- L’acte va comptar amb la intervenció de Daniel-Sédar Senghor, president de la Unió Internacional del Notariat
- 200 juristes de la més destacada associació internacional en l’àmbit del Dret Civil es reuneixen aquesta setmana a Barcelona i a Madrid
Ahir a la tarda, al Col·legi de Notaris de Catalunya, va tenir lloc l’acte de benvinguda als 200 juristes, especialitzats en Dret Civil, membres de la prestigiosa Associació Henri Capitant. Procedents de 25 països, els membres d’aquesta associació es reuneixen aquesta setmana al nostre país per celebrar les “Jornades Espanyoles”, que tenen com a tema central “L’immaterial”.
L’acte, presidit pel degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat, Joan Carles Ollé, es va iniciar amb el discurs del president de la Unió Internacional del Notariat, el senegalès Daniel-Sédar Senghor, qui presideix la màxima institució notarial des del mes de gener passat i pel període 2014- 2016, sent el primer notari africà que assoleix la presidència de la UINL. En el seu discurs, Senghor va destacar “el dinamisme i la cooperació existent entre l’Associació Henri Capitant i la Unió Internacional del Notariat” i va recordar la figura de Rafael Núñez Lagos i de Juan Vallet de Goytisolo, notaris espanyols predecessors seus en el càrrec en el període 1956-1958 i 1977-1979 respectivament. El president de la Unió Internacional del Notariat va posar èmfasi en els reptes als quals s’enfronta el Notariat, “en un món on predomina la lectura economicista i tot es mesura en funció d’aquest criteri”, criticant el fet que “moltes de les institucions financeres internacionals que impulsen les polítiques econòmiques són sovint altament permeables a influències que són molt hostils al Notariat i desenvolupen instruments de mesura aliens a la cultura d’autenticitat.” Va defensar amb fermesa la vigència i importància del document públic com a prova d’autenticitat per “permetre, gràcies a ell, aconseguir la pau social i allunyar-se de la cultura del conflicte”. En aquest sentit, va apostar per l’elaboració d’uns paràmetres de qualificació allunyats dels criteris de l’índex utilitzat per “Doing Business” amb la finalitat de comptar amb “paràmetres que permetin l’avaluació objectiva del nostre acompliment econòmic i social”. Malgrat l’intent d’imposició del model denominat Common Law, oposat al del Notariat Llatí defensat des de la Unió Internacional, Senghor va afirmar la necessitat de “desenvolupar, a través d’un rigorós estudi, un indicador científic i objectiu per mesurar el valor econòmic i en termes de competitivitat de l’autenticitat, fixant-lo en relació al Producte Interior Brut de cada país, així com avaluar l’estalvi si s ‘eviten litigis. Tot això per demostrar el valor afegit del document autèntic”. D’aquesta manera, va concloure, “el fet de demostrar-ho científicament permetrà posar de manifest que la seguretat jurídica comporta inversió, creació de riquesa i llocs de treball”.
Per la seva part Denis Mazeud, president de l’Associació Henri Capitant, va destacar “la participació de professionals de les diferents branques del Dret i, especialment, del Notariat, una pluralitat que comporta una gran riquesa i que permet establir un debat, reflexions i un diàleg constructiu que s’allunya de posicions dogmàtiques i s’estableix en el marc del respecte a totes les opinions”.
L’acte va comptar també amb les intervencions del notari de Barcelona Xavier Roca Ferrer, i la magistrada del Tribunal Constitucional, Encarna Roca Trias, els qui van dissertar sobre “Creació, dret, justícia” i “La influència del Dret francès en la codificació espanyola” respectivament. Xavier Roca va analitzar a fons el concepte d’ “immaterial”, tema central de les Jornades, en el que va incloure “molts dels conceptes vinculats a l’empresa, com marques o patents”, aquells vinculats a Internet i a les noves tecnologies, i la propietat intel·lectual, equiparant l’esmentat concepte al de “creació” i basant-se en el concepte “de la transformació d’una idea en alguna cosa concreta.” Així, va exposar el concepte des del punt de vista filosòfic, partint del Dret Romà i passant per conceptes desenvolupats per Locke i Hegel fins als nostres dies. Va afirmar que “del concepte d’”“immaterial” s’arriba al de “material” i es reconeix la necessitat de comptar amb una protecció jurídica justa i igualitària per evitar la indefensió de l’autor”, i va finalitzar el seu discurs afirmant que “finalment, el sentit comú està per damunt de tots els drets i tots els jutges del món, fins i tot els drets morals de l’autor”.
