LEY 4/1998, 12 de marzo, de protección de Cap de Creus



LEY 4/1998, 12 de marzo, de protección de Cap de Creus

EL PRESIDENTE

DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA

Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que establece el artículo 33.2 del Estatuto de autonomía de Cataluña, promulgo la siguiente

LEY

La península del cabo de Creus es la punta más oriental de la península Ibérica y, a su vez, el extremo mediterráneo del Pirineo axial. Se trata de un espacio natural de primer orden, dotado de una singular configuración geológica, con estructuras y afloramientos que forman un conjunto único a nivel mundial, fundamental para la comprensión de la evolución geológica de los terrenos más antiguos de Cataluña. Desde el punto de vista biológico, resultan especialmente destacables la diversidad y riqueza del patrimonio vegetal, consecuencias directas de su situación biogeográfica, la coexistencia de elementos mediterráneos y extramediterráneos y la presencia de numerosas especies raras, algunas endémicas. La multiplicidad de biotopos tiene su correspondencia a nivel faunístico, donde es necesario remarcar el elevado potencial de recuperación natural que ofrece aún este espacio. Especialmente reconocidos son sus extraordinarios valores paisajísticos, con la excepcional belleza de los ambientes litorales que contrasta con la de los parajes interiores, donde muy frecuentemente la acción secular humana ha incidido esencialmente en la armónica y peculiar configuración del actual paisaje.

Las aguas que rodean la península del cabo de Creus son limpias y con índices muy bajos de contaminación. La morfología de la costa. con acantilados, rocas, islotes y arrecifes, calas y bahías, y la naturaleza de sus fondos, de roca que pueden alcanzar grandes profundidades) y de sedimentos, ofrecen también una amplísima diversidad de hábitats para los organismos marinos, diversidad que se traduce en una extraordinaria riqueza submarina. Algares y fondos coralígenos son sus mejores testimonios. La explotación pesquera secular así como la turística más reciente han dejado allí su huella, especialmente en las comunidades de peces; sin embargo, la riqueza de la zona, incluida su ictiofauna, es evidente. Desde antiguo, la pesca ha constituido para la humanidad una fuente importante de alimentos y trabajo y se ha considerado un don ¡limitado. No obstante, los últimos desarrollos de los conocimientos y la evolución dinámica de las pesquerias han hecho desvanecer estos mitos para constatar que los recursos acuático a pesar de ser renovables, son limitados y debe someterse a una ordenación adecuada si se quiere que sean sostenibles. Las Naciones Unidas han promovido, entre otros, el Derecho del mar (1982), y en Cancún en el año 1992 le fue encomendada la preparación de un código de conducta para la pesca responsable. En 1995 el Código ha sido adoptado por la comunidad de las Naciones Unidas. Los principios, criterios y medidas que se establecen en el mismo son los que deben resolver y, a su vez, permitir la implantación de las normas y conductas para la gestión de los recursos marinos en la zona del cabo de Creus.

Una mención a parte merecen el rico patrimonio arquitectónico, del que el monasterio de Sant Pere de Rodes, el castillo de Sant Salvador y el castillo de Carmençó representan el punto culminante, y el interés de los yacimientos arqueológicos terrestres y marinos y de los parajes dalinianos de Portlligat.

Todos estos valores justificarían por sí solos la necesidad de garantizar su conservación mediante un régimen especial que lo dotase de una reglamentación y una gestión de carácter integrado y especialmente cuidadosas. Por otra parte. el hecho de que este espacio natural se halle inmerso en una zona de intensa actividad turística, que genera una presión cada vez mayor, reclama la adopción, con carácter de urgencia, de los mecanismos necesarios para evitar futuras amenazas al mismo y canalizar debidamente su uso público. Esta perentoriedad está acentuada por la grave problemática de los incendios forestales de la zona, que requiere también un tratamiento específico e integrado.

Por los citados motivos, el espacio natural de Cap de Creus ha sido incluido en el Plan de espacios de interés natural, que, de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 12/1985, de 13 de junio, de espacios naturales, fue aprobado por el Gobierno de la Generalidad mediante el Decreto 328/1992, de 14 de diciembre. Entre las determinaciones del Plan relativas a dicho espacio, cabe señalar que, en razón de la compleja problemática que presenta, se prevé la formulación de un texto legislativo que debe determinar los mecanismos adecuados para lograr su protección y gestión integradas.

De acuerdo con las consideraciones expuestas, la presente Ley configura un régimen jurídico y de gestión especial consistente en la aplicación de un conjunto articulado de modalidades jurídicas de protección, en la promulgación de las normas generales que deben regir el espacio protegido, en la institución de un sistema jerarquizado de instrumentos de ordenación y planificación del uso del territorio y sus recursos, y de la configuración de los órganos y mecanismos para la gestión del espacio natural protegido.

La presente Ley declara parque natural al cabo de Creus y su entorno marino. En el interior se establecen tres áreas de protección más intensiva, mediante la declaración de parajes naturales de interés nacional, de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 12/1985, de 13 de junio, de espacios naturales. Se trata, respectivamente, de las áreas de cabo Gros -cabo de Creus, de punta Falconera- cabo de Norfeu, con las respectivas zonas que los rodean, y de los niveles culminantes y las umbrías de las sierras de Pau y de Redes. Dentro de los dos primeros y en los ámbitos marinos adyacentes se establecen reservas naturales integrales y reservas naturales parciales, figuras que, de acuerdo con la citada Ley, suponen un grado de protección particularmente estricto. Por otra parte, se establecen varios ámbitos de ordenación específica en zonas donde será necesario adaptar el régimen normativo de la Ley a la realidad física y jurídica que actualmente presentan los respectivos terrenos. Para el desarrollo del régimen general de protección previsto por la Ley, el Plan especial de protección del medio natural y el paisaje, figura regulada por la citada Ley 12/1985, de 13 de junio, debe establecer los aspectos globales y estratégicos de la ordenación del Parque Natural. De acuerdo con las determinaciones del Plan especial, el Plan rector de uso y gestión, sujeto a revisiones periódicas, debe contener las disposiciones de carácter temporal necesarias. De otro modo, para la aplicación de dichos planes, deben formularse planes y programas específicos.

Asimismo, la Ley establece los órganos y mecanismos de gestión necesarios. Se crea la Junta Rectora del Parque Natural de Cap de Creus, formada por representantes de las administraciones actuantes, que tiene, entre otras tareas, la de fijar las directrices de gestión y controlar su cumplimiento. La ejecución material de esta gestión corresponde a una unidad autónoma bajo las órdenes del director o directora del Parque, adscrita a la Administración de la Generalidad y dotada de autonomía orgánica y financiera a fin de garantizar su capacidad operativa. La Ley crea también el Consejo de Cooperación, que tiene por objeto facilitar una participación efectiva en la gestión del espacio protegido de ¡os organismos representativos de los distintos sectores sociales interesados.

La presente Ley recoge la posibilidad de constituir un consorcio de acuerdo con la actual legislación de régimen local y del régimen jurídico de las administraciones públicas y de¡ procedimiento administrativo común, con la presencia de todas las administraciones actuantes con incidencia en el Parque Natural.

Finalmente, la Ley dispone la aplicación de mecanismos de indemnización en los casos en que, de acuerdo con la legislación general en materia de espacios naturales, resulte necesaria, y establece medidas destinadas a proteger la legalidad y sancionar a las personas infractoras, que actualizan y refuerzan las ya establecidas en la legislación de carácter general.

Se establece que la Junta Rectora del Parque Natural de Cap de Creus, conjuntamente con las juntas rectoras del Parque Natural de los Aiguamolls de I'Empordá y del Paraje Natural de Interés Nacional de la Vertiente Sur del Massís de l'Albera, puede realizar las conexiones biológicas necesarias, en el marco de las respectivas competencias.

CAPÍTULO I

Objetivos y ámbitos de protección

Artículo 1

Objeto

1. El objeto de la presente Ley es el establecimiento de un régimen jurídico y de gestión para la preservación estricta y la restauración, cuando proceda, de los sistemas naturales terrestres y marinos de la península del cabo de Creus. de los valores geológicos, botánicos, faunísticos y ecológicos y de los elementos de interés cultural que contiene y de la integridad de su paisaje.

2. Se delimitan un conjunto de ámbitos de protección especial, de acuerdo con las disposiciones de la Ley 12/1985, de 13 de junio, de espacios naturales, se establecen las normas de protección básicas y se crean los mecanismos necesarios de planificación, gestión, participación y protección del orden jurídico.

Artículo 2

Parque natural

1. Se declaran parque natural la península del cabo de Creus y su entorno marino, de acuerdo con la delimitación que contiene el anexo 1 de la presente Ley.

2. El Parque Natural de Cap de Creus comprende territorios de los municipios de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançá, Palausaverdera, Pau, Roses y Vilajuïga, en la comarca del Alt Empordà, así como los espacios marinos adyacentes.

Artículo 3

Parajes naturales de interés nacional

1. En el interior del Parque Natural de Cap de Creus, se declaran parajes naturales de interés nacional los siguientes espacios, cuya delimitación está especificada en el anexo 2 de la presente Ley:

a) Paraje natural de interés nacional del cabo Gros - cabo de Creus. Comprende el sector litoral situado entre la cala Tamariua y el Racó de Codera, con el cabo de Creus, y los espacios interiores adyacentes. Corresponde a territorios de los municipios de Cadaqués y del Port de la Selva.

b) Paraje natural de interés nacional de punta Falconera - cabo de Norfeu. Incluye el sector litoral situado entre la cala Nans y la Figuerassa, con el cabo de Norfeu, y el entorno paisajístico terrestre. Comprende territorios de los municipios de Cadaqués y Roses.

c) Paraje natural de interés nacional de la sierra de Rodes. Comprende territorios de los municipios de Vilajuïga, Pau, Llançà, el Port de la Selva y la Selva de Mar.

2. Tienen también la condición de paraje natural de interés nacional todas las islas e islotes situados dentro del entorno marino del Parque Natural a que hace referencia el artículo 2.

Artículo 4

Reservas naturales

1. Reservas naturales integrales: en el interior de los parajes naturales de interés nacional a que hace referencia el artículo 3.1 a y b, así como en el ámbito marino adyacente que se relaciona, se declaran reservas naturales integrales los siguientes espacios, cuya delimitación está descrita en el anexo 3 de la presente Ley:

a) Reserva natural integral de cabo de Creus. Comprende el ámbito terrestre del cabo de Creus y su entorno, en los municipios del Port de la Selva y Cadaqués, así como las islas e islotes del espacio marino adyacente. Incluye también el espacio marino que limita con la cara externa de la isla Encalladora.

b) Reserva natural integral del cabo de Norfeu. Comprende el ámbito estricto del cabo de Norfeu y los islotes adyacentes, en el municipio de Roses.

2. Reservas naturales parciales: en espacios marinos contiguos a las reservas naturales integrales citadas en el apartado 1, se declaran reservas naturales parciales los siguientes ámbitos, cuya delimitación está descrita en el anexo 3 de la presente Ley:

a) La totalidad del ámbito marino del Parque Natural situado alrededor de la cala Prona y la punta de Els Farallons, hasta la punta de Els Tres Frares.

b) La totalidad del ámbito marino del Parque Natural que rodea al cabo de Creus, entre el extremo orienta] de la isla Culleró y el extremo sudeste de la cala Jugadora.

c) El entorno marino del cabo de Norfeu.

Artículo 5

Bienes de interés cultural

Son bienes de interés cultural el monasterio de Sant Pere de Rodes, el castillo de Sant Salvador, el castillo de Carmençó, los parajes de Portlligat y los yacimientos arqueológicos marítimos y terrestres.

CAPÍTULO II

Normas de protección

Artículo 6

Normas generales de protección

1. En el ámbito del Parque Natural de Cap de Creus, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 2, rigen las siguientes normas:

Primera. Es aplicable el régimen del Plan de espacios de interés natural. La delimitación descrita en el anexo 1 de la presente Ley tiene el carácter de delimitación definitiva a efectos de lo dispuesto en el artículo 16.2 de la Ley 12/1985, de 13 de junio, de espacios naturales, en lo que se refiere al espacio denominado Cap de Creus, dentro del Plan de espacios de interés natural.

Segunda. El régimen urbanístico del suelo es el establecido en el artículo 128.2 del Decreto legislativo 1/1990, de 12 de julio. Por consiguiente, el espacio protegido tiene la condición de suelo no urbanizable objeto de protección especial y en el mismo no se pueden admitir utilizaciones que impliquen transformación de su destino o naturaleza o lesionen los valores objeto de protección especificados en el artículo 1.

Tercera. Son genéricamente admitidos los aprovechamientos agropecuarios tradicionales. En las zonas afectadas por incendios forestales no pueden efectuarse actividades ganaderas durante un período de diez años sin autorización expresa del Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca, para la que se requiere informe favorable del órgano gestor del Parque, a que se refiere el artículo 11.

Cuarta. Queda prohibida la implantación de obras e instalaciones que no estén vinculadas estrictamente a los usos agrarios o los objetivos de protección y, en su caso, de restauración de los sistemas naturales y el paisaje. Excepcionalmente, y de acuerdo con los instrumentos de planificación y ordenación del Parque Natural establecidos en el artículo 10 de la presente Ley, pueden autorizarse por parte de los organismos que en cada caso sean competentes, previo informe vinculante del órgano gestor, los equipamientos y servicios indispensables para el desarrollo de los usos públicos admitidos en el espacio protegido. En ningún supuesto se permite la instalación de elementos artificiales que limiten el campo visual, rompan la armonía del paisaje o desfiguren sus perspectivas.

Quinta. Los usos públicos deben desarrollarse en congruencia con los objetivos de protección del espacio, y en ningún caso pueden representar efectos negativos sobre los valores protegidos. Tienen carácter preferente las actividades de educación ambiental y las de conocimiento y estudio del entorno.

Sexta. La circulación motorizada se rige por lo establecido en la Ley 9/1995, de 27 de julio, de regulación del acceso motorizado al medio natural, y las disposiciones que la desarrollan y los citados instrumentos de planificación y ordenación del Parque Natural.

Séptima. Se prohibe expresamente:

a) Plantar y liberar, respectivamente, especies silvestres, vegetales o animales, que no sean propias del medio natural de la zona. En caso de que sean las propias, se requiere autorización expresa del órgano gestor.

b) Abandonar o verter todo tipo de residuos y desperdicios fuera de los lugares señalados por el órgano gestor.

e) Encender fuego fuera de los lugares y períodos señalados por el órgano gestor, de acuerdo con las disposiciones de los instrumentos de planificación y ordenación del Parque

Natural, que pueden regular la realización de quemas controladas.

d) Acampar fuera de los espacios que puedan destinarse a tal fin por el órgano gestor, de acuerdo con la reglamentación que establezcan los instrumentos de planificación y ordenación del Parque Natural.

Octava. La actividad cinegética en el mismo debe ser regulada, en cualquier caso, por las disposiciones que establezcan los instrumentos de planificación y gestión del Parque Natural, y de acuerdo con lo dispuesto en la legislación vigente en la materia.

2. En el ámbito marino del Parque Natural, sin perjuicio de las regulaciones del apartado 1 que resulten aplicables en el mismo, rigen las siguientes normas:

Primera. En cuanto a la actividad pesquera, únicamente se admite el desarrollo de la pesca artesanal y deportiva y los usos y actividades tradicionales del cabo de Creus, de acuerdo con lo que establecen los instrumentos de planificación y ordenación del Parque Natural. Queda prohibida la pesca de arrastre y cerco, así como los concursos de pesca marítima de superficie y submarina.

Segunda. Queda prohibida la construcción de instalaciones de acuicultura, la inmersión de artefactos, arrecifes artificiales y similares, v la construcción de instalaciones náuticas en general, salvo instalaciones náuticas reducidas, plenamente integradas en el entorno, destinadas exclusivamente a usos pesqueros y de servicios al Parque, en el supuesto de que se hallen situadas contiguamente a zonas urbanas y sus repercusiones ambientales sean de escasa entidad. En cualquier caso, es necesaria la aplicación del procedimiento de evaluación de impacto ambiental, con declaración de impacto favorable, así como el informe también favorable de la Junta Rectora.

Tercera. Cualquier actividad no contenida en la presente Ley y que signifique un riesgo para la conservación de las especies y los sistemas naturales del área protegida debe contar, en cualquier caso, con el dictamen favorable de la Junta Rectora y, en todos los casos que regula la legislación vigente, es necesaria la aplicación del procedimiento de evaluación de impacto ambiental y la correspondiente declaración de impacto favorable.

Cuarta. Deben delimitarse y proteger los herbazales de fanerógamas marítimas.

Artículo 7

Régimen de protección de los parajes naturales de interés nacional

1. En las áreas declaradas paraje natural de interés nacional no se admiten alteraciones de la orografía natural de los terrenos, salvo que tengan por objeto los equipamientos y servicios a que hace referencia el artículo 6.I.cuarta de la presente Ley o los trabajos de restauración o mejora ambiental. Tampoco está permitida la instalación de conducciones aparentes de energía, telefónicas y similares, ni la construcción de obras o aparatos de generación de energía.

2. En todos los demás supuestos no regulados en el apartado 1 es de aplicación el régimen general del Parque Natural, excepto en los ámbitos declarados reserva natural integral.

Artículo 8

Régimen de protección de las reservas naturales

1. En las reservas naturales integrales, además de lo dispuesto en el artículo 7.1, son aplicables las siguientes disposiciones:

a) En ellas sólo pueden efectuarse trabajos científicos de investigación y de manejo, así como las actividades destinadas a la divulgación de sus valores, cuando resulten compatibles. Dichos trabajos y actividades deben ser promovidos o autorizados expresamente por el órgano gestor.

b) El acceso y la circulación públicos deben desarrollarse exclusivamente por medio de los puntos e itinerarios señalados expresamente, y en ellas no se permiten la extracción o recolección de minerales, rocas, fósiles, plantas y animales, ni las actividades cinegéticas.

c) A la reserva natural integral de la isla Encalladora sólo puede accederse por motivos justificados de investigación científica, previa autorización del órgano gestor, de fuerza mayor o de mantenimiento del espacio protegido. Cualquier otro tipo de actividad en las mismas queda prohibida.

