- Mort fa poc més d’un any, va ser Degà de la institució de 1999 a 2004
- Joan Carles Ollé: “Sent vigents les grans línies mestres que va marcar el seu lideratge, també hem obert nous camins per a la professió”
- En el transcurs de l’acte es va presentar un llibre-homenatge a la seva figura
El Col·legi de Notaris de Catalunya va acollir dimecres passat un acte en homenatge a José Félix Belloch Julbe, qui va ser Degà de la institució en el període 1999-2004. L’acte va ser presidit per Jordi Jané, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya i va comptar amb les intervencions de l’actual Degà, Joan Carles Ollé Favaró; Juan Bolás Alfonso, notari de Madrid i expresident del Consell General del Notariat, qui va glossar àmpliament la figura de l’homenatjat; Juan Alberto Belloch, germà de l’homenatjat i exministre de Justícia; Adolfo Pries Picardo, notari de Fuenlabrada; José Alberto Marín, vicedegà del Col·legi de Notaris de Catalunya; i Juan José López Burniol, notari.
En el transcurs de la seva intervenció Juan Bolás Alfonso, notari de Madrid i expresident del Consell General del Notariat va voler fer un reconeixement públic a la importància que va tenir José Félix Belloch durant el seu mandat al Consell General del Notariat, època en que l’homenatjat va ocupar la vicepresidència de la institució. Va destacar “el seu talent i empenta, indispensable per a l’impuls de les reformes que vam haver d’emprendre” i el va definir com “un notari de reconegut prestigi, bon jurista i col·laborador amb la Universitat, marcant la diferència la seva gran vocació per la política corporativa.” Després de repassar la seva biografia, va aprofundir en la política corporativa notarial del Consell General del Notariat en aquell moment, en la que “el pensament polític de José Félix Belloch va ser regit per l’ideari de l’Associació Foro Notarial, basat a donar a conèixer millor la funció notarial i l’assessorament gratuït, imparcial i reequilibrador del notari; a transmetre que la intervenció notarial ofereix la màxima seguretat possible; en la reforma dels aranzels d’acord amb criteris de racionalitat i economia; i en la renovació del marc normatiu i la promulgació d’una nova llei de seguretat jurídica preventiva.” Al llarg d’aquests anys Bolás va distingir tres etapes: des de la fundació de l’Associació fins que Belloch va ser vicepresident – en la que va destacar la importància de les noves tecnologies -; els sis anys en què va ocupar la vicepresidència del Consell General del Notariat – centrat a donar a conèixer millor la funció notarial, perfeccionar el sistema evitant duplicitats, la relació amb els registradors, la necessitat d’una llei de seguretat jurídica preventiva, la unificació de la fe pública extrajudicial amb la fusió amb el cos de corredors de comerç, la reforma de la mutualitat, i un impuls definitiu a les noves tecnologies amb la creació d’Ancert -; i l’etapa posterior a 2005 fins a la seva mort, en què “s’aprecia cert desencant, tot i que va seguir lluitant per a la modernització del notariat i del sistema de justícia”. En definitiva, Bolás va afirmar que “José Félix Belloch va defensar la necessitat d’una llei de reforma, de la qual va marcar les directrius, perquè va considerar que en el segle XXI el sistema no pot ni eixamplar-se ni estirar-se més sense passar per un debat social i parlamentari que desemboqui en una llei per a la seva reforma encaminada a optimitzar la seva eficàcia, eliminant disfuncions, amb la posada al dia dels seus instruments públics, la racionalització de costos i la revisió de l’estatut personal dels funcionaris”. Va concloure la seva intervenció assegurant que “José Félix Belloch va ser, per damunt de tot, un visionari de la política corporativa, un revulsiu per superar postures conservadores i un impulsor de reformes per a la modernització del notariat”.
Juan Alberto Belloch, germà de l’homenatjat i exministre de Justícia, va definir al seu germà com “un dels meus mestres, bo, íntegre, intel·ligent, honest i just.” Va recordar la tradició política de la seva família i l’interès del seu germà per la política, i va afirmar que “ell estimava profundament al notariat, sentia un vertader afecte per la seva professió. La seva obsessió va ser la seguretat jurídica preventiva i que el notariat s’adaptés al segle XXI”. Va finalitzar la seva intervenció assegurant que “va ser un gran notari que va estimar molt al notariat i als seus companys i els va respectar com pocs.”
Adolfo Pries Picardo, notari de Fuenlabrada i qui fou president del Consell General de Corredors de comerç i agents de canvi i borsa en el moment de la fusió amb el notariat, va mostrar el seu agraïment “per com va gestionar la fusió i va saber trobar els interessos que ens unien davant de posicions enfrontades”. I va prosseguir: “Va veure que el futur de la seguretat jurídica preventiva havia de ser comú i havia d’orientar-se al benefici de la societat, sumant funcions, persones i capacitats”. A partir d’allà, va explicar, “mantenint el respecte a persones i a formes documentals es va dissenyar la idea d’un cos únic més fort i més capaç de respondre al que la societat demandava de nosaltres”. Va afirmar que va ser clau en la constitució de la comissió que va començar a redactar una llei “que ha estat extremadament curta i pràctica, aparentment senzilla, i que gràcies a això no ha presentat problemes en la seva execució i desenvolupament.” Finalment, va assegurar que això és “la millor prova de que va ser un visionari de la política corporativa, i mostra de la seva intel·ligència, clarividència, perspectiva de futur, generositat i impressionant capacitat de treball”.