Per la seva banda, Encarna Roca Trias va afirmar que “el segle XIX és el segle de les codificacions i encara avui, més de dos-cents anys després de la publicació del codi francès, aquest constitueix el referent de la cultura jurídica occidental.” Roca va afirmar que “la codificació civil espanyola comença més tard i es desenvolupa en un entorn difícil, i va donar com a fruit una llei civil molt plural, que fa possible diferents codis a Espanya, com és el cas del Codi Civil de Catalunya, reconeixent el dret com a part de la cultura d’una societat”. Va definir el Codi Civil com “la racionalització de les normes donada la necessitat d’evitar tant la inseguretat jurídica com l’arbitrarietat dels poders públics” i va assegurar que “la consolidació del codi espanyol es basa en el Codi Civil francès, mentre a Catalunya es pren com a referència el Codi Civil alemany, diferenciant-se el Dret Civil com element identitari”. En definitiva, va afirmar que “Espanya és un estat plurilegislatiu i la consolidació del Codi Civil té dues lectures principals: és una forma d’expressió d’una cultura jurídica particular, alhora que un instrument per aconseguir alguns objectius polítics”; i va afirmar que “el codi és pel seu compte un instrument i no una meta i amb el codi es poden implementar certes polítiques legals.” Com a conclusió, va assegurar que “ara els temps han canviat i cal veure l’evolució que prendrà la consolidació europea.”
Finalment, després d’un breu agraïment de Silvia Díaz Alabart, presidenta de la secció espanyola de l’Associació Henri Capitant, va concloure l’acte el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, qui va recordar que a Catalunya aquest any culminarà el procés de codificació del Codi civil català i va recordar que “els notaris, tant a Espanya com a Catalunya, tenim una gran tradició civilista i hem col·laborat des de sempre a mantenir, conservar i actualitzar el nostre Codi Civil, adaptant-lo a les necessitats dels ciutadans”. Així mateix, va recordar que “la realitat d’avui dia ve marcada pel fenomen de la globalització, la mundialització dels mercats i la internacionalització de les relacions jurídiques, que suposen la superació de les legislacions nacionals i que constantment entrin en joc els ordenaments jurídics de diversos països i, per tant, la matèria del dret internacional privat. Per això – va prosseguir – el paper del notari resulta cada vegada és més crucial per garantir la seguretat jurídica en els actes i contractes i l’aplicació d’acord amb dret de les diferents normatives, acomodant la voluntat de les parts a l’imperi de la llei aplicable en cada cas.” D’altra banda, va remarcar la vocació internacional del Notariat al nostre país, i va recordar la recent elecció de Barcelona com a seu de l’Acadèmia del Notariat Europeu, “el Centre de Formació dels Notaris d’Europa i Fòrum d’estudi”, i com a seu de la Comissió d’Assumptes Europeus de la Unió Internacional del Notariat, “que suposa un reconeixement al Notariat del nostre país, com a model i referent internacional, per la seva àmplia trajectòria i compromís en el desenvolupament de les relacions notarials internacionals.” Així mateix, va assegurar que “la Unió Europea ha entès que el seu futur passa per l’enfortiment de la “Europa dels ciutadans”, és a dir, de l’Europa que té per objecte les relacions que s’estableixen entre els seus ciutadans i, en conseqüència, del Dret que regula les seves relacions, que és el Dret privat”. Finalment, va concloure afirmant que “en una societat globalitzada, en el marc del procés de construcció europeu, en continu canvi, davant l’avanç imparable de la tecnologia, amb el consumidor com a eix prioritari, i la creixent complexitat tècnica derivada de la internacionalització de les relacions jurídiques i de la pròpia evolució de la societat, situen la figura del notari en una nova centralitat jurídica, i el dels juristes en una posició immillorable i irrenunciable per detectar les necessitats reals dels ciutadans i ajustar el marc legal i la seva aplicació a les mateixes” i va assegurar que “els juristes ens hem adaptat, i hem de continuar fent-ho, a les noves realitats econòmiques, polítiques i socials per donar resposta a les necessitats dels ciutadans
L’Associació Henri Capitant
L’Associació Henri Capitant va ser fundada a París en 1935, sota l’autoritat d’Enrique Capitant, professor de la Facultat de Dret de París, per un grup de juristes de diferents països de llengua francesa, entre ells procedents de Bèlgica, Luxemburg, Quebec i Suïssa, quedant posteriorment oberta a totes les nacionalitats. Reuneix a molt diversos professionals de l’àmbit jurídic, entre ells notaris, advocats, magistrats i acadèmics, amb l’objectiu d’establir relacions entre juristes vinculats a la cultura jurídica romanista en general i, especialment, de tradició francesa, i organitzar periòdicament congressos, seminaris o col·loquis, nacionals o internacionals, consagrats a l’estudi de temes jurídics que permetin posar en relleu els valors de la cultura jurídica llatina.
Es reuneix tant a França com en qualsevol altre país del món i compta amb representació en 55 països, constituint avui dia la primera i més important associació internacional en l’àmbit del Dret Civil.
