inici de la crisi financera i econòmica internacional es troba en el sistema hipotecari d’Estats Units, “que va fallar estrepitosament en el cas de les hipoteques subprime”.
En aquest sentit, va manifestar que “serien ben rebudes propostes correctives i optimitzadores”, implantant mesures que millorarien sensiblement la posició del deutor. Entre elles va destacar la necessitat de “modificar la regulació del concurs de particulars, que podria ser una alternativa molt vàlida a la dació en pagament”, en la mesura que es corregís el procediment actual que tendeix inexorablement a la liquidació, especialment per al supòsit de la vivenda familiar,” per a la què va sol·licitar un tractament especial. Així, va afirmar que seria necessari afavorir la negociació amb els bancs, amb l’objectiu de permetre evitar la liquidació en la mesura del possible. Va manifestar que caldrà veure com queda definitivament la reforma concursal, a punt d’aprovar-se, donat que inclou algunes propostes de procediments extrajudicials de caràcter preconcursal, per a particulars, que, de prosperar, serien un avenç molt important. I, de cara al futur, va proposar la necessitat d’aprovar una llei de Sobre Endeutament o Segona Oportunitat, per als supòsits d’insolvència sobrevinguda, com existeix en la majoria de països europeus del nostre entorn, i que permeti a les famílies no quedar perpètuament endeutades.
També va esmentar ”els vigents interessos de demora – superiors en moltes ocasions al vint per cent, que “són clarament excessius i caldria limitar-los”-, i la necessitat de millora tècnica del procediment que regula la Llei d’Enjudiciament Civil, essent prioritari “introduir noves causes d’oposició del deutor, molt insuficients en l’actualitat”. A més, va aplaudir el recent canvi a l’alça del valor mínim al què els bancs poden adquirir un immoble executat, elevat del 50% al 60%, petició que havien formulat des del notariat en reiterades ocasions. En aquest ordre de coses també va comentar que és precís “millorar la normativa de taxacions, sobre tot en el punt relatiu a la independència de les companyies taxadores respecte les entitats financeres.” Per últim, va recordar que recórrer al procediment notarial d’execució extrajudicial, evitant acudir als jutjats, permet reduir costos i disminuir el temps necessari per culminar el procés, donat l’actual col·lapse judicial, tot i que seria convenient millorar alguns aspectes d’aquest procediment per a la seva introducció generalitzada.
Ollé va finalitzar la seva intervenció recordant que l’actual sistema de seguretat jurídica preventiva espanyol ofereix un altíssim nivell de seguretat jurídica, gràcies a la presència i intervenció del notari, amb el control de legalitat, independència i imparcialitat que aporta, i la protecció que dispensa el registre. “Un sistema – va afirmar – que s’ha demostrat vàlid tant en l’etapa del boom econòmic com en la fase de crisi”. Finalment, va recordar el paper fonamental dels notaris en l’assessorament gratuït i reequilibrador, la transparència i la informació al ciutadà, tasca preventiva clau que podria ser molt útil potenciar encara més en el futur, oferint la corporació notarial la màxima disponibilitat i col·laboració amb l’Administració i els ciutadans per assolir aquests objectius.afirmó – que se ha demostrado válido tanto en la etapa del boom económico como en la fase de crisis”. Finalmente, recordó el papel fundamental de los notarios en el asesoramiento gratuito y reequilibrador, la transparencia y la información al ciudadano, labor preventiva clave que podría ser muy útil potenciar aún más en el futuro, ofreciendo la corporación notarial la máxima disponibilidad y colaboración con la Administración y los ciudadanos en estos objetivos.