José Alberto Marín, vicedegà del Col·legi de Notaris de Catalunya, va voler destacar la seva faceta associativa en l’àmbit de la política notarial. D’ell va destacar que el seu principal actiu va ser “saber estimular a un grup de notaris més jove que ell a participar i impulsar la política corporativa, despertar en notaris de carrer l’esperit de lluita corporativa i de superació de la professió.” Va afirmar que la seva pròpia participació a Foro Notarial i la política corporativa va ser motivada “per l’actitud de José Félix Belloch, que et feia estar en deute moral amb la professió” i va recordar en les seves paraules que “res que no sigui socialment útil té futur.” Va destacar “la seva coherència”, per damunt de tot, i “la seva capacitat per mobilitzar amb el seu exemple a persones a les que el seu estatus personal i professional empenyia a viure còmodament sense cap compromís polític notarial”.
Juan José López Burniol, notari, va recordar en la seva intervenció que va conèixer a l’homenatjat quan estudiaven l’oposició i el va definir com “un mediterrani, potent com a opositor, d’intel·ligència poderosa i fina, voluntat ferma, memòria excel·lent, cultura àmplia, curiositat universal, entusiasme contagiós i notòria seguretat intel·lectual en si mateix”. Va destacar “el seu interès per la història, la política, la situació del país i el seu futur” i va recordar els seus inicis a la notaria de Calaf o en Ronda, abans d’establir-se a Barcelona. Entre les seves qualitats va destacar el ser “intel·ligent i agut, ràpid i enginyós, minuciós, analític, original i ocurrent però sòlid i segur, massa impulsiu i ingenu per a la política general.” Va concloure la seva intervenció afirmant que “José Félix Belloch va ser algú lleial i, per damunt de tot, era bo en el bon sentit de la paraula bo. Exemplar en la seva conducta i admirable pel seu entusiasme, la seva dedicació i la seva bondat.”
En la seva intervenció Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, va destacar el perfil polièdric de José Félix Belloch reflectit en cinc vessants: com a degà – en què va destacar el reforç a l’estructura del Col·legi, les excel·lents relacions amb la Generalitat i la seva gran capacitat política per dialogar amb els poders públics -; com a líder de l’associacionisme notarial – sent un dels grans líders, lluitador incansable de la democràcia corporativa, i jugant un paper importantíssim en la modernització de la professió -; com a líder notarial – coliderant el Consell General del Notariat, impulsant grans canvis com la fusió amb els corredors de comerç, l’aposta tecnològica i la defensa de la funció -; com a brillant escriptor – i gran especialista en seguretat jurídica preventiva -; i el seu perfil humà – definint-lo com a un “home intens, adversari temible dialècticament, lleial i bondadós amb els seus amics”-. Ollé va afirmar que “els qui actualment tenim responsabilitats corporatives, i tot i ser vigents aquestes grans línies mestres, també hem obert nous camins per a la professió, impulsant noves funcions en el camp de la solució alternativa de conflictes, amb una especial atenció a la matèria de consumidors, la revisió de la demarcació notarial, aspectes aranzelaris, el reforç de l’estructura del Consell General del Notariat o l’aprovació del codi deontològic, entre d’altres.” Finalment, va voler recordar que “el notariat ha anat consolidant un projecte en diferents etapes dels últims quinze anys. Es pot considerar, en conjunt, un projecte de modernització de la professió. No cal, com a vegades erròniament es diu, pensar i dissenyar un nou projecte de futur sinó, per contra, actualitzar, completar, millorar i seleccionar unes línies d’actuació que han anat sedimentant els successius equips corporatius els últims anys.”
Finalment Jordi Jané, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, va tancar l’acte recordant la coincidència dels seus inicis en la Comissió de Justícia del Congrés, el 1999, amb el deganat i la vicepresidència del Consell General del Notariat de José Félix Belloch, el mateix any. D’aquesta etapa va rememorar la col·laboració en “el projecte de llei d’enjudiciament civil, que va entrar en vigor el gener de l’any 2000, o el pacte entre el cos de corredors de comerç i el notariat, que es va gestar a Catalunya”. Va definir a Belloch com “una persona preparada, brillant, moderna, treballadora, amb molt impuls, loquaç, intel·ligent i molt vehement, que defensava amb convicció els seus postulats i teatralitzava la defensa de les seves posicions. Era singular i era un líder.” I va prosseguir: “amb un esperit modern i obert va canviar la percepció de la professió del notariat.” Finalment va recordar que la llei de seguretat jurídica preventiva per la qual tant va treballar “no s’ha aconseguit perquè requereix d’una major complicitat entre registradors i notaris” i va reivindicar el paper d’àrbitre del notariat “en un moment en què és necessària la persuasió, el diàleg i els punts de trobada”. Va concloure la seva intervenció afirmant que “el notariat és una professió amb arrels i amb futur, ja que les Corts segueixen impulsant reformes per donar valor a la funció del notariat i noves normatives permeten que tingui noves funcions”.
En el transcurs de l’acte també es va presentar un llibre-homenatge a la figura de José Félix Belloch que recull escrits de diversos notaris que repassen el seu perfil biogràfic, corporatiu i els seus estudis doctrinals.