2. En las reservas naturales parciales, sin perjuicio de las limitaciones anteriormente establecidas para el ámbito marino del Parque Natural, rigen también las siguientes regulaciones:

a) Sólo pueden efectuarse trabajos científicos de investigación y manejo y las actividades destinadas a la divulgación de sus valores, siempre que resulten compatibles con los mismos. Los correspondientes trabajos o actividades deben ser promovidos o autorizados expresamente por el órgano gestor.

b) En cuanto a la extracción de recursos marinos, únicamente se permite la pesca artesanal o con caña, que debe ser objeto de una reglamentación específica relativa a artes y métodos permitidos, número de embarcaciones y períodos de extracción, más restrictiva que la aplicable al resto del Parque Natural. Queda expresamente prohibido extraer o depositar arena u otros materiales.

c) Las visitas y actividades deportivas y recreativas deben ser restringidas y controladas.

d) El fondeo, la circulación de embarcaciones y el escafandrismo deben ser objeto de regulación específica mediante los instrumentos de planificación y ordenación del Parque.

3. En las reservas naturales no están permitidas en ningún caso las actividades que, directa o indirectamente, puedan perjudicar sus valores o bienes protegidos.

Artículo 9

Ámbitos de ordenación específica

1. En las zonas de la Guillola, Perafita y S'Agulla - Es Canell y en las calas Jóncols y Montjoi, en los ámbitos que, respectivamente, están delimitados en el anexo 4 de la presente Ley, el Plan especial a que hace referencia el artículo 10 debe adaptar el régimen general establecido en el artículo 6 a la realidad física y jurídica de los terrenos, de acuerdo con el planeamiento urbanístico vigente en el momento de la promulgación de la presente Ley. Los respectivos terrenos deben mantener, en cualquier caso, la clasificación urbanística de suelo no urbanizable.

2. En la zona de S'Agulla - Es Caneli, el Plan especial de protección debe establecer un programa de reducción de usos urbanísticos para la parte terrestre y, en cuanto al ámbito marino, si Plan rector de uso y gestión debe establecer una limitación específica de las actividades subacuáticas y de pesca recreativa.

CAPÍTULO III

Planificación y gestión

Artículo 10

Ordenación y planificación del espacio protegido

1. Para desplegar y aplicar la presente Ley, la ordenación y planificación del uso y la gestión del Parque Natural deben llevarse a cabo mediante los siguientes instrumentos:

a) El Plan especial de protección del medio natural y el paisaje.

b) El Plan rector de uso y gestión.

c) Planes, normas y programas específicos.

2. Los instrumentos a que hace referencia el apartado 1 deben formularse en congruencia con las disposiciones que contienen los anteriores artículos y pueden establecer todas las limitaciones adicionales que resulten necesarias para lograr los objetivos de protección establecidos en la presente Ley.

3. El Departamento de Medio Ambiente debe formular el Plan especial de protección del medio natural y el paisaje de cabo de Creus, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 5 de la Ley 1211985, de 13 de junio, de espacios naturales. Este Plan, cuya aprobación corresponde al Consejo de Gobierno, debe someterse a la tramitación establecida para los planes especiales de despliegue del Plan de espacios de interés natural y debe contener, entre otras, las siguientes determinaciones:

a) La estructura general de la ordenación del espacio protegido y las actuaciones necesarias para su implantación.

b) Las directrices y las normas generales de ordenación, uso y gestión.

c) La ordenación y regulación de los usos y actividades desarrollados en el ámbito del Parque Natural.

d) La zonificación del territorio terrestre y marino, con la reglamentación detallada en cada zona. .

e) La catalogación de los sitios con elementos de interés especialmente relevante y la definición de las disposiciones particulares que procedan.

f) El inventariado, la catalogación y la valoración del estado de conservación de los sistemas naturales y las especies animales y vegetales presentes, y la disposición de las medidas de protección y regulación más adecuadas para, su conservación.

g) Las demás citadas en los artículos 6, 7, 8 y 9 y todas las necesarias para alcanzar los objetivos estratégicos de la conservación del espacio protegido.

4. De acuerdo con las disposiciones del Plan especial, el Plan rector de uso y gestión debe programar las actuaciones y establecer las demás determinaciones que resulten necesarias para el desarrollo, mientras esté vigente, de la gestión del Parque Natural. La formulación de este Plan y sus revisiones, qué tienen lugar cuatrienalmente, debe ser efectuada por la unidad encargada de la gestión del Parque Natural y la tramitación debe seguir el siguiente procedimiento:

a) Una vez aprobado inicialmente por el correspondiente departamento, el Plan rector debe someterse a información pública.

b) La aprobación definitiva corresponde al consejero o consejera de Agricultura, Ganadería y Pesca, previo informe de la Junta Rectora del Parque Natural.

5. Planes, normas y programas específicos:

a) Para la aplicación de las determinaciones de los planes a que hacen referencia los apartados 3 y 4, los departamentos competentes en razón de la materia o, en su caso, la unidad técnica de gestión del Parque Natural citada en el artículo 11 pueden formular planes, normas y programas de actuación de carácter sectorial y específico. La aprobación corresponde a los .departamentos competentes.

b) Sin perjuicio de los demás supuestos que establezcan el Plan especial y los sucesivos planes rectores de uso y gestión, deben formularse planes o programas específicos de actuación referentes a los usos públicos, al control ambiental, la protección de los sistemas naturales y las especies, la gestión del patrimonio natural y cultural, las actividades agrícolas y forestales y los demás ámbitos que puedan incidir en la protección global del Parque.

Artículo 11

Órgano gestor

1. La gestión del Parque Natural de Cap de Creus es llevada a cabo por una unidad técnica específica, de acuerdo con las directrices de la Junta Rectora, el asesoramiento de las entidades sociales y científicas y con la participación efectiva, mediante el Consejo de Cooperación, de las entidades representativas de los sectores sociales interesados.

2. Unidad de gestión:

a) La unidad a que hace referencia el apartado 1, adscrita al Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca, desarrolla sus funciones en régimen de autonomía funcional y económica.

b) Corresponden a la unidad de gestión, además de las funciones establecidas en el artículo 29.2 de la Ley 1211985, de 13 de junio, de espacios naturales, las de apoyo y asesoramiento en relación a los usos tradicionales y las iniciativas públicas y privadas congruentes con los objetivos y la naturaleza del Parque Natural, así como las demás referentes a la formulación de los instrumentos de planificación y ordenación .que dispone el artículo 10. Asimismo, puede ejecutar las obras y demás actuaciones que requiere la gestión del espacio.

c) Los informes preceptivos del órgano gestor formulados al amparo de lo dispuesto en el artículo 29.2.d de la Ley 12/1985 tienen carácter vinculante cuando estén expresamente motivados en el cumplimiento de las disposiciones de la presente Ley o de las reglamentaciones promulgadas para su desarrollo y aplicación. En todo caso, cualquier otra actividad que no especifique la presente Ley y que signifique un riesgo potencia¡ para la conservación de los sistemas naturales del espacio protegido debe contar preceptivarnente, para su inicio, con el informe favorable de la unidad de gestión.

3. Puede constituirse un consorcio para la gestión del Parque Natural, con personalidad jurídica, integrado por los representantes de las administraciones actuantes.

4. Los estatutos del consorcio a que se refiere el apartado 3 deben determinar las particularidades del régimen orgánico y funcional.

Artículo 12

Dirección

1. El director o directora del Parque Natural debe ser nombrado de entre los funcionarios de carrera o el personal laboral al servicio de la Generalidad de Cataluña. Su nombramiento y separación corresponden al consejero o consejera de Agricultura, Ganadería y Pesca, previa audiencia de la Junta Rectora.

2. El director o directora tiene a su cargo el mando de la unidad de gestión y actúa como secretario o secretaria de la Junta Rectora, de cuyos acuerdos debe efectuar la tramitación administrativa.

Artículo 13 Junta Rectora

1. La Junta Rectora del Parque Natural de Cap de Creus, integrada por representantes de las distintas administraciones actuantes, incluidos los diferentes ayuntamientos implicados, así como el Consejo Comarcal del Alt Empordà, es el órgano rector del Parque Natural.

2. Debe establecerse por reglamento el funcionamiento de la Junta Rectora y de la comisión permanente, así como su composición definitiva y la contribución y el tipo de aportación de cada administración representada.

3. Son funciones de la Junta Rectora:

a) Establecer, de acuerdo con las disposiciones reguladoras del Parque Natural, las directrices para ejercer su gestión y supervisar su ejecución.

b) Aprobar inicialmente las memorias anuales de gestión.

c) Coordinar las actuaciones que afecten al espacio protegido de las distintas administraciones actuantes que estén representadas, y realizar su seguimiento.

d) Ser objeto de consulta preceptiva antes de la aprobación de las disposiciones, los planes y los programas que se formulen para desarrollar la presente Ley y los programas anuales de gestión.

e) Proponer y promover medidas y actuaciones para la mejor protección del Parque Natural, para el fomento del conocimiento y el disfrute ordenado de sus valores y para el favorecimiento de las actividades tradicionales.

f) Proponer, si procede, un mayor grado de protección para los espacios que lo requieran y proponer la declaración de nuevas figuras de protección o la modificación de las que establece la presente Ley por una figura de protección superior.

4. El presidente o presidenta de la Junta Rectora es nombrado por el consejero o consejera de Agricultura, Ganadería y Pesca de entre los miembros de la Junta Rectora.

Artículo 14

Consejo de Cooperación

1. El Consejo de Cooperación es el órgano colaborador en la gestión del Parque Natural, integrado por entidades representativas de los sectores sociales interesados.

2. Pueden formar parte del Consejo de Cooperación las entidades debidamente legalizadas que se hallan estatutariamente vinculadas a la defensa de los intereses de los propietarios particulares y los habitantes del Parque Natural, las dedicadas a la investigación científica o al estudio y defensa de la naturaleza, o las demás representativas dé los sectores agrarios, forestales, pesqueros, culturales, turísticos y recreativos que desarrollan allí su actividad.

3. Deben establecerse por reglamento las disposiciones de funcionamiento y el procedimiento para el nombramiento de las entidades que deben tener representación en el Consejo de Cooperación.

4. Son funciones del Consejo de Cooperación:

a) Establecer criterios y promover medidas para coordinar armónicamente los intereses y actividades de los sectores representados con los objetivos y la actuación del Parque Natural.

b) Fomentar la cooperación de las entidades que están representadas en el mismo, o de otras que se dediquen a los mismos objetivos que los dispuestos en la presente Ley, con el Parque Natural y su gestión, y concertar con esta finalidad actuaciones de interés común.

c) Plantear a las administraciones actuantes iniciativas, propuestas y sugerencias dirigidas a la defensa de los intereses representados y al logro de las finalidades de cooperación, armonización y participación, y, en general, de los objetivos específicos de las áreas protegidas.

d) Emitir informes sobre los asuntos que los demás órganos del Parque Natural sometan a su consideración.

5. El Consejo de Cooperación debe ser informado regularmente de los planes, proyectos y actuaciones llevados a cabo en la gestión del Parque Natural.

Artículo 15

Beneficios

En el ámbito del Parque Natural son aplicables los beneficios establecidos para los espacios incluidos en el Plan de espacios de interés natural, sin perjuicio de los demás de carácter específico que pueda establecer el Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca para fomentar una gestión correcta del espacio protegido y sus recursos naturales.

Artículo 16

Expropiaciones e indemnizaciones

1. Cualquier actuación de la Administración que, como consecuencia de la aplicación de la presente Ley, implique la privación singular de la propiedad privada o de derechos o intereses patrimoniales legítimos, solamente puede realizarse mediante la indemnización que establezca la legislación sobre expropiación forzosa.

2. La declaración de parque natural conlleva la utilidad pública o interés social de todos los terrenos afectados a efectos expropiatorios.

CAPÍTULO IV

Protección de la legalidad y régimen sancionador

Artículo 17

Protección de la legalidad

1. El director o directora general del Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca a quien corresponda, de oficio o a instancia del director o directora o de los órganos del Parque Natural a que hacen referencia los artículos 13 y 14, debe ordenar la suspensión inmediata de cualquier actividad, obra o aprovechamiento que vulnere la presente Ley o las reglarnentac7 iones que la desarrollen y adoptar las medidas necesarias para su efectivo cumplimiento, sin perjuicio de las actuaciones sancionadoras y de resarcimiento que procedan.

2. Son nulas de pleno derecho las concesiones, licencias y autorizaciones administrativas que sean otorgadas contraviniendo alas disposiciones de la presente Ley o las de los planes y normas que la desarrollen.

Artículo 18

Infracciones

1. Además de los supuestos que establece la legislación general en materia de conservación de la naturaleza, y sin perjuicio de lo dispuesto en la Ley 9/1995, de 27 de julio, de regulación del acceso motorizado al medio natural, y demás legislación específica aplicable, constituyen infracciones administrativas en el ámbito del Parque Natural de Cap de Creus las que se tipifican en los apartados 3,4 y 5.

2. Las infracciones se clasifican en leves, graves y muy graves.

3. Son infracciones leves:

a) Transitar a pie o por otros medios no motorizados por los lugares de acceso restringido o prohibido, o fuera del horario establecido, sin autorización o incumpliendo las condiciones que la misma regule.

b) Abandonar o verter residuos o desperdicios al mar o fuera de los sitios señalados por el órgano gestor en el ámbito terrestre.

c) Superar los límites máximos de velocidad de navegación permitidos.

d) Fondear embarcaciones en sitios no autorizados, excepto en casos de fuerza mayor.

e) Practicar la pesca deportiva dentro del ámbito marino del Parque Natural cuando contravenga a las regulaciones de la presente Ley o de los planes y normas que la desarrollen, excepto en áreas de reserva natural integral.

f) Realizar inmersiones que vulneren los planes y normas de despliegue de la presente Ley.

g) Acampar fuera de los espacios destinados expresamente a tal fin por las normas establecidas en el Plan especial.

h) En general, cualquier otra acción u omisión que vulnere las normas establecidas en el Plan especial, en los planes rectores de uso y gestión o los planes, normas y programas que los desarrollen, cuando los efectos negativos generados sean de escasa entidad o pueda ser restablecida de forma inmediata la realidad física alterada.

4. Son infracciones graves:

a) Practicar actividades ganaderas en zonas afectadas por incendios forestales, sin la autorización expresa del Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca o incumpliendo las condiciones impuestas por la misma.

b) Encender fuego fuera de los lugares y momentos expresamente autorizados por el órgano gestor.

c) Realizar transformaciones de la cobertura vegetal que contradigan lo establecido en la presente Ley o los planes o proyectos que la desarrollen.

d) Plantar o liberar, respectivamente, especies silvestres, vegetales o animales, que no sean propias del medio natural de la zona, sin la autorización expresa del órgano rector.

e) Realizar obras e instalaciones que vulneren lo dispuesto en el artículo 6.1.cuarta y 2, o que no estén debidamente autorizadas, cuando los efectos negativos generados sean de escasa entidad o pueda ser restablecida de forma inmediata la realidad física alterada.

f) Practicar la pesca artesanal con embarcaciones profesionales no autorizadas o, en las reservas naturales parciales, fuera de las épocas y zonas autorizadas.

g) Utilizar artes y aparejos de pesca no autorizados.

h) Alterar la orografía natural de los terrenos en las áreas declaradas paraje natural de interés natural, salvo las excepciones establecidas en el artículo 7, cuando los efectos negativos generados sean de escasa entidad o pueda ser restablecida de forma inmediata la realidad física alterada.

i) Recolectar minerales, rocas, fósiles, plantas o animales en las áreas declaradas reserva natural integral.

j) Las calificadas de leves, cuando se aprecie en las mismas reincidencia o se produzca resistencia o desobediencia a las autoridades o a los agentes del espacio protegido.

k) En general, cualquier otra acción o omisión que vulnere las normas establecidas en el Plan especial, los planes rectores de uso y gestión o los planes, normas y programas que los desarrollen, salvo en los supuestos a que hace referencia el apartado 3.g.

5. Son infracciones muy graves:

a) Realizar obras e instalaciones que vulneren lo dispuesto en el artículo 6.1.cuarta y 2, o que no estén debidamente autorizadas, excepto en los supuestos a que hace referencia el apartado 4.e.

b) Practicar la pesca de cerco y arrastre.

c) Alterar la orografía natural de los terrenos en las áreas declaradas paraje natural de interés nacional, salvo las excepciones establecidas en el artículo 7 y en los supuestos a que hace referencia el apartado 4.h, e instalar conducciones aparentes de energía, telefónicas y similares.

d) Extraer recursos marinos vivos y extraer o fragmentar minerales y rocas en las áreas declaradas reserva natural integral.

e) Practicar actividades cinegéticas en las reservas naturales integrales.

f) Las calificadas de graves, cuando se aprecie en ellas reincidencia o se produzca resistencia o desobediencia a las autoridades o agentes del espacio protegido.

Artículo 19

Prescripción

El plazo de prescripción de las infracciones es de tres años para las muy graves, dos para las graves y un año para las leves, contados desde la fecha de comisión de la infracción o, si ésta es continuada, desde la fecha de realización del último acto en que se consuma.

Artículo 20

Sanciones

1. En el ámbito protegido por la presente Ley la cuantía máxima de las multas correspondientes a las infracciones administrativas a que hace referencia el artículo 18, en función de la autoridad competente para su imposición, puede ser:

a) En el caso de infracciones leves, el delegado o delegada territorial del Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca, de 5.000 a 125.000 pesetas.

b) En el caso de infracciones graves, el director o directora general del Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca a quien corresponda, de 125.001 a 500.000 pesetas.

e) En el caso de infracciones muy graves, el consejero o consejera de Agricultura, Ganadería y Pesca, de 500.001 a 10.000.000 de pesetas.

