- Celebrada la Jornada Hipotecària sobre Control de Transparència i Clàusules Abusives, clausurada pel Ministre de Justícia, Rafael Catalá
- També reclamen el control de legalitat efectiu de les clàusules abusives
- Rafael Catalá: “Pretenem donar més força, estabilitat i garanties a un sistema que ha funcionat relativament bé”
En el marc de la Jornada Hipotecària sobre Control de Transparència i Clàusules Abusives que va tenir lloc ahir al vespre al Col∙legi de Notaris de Catalunya, el degà de la institució, Joan Carles Ollé, va destacar que “el nostre sistema hipotecari ha permès l’accés a la propietat d’un percentatge molt alt de ciutadans” i “en essència continua essent un bon sistema, amb tipus d’interès baixos, molt garantista i dotat d’un alt nivell de seguretat jurídica”. D’altra banda, va mostrar el compromís del notariat amb les reformes legals en marxa per tal de “corregir puntuals desajustos legals que han creat situacions d’indefensió del consumidor en el marc hipotecari i adaptar‐nos a la legislació i jurisprudència europea en matèria de control de transparència i abusivitat”.
Una vegada més, va demanar que “el legislador posi al nostre abast les normes legals i instruments jurídics que ens permetin garantir amb la màxima eficàcia els paràmetres òptims de controls de legalitat, transparència i abusivitat”. En aquest sentit, va assegurar que “els notaris ens hem trobat entre l’espasa i la paret ja que la societat ens demana les màximes garanties i controls però, en canvi, la legislació vigent no ens dóna plenament aquests mitjans jurídics”.
El degà del Col∙legi de Notaris de Catalunya va valorar positivament la majoria de mesures previstes en l’avantprojecte de llei regulador dels contractes de crèdit immobiliari, entre les que va destacar la proposta de “que el notari intervingui en la fase precontractual, assessorant i informant als deutors hipotecaris i controlant legalment que se’ls ha lliurat la informació precontractual en el termini de set dies anterior a l’autorització de l’escriptura, el que s’incorporarà a un acta notarial prèvia”, si bé també ha ressaltat la importància “que entre la informació prèvia hi hagi el projecte de contracte a atorgar i el dret a la lliure elecció de notari”.
Finalment, va enumerar els punts de la reforma hipotecària que el notariat considera essencials:
- ‐ cal modificar l’article 84 de la Llei de consumidors i usuaris, donat que només permet denegar la inscripció d’una clàusula si prèviament ha estat declarada nul∙la per una sentència inscrita en el Registre de Condicions Generals de contractació o està prohibida per la llei. Segons Ollé, “aquest sistema ha fallat estrepitosament. No és bo ni per als consumidors ni per a les entitats financeres. “
- ‐ cal l’atribució al notari del control de legalitat efectiu i ampli, que li permeti refusar l’autorització de l’escriptura quan el contracte no compleixi amb la normativa hipotecària i la legalitat vigent. Ollé afirma que “si el contracte no s’ajusta a la normativa vigent, el notari ha de tenir la potestat de denegar l’autorització”.
- ‐ cal que el control de transparència que el notari realitzarà en la fase preliminar, concretat en un acta notarial que haurà d’autoritzar en el termini dels set dies anteriors a l’autorització de l’escriptura, tingui un caràcter pràcticament obligatori per al deutor.
- ‐ discrepa de la mesura que proposa que el deutor subscrigui una expressió manuscrita que s’incorporaria a l’acta prèvia autoritzada en la fase preliminar. Segons Ollé, “la garantia per al consumidor ha de ser el control de transparència i assessorament i informació que facilitarà el notari”.
- ‐ proposa que el notari faci un test de transparència i comprensibilitat al deutor i l’incorpori a l’acta prèvia. D’aquesta manera, mitjançant preguntes clares i senzilles el notari s’assegurarà de que el prestatari ha rebut i entès tota la informació, clàusules i aspectes essencials del contracte.
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va cloure la Jornada i va reiterar el seu “compromís per augmentar la protecció dels consumidors”, que es materialitza en el projecte de reforma de la llei hipotecària, “a través de la transposició de la directiva 2014/17 de la Unió Europea en l’àmbit dels contractes de crèdit immobiliari”. En aquest sentit, va enumerar alguns dels principals canvis que es preveu que introdueixi, entre ells “la regulació en detall de la publicitat de les hipoteques; la recuperació d’una relació proporcional entre ingressos i deute; una valoració de les garanties hipotecàries independent de les entitats financeres; la necessitat que les entitats financeres proporcionin informació clara i solvent sobre el producte financer; o la desvinculació dels salaris dels professionals de les entitats financeres del nombre de crèdits”, entre d’altres. També va assegurar que, després de les recents sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’aprofitarà “per enfortir el sistema per la via de la transparència, confiança i garantia recíproca entre les parts”. D’aquesta manera, “en la fase precontractual s’establirà un període de 7 dies previs en què el projecte d’escriptura haurà d’estar a disposició del particular per tal que el notari li aclareixi dubtes i l’adverteixi de la repercussió de la signtaura”. A més, “l’entitat financera haurà d’advertir de les clàusules més rellevants del contracte, així com de totes les despeses derivades de la signatura de la hipoteca”. Quan a la fase contractual, el projecte contempla que “el notari aixequi acta de que el particular ha rebut les explicacions necessàries i ha entès les clàusules, formalitzant‐se així la declaració expressa de que n’assumeix les obligacions”.
A més, el ministre de Justícia va recollir la proposta notarial i també va fer esment a la possibilitat de “que en el moment de la signatura es faci un test que demostri que el ciutadà té el coneixement necessari per signar”. Finalment, va assegurar que per tal de detectar i poder denegar clàusules abusives, es procedirà a reformar tant la llei hipotecària com l’article 48 de la Llei de consumidors – petició formulada pels notaris ‐ , a més d’adaptar‐se la llei a la doctrina del Tribunal Suprem en aspectes com els interessos de demora. Addicionalment, va afirmar, es procedirà a introduir mesures de caràcter processal ‐ amb la reforma de la llei d’enjudiciament civil, que permetrà que el jutge estableixi mesures cautelars en la fase executiva‐ i en processos declaratius. Finalment, va cloure la seva intervenció assegurant que amb totes aquestes mesures “pretenem donar més força, estabilitat i garanties a un sistema que ha funcionat prou bé. ”
La Jornada va ser inaugurada per Francisco Javier Gómez Gálligo, director general dels Registres i del Notariat, i va comptar amb la participació d’Ángel Serrano, notari de Barcelona; Jesús Sánchez, advocat; Javier Gutiérrez de Cabiedes, director de l’assessoria jurídica (àrea contenciosa) de CaixaBank; Juan Gómez, notari de Sabadell; Francisco Ramos, catedràtic de Dret Processal de la Universitat Pompeu Fabra; José Ma Fernández Seijoo, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona; i Ma José Beato, secretària general de Banc de Sabadell. La conferència posterior va anar a càrrec de Pedro José Vela Torres, magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem.
