- Va pronunciar la conferència “Creixement i desigualtat: la polèmica sobre els desequilibris del capitalisme al segle XXI” al Col·legi Notarial de Catalunya
- “Cal plantejar una reforma sobre el capitalisme”
- “No hi haurà creixement sense una política de redistribució que es comenci a aplicar seriosament”
Ramon Tamames, doctor en Ciències Econòmiques i en Dret, catedràtic emèrit d’Estructura Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, Doctor Honoris causa per diferents universitats i signant de la Constitució espanyola, va pronunciar ahir al Col·legi Notarial de Catalunya la conferència “Creixement i desigualtat” : la polèmica sobre els desequilibris del capitalisme al segle XXI”.
Davant de diverses personalitats de l’àmbit econòmic i jurídic, Tamames va afirmar que “el capitalisme ha tingut una vida llarga, però ara cal plantejar una reforma”. El problema rau, segons Tamames, que “els països de la Unió Europea haurien de pensar en un programa per atacar les situacions que provoquen desequilibris en la desigualtat de riquesa i renda però, en lloc de fer-ho, se centren en la recerca del creixement” . Així, va afirmar que el creixement té a veure amb la redistribució de la riquesa, però hi ha d’haver plantejaments polítics que contemplin que totes dues es compatibilitzin. En aquest sentit, i davant “el problema de la corrupció, que ha arribat a uns nivells extraordinaris i davant de la burocràcia pública, que ha desbordat totes les previsions, cal una millor regulació de la democràcia”. Pel que fa a les possibles solucions per “combatre la tendència actual d’un capitalisme que concentra la riquesa i augmenta el desequilibri entre riquesa i renda, cosa que fa molt difícil recuperar l’economia europea”, va afirmar que “els salaris han arribat a un nivell que ja no poden incentivar la recuperació mitjançant l’augment del consum”. Així, ha assegurat que “una necessària millor distribució de la riquesa només és possible amb nous plantejaments de la Seguretat Social, en educació, en habitatges de protecció oficial, lleis de dependència, política fiscal i ajuda al desenvolupament, entre d’altres”. En aquest context, va citar el naixement del partit polític “Podem” com “una reacció davant d’aquestes desigualtats”, definint-lo com “una reacció molt sana que té la prova de foc a veure si serà capaç d’organitzar-se en un partit que mantingui les seves tesis , impossibles en molts aspectes”.
En el marc europeu, Ramon Tamames va assegurar que “Europa ha de mantenir els incentius i la competència, però alhora han d’haver correctius del mercat i una fiscalitat adequada per combinar creixement amb redistribució, que és la base de la democràcia”. I va afirmar que “la igualtat d’oportunitats ha de tenir una base fiscal i econòmica”, però va assegurar que “avui estem emmanillats per un baix creixement i una possible tercera rescissió europea”.
Pel que fa al pacte d’estabilitat i creixement que es va establir després de crear-se la zona de l’euro, com a continuació dels criteris de Maastritch, Tamames va afirmar que ja està superat i “hi hauria d’haver un altre pacte amb indicadors diferents, ja que els econòmics ja estan superats” Preguntat sobre l’actual aposta d’Alemanya, que marca el pas europeu, per l’austeritat, va afirmar que “Alemanya està presonera dels objectius globals i això provoca que les doctrines socialdemòcrates quedin en un segon pla i en lloc seu s’apliquin idees ortodoxes com l’austeritat” I va prosseguir: “Hi ha una lluita ideològica i de doctrines i els partits socialdemòcrates s’apunten a aquesta situació”. Després d’afirmar que el món actual es divideix en tres grans grups, els països emergents – els que lideren actualment el creixement, amb un 25% de població i un 25% de renda, sent aquells amb més creixement en temps de crisi i que millor han aprofitat la globalització-; els països en vies de desenvolupament –amb el 60% de la població i un 10% de renda–; i l’anomenat grup de països rics –amb un 10% de la població i un 60% de la renda abans de començar la crisi–, va assegurar que “la distribució de la renda s’ha deteriorat notablement amb la crisi i, de fet, les estadístiques de l’Eurostat posen de manifest que Espanya és el país on la crisi ha creat el desequilibri més gran en la distribució de la riquesa”, tot i que va puntualitzar que no es contempla l’economia submergida, que va estimar en aproximadament un 25% i per a la qual va reivindicar l’elaboració d’un estudi a fons. Tamames va assegurar que “en aquest moment tot es posposa a recuperar el creixement i això pot provocar un cercle viciós perquè no hi haurà creixement sense una política de redistribució que es comenci a aplicar seriosament”. També va afirmar que el Banc Central Europeu no acaba de trobar el seu rumb, i que és complicat que ho aconsegueixi “atès que la va unir a Europa és relativa, ja que un dels seus membres, que maneja el 40% del mercat financer – en referència a Regne Unit – està fora de l’euro i un 20% d’Europa és fora de la Unió”.
Al llarg de la seva exposició, Tamames va dissertar àmpliament sobre l’evolució del capitalisme, basant-se en les assercions del francès Thomas Piketty a la seva obra “El capitalisme al segle XXI” (2013), remuntant-se als primers treballs d’anàlisi sobre la desigualtat en el segle XVIII, i analitzant des dels primers estudis de l’escola clàssica d’economia de William Petty Adam Smith, Thomas Maltus o David Ricardo, passant per Karl Marx i Engels, entre d’altres.