2. En el caso de las sanciones de cuantía superior, como consecuencia del mayor beneficio obtenido por la persona infractora, si procede, corresponde al Gobierno su imposición.

3. La fijación del importe de las sanciones debe graduarse en función de la intencionalidad y el grado de malicia de quien cause la infracción, el grado de participación en el hecho, la gravedad o la irreversibilidad de los daños producidos, la superficie afectada y el beneficio derivado de la actividad infractora, y en ningún caso la infracción puede reportar beneficio económico a las personas infractoras.

Artículo 21

Responsabilidad

1. Son responsables de las infracciones tipificadas en la presente Ley todos aquellos que han participado en la comisión del hecho infractor por cualquier título, sean personas físicas o jurídicas.

2. Son responsables en concepto de autor quienes han cometido directamente o inmediatamente el hecho infractor, así como quienes han impartido las instrucciones o las órdenes necesarias para cometerlo,

Artículo 22

Procedimiento sancionador

La imposición de las sanciones fijadas por la presente Ley se rige por la normativa vigente en

materia de procedimiento sancionador.

Artículo 23

Resarcimiento

1. La vulneración de los preceptos de la presente Ley y de las normas y los planes que la desarrollen conlleva la obligación de resarcimiento a cargo de los responsables de los daños y perjuicios ocasionados.

2. El Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca debe adoptar, también, las medidas necesarias para la restauración de la realidad física alterada o transformada cómo consecuencia de la actuación ¡legal y puede imponer multas coercitivas, reiteradas por espacios de tiempo que sean suficientes para cumplir lo que haya sido ordenado, sin perjuicio de la ejecución subsidiaria por la Administración a cargo de la persona infractora.

3. Corresponde al Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca fijar, mediante la correspondiente resolución, el plazo en que la persona infractora debe proceder a la restitución de los bienes al estado anterior al de la comisión de la infracción y el importe de la indemnización de los daños y perjuicios ocasionados.

4. Las multas coercitivas a que hace referencia el apartado' 2 pueden tener una cuantía de hasta 500.000 pesetas,

Artículo 24

Decomiso y retirada

1. Los aparejos y artes de pesca utilizados para la comisión de los hechos tipificados como infracción en la presente Ley deben ser decomisados y depositados en un centro habilitado a tal fin por el órgano gestor, donde deben permanecer hasta que la persona infractora haya satisfecho los gastos de traslado y custodia. En caso de que sean ¡legales, deben ser destruidos.

2. La pesca que haya sido obtenida con presunta infracción de lo establecido en la presente Ley debe ser decomisada. Si al realizar la intervención las piezas decomisadas pueden sobrevivir, el agente denunciante debe devolverlas al medio, si es posible ante testimonios. Si las piezas están muertas, deben entregarse a un centro benéfico o entidad local o bien debe disponerse su vertido al mar.

3. El decomiso y retirada de armas en materia de caza se regulan por la legislación vigente.

Artículo 25

Acción pública

Es pública la acción para exigir el cumplimiento de lo establecido en la presente Ley y las normas y planes que la desarrollan.

CAPÍTULO V

Información y educación ambientales

Artículo 26

Información y campañas de educación ambiental

El órgano gestor del Parque Natural debe establecer campañas de sensibilización ciudadana sobre los valores geológicos, botánicos, faunísticos, ecológicos, paisajísticos y culturales protegidos en el ámbito del cabo de Creus. Debe promover estudios, cursos, talleres, y cualquier otro sistema divulgativo, para impulsar la educación ambiental, y debe llevar a cabo las correspondientes publicaciones informativas.

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera

La Junta Rectora del Parque Natural de Cap de Creus, conjuntamente con las juntas rectoras del Parque Natural de los Aiguamolls de I'Empordá y del Paraje Natural de Interés Nacional de la Vertiente Sur del Massís de l'Albera, puede acordar, en el marco de las competencias respectivas, las actuaciones oportunas para garantizar las conexiones biológicas necesarias entre los tres espacios protegidos y las respectivas reservas naturales.

Segunda

El Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca debe efectuar la transcripción de los límites de los distintos ámbitos marinos delimitados por la presente Ley a la cartografía de uso común en la navegación marina.

Tercera

Se autoriza al Gobierno de la Generalidad para actualizar, mediante decreto, las cuantías de las sanciones y multas coercitivas fijadas en la presente Ley, teniendo en cuenta las variaciones del índice de precios al consumo.

Cuarta

El Parque Natural de Cap de Creus dispone de autonomía económica, con el objetivo de mejorar las condiciones de gestión, en el marco de la normativa vigente de aplicación a los espacios naturales.

Quinta

En el plazo de dos años a partir de la aprobación de la presente Ley, deberá elaborarse y presentarse el Plan especial de protección del medio natural y el paisaje de cabo de Creus para que sea aprobado siguiendo la tramitación establecida para los planes especiales.

Sexta

En el plazo máximo de un año a partir de la aprobación definitiva del Plan especial de protección del medio natural y el paisaje del cabo de Creus, y de acuerdo con las disposiciones del mismo, deberá elaborarse y presentarse el Plan rector de uso y gestión que regula el artículo 10.4 de la presente Ley.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

Primera

Mientras el Plan especial a que hace referencia el artículo 10 no establezca la regulación de las edificaciones e instalaciones anteriores a la promulgación de la Ley que resulten disconformes con sus disposiciones, se admitirán obras de reparación y mejora en las mismas que no impliquen ampliaciones ni aumento de volumen. Igualmente, los usos disconformes pueden mantenerse sin aumentar su intensidad.

Segunda

En caso de que existan concesiones administrativas en el momento de la aprobación de la Ley, deberá someterse el ejercicio a las regulaciones de la misma. Sin embargo, cuando se trate de concesiones relativas a actividades o recursos de interés público, el Plan especial puede establecer regímenes específicos siempre que los objetivos globales de la presente Ley queden suficientemente garantizados.

DISPOSICIÓN FINAL

Se facultan al Gobierno de la Generalidad y a los consejeros, o consejeras de Agricultura, Ganadería y Pesca y de Medio Ambiente para que dicten las normas necesarias para desarrollar aplicar la presente Ley.

Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos a los que sea de aplicación esta Ley cooperen en su cumplimiento y que los tribunales y autoridades a los que corresponda la hagan cumplir.

Palacio de la Generalidad, 12 de marzo de 1998

JORDI PUJOL

Presidente de la Generalidad de Cataluña

JOAN-IGNASI PUIGDOLLERS i NOBLOM

Consejero de Medio Ambiente

ANEXOS

Las referencias topográficas y toponímicas utilizadas en la descripción de los límites de los distintos ámbitos de protección corresponden al contenido de las hojas topográficas y ortocartográficas de las series publicadas por el Instituto Cartográfico de Cataluña a escala 1:5.000, en las versiones más actuales en el momento de la aprobación de la presente Ley Sin embargo, en lo que se refiere al término municipal de Cadaqués se han utilizado también las expresadas en el Mapa del Cap de Creus, Cadaqués i la costa del Mar d'Amunt i la del Mar d'Avall des de Cap Gros a Norfeu (Recopilación toponímica directa de campo: Lluís Miquel y Lluís Bofill. Cadaqués, 1987).

Las referencias a límites urbanísticos corresponden al planeamiento urbanístico vigente para cada municipio en el momento de la aprobación de la presente Ley.

Todas las vías de comunicación (caminos, pistas, carreteras, vías férreas) que se utilizan como elementos delimitadores del Parque Natural, de los parajes naturales de interés nacional y de las reservas naturales integrales quedan siempre fuera del ámbito con grado de protección más elevado.

En la descripción se han utilizado, además de las abreviaturas que corresponden a los puntos cardinales, las siguientes: PN: parque natural; PNIN: paraje natural de interés nacional; RNI: reserva natural integral; RNP: reserva natural parcial; PGO: plan general municipal de ordenación; NNSS: normas subsidiarias de ordenación municipal; SU: suelo urbano; SUNP: suelo urbanizable no programado, y SNU: suelo no urbanizable.

ANEXO 1

PARQUE NATURAL DE CAP DE CREUS

Ámbito marino

El ámbito marino protegido es la superficie marítima delimitada por el tramo de costa comprendido entre la punta del Bol Nou, en la cala Tamariua, en el término municipal del Port de la Selva, y la punta Falconera, en el municipio de Roses, y la poligonal que, en dirección N-S, une los dos puntos citados por medio de los vértices definidos por las siguientes coordenadas, de latitud N y longitud E, respectivamente:

42 20' 47" N, 3 12' 38" E (punta del Bol Nou)

42 21' 52" N, 3 12' 21" E

42 21' 22" N, 3 15' 29" E

42 19' 38" N, 3 19' 27" E

42 19' 16" N, 3 20' 01" E (extremo oriental de la isla de la Massa d'Oros)

42 18' 49" N, 3 19' 54" E

42 15' 18" N, 3 17' 15" E

42 14' 11" N, 3 16' 05" E

42 13' 51" N, 3 13' 12" E

42 14' 00" N, 3 13' 12" E (punta Falconera)

La bahía de Cadaqués queda excluida de este ámbito marino protegido. La zona de exclusión comprende todas las aguas de la bahía situadas al 0 de la línea de dirección SO que une la punta de Es Bou Marí (42 17' 02" N, 3 17' 47" E) con la punta de la cala Nans (42 16' 20" N, 3 17' 18" E).

Ámbito terrestre

Término municipal de Cadaqués

El límite del PN se inicia en el extremo N de la costa del término municipal de Cadaqués, en el Racó des Bac, en la cala Galladera. Sigue la línea litoral, en el sentido de las agujas del reloj, hasta llegar al cabo de En Roig. En este paraje se aparta de la costa y continúa tierra adentro a través del límite del SNU calificado de "11 - Reserva natural integral" por el PGO de Cadaqués, por el que sigue hasta encontrar el camino del mas de la Birba, que toma por su ramal más oriental hasta llegar al punto de cruce de donde parte otro vial hacia el mas Duran. Desde este cruce, el límite del PN describe una recta en dirección O, hasta encontrar el camino del mas de la Senyora, coincidiendo con la curva que queda justo al N de este mas, a unos setenta y cinco metros al N. Desde este punto, el límite continúa en línea recta hasta llegar al extremo N del atajo de Maidéu, toma este atajo llegando después a la carretera de Roses a Cadaqués, que recorre en dirección a Roses hasta encontrar el límite zonal del SNU calificado de "6 - Perafita". A continuación, la delimitación del PN continúa por este último límite zonal, en dirección S, a través de la zona de Les Closes, hasta encontrar el límite del SNU calificado de "9 - Reserva forestal", cerca de la casa de Meliton. Después baja recorriendo este límite hasta el punto donde encuentra la pista que va, de Cadaqués al mas de Baltre. A partir de aquí sigue esta pista, en dirección a Cadaqués, hasta el punto donde la pista cruza el límite del SUNP. Entonces sigue este límite, en dirección S, hasta encontrar el límite del SNU calificado de '11 - Reserva natural integral", por el que continúa hasta llegar a la línea de la costa, en la costa de Sa Morera. Después continúa por la línea de costa hasta el extremo S del término municipal de Cadaqués, justo en la desembocadura de la riera de Jóncols (llamada también Joncus), en la playa de Jóncols.

Término municipal de Roses

Desde el punto anterior, el límite continúa por la línea de costa hasta llegar a la Figuerassa, donde toma el límite del SU del PGO del municipio de Roses, que delimita las urbanizaciones que hay alrededor de la playa de la Almadrava. Sigue este límite hasta más allá del arroyo de la Almadrava, donde toma el de la zona que el planeamiento califica de "C1 - Parque urbano", hasta encontrar el camino que lleva a la carretera de Roses a Cadaqués. A continuación, sigue por este camino unos metros en dirección N, hasta interceptar a la izquierda el límite de otra zona calificada de "C1 - Parque urbano", que la delimitación incluye. Sigue este límite en dirección O y reencuentra después el límite del SU, por el que continúa hasta la intersección con la zona calificada también de "C1 - Parque urbano", que se encuentra a unos quinientos metros al O y que la delimitación incluye. La sigue en esta dirección hasta el límite del SNU calificado de "18b - Arqueológico". A continuación, toma este último límite en dirección NO y lo sigue hasta encontrar, ya más al N, un nuevo límite de zona calificada de "C1 - Parque urbano". La delimitación sigue el límite de esta zonal que incluye, en dirección NO, hasta encontrar la carretera de Roses a Cadaqués. Toma esta carretera hacia el E, hasta el punto donde intercepta el límite del SNUP-5 calificado de "12b - Desarrollos opcionales", que queda excluido del mismo. Siguiendo este límite hacia el N existe un punto de intersección con una zona calificada de " 15 - Protección paisajística y ecológica", que queda incluida en el mismo, cuyo límite sigue hacia el NO, hasta el punto de intersección entre este límite y los límites de la zona "12b - Desarrollos opcionales" y de la zona "17 - Reservas naturales". A partir de aquí continúa en dirección O y sigue el límite del SNU de la zona "17 - Reservas naturales", que incluye. El límite del PN toma el del SNU citado, en la cota 100 m, y lo sigue hasta encontrar el segundo torrente que desciende por la umbría de Can Berta en dirección N. En este punto el límite sigue el torrente, incluidos ambos lados, hasta la confluencia con la riera de la Trencada. Sigue la riera en dirección O incluidos ambos lados, hasta encontrar un torrente tributario que viene del N. Toma este torrente, incluidos ambos lados, lo sigue aguas arriba y toma la bifurcación más oriental hasta encontrar la carretera de Cadaqués GE-614. El límite sigue entonces la carretera hasta el punto de este límite sobre la carretera de Cadaqués GE-614 que queda en línea recta y dirección SO, a unos doscientos diez metros de la Torre del Moro, y bajo el cual pasa un torrente tributario del arroyo de la Torreta. Entonces toma este torrente, incluidos ambos márgenes, hasta encontrar el límite del SU "mas Boscà - mas Fumats". Después continúa hacia arriba por este límite hasta llegar al límite interno de la zona del Sistema C4, que corresponde en el planeamiento a "Otros espacios libres" y que queda incluida en el PN. Sigue este límite, hasta encontrar nuevamente el del SU de "mas Boscà - mas Fumats", esta vez en el lado más occidental de la urbanización. En este punto toma el límite, esta vez en sentido descendente, hasta el punto de donde parte el del SNU calificado de "14a - Rural, de uso agropecuario", por el que continúa en dirección NO hasta encontrar, finalmente, el límite de los términos municipales de Roses y Palau-saverdera.

Término municipal de Palau-saverdera

Desde el punto de entrada del límite municipal con el de Roses, el límite del PN describe una línea recta en dirección N-NO hasta encontrar el ramal más oriental del arroyo del Serrat del Nin, justo en la cota 200 m, cerca de la cueva de Els Encantats. A continuación, describe una nueva recta en dirección NO y atraviesa el arroyo del Salt de l'Aigua, hasta interceptar el ramal más occidental del arroyo del Serrat del Nin, en la cota 170 m. Desde este punto, toma la dirección N-NE en línea recta hasta interceptar el arroyo de la Fantasia al nivel de la cota 220 m, cerca de una pequeña extracción de piedra en un pequeño ramal del camino de Bellavista. A continuación, el límite del PN sigue una recta en dirección NO hasta interceptar la cota 200 m sobre el arroyo de Sant Onofre. Entonces toma la dirección O y sigue en línea recta hasta interceptar la cota 243,87 sobre la cresta del Turo, cumbre situada entre el arroyo de Sant Onofre y el arroyo del Bac. Desde este punto, el límite desciende siguiendo la cresta, hasta encontrar el depósito municipal de aguas, en la cota 190 m. Desde este punto el límite traza una línea recta en dirección N-NO hasta encontrar la cota superior de una antigua cantera, en la cota 180 m. Finalmente, desde la cantera sigue una línea recta hasta Conectar con el punto de intersección entre el límite del SNU y el límite municipal con Pau, justo en la cota 145 m.

Término municipal de Pau

Desde el punto anterior, el límite del PN sigue hacia el O en línea recta hasta el depósito municipal de agua, desde donde continúa, otra vez en línea recta, hasta el vértice más al NO del sector "2" del SU. A continuación, traza una nueva línea recta hasta el vértice situado más al NE del límite del SU del sector "4" y atraviesa el SNU calificado de "2". A partir de este punto sigue el límite del SU del sector "4" en dirección O hasta encontrar el de los términos municipales de Pau y Vilajuïga, que coincide con la parte más alta del arroyo de Cap de Terme.

