El passat 24 de febrer, Jaime Lamo de Espinosa, catedràtic emèrit d’Economia, enginyer agrònom i ex ministre d’Agricultura va pronunciar al Col·legi la conferència”Joaquín Costa: Jurista, Agrarista i Regeneracionista”.
En un acte presidit per Joan Carles Ollé, degà del Col·legi, en la seva introducció Ollé va voler destacar que Costa “fou una figura jurídica i intel·lectual de primer ordre, qui va plantejar un profund regeneracionisme en el sentit més ampli, i un notari amb idees molt vigents encara”. I va manifestar ser considerat “un avançat a la seva època” donat que, ja en l’època de debat de la Llei del Notariat, aprovada l’any 1862, “va reivindicar la funció pública del notari, proposta absolutament vigent avui dia en que, més que mai, la figura del notari se centra en el servei al ciutadà i aquest constitueix el centre neuràlgic de la professió”.
El conferenciant va destacar l’ampli ventall d’àmbits en què Costa va destacar, entre ells “ com a universitari, historiador, jurista, notari, advocat de l’Estat, polígraf, articulista, assagista, conferenciant, orador, professor d’institut de lliure ensenyament, aragonès i patriota”. Tot i que molts han intentat apropiar-se ideològicament del seu pensament i de la seva persona va assegurar que “era un espanyol de tots, desgarrat per la crisi que l’impulsa a defensar la regeneració i apostar per fer una Espanya nova i, sobretot, europea”. En els trenta anys reals de producció d’obra, compresos entre el final de la 1a República i l’arribada d’Alfons XII, en destaca la seva extensa obra, sent-ne la més crítica “Oligarquía y Caciquismo”, que constitueix una denúncia enorme del sistema polític canovista de la restauració.
Com a Jurista, Lamo de Espinosa en va destacar “ser un jurista col·losal, sent la seva carrera i el seu ofici”, actuant primer com a professor i lletrat, i ingressant posteriorment al cos notarial l’any 1888 com a notari a Jaén, obtenint el número 1 de la promoció. Només ingressar-hi el ponent va voler exposar que “ja escriu sobre la necessitat de la reorganització del notariat, del registre i de l’Administració de Justícia, fet que mostra la seva forta personalitat”.
Posteriorment, comença a destacar com a polític – tot i que no va legislar mai – i agrarista. En aquest sentit, viu la crisis de finals del segle XIX, a la que defineix com a “fonamentalment agrària i només evitable des del punt de vista agrari”, afirmant que “la salvació passa per convertir les terres en terres de regadiu”. El tema hidràulic és la seva gran obsessió, sent la seva obra de referència “Política Hidràulica” (1880). En aquest sentit, sempre va defensar “una Espanya de fruiters, vinyes i oliveres” i el lliurecanvisme i la teoria del lliure aranzel.
Pel que fa a la seva vessant regeneracionista, que el conferenciant va ubicar sobretot en el període 1868-1874, en un moment de profunda crisi econòmica, Joaquín Costa reclama “disminuir el deute i clama contra la despesa pública”. Parla de la crisi constitucional dins la crisi de la nació i planteja canvis radicals en l’aplicació de recursos – dedicant més diners a educació i investigació, “com a factor imprescindible per refer l’espanyol en un motlle europeu”, augmentar la productivitat, millorar les infraestructures, afavorir el crèdit, canviar la legislació social, sanejar i europeïtzar la moneda i canviar l’educació nacional “de manera que es recuperi la confiança europea en Espanya”, un poder judicial digne, més poder local, renovar el liberalisme abstracte i realista per neoliberalisme orgànic, i substantiu, i construir el que anomena com la “Unió Ibèrica”.
Lamo de Espinosa va tancar la seva intervenció afirmant que, com ell mateix es definia, “Joaquín Costa era un “labrego aragonès forrat d’intel·lectual i va representar la lluita per la tradició des de la tradició mateixa, a més d’omplir l’Espanya del moment d’idees per transformar-la. En definitiva, fou un excepcional notari i advocat de l’Estat, singular agrarista, gran definidor de la política agrària i el millor dels nostres regeneracionistes”.