Término municipal de Vilajuïga

A continuación, el límite del PN busca en línea recta la parte más alta, en la cota 105 m, del torrente de más a la derecha de can Pep Satller, mirando al NO. Entonces continúa torrente abajo, del que incluye ambos márgenes, hasta la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes, (GEP-6041). A continuación toma esta carretera en dirección hacia Vilajuïga Y, posteriormente, la primera pista que parte a la derecha, a unos cuarenta metros, hasta la riera del barranco de la Coma de l'Infern. Después sigue esta riera aguas abajo, y más tarde el primer tributario, a mano derecha, por el que sigue aguas arriba y del que incluye ambos lados, y deja a la izquierda Els Hortells y el monte Castellar, hasta su punto más alto, casi en el collado que hay entre el monte Castellar y el monte Ullastret. A partir de este punto, sigue por el borde de los cultivos de olivos de En Xico, que excluye, y sigue hacia el NO las tierras de cultivo del mas Bartret, hasta la confluencia de éstas con el camino que lleva al citado mas. Toma el camino en dirección a Vilajuïga hasta el límite de la zona calificada de "suelo urbano, sistema de equipamientos" por las

NNSS del municipio, que excluye, y sigue su límite norte hasta encontrar el camino de Vilajuïga al castillo de Carmençó, que toma en dirección al castillo. Más adelante cruza la riera de Carmençó y sigue el camino en dirección NO hasta el cruce entre éste y la carretera de la Bisbal d'Empordà a Portbou (C-252), por la que sigue, en dirección a Portbou, hasta encontrar el torrente que atraviesa el olivar de En Jordà. Desde este punto de la carretera traza una línea recta en dirección SE hasta interceptar, primero, la riera de Carmençó, después los campos de cultivo de Can Montperdut y, finalmente, el punto más al N de la colina, al O de Can Montperdut, delimitado por una clara ruptura de la pendiente entre los campos de cultivo y la misma colina. El

límite recorre este cambio de pendiente entre la colina y los campos de cultivo de Can Montperdut, siempre por la vertiente oriental de la colina, hasta encontrar el camino que rodea el mas Montperdut por el O. Entonces el límite toma el camino en dirección SE y bordea la cantera Montperdut por el SO, hasta encontrar la confluencia con el límite de la ampliación de explotación de la cantera (Resolución de la Sección de Minas de Girona de 14 de septiembre de 1995). Entonces sigue este límite hasta volver a interceptar el camino que rodea la cantera, ya en el lado NE de la misma. El límite del PN sigue el camino que pasa por detrás del corral Vell de Montperdut, se dirige hacia el N y deja a la izquierda sucesivamente la cantera, los corrales nuevos y Can Montperdut, hasta llegar nuevamente a la carretera C-252, por la que sigue en dirección hacia Portbou, a través de una pequeña zona que pertenece al municipio de Llançà, hasta el límite entre los términos municipales de Vilajuïga y Llançà. Se excluye la zona de equipamientos deportivos del municipio de Vilajuïga, situados en los terrenos del mas Bartret, del Parque Natural.

Término municipal de Llançà

Desde el punto anterior, el límite del PN sigue aún la carretera C-252 en dirección N hasta 200 m del futuro punto de intersección entre la carretera C-252 y la variante prevista por el PGO de Llançà, que atravesará Els Ximblars y Les Esplanes. A continuación, el límite sigue paralelo al trazado de la futura variante, a una distancia de 200 m al S, hasta interceptar el límite del SU, que recorre hasta llegar a la divisoria municipal entre el Port de la Selva y Llançà.

Término municipal del Port de la Selva

A continuación, el límite del PN sigue el límite del SNU, hasta encontrar la carretera GE-612, de Llançà al Port de la Selva. Sigue por esta carretera hasta encontrar el límite del SU que corresponde al polígono B 5 del SU del PGO del Port de la Selva, situado ante la punta del Garoter. Rodea este polígono por arriba, que excluye del PN, y sigue en sentido descendente el límite del SNU hasta reencontrar la carretera GE-612, la cual sigue, en dirección al Port de la Selva, hasta encontrar el límite del SUNP 1. Sigue este límite del SUNP 1 cuando éste coincide con el límite de la zona de SU calificada de "a22", del sector Pol B 4, hasta encontrar el límite del SNU calificado de "d3", que coincide con el del anterior zona "a22". Entonces sigue este último límite hasta la playa de En Vidal, que incluye; toma a continuación la línea de la costa y rodea completamente la punta de S'Arenella, hasta encontrar el camino del faro. Después recorre el camino hasta su inicio, en la carretera GE-612. Quedan excluidos del PN aquellos terrenos del SUNP 1 que el planeamiento urbanístico destina a viviendas unifamiliares. A continuación, el límite toma la citada carretera, en dirección al Port de la Selva, y la recorre aproximadamente treinta metros, hasta el torrente que baja de la Roca del Caltré y desemboca en la cala Colomera, por el que continúa en sentido ascendente unos veinticinco metros. En este punto rompe en dirección S y sigue la ruptura del pendiente de la ladera de la Roca del Caltré, a unos sesenta metros de distancia de la carretera GE-612, de Llançà al Port de la Selva, hasta interceptar un segundo arroyo que baja de la Roca del Caltré, situado más al S que el citado anteriormente y tributario de la riera del valle de Santa Creu. Entonces el límite sigue el arroyo aguas abajo, cuyos dos lados incluye, hasta interceptar la riera del valle de la Santa Creu, por la que remonta y de la que incluye también ambos márgenes. Cuando encuentra el primer torrente tributario a la izquierda de la riera, el límite del PN, que incluye sus dos márgenes, asciende por el mismo hasta la parte más alta, en la cota 110 m. Desde este punto sigue en línea recta hasta encontrar el punto más al N del camino del Port de la Selva a Sant Pere de Rodes, donde coincide con una curva de 180. A continuación, el límite toma este camino en dirección a Sant Pere de Rodes hasta la divisoria de los términos municipales del Port de la Selva y la Selva de Mar.

Término municipal de la Selva de Mar

El límite sigue por este camino en dirección a Sant Pere de Rodes hasta encontrar, más al S, otra curva de 180. Desde este punto se dirige en línea recta hasta el punto de bifurcación del arroyo de Picalordí. Desde aquí enlaza con el punto donde el arroyo situado inmediatamente más al S del arroyo de Picalordí se trifurca. Entonces sigue en línea recta, en dirección SE, hasta encontrar el inicio del camino que atraviesa el arroyo de Els Gatiens y lleva a la huerta de En Cervera, donde coincide con el límite del PNIN de la sierra de Rodes, justo al borde del vertiente que queda entre Les Palaues y Els Gatiens. A continuación desciende por el camino hasta encontrar el límite del SNU calificado de "suelo de régimen especial - condominios", cerca de la edificación que hay en la huerta de En Cervera. Entonces sigue este límite, se aleja del núcleo de población de la Selva de Mar, rodea el mas de L'Estela y sigue después en dirección NO hasta abajo de la zona de Els Miralls. En esta zona, el límite del PN deja el citado límite del SNU y asciende por el borde SO del monte, donde se encuentra la zona de Els Miralls. Una vez llega a lo alto del monte, toma la línea de cresta hasta el monte de la Gloria, desde cuya cima baja por la línea de máxima pendiente hasta encontrar el torrente que desciende hasta el plano de En Pedro, por el que desciende y del que incluye ambos márgenes, hasta llegar a su confluencia con el arroyo de Colomers. Entonces el límite cruza este arroyo y el de Rubies, hasta el límite entre los términos municipales de la Selva de Mar y el Port de la Selva, justo antes de la carretera del Port de la Selva (GE-613), en el punto donde ésta hace una curva de 90 a la izquierda, en dirección a Cadaqués.

Término municipal del Port de la Selva

Desde el, punto anterior, el límite cruza la carretera y asciende por el borde orientado hacia el O-SO, que comienza justo en esta curva, hasta la cota 187,58 m, donde la pendiente se allana súbitamente. Después sigue desde este rellano y describe una recta que va a dar al punto de bifurcación más meridional del arroyo del Cementiri, desde donde traza una línea recta en dirección N que conecta con el punto central de bifurcación del arroyo del Cementiri. A continuación, el límite del PN sigue otra línea recta hasta conectar con el extremo superior del camino que lleva al Mirador. Entonces sigue el camino hasta conectar con el límite del SNU, que sigue hasta la costa, en la cala Tamariua. A partir de este punto continúa por la línea de la costa, en dirección E, hasta reencontrar el punto inicial del PN, en el límite entre los términos municipales del Port de la Selva y Cadaqués.

ANEXO 2

PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL DE CABO GROS - CABO DE CREUS

Término municipal de Cadaqués

Tomando como punto inicial el punto de reunión de la carretera de Cadaqués al cabo de Creus y el collado situado entre el monte Pelegrí (125,07 m) y el monte de la Sivina (145,06 m), el límite del PNIN sube por la vertiente E del monte de la Sivina, por la línea de máxima pendiente, hasta la cima, desde donde desciende por el borde NO hasta el pequeño collado que hay entre este monte y el siguiente, de 181,55 m, justo al S del mas de Els Rabassers de Dalt, a unos cuatrocientos metros, hasta el que sigue después por la línea de máxima pendiente. Entonces sigue por el cerro orientado en sentido SE-NO que lo une con el monte Alt, hasta lo alto del monte Alt, y cruza la divisoria entre los términos municipales de Cadaqués y el Port de la Selva.

Término municipal del Port de la Selva

Después desciende por el borde S-SE del monte Alt hasta el collado que hay entre éste y el monte Alt Petit, desde donde sube hasta lo alto del monte Alt Petit, por su borde N, y baja por el borde SO. Entonces sube a un cerro de 185,46 m, desde la que sigue por una serie de pequeñas cimas, de las que sube y baja, en dirección NO, y forma una línea casi paralela al camino del mas de la Birba, que queda debajo, a la izquierda. El límite del PNIN va siguiendo esta pequeña cumbre hasta que, en la misma dirección NO, baja hasta cruzar el camino del mas de la Birba, después de haber hecho un cambio de dirección de 90 hacia el NE. Una vez cruzado el camino, sigue en dirección O, baja por el borde hasta la riera de Els Recs Nous, la atraviesa y, en la misma dirección, sube por el otro lado de la riera y por la línea de máxima pendiente, hasta lo alto de una pequeña colina de 170,53 m. Una vez aquí, va girando hacia el S y pasa por otra pequeña colina de 172,03 m, situada al SO de la colina antes citada. Sigue en dirección S y sube hasta lo alto por el borde N de la colina, en la vertiente E de la cual hay el alcornocal de Mas Vell, a una altura de 240,73 m. Entonces sigue primero en dirección SO por un trozo de cumbre, y después, en dirección S-SO, sube por la línea de máxima pendiente, hasta lo alto del borde SE-NO del monte de Els Bufadors. Una vez en lo alto de este borde, el límite del PNIN lo recorre en dirección O, deja el mas de Els Bufadors a su izquierda y pasa por la loma de Conilleres, hasta desviarse un poco hacia el SO; la carretera del Port de la Selva (GE-613) queda debajo, a la izquierda del límite. A continuación, baja por el borde NO hasta la confluencia de la riera de Rubies con su tributario, punto que se encuentra a 150 m, en sentido ascendente de las aguas, del sitio donde la riera pasa por debajo de la carretera GE-613. En la misma dirección, y desde el otro lado de la riera, el límite del PNIN sube por el medio de la vertiente S de la colina que hay al O de las viñas de Els Obertíns hasta lo alto de esta colina, a una altura de 188,69 m. Entonces baja por la línea de máxima pendiente y por la vertiente N hasta la riera, que traspasa, y sube por el borde SO del monte Roques de la Regalada hasta arriba del todo. Desde aquí sigue en dirección N-NE por la línea de cresta y la vertiente N-NE, hasta la riera que pasa por debajo del camino de los mases, punto en el que sigue el camino en dirección NE y N, y pasa por la zona de la Mallareta, hasta el cruce con el camino de Sant Baldiri. Entonces sigue por el camino que parte en dirección N, deja el mas Puignau a la izquierda de éste y el arroyo de Les Pistoles a la derecha y toma el caminito que parte a mano izquierda, pasada la zona de Els Llaures, por el que Sigue hasta el punto donde este camino deja la dirección O que llevaba, y desciende en dirección N. En este punto, y en la misma dirección O, baja por el borde hasta el arroyo de la Tamariua, que sigue aguas abajo y del que incluye la vegetación de ribera de ambos lados, hasta la playa y la línea de la costa de la cala Tamariua. A partir de aquí el límite recorre la línea de la costa hasta encontrar el extremo N de la divisoria entre los términos municipales del Port de la Selva y Cadaqués.

Término municipal de Cadaqués

El límite del PNIN continúa recorriendo la línea de costa hasta la desembocadura del torrente que llega a la cala de Agulles. En este punto el límite remonta el torrente, del que incluye ambos márgenes, hasta la carretera que lleva a las instalaciones del Club Mediterranée. Desde aquí, y por la línea de máxima pendiente, el límite baja hasta el arroyo de Francalús, por el que desciende y cuyos dos márgenes incluye, hasta la desembocadura de éste, en el Racó de Francalús. Entonces, el límite sigue la línea de la costa hasta reencontrar el punto inicial, en el Racó de Codera.

Todas las islas e islotes comprendidos dentro de la parte del ámbito marino del PN situados al N de la punta de Es Bou Marí forman parte también de este PNIN.

PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL DEL CABO DE NORFEU

Término municipal de Cadaqués

Tomando como punto inicial la desembocadura del arroyo de Aiguadolç, por el que sube el límite del PNIN que afecta a ambos márgenes, hasta encontrar el camino que lleva a la ermita de Sant Pius V, el límite toma la dirección S del citado camino, que abandona después de hacer el tramo más recto en dirección S, y atraviesa el olivar de En Poldo, justo hasta donde el camino gira hacia la izquierda, en dirección N. Desde este punto, el límite del PNIN sigue en línea recta hasta encontrar la primera de las bifurcaciones del arroyo del fondo, en dirección de mar hacia tierra. A continuación sube por el arroyo, cuyos dos lados incluye, hasta el punto donde el arroyo se bifurca nuevamente. Entonces sigue el tributario que, mirando tierra adentro, queda a la izquierda, hasta su parte más alta. Desde este punto el límite traza una línea recta hasta la intersección entre el arroyo de Sa Sabolla y el camino de punta Prima. A continuación sube por el arroyo de Sa Sabolla, cuyos dos márgenes incluye, hasta la carretera de Roses a Cadaqués. El límite va recorriendo esta carretera en dirección a Roses hasta el cruce con el camino del Pení, por el que sigue hasta la divisoria entre los términos municipales de Cadaqués y Roses.

Término municipal de Roses

El límite del PNIN sigue por este camino y pasa por el llano de la Figura, por debajo de la viña de En Baltre, el olivar de la Cristina y los barracones de Els Presos, hasta una curva de casi 360 pasados estos últimos y justo ante la umbría de En Masnou. En el punto más externo de esta curva, el límite baja por la línea de más pendiente hasta el arroyo de Jóncols. Sigue el arroyo aguas abajo, cuyos dos márgenes incluye, hasta encontrar el segundo tributario a la derecha, que remonta y del que también incluye ambos márgenes, para llegar a su extremo más alto. Desde aquí sube por la línea de máxima pendiente del vertiente E hasta arriba del borde, por donde sigue arriba, en dirección N, hasta la cota de 313,20 m. Después baja por la línea de máxima pendiente, por el borde que está orientado hacia el O, hasta el arroyo de Montjoi. Sigue arroyo abajo, del que incluye ambos márgenes, hasta encontrar el borde N del monte del Gall, que remonta hasta arriba, en la cota de 193,44 m. Desde aquí sube, siguiendo la misma dirección que llevaba, hasta arriba de la loma de la Torre del Sastre, en la cota de 249,91 m. Desde aquí arriba baja por la vertiente S, por la línea de máxima pendiente, deja la Torre del Sastre a la derecha y sigue en la misma dirección por la cumbre, hasta la cota de 176,39 m, en cuya vertiente E se halla la cueva del Lledó. Desde esta cota baja primero por el borde S, por la línea de máxima pendiente, y después por el borde SO-O, hasta encontrar el límite del SU que hay alrededor de la playa de la Almadrava, a unos doscientos metros de la costa. Entonces sigue por este límite de SU hasta la costa, en la punta de la Figuerassa, y después por la costa, hasta encontrar la divisoria entre los términos municipales de Roses y Cadaqués.

Término municipal de Cadaqués

El límite del PNIN continúa por la línea de la costa, desde el punto anterior, hasta reencontrar el punto inicial de la desembocadura del arroyo de Aiguadolç.

Todas las islas e islotes comprendidos dentro de la parte del ámbito marino del PN situado al S de la p unta de Es Bou Marí también forman parte de este PNIN, salvo las islas e islotes incluidos dentro de la bahía de Cadaqués, de acuerdo con la delimitación del anexo 1.

Quedan excluidas del mismo las zonas correspondientes a los ámbitos de ordenación específica de la cala Montjoi y la cala Jóncols, delimitados en el anexo 4.

PARAJE NATURAL DE INTERÉS NACIONAL DE LA SIERRA DE RODES

Término municipal del Port de la Selva

Empezando en el punto donde el límite más oriental del SU del valle de Santa Creu cruza la riera que pasa por esta población y desemboca en la playa de la Vall, el límite del PNIN va riera abajo, cuyos dos márgenes incluye, hasta encontrar el cuarto torrente tributario de esta riera, en sentido aguas abajo y contados desde el punto inicial de este límite. Entonces sigue torrente arriba, del que incluye ambos márgenes, hasta su extremo más elevado, y después hasta arriba del borde. en la cota de 321,2 m, por la línea de máxima pendiente. Desde aquí sigue borde arriba, en dirección SO, hasta encontrar el torrente próximo, que remonta y del que incluye ambos márgenes, hasta su extremo más elevado, y hasta llegar al borde por la línea de máxima pendiente, en la loma de la Guerra, donde el camino del Port de la Selva a Sant Pere de Rodes hace una curva cerrada hacia la izquierda en sentido descendente quedando un rellano a mano derecha de esta curva con vista sobre la Selva de Mar; en este punto cruza el límite entre los términos municipales del Port de la Selva y la Selva de Mar.

Término municipal de la Selva de Mar

El límite del PNIN baja por el borde de vertiente que queda justo debajo del citado rellano, entre Els Gatiens y Les Palaues, hasta encontrar el límite del SNU calificado de "suelo de régimen especial - condominios". Después sigue este límite, se aleja del núcleo de población de la Selva de Mar y deja el mas de L'Estela a la izquierda y fuera del PNIN, hasta cruzar el arroyo de Els Gorgs. A continuación, el límite del PNIN sigue arroyo arriba, del que incluye ambos márgenes, tomando el tributario que lleva al collado de Sant Genís, casi en la divisoria entre los términos municipales de la Selva de Mar y Roses.

Término municipal de Roses

Desde el collado sigue la cresta de la loma de Can Berta y pasa por el collado de la Jacona, hasta encontrar el punto de cumbre donde enlazan la loma de Can Berta y la sierra de Rodes, justo en la cota 475,6 m, entre la cueva del Rellotge y el Puigsequer.

Término municipal de la Selva de Mar

Desde este punto el límite del PNIN asciende por la línea de cresta de la sierra de Rodes siguiendo el límite del término municipal de la Selva de Mar, y pasa sucesivamente por la cueva del Rellotge, el monte de Queralbs y el castillo de Sant Salvador.

Término municipal del Port de la Selva

A continuación, el límite toma la divisoria del término municipal del Port de la Selva en dirección E y la sigue hasta encontrar el punto de intersección entre este mismo límite, la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes (GEP-6041) y el inicio del camino que, en este punto, lleva hacia el mas Margall.

Término municipal de Pau

Desde este cruce, el límite del PNIN sigue, en dirección SO y en línea recta, hasta la cima de la Creu Blanca (464 m), que es el punto más alto de la sierra de Pau en su extremo más oriental. Desde la Creu Blanca, el límite del PNIN sigue la cresta de la sierra de Pau, pasa primero por Les Comes y después por el collado de Grimall, hasta encontrar, siguiendo el límite del término municipal de Vilajuïga, el punto más alto en el extremo más occidental (233 m), que se halla al N de los pinos de En Norat.

Término municipal de Vilajuïga

A partir de este punto el límite desciende directamente por la vertiente N de la sierra de Pau hasta la confluencia entre la riera del barranco de la Coma de I'Infern y la riera de Vilajuïga. A continuación toma la dirección N hasta interceptar nuevamente la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes. A partir de aquí sigue esta carretera en dirección a Sant Pere de Rodes, hasta la confluencia con el inicio del camino del mas de la Mata, por el que sigue en dirección S hasta interceptar un arroyo, a unos doscientos metros. El límite sigue por el arroyo, cuyos dos lados incluye, aguas abajo, en dirección N, hasta encontrar la riera del mas de la Mata. Desde este punto el límite asciende en línea recta y en dirección NE hacia la cabecera de la riera, que nace en la vertiente N de la Roca de Miralles, ya en el término municipal de Llançà.

Término municipal de Llançà

Desde este punto el límite busca en línea recta el extremo occidental de la cresta de la sierra de L'Estela, justo donde empieza una pista de cumbre, que coincide con el límite municipal del Port de la Selva.

Término municipal del Port de la Selva

El límite sigue la pista de cumbre, en dirección E, hasta encontrar el camino que pasa por la cresta de la sierra del collado del Perer. Sigue este camino hasta el mismo collado del Perer (325 m) y, desde este punto, busca directamente la cabecera de la riera del valle de Santa Creu. El límite baja por la riera que pasa por el valle de Santa Creu, de la que incluye ambos márgenes, hasta encontrar el límite del SU del valle de Santa Creu, que recorre, en la misma dirección, hasta reencontrar el punto inicial.

ANEXO 3

RESERVA NATURAL INTEGRAL DEL CABO DE CREUS

Ámbito marino

Comprende el espacio definido por la cara norte de la isla S'Encalladora y la poligonal delimitada por las siguientes coordenadas:

42 19' 32" N, 3 19' 10" E

42 19' 46" N, 3 19' 10" E

42 19' 38" N, 3 19' 27" E

42 19' 35" N, 3 19' 32" E

42 19' 21" N, 3 19' 32" E

Ámbito terrestre

Término municipal de Cadaqués

Tomando corno punto inicial la cala Sa Pava, el límite de la RNI sigue, en dirección NE, el límite de la zona maritimoterrestre, hasta llegar al punto de contacto entre los ámbitos del SNU calificados de "7 - Guillola" y "11 - Reserva natural integral". Sigue el límite entre ambas zonas hasta que el límite empieza a cambiar de dirección claramente, momento en el que lo deja para, en la misma dirección que llevaba, seguir hacia arriba por el borde hasta la cima de una pequeña colina, a cuyo SO queda el monte Pelegrí. Entonces va desde esta cima hasta lo alto del monte Pelegrí (125,07 m) y baja, en dirección O, por la línea de máxima pendiente, hasta encontrar la carretera de Cadaqués al cabo de Creus. A continuación sigue la carretera en dirección al cabo de Creus hasta el cruce con la pista que parte en dirección N-NO hacia el mas de Els Rabassers de Baix. Posteriormente sigue esta pista en dirección N-NO y, cuando llega al mas de Els Rabassers de Baix, toma la pista que, en dirección O, deja este mas a su derecha, hasta cruzar la divisoria entre los términos municipales de Cadaqués y el Port de la Selva.

Término municipal del Port de la Selva

El límite de la RNI sigue esta pista, deja el mas de Els Rabassers de Dalt a su izquierda y llega a una bifurcación a unos ochocientos metros de este mas. Después toma la pista que parte hacia el O, pasando por el Romegós. Al final de ésta, baja a la riera que hay a la derecha, ambos márgenes de la cual incluye, y la sigue en dirección O hasta la pista que viene del mas Fangal. Entonces sigue esta pista en dirección NO unos doscientos metros, hasta encontrar el camino del mas de la Birba, que sigue hasta el torrente de debajo del mas de la Birba, tributario de la riera de cala Tavallera. Baja por este torrente, ambos márgenes del cual incluye, hasta la riera de cala Tavallera. Entonces sigue esta riera, de la cual incluye ambos márgenes, hasta la cala Tavallera, desde donde toma la línea de la costa hasta la divisoria entre los términos municipales del Port de la Selva y Cadaqués.

Término municipal de Cadaqués

Siguiendo por la línea de la costa, el límite continúa hasta la desembocadura del torrente que llega a la cala de Agulles. En este punto el límite remonta el torrente, ambos márgenes del cual incluye, hasta la carretera que lleva a las instalaciones del Club Mediterranée. Desde aquí, y por la línea de máxima pendiente, el límite baja hasta el arroyo de Francalús, por el que desciende y cuyos dos márgenes incluye, hasta su desembocadura, en el Racó de Francalús. Entonces el límite sigue la línea de la costa hasta reencontrar el punto inicial en la cala Torta.

Forman parte también de la RNI la isla S'Encalladora y las otras islas e islotes del espacio marino adyacente a la reserva. Se excluyen del mismo los enclaves ocupados por los edificios y accesos del mas de la Birba y del mas de Els Rabassers de Baix, así como el establecimiento hotelero situado en las cercanías del cabo de Creus.

RFSERVA NATURAL INTEGRAL DEL CABO DE NORFEU

Término municipal de Roses

Desde la punta del Pi, en la costa O de la digitación del cabo de Norfeu, el límite de la RNI sube por el arroyo del Pi, por su rama o tributario más al N, hasta el collado del Canadell, en el cruce de pistas que hay en este collado. Después baja por la rama N del tributario izquierdo del arroyo del Canadell, en sentido aguas abajo, hasta la línea de la costa, en la playa del Canadell, que queda toda incluida. A partir de aquí el límite recorre toda la línea de la costa y rodea la digitación del cabo Norfeu, hasta reencontrar el punto inicial, la punta del Pi.

RESERVA NATURAL PARCIAL DE CABO GROS - CABO DE CREUS

Comprende dos zonas.

La primera de estas zonas, la más occidental, queda delimitada por la poligonal definida por las siguientes coordenadas y el tramo de costa que comprenden:

42 20' 17" N, 3 15' 29" E

42 21' 22" N, 3 15' 29" E

42 20' 45" N, 3 16' 54" E

42 20' 13" N, 3 16' 54" E

La segunda zona, la más oriental, queda delimitada por la poligonal definida por las siguientes coordenadas y el tramo de costa que comprenden:

42 19' 38" N, 3 18' 18" E

42 20' 08" N, 3 18' 18" E

42 19' 38" N, 3 19' 27" E

42 19' 16" N, 3 20' 01" E

42 18' 49" N, 3 19' 54" E

42 18' 22" N, 3 19' 33" E

42 18' 49" N, 3 18' 46" E

RESERVA NATURAL PARCIAL DEL CABO DE NORFEU

Comprende el espacio marino adyacente a la RNI del cabo de Norfeu, delimitado por las siguientes coordenadas y el tramo de costa que comprenden:

42 14' 58" N, 3 15' 26" E

42 14' 58" N, 3 16' 54" E

42 14' 11" N, 3 16' 05" E

42 14' 01" N, 3 14' 43" E

42 15' 00" N, 3 14' 43" E

ANEXO 4

Ámbitos de ordenación específica

Guillola

Este ámbito de ordenación específica coincide exactamente con el polígono del SNU calificado de "7 - Guillola" en el PGO del municipio de Cadaqués.

Perafita

Este Ámbito de ordenación específica coincide exactamente con los polígonos de los SNU calificados de "6 - Perafita" y "Suelo rústico susceptible de asentamientos diseminados", correspondientes, respectivamente, al PGO del municipio de Cadaqués y al PGO del municipio del Port de la Selva.

S'Agulla - Es Canell

Desde la desembocadura del torrente que confluye en la cala de Agulles, sigue la línea de la costa en dirección E hasta la desembocadura del arroyo Francalús y remonta por el borde de su margen 0, hasta encontrar la línea de máxima pendiente que lleva al cruce entre la carretera de acceso al Club Mediterranée y la del cabo de Creus. Sigue por esta línea de máxima pendiente hasta el cruce, desde donde desciende por el borde del margen E del torrente que confluye en la cala de Agulles, hasta el punto inicial.

Cala Mont:joi

Este ámbito de ordenación específica coincide exactamente con el ámbito del Plan especial de playa Montjoi delimitado en el PGO del municipio de Roses.

Cala Jóncols

Tomando como punto inicial el margen occidental del arroyo de Jóncols, que queda excluido del mismo, en la desembocadura de este arroyo en la cala Jóncols, el límite de este ámbito de ordenación específica sigue aguas arriba, hasta llegar al punto que queda justo al E de la bifurcación que hace la pista que lleva a la cala Jóncols, a unos doscientos veinte metros de distancia mínima de la línea de la costa. A partir de aquí el límite sigue en dirección O, cruza la pista y sube hasta la cota de 15 m por el borde de vertiente que queda sobre las edificaciones de esta zona. Entonces sigue la curva de nivel de 15 m en dirección S, hasta llegar al extremo más occidental de la cala Jóncols, donde hay una pequeña torrentera. Finalmente, baja por esta torrentera hasta la línea de la costa, por la que sigue hasta el punto inicial.

(98.070.146)

PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

LLEI

4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya promulgo la següent

LLEI

La península del cap de Creus és la punta més oriental de la península lbèrica i, alhora l'extrem mediterrani del Pirineu axial. Es tracta d'un espai natural de primer ordre dotat d'una singular configuració geològica amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic a nivell mundial fonamental per a la comprensió de l'evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya. Des del punt de vista biològic resulten especialment destacables la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal, conseqüències directes de la seva situació biogeogràfica, la coexístència d'elements mediterranis i extramediterranis i la presència de nombroses espècies rares, algunes endèmiques. La multiplicitat de biòtops té la seva correspondència a nivell faunístic, on cal remarcar l'elevat potencial de recuperació natural que ofereix encara aquest espai. Especialment reconeguts són els seus extraordinaris valors paisatgístics, amb l'excepcional bellesa dels ambients litorals que contrasta amb la dels paratges interiors, on molt sovint l'acció secular humana ha incidit essencialment en l'harmònica i peculiar configuració del paisatge actual.

Les aigües que envolten la península del cap de Creus són netes i amb índexs molt baixos de contaminació. La morfologia de la costa, amb penya-segats, roques, illots i esculls, cales i badies, i la naturalesa dels seus fons, de roca (que poden assolir grans fondàries) i de sediments, ofereixen també una amplíssima diversitat d'hàbitats per als organismes marins, diversitat que es tradueix en una extraordinària riquesa submarina. Alguers i fons coral·lígens en són els millors testimonis. L'explotació pesquera secular i la turística més recent hi han deixat la seva empremta, especialment en les comunitats de peixos; malgrat tot, la riquesa de la zona, inclosa la de la seva ictiofauna, és evident. Des d'antic, la pesca ha constituït per a la humanitat una font important d'aliments i de treball i s'ha considerat un do il·limitat. No obstant això, els darrers desenvolupaments dels coneixements i l'evolució dinàmica de les pesqueres han fet esvair aquests mites per a constatar que els recursos aquàtics, malgrat que són renovables, són limitats i s'han de sotmetre a una ordenació adequada si es vol que siguin sostenibles. Les Nacions Unides han promogut, entre altres, el Dret del mar (1982), i a Cancún l'any 1992 va encomanar-se-li la preparació d'un codi de conducta per a la pesca responsable. El 1995 el Codi ha estat adoptat per la comunitat de les Nacions Unides. Els principis, els criteris i les mesures que s'hi estableixen són els que han de resoldre i, alhora, permetre la implantació de les normes i les conductes per a la gestió dels recursos marins a la zona del cap de Creus.

Un esment a part mereixen el ric patrimoni arquitectònic, del qual el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador i el castell de Carmençó representen el punt culminant, i l'interès dels jaciments arqueològics terrestres i marins i dels paratges dalinians de Portlligat.

Tots aquests valors justificarien per si sols la necessitat de garantir-ne la conservació mitjançant un règim especial que el dotés d'una reglamentació i una gestió de caràcter integrat i especialment acurades. D'altra banda, el fet que aquest espai natural es trobi immers en una zona d'intensa activitat turística, que hi genera una pressió cada vegada més gran, reclama l'establiment, amb caràcter d'urgència, dels mecanismes necessaris per a evitar-hi futures amenaces i canalitzar-ne degudament l'ús públic. Aquesta peremptorietat és accentuada per la greu problemàtica dels incendis forestals de la zona, que requereix també un tractament específic i integrat.

Pels motius esmentats, l'espai natural de Cap de Creus ha estat inclòs en el Pla d'espais d'interès natural, el qual, d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, fou aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, del 14 de desembre. Entre les determinacions del Pla relatives a aquest espai, cal assenyalar que, per raó de la complexa problemàtica que presenta, es preveu la formulació d'un text legislatiu que ha de determinar els mecanismes adequats per a assolir-ne la protecció i la gestió integrades.

D'acord amb les consideracions exposades, aquesta Llei configura un règim jurídic i de gestió especial consistent en l'aplicació d'un conjunt articulat de modalitats jurídiques de protecció, en la promulgació de les normes generals que han de regir l'espai protegit, en la institució d'un sistema jerarquitzat d'instruments d'ordenació i planificació de l'ús del territori i dels seus recursos, i de la configuració dels òrgans i dels mecanismes per a la gestió de l'espai natural protegit.

Aquesta Llei declara parc natural el cap de Creus i el seu entorn marí. A l'interior s'estableixen tres àrees de protecció més intensiva, mitjançant la declaració de paratges naturals d'interès nacional, d'acord amb el que disposa la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals. Es tracta, respectivament, de les àrees de cap Gros - cap de Creus, de punta Falconera, cap de Norfeu, amb les respectives zones que els envolten, i dels nivells culminants i les obagues de les serres de Pau i de Rodes. Dins els dos primers n en els àmbits marins adjacents s'estableixen reserves naturals integrals i reserves naturals parcials, figures que, d'acord amb la Llei esmentada, comporten un grau de protecció particularment estricte. D'altra banda, s'estableixen diversos àmbits d'ordenació específica en zones on caldrà adaptar el règim normatiu de la Llei a la realitat física i jurídica que actualment presenten els respectius terrenys.

Per al desplegament del règim general de protecció fixat per la Llei, el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge, figura regulada per l'esmentada Llei 12/1985, del 13 de juny, ha d'establir els aspectes globals i estratègics de l'ordenació del Parc Natural. D'acord amb les determinacions del Pla especial, el Pla rector d'ús i gestió, subjecte a revisions periòdiques, ha de contenir les disposicions de caràcter temporal necessàries. Altrament, per a l'aplicació d'aquests plans, s'han de formular plans i programes específics.

Així mateix, la Llei estableix els òrgans i els mecanismes de gestió necessaris. Es crea la Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus, formada per representants de les administracions actuants, que té, entre altres tasques, la de fixar les directrius de gestió i controlar-ne el compliment. L'execució material d'aquesta gestió correspon a una unitat autònoma sota les ordres del director o directora del Parc, adscrita a l'Administració de la Generalitat i dotada d'autonomia orgànica i financera per tal de garantir-ne la capacitat operativa. La Llei crea també el Consell de Cooperació, que té per objecte facilitar una participació efectiva en la gestió de l'espai protegit dels organismes representatius dels diferents sectors socials interessats.

Aquesta Llei recull la possibilitat de constituir un consorci d'acord amb l'actual legislació de règim local i del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb la presència de totes les administracions actuants amb incidència en el Parc Natural.

Finalment, la Llei disposa l'aplicació de mecanismes d'indemnització en els casos en què, d'acord amb la legislació general en matèria d'espais naturals, resulti necessària, i estableix mesures destinades a protegir la legalitat i a sancionar les persones infractores, que actualitzen i reforcen les que ja estableix la legislació de caràcter general.

S'estableix que la Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus, conjuntament amb les juntes rectores del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i del Paratge Natural d'Interès Nacional del Vessant Sud del Massís de l'Albera, pot fer les connexions biològiques necessàries, en el marc de les competències respectives.

CAPITOL 1

Objectius i àmbits de protecció

Article 1 Objecte

1. L'objecte d'aquesta Llei és l'establiment d'un règim jurídic i de gestió per a la preservació estricta i la restauració, quan escaigui, dels sistemes naturals terrestres i marins de la península del cap de Creus, dels valors geològics, botànics, faunístics i ecològics i dels elements d'interès cultural que conté i de la integritat del seu paisatge.

1 Es delimiten un conjunt d'àmbits de protecció especial, d'acord amb les disposicions de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, s'estableixen les normes de protecció bàsiques i es creen els mecanismes necessaris de planificació, gestió, participació i protecció de l'ordre jurídic.

Article 2

Parc natural

1. Es declaren parc natural la península del cap de Creus i el seu entorn marí, d'acord amb la de, limitació que conté l'annex 1 d'aquesta Llei.

2. El Parc Natural de Cap de Creus comprèn territoris dels municipis de Cadaqués. el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga, a la comarca de l'Alt Empordà, i també els espais marins adjacents.

Article 3

Paratges naturals d'interès nacional

1. A l'interior del Parc Natural de Cap de Creus, es declaren paratges naturals d'interès nacional els espais següents, la delimitació dels quals és especificada en l'annex 2 d'aquesta Llei:

a) Paratge natural d'interès nacional del cap Gros - cap de Creus. Comprèn el sector litoral situat entre la cala Tamariua i el Racó de Codera, amb el cap de Creus, i els espais interiors adjacents. Correspon a territoris dels municipis de Cadaqués i del Port de la Selva.

b) Paratge natural d'interès nacional de punta Falconera - cap de Norfeu. Inclou el sector litoral situat entre la cala Nans i la Figuerassa, amb el cap de Norfeu, i l'entorn paisatgístic terrestre. Comprèn territoris dels municipis de Cadaqués i Roses:

c) Paratge natural d'interès nacional de la serra de Rodes. Comprèn territoris dels municipis de Vilajuïga, Pau, Llançà, el Port de la Selva i la Selva de Mar.

2. Tenen també la condició de paratge natural d'interès nacional totes les illes i els illots situats dins l'entorn marí del Parc Natural a què fa referència l'article 2.

Article 4 Reserves naturals

1. Reserves naturals integrals: a l'interior dels paratges naturals d'interès nacional a què fa referència l'article 3.1 a i b, i també en l'àmbit marí adjacent que es relaciona, es declaren reserves naturals integrals els espais següents, la delimitació dels quals és descrita a l'annex 3 d'aquesta Llei:

a) Reserva natural integral de cap de Creus. Comprèn l'àmbit terrestre del cap de Creus i el seu entorn, als municipis del Port de la Selva i Cadaqués, i també les illes i els illots de l'espai marí adjacent. Inclou també l'espai marí que limita amb la cara externa de l'illa Encalladora.

b) Reserva natural integral del cap de Norfeu. Comprèn l'àmbit estricte del cap de Norfeu i els illots adjacents, en el municipi de Roses.

2. Reserves naturals parcials: en espais marins contigus a les reserves naturals integrals esmentades en l'apartat i, es declaren reserves naturals parcials els àmbits següents, la delimitació dels quals és descrita en l'annex 3 d'aquesta Llei:

a) La totalitat de l'àmbit marí del Parc Natural situat entorn de la cala Prona i la punta dels Farallons, fins a la punta dels Tres Frares.

b) La totalitat de l'àmbit marí del Parc Natural que envolta el cap de Creus, entre l'extrem oriental de l'illa Culleró i l'extrem sud-est de la cala Jugadora.

c) L'entorn marí del cap de Norfeu.

Article 5 Béns d'interès ciilturai

Són béns d'interès cultural el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador, el castell de Carmençó, els paratges de Portlligat i els jaciments arqueològics marítims i terrestres.

CAPÍTOL Il

Normes de protecció

Article 6

Normes generals de protecció

1. En l'àmbit del Parc Natural de Cap de Creus, sens perjudici del que disposa l'apartat 2, regeixen les normes següents:

Primera. Es aplicable el règim del Pla d'espais d'interès natural. La delimitació descrita a l'annex 1 d'aquesta Llei té el caràcter de delimitació definitiva als efectes del que disposa l'article 16.2 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, pel que fa referència a l'espai anomenat Cap de Creus, dins el Pla d'espais d'interès natural.

Segona. El règim urbanístic del sòl és l'establert per l'article 128.2 del Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol. Consegüentment, l'espai protegit té la condició de sòl no urbanitzable

1 objecte de protecció especial i no s'hi poden admetre utilitzacions que n'impliquin transformació de la destinació o la naturalesa o lesionin els valors objecte de protecció especificats, per l'article 1.

Tercera. Són genèricament admesos els aprofitaments agropecuaris tradicionals. En les zones afectades per incendis forestals no poden efectuar-se activitats ramaderes durant un període de deu anys sense autorització expressa del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la qual es requereix l'informe favorable de l'Òrgan gestor del Parc, a què fa referència l'article 11.

Quarta. Resta prohibida la implantació d'obres i d'instal·lacions que no estiguin vinculades estrictament amb els usos agraris o els objectius de protecció i, si és el cas, de restauració dels sistemes naturals i el paisatge. Excepcionalment, i d'acord amb els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural establerts per l'article 10 d'aquesta Llei, poden autoritzar-se pels organismes que en cada cas siguin competents, amb l'informe vinculant previ de l'òrgan gestor, els equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos públics admesos en l'espai protegit. En cap supòsit no es permet la instal·lació d'elements artificials que limitin el camp visual, trenquin l'harmonia del paisatge o en desfigurin les perspectives.

Cinquena. Els usos públics s'han de desenvolupar congruentment amb els objectius de protecció de l'espai, i en cap cas no poden representar efectes negatius sobre els valors protegits. Tenen caràcter preferent les activitats d'educació ambiental i les de coneixement i estudi de l'entorn.

Sisena. La circulació motoritzada es regeix pel que estableixen la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, i les disposicions que la despleguen i els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural esmentats.

Setena. Es prohibeix expressament:

a) Plantar i alliberar, respectivament, espècies silvestres, vegetals o animals, que no siguin pròpies del medi natural de la zona. En el cas que siguin les pròpies, es requereix autorització expressa de l'òrgan gestor.

b) Abandonar o abocar tota mena de residus i deixalles fora dels indrets assenyalats per l'òrgan gestor.

c) Encendre foc fora dels indrets i els períodes assenyalats per l'òrgan gestor d'acord amb les disposicions dels instruments de planificació i ordenació del Parc Natural, els quals poden regular la realització de cremes controlades.

d) Acampar fora dels espais que es puguin destinar a aquest fi per l'òrgan gestor, d'acord amb la reglamentació que estableixin els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural.

Vuitena. L'activitat cinegètica hi ha d'ésser regulada, en qualsevol cas, per les disposicions que estableixin els instruments de planificació i gestió del Parc Natural, i d'acord amb el que disposa la legislació vigent en aquesta matèria.

2. En l'àmbit marí del Parc Natural, sens perjudici de les regulacions de l'apartat 1 que hi resultin aplicables, regeixen les normes següents:

Primera. Pel que fa a l'activitat pesquera, únicament s'admet el desenvolupament de la pesca artesanal i esportiva i els usos i les activitats tradicionals de cap de Creus, d'acord amb el que estableixen els instruments de planificació i ordenació del Parc Natural. Resta prohibida la pesca d'arrossegament i d'encerclament, i també els concursos de pesca marítima de superfície í submarina.

Segona. Resta prohibida la construcció d'instal·lacions d'aqüicultura, la immersió d'artefactes, esculls artificials i similars, ila construcció d'instal·lacions nàutiques en general' llevat d'instal·lacions nàutiques reduïdes, plenament integrades a l'entorn, destinades exclusivament a usos pesquers i de serveis al Parc, en el supòsit que es trobin situades contiguament a zones urbanes i les seves repercussions ambientals siguin d'escassa entitat. En qualsevol cas, cal l'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental, amb declaració d'impacte favorable, i l'informe també favorable de la Junta Rectora.

Tercera. Qualsevol activitat no continguda en aquesta Llei i que signifiqui un risc per a la conservació de les espècies i els sistemes naturals de l'àrea protegida ha de comptar, en qualsevol cas, amb el dictamen favorable de la Junta Rectora i, en tots els casos que regula la legislació vigent, cal l'aplicació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental i la corresponent declaració d'impacte favorable.

Quarta. S'han de delimitar i protegir els herbassars de fanerògames marítimes.

Article 7

Règim de protecció dels paratges naturals d'interès nacional

1. A les àrees declarades paratge natural d'interès nacional no s'admeten alteracions de l'orografia natural dels terrenys, llevat que tinguin per objecte els equipaments i els serveis a què fa referència l'article 6.1.quarta d'aquesta Llei o els treballs de restauració o millora ambiental. Tampoc no hi és permesa la instal·lació de conduccions aparents d'energia, telefòniques i similars, ni la construcció de cap obra o aparell de generació d'energia.

2. En tots els altres supòsits no regulats per l'apartat 1 és aplicable el règim general del Parc Natural, excepte en els àmbits declarats reserva natural integral.

Article 8

Règim de protecció de les reserves naturals

1. A les reserves naturals integrals, a més del que disposa l'article 7.1, són aplicables les disposicions següents:

a) Només poden efectuar-s'hi treballs científics de recerca i de maneig, i també les activitats destinades a la divulgació dels seus valors. quan resultin compatibles. Aquests treballs i activitats han d'ésser promoguts o autoritzats expressament per l'òrgan gestor.

b) L'accés i la circulació públics s'han de desenvolupar exclusivament per mitjà dels punts i els itineraris expressament assenyalats, i no s'hi permeten l'extracció o la recol·lecció de minerals, roques, fòssils, plantes i animals, ni les activitats cinegétiques.

e) A la reserva natural integral de l'illa Encalladora, només s'hi pot accedir per motius justificats de recerca científica, amb l'autorització prèvia de l'òrgan gestor de força major o de manteniment de l'espai protegit. Qualsevol altre tipus d'activitat hi resta prohibida.

2. A les reserves naturals parcials. sens perjudici de les limitacions anteriorment establertes per a l'àmbit marí del Parc Natural, regeixen també les regulacions següents:

a) Només poden efectuar-s'hi treballs científics de recerca i de maneig i les activitats destinades a la divulgació dels seus valors, sempre que resultin compatibles amb aquests, Els treballs o les activitats corresponents han d'ésser promoguts o autoritzats expressament per l'òrgan gestor.

b) Quant a l'extracció de recursos marins, únicament s'hi permet la pesca artesanal o amb canya, la qual ha d'ésser objecte d'una reglamentació específica relativa a arts i mètodes permesos, nombre d'embarcacions i períodes d'extracció, més restrictiva que l'aplicable a la resta del Parc Natural. Resta expressament prohibit extreure'n o dipositar-hi sorres o altres materials.

e) Les visites i les activitats. esportives i recreatives han d'ésser restringides i controlades.

d) El fondeig, la circulació d'embarcacions i l'escafandrisme han d'ésser objecte de regulació específica mitjançant els instruments de planificació i d'ordenació del Parc.

3. A les reserves naturals no són permeses en cap cas les activitats que, directament o indirectament, en puguin perjudicar els valors o els béns. protegits,

Article 9

Àmbits d'ordenació específica

1. A les zones de la Guillola, Perafita i s'Agulla - es Canell i a les cales Jóncols i Montjoi, en els àmbits que, respectivament, són delimitats en l'annex 4 d'aquesta Llei. el Pla especial a que fa referència l'article 10 ha d'adaptar el règim general establert per l'article 6 a la realitat física i jurídica dels terrenys, d'acord amb el planejament urbanístic vigent en el moment de la promulgació d'aquesta Llei. Els terrenys respectius han de mantenir, en qualsevol cas, la classificació urbanística de sòl no urbanitzable.

2. A la zona de S'Agulla - Es Canell, el Pla especial de protecció ha d'establir un programa de reducció d'usos urbanístics per a la part terrestre i, quant a l'àmbit marí, el Pla rector d'ús i gestió ha d'establir una limitació específica de les activitats subaquàtiques i de pesca recreativa.

CAPÍTOL III

Planificació i gestió

Article 10

Ordenació i planificació de l'espai protegit

1. Per a desplegar i aplicar aquesta Llei, l'ordenació i la planificació de l'ús i la gestió del Parc Natural s'han de dur a terme per mitjà dels instruments següents:

a) El Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge.

b) El Pla rector d'ús i gestió.

c) Plans, normes i programes específics.

2. Els instruments a què fa referència l'apartat 1 s'han de formular congruentment amb les disposicions que contenen els articles anteriors i poden establir totes les limitacions addicionals que resultin necessàries per a assolir els objectius de protecció establerts per aquesta Llei.

3. El Departament de Medi Ambient ha de formular el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de cap de Creus, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 12/1985, del 13 de juny. d'espais naturals. Aquest Pla, l'aprovació del qual correspon al Consell de Govern, s'ha de sotmetre a la tramitació establerta per als plans especials de desplegament del Pla d'espais d'interès natural i ha de contenir, entre altres, les determinacions següents:

a) L'estructura general de l'ordenació de l'espai protegit i les actuacions necessàries per a implantar-la.

b) Les directrius i les normes generals d'ordenació, ús i gestió.

e) L'ordenació i la regulació dels usos i les .activitats desenvolupats a l'àmbit del Parc Natural.

d) La zonificació del territori terrestre i marí, amb la reglamentació detallada en cada zona.

e) La catalogació dels indrets amb elements d'interès especialment rellevant i la definició de les disposicions particulars que hi escaiguin.

f) L'inventariat, la catalogació i la valoració de l'estat de conservació dels sistemes naturals i les espècies animals i vegetals presents, i la disposició de les mesures de protecció i regulació més adequades per a la seva conservació.

g) Les altres esmentades pels articles 6, 7,8 i 9 i totes les necessàries per a assolir els objectius estratègics de la conservació de l'espai protegit.

4. D'acord amb les disposicions del Pla especial, el Pla rector d'ús i gestió ha de programar les actuacions i establir les altres determinacions que resultin necessàries per al desenvolupament, mentre sigui vigent, de la gestió del Parc Natural. La formulació d'aquest Pla i de les seves revisions, les quals tenen lloc quadriennalment, ha d'ésser efectuada per la unitat encarregada de la gestió del Parc Natural i la tramitació ha de seguir el procediment següent:

a) Una vegada aprovat inicialment pel departament corresponent, el Pla rector s'ha de sotmetre a informació pública.

b) L'aprovació definitiva correspon al conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb l'informe previ de la Junta Rectora del Parc Natural.

5. Plans, normes i programes específics:

a) Pera l'aplicació de les determinacions dels plans a que fan referència els apartats 3 i 4, els departaments competents per raó de la matèria o, si és el cas, la unitat tècnica de gestió del Parc Natural esmentada a l'article 11 poden formular plans, normes i programes d'actuació de caràcter sectorial i específic. L'aprovació correspon als departaments competents.

b) Sens perjudici dels altres supòsits que estableixin el Pla especial í els successius plans

rectors d'ús i gestió, s'han de formular plans o programes específics d'actuació referents als usos públics, al control ambiental, a la protecció dels sistemes naturals i les espècies, a la gestió del patrimoni natural i cultural, a les activitats agrícoles i forestals i als altres àmbits que puguin incidir en la protecció global del Parc.

Article 11

Òrgan gestor

1. La gestió del Parc Natural de Cap de Creus és duta a terme per una unitat tècnica específica, d'acord amb les directrius de la Junta Rectora, l'assessorament de les entitats socials i científiques i amb la participació efectiva, mitjançant el Consell de Cooperació, de les entitats representatives dels sectors socials interessats.

2. Unitat de gestió:

a) La unitat a que fa referència l'apartat 1, adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, desenvolupa les seves funcions en règim d'autonomia funcional i econòmica.

b) Corresponen a la unitat de gestió, a més de les funcions establertes per l'article 29.2 de la Llei 12/1985, del 13 de juny d'espais naturals, les de suport i assessorament en relació amb els usos tradicionals i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa del Parc Natural, i també les altres referents a la formulació dels instruments de planificació i ordenació que disposa l'article 10. Així mateix, pot executar les obres i altres actuacions que requereixi la gestió de l'espai.

e) Els informes preceptius de l'òrgan gestor formulats a l'empara del que disposa l'article 29.2.d de la Llei 12/1985 tenen caràcter vinculant quan estiguin expressament motivats en el compliment de les disposicions d'aquesta Llei o de les reglamentacions promulgades per a desplegar-la i aplicar-la. En tot cas, qualsevo1 altra activitat que no especifiqui aquesta Llei i que signifiqui un risc potencial per a la conservació dels sistemes naturals de l'espai protegit ha de comptar preceptivament, per a emprendre-la, amb l'informe favorable de la unitat de gestió.

3. Es pot constituir un consorci per a la gestió del Parc Natural, amb personalitat jurídica, integrat pels representants de les administracions actuants.

4. Els estatuts del consorci a què es refereix l'apartat 3 han de determinar les particularitats del règim orgànic i funcional.

Article 12

Direcció

1. El director o directora del Parc Natural ha d'ésser nomenat d'entre els funcionaris de carrera o el personal laboral al servei de la Generalitat de Catalunya. El nomenament i la separació corresponen al conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb l'audiència prèvia de la Junta Rectora.

2. El director o directora té al seu càrrec el comandament de la unitat de gestió i actua com a secretari o secretària de la Junta Rectora, dels acords de la qual n'ha d'efectuar la tramitació administrativa.

Article 13

Junta Rectora

1. La Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus, integrada per representants de les diverses administracions actuants, inclosos els distints ajuntaments implicats, i també el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, és l'òrgan rector del Parc Natural.

2. S'ha d'establir per reglament el funcionament de la Junta Rectora i Í de la comissió permanent, i també la composició definitiva d'aquesta i la contribució i el tipus d'aportació de cada administració representada.

3. Són funcions de la Junta Rectora:

a) Establir, d'acord amb les disposicions reguladores del Parc Natural, les directrius per a exercir-ne la gestió i supervisar-ne l'execució.

b) Aprovar inicialment les memòries anuals de gestió.

e) Coordinar les actuacions que afectin l'espai protegit de les distintes administracions actuants que hi són representades, i fer-ne el seguiment.

d) Ésser objecte de consulta preceptiva abans de l'aprovació de les disposicions, els plans i els programes que es formulin per a desplegar aquesta Llei i els programes anuals de gestió.

e) Proposar i promoure mesures i actuacions per a la millor protecció del Parc Natural, per al foment del coneixement i el gaudi ordenat dels seus valors i per a l'afavoriment de les activitats tradicionals.

f) Proposar, si escau, un major grau de protecció per als espais que ho requereixin i proposar la declaració de noves figures de protecció -o la modificació de les que estableix aquesta Llei per una figura de protecció superior.

4. El president o presidenta de la Junta Rectora és nomenat pel conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca d'entre els membres de la Junta Rectora.

Article 14

Consell de Cooperació

1. El Consell de Cooperació és l'òrgan col·laborador en la gestió del Parc Natural, integrat per entitats representatives dels sectors socials interessats.

2. Poden formar part del Consell de Cooperació les entitats degudament legalitzades que es troben estatutàriament vinculades a la defensa dels interessos dels propietaris particulars i els habitants del Parc Natural, les dedicades a la recerca científica o a l'estudi i a la defensa de la natura, o les altres representatives dels sectors agraris, forestals, pesquers, culturals, turístics, i recreatius que hi desenvolupen llur activitat.

3. S'han d'establir per reglament les disposicions de funcionament i el procediment per al nomenament de les entitats que han de tenir representació en el Consell de Cooperació.

4. Són funcions del Consell de Cooperació:

a) Establir criteris i promoure mesures per a coordinar harmònicament els interessos i les activitats dels sectors representats amb els objectius i l'actuació del Parc Natural.

b) Fomentar la cooperació de les entitats que hi són representades, o d'altres que es dediquin als mateixos objectius que els disposats en aquesta Llei, amb el Parc Natural i la seva gestió, i concertar amb aquesta finalitat actuacions d'interès comú.

c) Plantejar a les administracions actuants iniciatives, propostes i suggeriments adreçats a la defensa dels interessos representats i a l'assoliment de les finalitats de cooperació, harmonització i participació, i, en general, dels objectius específics de les àrees protegides.

d) Emetre informes sobre els afers que els altres òrgans del Parc Natural sotmetin a la seva consideració.

5. El Consell de Cooperació ha d'ésser informat regularment dels plans, els projectes i les actuacions duts a terme en la gestió del Parc Natural.

Article 15

Beneficis

En l'àmbit del Parc Natural són aplicables els beneficis establerts per als espais inclosos en el Pla d'espais d'interès natural, sens perjudici dels altres de caràcter específic que pugui establir el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per a fomentar una gestió correcta de l'espai protegit i dels seus recursos naturals.

Article 16

Expropiacions i indemnitzacions

1. Qualsevol actuació de l'Administració que, com a conseqüència de l'aplicació d'aquesta Llei, impliqui la privació singular de la propietat privada o de drets o interessos patrimonials legítims, solament es pot fer mitjançant la indemnització que estableixi la legislació sobre expropiació forçosa.

2. La declaració de parc natural comporta la utilitat pública o interès social de tots els terrenys afectats a efectes expropiatoris.

CAPÍTOL IV

Protecció de la legalitat i règim sancionador

Article 17

Protecció de la legalitat

1. El director o directora general del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca a qui correspongui, d'ofici o a instància del director o dels òrgans del Parc Natural a que fan referència els articles 13 i 14, ha d'ordenar la suspensió immediata de qualsevol activitat, obra o aprofitament que vulneri aquesta Llei o les reglamentacions que la desenvolupin i adoptar les mesures necessàries per al seu efectiu compliment, sens perjudici de les actuacions sancionadores i de rescabalament que hi escaiguin.

2. Són nul·les de ple dret les concessions, les llicències i les autoritzacions administratives que siguin atorgades contravenint a les disposicions d'aquesta Llei o les dels plans i les normes que la desenvolupin.

Article 18

Infraccions

1. A més dels supòsits que estableix la legislació general en matèria de conservació de la natura, i sens perjudici del que disposa la Llei 9/1995, del 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, i l'altra legislació específica aplicable, constitueixen infraccions administratives en l'àmbit del Parc Natural de Cap de Creus les que es tipifiquen en els apartats 3, 4 i 5.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

3. Són infraccions lleus:

a) Transitar a peu o per altres mitjans no motoritzats pels llocs d'accés restringit o prohibit, o fora de l'horari establert, sense autorització o incomplint les condicions que aquesta reguli.

b) Abandonar o abocar residus o deixalles al mar o fora dels indrets assenyalats per l'òrgan gestor en l'àmbit terrestre.

e) Superar els límits màxims de velocitat de navegació permesos.

d) Fondejar embarcacions en llocs no autoritzats, excepte en casos de força major.

e) Practicar la pesca esportiva dins l'àmbit marí del Parc Natural quan contravingui a les regulacions d'aquesta Llei o dels plans i les normes que la despleguin, excepte en àrees de reserva natural integral.

f) Fer-hi immersions que vulnerin els plans i les normes de desplegament d'aquesta Llei.

g) Acampar fora dels espais destinats expressament a aquest fi per les normes establertes pel Pla especial.

h) En general, qualsevol altra acció o omissió que vulnerin les normes establertes pel Pla especial, pels plans rectors d'ús i gestió o els plans, les normes i els programes que els desenvolupin, quan els efectes negatius generats siguin d'escassa entitat o pugui ésser restablerta de manera immediata la realitat física alterada.

4. Són infraccions greus:

a) Practicar activitats ramaderes en zones afectades per incendis forestals, sense l'autorització expressa del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o incomplint les condicions imposades per aquesta.

b) Encendre foc fora dels indrets i dels moments expressament autoritzats per l'òrgan gestor.

c) Fer transformacions de la cobertura vegetal que contradiguin el que estableix aquesta Llei o els plans o els projectes que la desenvolupin.

d) Plantar-hi o alliberar-hi, respectivament, espècies silvestres, vegetals o animals, que no siguin pròpies del medi natural de la zona, sense l'autorització expressa de l'òrgan rector.

e) Fer-hi obres i instal·lacions que vulnerin el que disposa l'article 6.1.quarta i 2, o que no estiguin degudament autoritzades, quan els efectes negatius generats siguin d'escassa entitat o pugui ésser restablerta de manera immediata la realitat física alterada.

f) Practicar-hi la pesca artesanal amb embarcacions professionals no autoritzades o, a les reserves naturals parcials, fora de les èpoques i les zones autoritzades.

g) Utilitzar arts i ormeigs de pesca no autoritzats.

h) Alterar l'orografia natural dels terrenys en les àrees declarades paratge natural d'interès natural, llevat de les excepcions establertes per l'article 7, quan els efectes negatius generats siguin d'escassa entitat o pugui ésser restablerta de manera immediata la realitat física alterada.

i) Recol·lectar-hi minerals, roques, fòssils, plantes o animals, en les àrees declarades reserva natural integral.

j) Les qualificades de lleus, quan s'hi apreciï reincidència o es produeixi resistència o desobediència a les autoritats o als agents de l'espai protegit.

k) En general, qualsevol altra acció o omissió que vulnerin les normes establertes pel Pla especial, pels plans rectors d'ús i gestió o els plans, les normes i els programes que els desenvolupin, llevat dels supòsits a que fa referència l'apartat 3.g.

5. Són infraccions molt greus:

a) Fer-hi obres i instal·lacions que vulnerin el que disposa l'article 6.1.quarta i 2, o que no estiguin degudament autoritzades, excepte en els supòsits a què fa referència l'apartat 4.e.

b) Practicar-hi la pesca d'encerclament i d'arrossegament.

c) Alterar l'orografia natural dels terrenys en les àrees declarades paratge natural d'interès nacional, llevat de les excepcions establertes per l'article 7 i dels supòsits a que fa referència l'apartat 4.h, i instal·lar-hi conduccions aparents d'energia, telefòniques i similars.

d) Extreure recursos marins vius i extreure o fragmentar minerals i roques en les àrees declarades reserva natural integral.

e) Practicar activitats cinegètiques a les reserves naturals integrals.

f) Les qualificades de greus, quan s'hi apreciï reincidència o es produeixi resistència o desobediència a les autoritats o als agents de l'espai protegit.

Article 19

Prescripció

El termini de prescripció de les infraccions és de tres anys per a les molt greus, dos per a les greus i un any per a les lleus, comptadors des de la data de comissió de la infracció o, si aquesta és continuada, des de la data de realització de l'últim acte en què es consuma.

Article 20

Sancions

1. En 1'àmbit protegit per aquesta Llei la quantia màxima de les multes corresponents a les infraccions administratives a què fa referència l'article 18, en funció de l'autoritat competent per a imposar-les, pot ésser:

a) En el cas d'infraccions lleus, el delegat o delegada territorial del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de 5.000 a 125.000 pessetes,

b) En el cas d'infraccions greus, el director o directora general del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca aquí correspongui, e 125.001 a 500.000 pessetes.

e) En el cas d'infraccions molt greus, el conseller o consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de 500.001 a 10.000.000 de pessetes.

2. En el cas de les sancions de quantia superior, com a conseqüència del major benefici obtingut per la persona infractora, si escau, pertoca al Govern d'imposar-les.

3. La fixació de l'import de les sancions s'ha de graduar en funció de la intencionalitat i el grau de malícia de qui causi la infracció, el grau de participació en el fet, la gravetat o la irreversibilitat dels danys produïts, la superfície afectada i el benefici derivat de l'activitat infractora, i en cap cas la infracció no pot reportar benefici econòmic a les persones infractores.

Article 21

Responsabilitat

1. Són responsables de les infraccions tipificades en aquesta Llei tots els qui han participat en la comissió del fet infractor per qualsevol títol, siguin persones físiques o jurídiques.

2. Són responsables en concepte d'autor els qui han comès directament o immediatament el fet infractori també els qui han impartit les instruccions o les ordres necessàries per a cometre'l.

Article 22

Procediment sancionador

La imposició de les sancions fixades per aquesta Llei es regeix per la normativa vigent en matèria de procediment sancionador.

Article 23

Rescabalament

1. La vulneració dels preceptes d'aquesta Llei i de les normes i els plans que la desenvolupin comporta l'obligació de rescabalament a càrrec dels responsables dels danys i els perjudicis ocasionats.

2. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'adoptar, també, les mesures necessàries per a la restauració de la realitat física alterada o transformada corri a conseqüència de l'actuació il·legal i pot imposar multes coercitives, reiterades per espais de temps que siguin suficients per a complir el que hagi estat ordenat, sens perjudici de l'execució subsidiària per l'Administració a càrrec de la persona infractora.

3. Correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de fixar mitjançant la resolució corresponent, el termini en què la persona infractora ha de procedir a la restitució dels béns a l'estat anterior al de la comissió de la infracció i l'import de la indemnització dels danys i els perjudicis ocasionats.

4. Les multes coercitives a què fa referència l'apartat 2 poden tenir unit quantia de fins a 500.000 pessetes.

Article 24

Comís i retirada

1 - Els estris i els arts de pesca utilitzats per a la comissió dels fets tipificats com a infracció en aquesta Llei s'han de comissar i dipositar en un centre habilitat a aquest fi per l'òrgan gestor, on han de romandre fins que la persona infractora hagi satisfet les despeses de trasllat i custòdia. En el cas que siguin il·legals, han d'ésser destruïts.

2. La pesca que hagi estat obtinguda amb presumpta infracció del que estableix aquesta Llei s'ha de comissar. Si en fer la intervenció les peces comissades poden sobreviure, l'agent denunciant les ha de retornar al medi, si és possible davant de testimonis. Si les peces són mortes, s'han de lliurar a un centre benèfic o una entitat local o bé se n'ha de disposar l'abocament al mar.

3. El comís i la retirada d'armes en matèria de caça es regulen per la legislació vigent.

Article 25

Acció pública

És pública l'acció per a exigir el compliment del que estableixen aquesta Llei i les normes i els plans que la desenvolupen.

CAPÍTOL V

Informació i educació ambientals

Article 26

Informació i campanyes d'educació ambiental

L'òrgan gestor del Parc Natural ha d'establir campanyes de sensibilització ciutadana sobre els valors geològics, botànics, faunístics, ecològics, paisatgístics i culturals protegits a l'àmbit del cap de Creus. Ha de promoure estudis, cursos, tallers, i qualsevol altre sistema divulgatiu, per a impulsar l'educació ambiental, i ha de. portar a terme les corresponents publicacions informatives.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

La Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus, conjuntament amb les juntes rectores del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i del Paratge Natural d'Interès Nacional del Vessant Sud del Massís de l'Albera, pot acordar, en el marc de les competències respectives, les actuacions oportunes per a garantir les connexions biològiques necessàries entre els tres espais protegits i les respectives reserves naturals.

Segona

El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'efectuat la transcripció dels límits dels diversos àmbits marins delimitats per aquesta Llei a la cartografia d'ús comú en la navegació marina.

Tercera

S'autoritza el Govern de la Generalitat per a actualitzar, mitjançant decret, les quanties de les sancions i les multes coercitives fixades per aquesta Llei, tenint en compte les variacions de l'índex de preus al consum.

Quarta

El Parc Natural de Cap de Creus disposa d'autonomia econòmica, amb l'objectiu de millorar les condicions de gestió, en el marc de la normativa vigent d'aplicació als espais naturals.

Cinquena

En el termini de dos anys a partir de l'aprovació d'aquesta Llei, s'ha d'haver elaborat i presentat el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de cap de Creus per tal que sigui aprovat seguint la tramitació establerta per als plans especials.

Sisena

En el termini màxim d'un any a partir de l'aprovació definitiva del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del cap de Creus, i d'acord amb les disposicions d'aquest, s'ha d'haver elaborat i presentat el Pla rector d'ús i gestió que regula l'article 10.4 d'aquesta Llei.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Mentre el Pla especial a què fa referència l'article 10 no estableixi la regulació de les edificacions i les instal·lacions anteriors a la promulgació de la Llei que resultin disconformes amb les seves disposicions, s'hi admetran obres de reparació i de millora que no impliquin ampliacions ni augment de volum. Igualment, els usos disconformes es poden mantenir sense augmentar-ne la intensitat.

Segona

En el cas que, hi hagi concessions administratives en el moment de l'aprovació de la Llei, se n'ha de sotmetre l'exercici a les regulacions d'aquesta. Tanmateix, quan es tracti de concessions relatives a activitats 0 recursos d'interès públic, el Pla especial pot establir règims específics sempre que els objectius globals d'aquesta Llei quedin suficientment garantits.

DISPOSICIÓ FINAL

Es faculten el Govern de la Generalitat i els consellers o conselleres d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient perquè dictin les normes necessàries per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 12 de març de 1998

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

JOAN-IGNASI PUIGDOLLERS I NOBLOM

Conseller de Medi Ambient

ANNEXOS

Les referències topogràfiques i toponímiques emprades en la descripció dels límits dels diversos àmbits de protecció corresponen al contingut dels fulls topogràfics i ortocartogràfics de les sèries publicades per l'Institut Cartogràfic de Catalunya a escala 1:5.000, en les versions més actuals en el moment de l'aprovació d'aquesta Llei. Tanmateix, pel que fa al terme municipal de Cadaqués s'han utilitzat també les expressades al Mapa del Cap de Creus. Cadaqués i la costa del Mar d'Amunt i la del Mar d'Avall des de Cap Gros a Norfeu (Recull toponímic directe de camp: Lluís Miquel i Lluís Bofill. Cadaqués, 1987).

Les referències a límits urbanístics corresponen al planejament urbanístic vigent per a cada municipi en el moment de l'aprovació d'aquesta Llei.

Totes les vies de comunicació (camins, pistes, carreteres, vies fèrries) que s'utilitzen com a elements delimitadors del Parc Natural, dels paratges naturals d'interès nacional i de les reserves naturals integrals queden sempre fora de l'àmbit amb grau de protecció més elevat.

En la descripció s'han utilitzat, a més de les abreviatures que corresponen als punts cardinals, les següents: PN: parc natural; PNIN: paratge natural d'interès nacional; RNI: reserva natural integral; RNP: reserva natural parcial; PGO: pla general municipal d'ordenació; NNSS: normes subsidiàries d'ordenació municipal; SU. sòl urbà; SUNP: sòl urbanitzable no programat, i SNU: sòl no urbanitzable.

ANNEX 1

PARC NATURAL DE CAP DE CREUS

Àmbit marí

L'àmbit marí protegit és la superfície marítima delimitada pel tram de costa comprès entre la punta del BoI Nou, a la cala Tamariua, al terme municipal del Port de la Selva, i la punta Falconera, al municipi de Roses, i la poligonal que, en direcció N-S, uneix els dos punts esmentats per mitjà dels vèrtexs definits per les coordenades següents, de latítud N i longitud E, respectivament:

42º 20' 47" N, 3º 12' 38" E (punta del Bol Nou)

42º 21' 52" N, 3º 12' 21" E

42º 21' 22" N, 3º 15' 29" E

42º 19' 38" N, 3º 19' 27" E

42º 19' 16" N, 3º 20' 01" E (extrem oriental de l'illa de la Massa d'Oros)

42º 18' 49" N, 3º 19' 54" E

42º 15' 18" N, 3º 17' 15" E

42º 14' 11" N, 3º 16' 05" E

42º 13' 51" N, 3º 13' 12" E

42º 14' 00" N, 3º 13' 12" E (punta Falconera)

La badia de Cadaqués queda exclosa d'aquest àmbit marí protegit. La zona d'exclusió comprèn totes les aigües de la badia situades a l'O de la línia de direcció SO que uneix la punta des Bou Marí (42º 17' 02" N, 3º 17' 47" E) amb la punta de la cala Nans (42º 16' 20" N, 3º 17' 18" E).

Àmbit terrestre

Terme municipal de Cadaqués

El límit del PN s'inicia a l'extrem N de la costa del terme municipal de Cadaqués, al Racó des Bac, a la cala Galladera. Segueix la línia litoral, en el sentit de les agulles del rellotge, fins que arriba al cap d'en Roig. En aquest indret s'aparta de la costa i contínua terra endins a través del límit del SNU qualificat d'"11 - Reserva natural integral" pel PGO de Cadaqués, pel qual continua fins que troba el camí del mas de la Birba, que pren pel seu brancal més oriental fins que arriba al punt de cruïlla d'on surt un altre vial cap al mas Duran. Des d'aquesta cruïlla, el límit del PN descriu una recta en direcció O, fins que troba el camí del mas de la Senyora, i coincideix amb la corba que queda just al N d'aquest mas, a Uns setanta-cinc metres al N. Des d'aquest punt, el límit continua en línia recta fins que arriba a l'extrem N de la drecera de Maidéu, pren aquesta drecera i arriba després a la carretera de Roses a Cadaqués, que ressegueix en direcció a Roses firis que troba el límit zonal del SNU qualificat de "6 - Perafita". Tot seguit, la delimitació del PN contínua per aquest darrer límit zonal, en direcció S, a través de la zona de les Closes, fins que troba el límit del SNU qualificat de "9 - Reserva forestal", prop de la casa d'en Meliton. Després baixa resseguint aquest límit fins al punt on troba la pista que va de Cadaqués al mas d'en Baltre. A partir d'aquí segueix aquesta pista, en direcció a Cadaqués, fins al punt on la pista creua el límit del SUNE Llavors segueix aquest límit, en direcció S, fins que troba el límit del SNU qualificat d'"11 -Reserva natural integral", pel qual continua fins que arriba a la línia de la costa, a la costa de sa Morera. Després continua per la línia de costa fins a l'extrem S del terme municipal de Cadaqués, just a la desembocadura de la riera de Jóncols (dita també de Joncus), a la platja de Jóncols.

Terme municipal de Roses

Des del punt anterior el límit continua per la línia de costa fins que arriba a la Figuerassa, on pren el límit del SU del PGO del municipi de Roses, que delimita les urbanitzacions que hi ha al voltant de la platja de l'Almadrava. Segueix aquest límit fins més enllà del rec de l'Almadrava, on pren el de la zona que el planejament qualifica de "C1 - Parc urbà", fins que troba el camí que porta a la carretera de Roses a Cadaqués. Tot seguit, continua per aquest camí uns metres en direcció N, fins que intercepta a l'esquerra el límit d'una altra zona qualificada de "C1 - Parc urbà", que la delimitació inclou. Segueix aquest límit en direcció O i retroba després el límit del SU, pel qual continua fins a la intersecció amb la zona qualificada també de "C1 - Parc urbà" que es troba a uns cinc-cents metres a l'O i que la delimitació inclou. La segueix en aquesta direcció fins al límit del SNU qualificat de "18b - Arqueològic". Tot seguit, pren aquest darrer límit en direcció NO i el segueix fins que troba, ja més al N, un nou límit de zona qualificada de "C1 - Parc urbà". La delimitació segueix el límit d'aquesta zona, que inclou, en direcció NO, fins que troba la carretera de Roses a Cadaqués. Pren aquesta carretera cap a l'E, fins al punt on intercepta el límit del SNUP-5 qualificat de "12b - Desenvolupaments opcionals", el qual en queda exclòs. Seguint aquest límit cap al N hi ha un punt d'intersecció amb una zona qualificada de "15 - protecció paisatgística i ecològica", que hi queda inclosa, el límit de la qual segueix cap al NO, fins al punt d'intersecció entre aquest límit i els 1ímits de la zona "12b - Desenvolupaments opcionals" i de la zona "17 - Reserves naturals". A partir d'aquí continua en direcció O i segueix el límit del SNU de la zona "l7 - Reserves naturals", la qual inclou. El límit del PN pren el del SNU esmentat, a la cota 100 m, i el segueix fins que troba el segon torrent que descendeix pel bac de Can Berta en direcció N. En aquest punt el límit segueix el torrent, inclosos els dos costats, fins a la confluència amb la riera de la Trencada. Segueix la riera en direcció O, inclosos els dos costats, fins que troba un torrent tributari que ve del N. Pren aquest torrent, inclosos els dos costats, el segueix aigües amunt i pren la bifurcació més oriental fins que troba la carretera de Cadaqués GE-614. El límit segueix llavors la carretera fins al punt d'aquest límit sobre la carretera de Cadaqués GE-614 que queda en línia recta i direcció SO, a uns dos-cents deu metres de la Torre del Moro, i sota el qual passa un torrent tributari del rec de la Torreta. Llavors pren aquest torrent, inclosos els dos marges, fins que troba el límit del SU, "mas Boscà - mas Fumats". Després continua amunt per aquest límit fins que arriba al límit intern de la zona del Sistema C4, que correspon en el planejament a "Altres espais lliures" i que queda inclosa en el PN. Segueix aquest límit, fins que troba novament el del SU de "mas Boscà - mas Fumats", aquesta vegada al costat més occidental de la urbanització. En aquest punt pren el límit, aquesta vegada en sentit descendent, fins al punt d'on surt el del SNU qualificat de "14a - Rural, d'ús agropecuari", pel qual continua en direcció NO fins que troba, finalment, el límit dels termes municipals de Roses i Palau-saverdera.

Terme municipal de Palau-saverdera

Des del punt d'entrada del límit municipal amb el de Roses, el límit del PN descriu una línia recta en direcció N-NO fins que troba el ramal més oriental del rec del Serrat del Nin just a la cota 200 m, prop de la cova dels Encantats. Tot seguit, descriu una nova recta en direcció NO i travessa el rec del Salt de l'Aigua, fins que intercepta el ramal més occidental del rec del Serrat del Nin, a la cota 170 m. Des d'aquest punt, pren la direcció N-NE en línia recta fins que intercepta el rec de la Fantasia al nivell de la cota 220 m, a la vora d'una petita extracció de pedra en un petit ramal del camí de Bellavista. Tot seguit, el límit del PN segueix una recta en direcció NO fins que intercepta la cota 200 m sobre el rec de Sant Onofre. Llavors pren la direcció O i segueix en línia recta fins que intercepta la cota 243'87 sobre la carena del Turó, carener situat entre el rec de Sant Onofre i el rec del Bac. Des d'aquest punt, el límit descendeix seguint la carena, fins que troba el dipòsit municipal d'aigües, a la cota 190 m. Des d'aquest punt el límit traça una línia recta en direcció NNO fins que troba la cota superior d'una antiga pedrera, a la cota 180 m. Finalment, des de la pedrera segueix una línia recta fins que connecta amb el punt d'intersecció entre el límit del SN 11 i el límit municipal amb Pau, just a la cota 145 m.

Terme municipal de Pau

Des del punt anterior, el límit del PN segueix cap a l'O en línia recta fins al dipòsit municipal d'aigua, des d'on continua, altre cop en línia recta, fins al vèrtex més al NO del sector "2" del SU. A continuació, traça una nova línia recta fins al vèrtex situat més al NE del límit del SU del sector, "4" i travessa el SNU qualificat de "2". A partir d'aquest punt segueix el límit del SU del sector, "4" en direcció O fins que troba el dels termes municipals de Pau i Vilajuïga, que coincideix amb la part més alta del rec de Cap de Terme.

Terme municipal de Vilajuïga

A continuació, el límit del PN busca en línia recta la part més alta, a la cota 105 m, del torrent de més a la dreta de can Pep Satller, mirant al NO. Aleshores continua torrent avall, del qual inclou tots dos marges, fins a la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes (GEP-6041). Tot seguit pren aquesta carretera en direcció cap a Vilajuïga i, posteriorment, la primera pista que surt a la dreta. a uns quaranta metres, fins a la riera del barranc de la Coma de l'Infern. Després segueix aquesta riera aigües avall, i més tard el primer tributari, a mà dreta, pel qual continua aigües amunt i del qual inclou tots dos costats, i deixa a l'esquerra els Hortells i el puig Castellar, fins al seu punt més alt, gairebé al coll que hi ha entre el puig Castellar i el puig Ullastret. A partir d'aquest punt, continua per la vora dels conreus de les oliveres d'en Xico, que exclou, í segueix cap al NO les terres de conreu del mas Bartret, fins a la confluència d'aquestes amb el camí que porta al mas esmentat. Pren el camí en direcció a Vilajuïga fins al límit de la zona qualificada de "sòl urbà, sistema d'equipaments" per les NNSS del municipi, la qual exclou, i segueix el seu límit nord fins que troba el camí de Vilajuïga al castell de Carmençó, el qual pren en direcció al castell. Més endavant creua la riera de Carmençó i segueix el camí en direcció NO fins a la cruïlla entre aquest i la carretera de la Bisbal d'Empordà a Portbou (C-252), per la qual continua, en direcció a Portbou, fins que troba el torrent que travessa l'olivar d'en Jordà. Des d'aquest punt de la carretera traça una línia recta en direcció SE fins que intercepta, primer, la riera de Carmençó, després els camps de conreu de can Montperdut i, finalment, el punt més al N del turó, a l'O de can Montperdut, delimitat per una clara ruptura del pendent entre els camps de conreu i el mateix turó. El límit ressegueix aquest canvi de pendent entre el turó i els camps de conreu de can Montperdut, sempre pel vessant oriental del turó, fins que troba el camí que envolta el mas Montperdut per l'O. Aleshores el límit pren el camí en direcció SE i voreja la pedrera Montperdut pel SO, fins que troba la confluència amb el límit de l'ampliació d'explotació de la pedrera (Resolució de la Secció de Mines de Girona del 14 de setembre de 1995). Llavors segueix aquest límit fins que toma a interceptar el camí que envolta la pedrera,ja en el costat NE d'aquesta. El límit del PN segueix el camí que passa pel darrere del corral Vell de Montperdut, es dirigeix cap al N i deixa a l'esquerra successivament la pedrera, els corrals nous i can Montperdut, fins que arriba novament a la carretera C-252, per la qual continua en direcció cap a Portbou, a través d'una petita zona que pertany al municipi de Llançà, fins al límit entre els termes municipals de Vilajuïga i Llançà. S'exclou la zona d'equipaments esportius del municipi de Vilajuïga, situats en els terrenys del mas Bartret, del Parc Natural.

Terme municipal de Llançà

Des del punt anterior el límit del PN segueix encara la carretera C-252 en direcció N fins a 200 m del futur punt d'intersecció entre la carretera C-252 i la variant prevista pel PGO de Llançà, que travessarà els Ximblars i les Esplanes. Tot seguit, el límit segueix paral·lel al traçat de la futura variant, a una distància de 200 m al S, fins que intercepta el límit del SU, que ressegueix fins que arriba a la divisòria municipal entre el Port de la Selva i Llançà.

Terme municipal del Port de la Selva

A continuació, el límit del PN segueix el límit del SNU, fins que aquest troba la carretera GE612, de Llançà al Port de la Selva. Continua per aquesta carretera fins que troba el límit del SU que correspon al polígon B 5 del SU del PGO del Port de la Selva, situat davant la punta del Garoter. Envolta aquest polígon per dalt, que exclou del PN, i segueix en sentit descendent el límit del SNU fins que retroba la carretera GE 612, la qual segueix, en direcció al Port de la Selva, fins que troba el límit del SUNP 1. Segueix aquest límit del SUNP 1 quan aquest coincideix amb el límit de la zona de SU qualificada d'"a22", del sector Pol B 4, fins que troba el límit del SNU qualificat de "d3", que coincideix amb el de l'anterior zona "a22". Aleshores segueix aquest darrer límit fins a la platja d'en Vidal, la qual inclou; pren tot seguit la línia de la costa i envolta completament la punta de s'Arenella, fins que troba el camí del far. Després ressegueix aquest camí fins al seu inici, a la carretera GE-612. Resten exclosos del PN aquells terrenys del SUNP 1 què el planejament urbanístic destina a habitatges unifamiliars. Tot seguit, el límit pren la carretera esmentada, en direcció al Port de la Selva, i la recorre aproximadament trenta metres, fins al torrent que baixa de la Roca del Caltré i desemboca a la cala Colomera, pel qual continua en sentit ascendent uns vint-i-cinc metres. En aquest punt trenca en direcció S i segueix la ruptura del pendent de la falda de la Roca del Caltré, a uns seixanta metres de distància de la carretera GE-612, de Llan9à al Port de la Selva, fins que intercepta un segon rec que baixa de la Roca del Caltré, situat més al S que l'anteriorment esmentat i tributari de la riera de la v2ill de Santa Creu. Llavors el límit segueix el rec aigües avall, del qual inclou tots dos costats, fins que intercepta la riera de la vall de la Santa Creu, per la qual remunta i de la qual inclou també tots dos marges. Quan troba el primer torrent tributari a l'esquerra de la riera, el límit del PN, que n'inclou tots dos marges, s'hi enfila fins a la part més alta, ja la cota 110 m. Des d'aquest punt continua en línia recta fins que troba el punt més al N del camí del Port de la Selva a Sant Pere de Rodes, on coincideix amb una corba de 180º. Tot seguit, el límit pren aquest camí en direcció a Sant Pere de Rodes fins a la divisòria dels termes municipals del Port de la Selva i la Selva de Mar.

Terme municipal de la Selva de Mar

El límit continua per aquest camí en direcció a Sant Pere de Rodes fins que troba, més al S, una altra corba de 180º. Des d'aquest punt es dirigeix en línia recta fins al punt de bifurcació del rec de Picalordí. Des d'aquí enllaça amb el punt on el rec situat immediatament més al S del rec de Picalordí es trifurca. Llavors continua en línia recta, en direcció SE, fins que troba l'inici del camí que travessa el rec dels Gatiens i porta a l'horta d'en Cervera, on coincideix amb el límit del PNIN de la serra de Rodes just en el caire del vessant que queda entre les Palaues i els Gatiens. Tot seguit descendeix pel camí fins que troba el límit del SNU qualificat de "sòl de règim especial - condominis", prop de l'edificació que hi ha a l'horta d'en Cervera. Llavors segueix aquest límit" s'allunya del nucli de població de la Selva de Mar, envolta el mas de l'Estela i continua després en direcció NO fins a sota la zona dels Miralls. En aquesta zona, el límit del PN deixa el límit del SNU esmentat i s'enfila pel caire SO del puig, on es troba la zona dels Miralls. Un cop arriba dalt del puig, pren el carener fins al puig de la Glòria, des del cim del qual baixa per la línia de màxim pendent fins que troba el torrent que davalla fins al pla d'en Pedro, pel qual descendeix i del qual inclou tots dos marges, fins que arriba a la seva confluència amb el rec de Colomers. Aleshores el límit creua aquest rec i el de Rubies, fins al límit entre els termes municipals de la Selva de Mar i el Port de la Selva, just abans de la carretera del Port de la Selva (GE-613), en el punt on aquesta fa una corba de 90º a l'esquerra, en direcció a Cadaqués.

Terme municipal del Port de la Selva

Des del punt anterior, el límit creua la carretera i s'enfila pel caire orientat cap a l'O-SO, que comença just en aquesta corba, fins a la cota 187,58 m, on el pendent s'aplana sobtadament. Després continua des d'aquest replà i descriu una recta que va a donar al punt de bifurcació més meridional del rec del Cementiri, des d'on traça una línia recta en direcció N que connecta amb el punt central de bifurcació del rec del Cementiri. Tot seguit, el límit del PN segueix una altra línia recta fins que connecta amb l'extrem superior del camí que porta al Mirador. Aleshores segueix el camí fins que connecta amb el límit del SNU, que segueix fins a la costa, a la cala Tamariua. A partir d'aquest punt continua per la línia de la costa, en direcció E, fins que retroba el punt inicial del PN, en el límit entre els termes municipals del Port de la Selva i Cadaqués.

ANNEX 2

PARATGE NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DE CAP GROS - CAP DE CREUS

Terme municipal de Cadaqués

Prenent com a punt inicial el punt de reunió de la carretera de Cadaqués al cap de Creus i el coll situat entre el puig Pelegrí (125,07 m) i el puig de la Sivina (145,06 m), el límit del PNIN puja pel vessant E del puig de la Sivina, per la línia de màxim pendent, fins al cim, des d'on descendeix pel caire NO fins al collet que hi ha entre aquest puig i el següent, de 181,55 m, just al S del mas dels Rabassers de Dalt, a uns quatre-cents metres, fins al qual continua després per la línia de màxim pendent. Llavors continua pel coll orientat en sentit SE-NO que 1'uneix amb el puig Alt, fins a dalt del puig Alt, i creua la divisòria entre els termes municipals de Cadaqués i el Port de la Selva.

Terme municipal del Port de la Selva

Després descendeix pel caire S-SE del puig Alt fins al coll que hi ha entre aquest i el puig Alt Petit, des d'on puja fins a dalt del puig Alt Petit, pel seu caire N, i baixa pel caire SO. Llavors s'enfila a un petit turó de 185,46 m, des del qual continua per una sèrie de petits cims, els quals puja i baixa, en direcció NO, i forma una línia gairebé paral·lela al camí del mas de la Birba, el qual queda a sota, a l'esquerra. El límit del PNIN va seguint aquest petit carener fins que, en la mateixa direcció NO, baixa fins que creua el camí del mas de la Birba, després que hagi fet un canvi de direcció de 90º cap al NE. Un cop creuat el camí, continua en direcció O, baixa pel caire fins a la riera dels Recs Nous, la qual travessa, i, en la mateixa direcció, puja per l'altre costat de la riera i per la línia de màxim pendent, fins a dalt d'un petit turó de 170,53 m. Un cop aquí, va girant cap al S i passa per un altre petit turó de 172,03 m, situat al SO del turó abans esmentat. Continua en direcció S i puja fins a dalt pel caire N del turó, en el vessant E del qual hi ha la sureda de Mas Vell, a una altura de 240,73 m. Aleshores continua primer en direcció SO per una mica de carener i després, en direcció S-SO, puja per la línia de màxim pendent, fins a dalt del caire SE-NO del puig dels Bufadors. Un cop dalt d'aquest caire, el límit del PNIN el ressegueix en direcció O, deixa el mas dels Bufadors a la seva esquerra i passa pel serrat de Conilleres, fins que es desvia una mica cap al SO; la carretera del Port de la Selva (GE-613) queda a sota, a l'esquerra del límit. Tot seguit, baixa pel caire NO fins a la confluència de la riera de Rubies amb un seu tributari, punt que es troba a 150 m, en sentit ascendent de les aigües, del lloc on la riera passa per sota la carretera GE-613. En la mateixa direcció, i des de l'altre costat de la riera, el límit del PNIN puja pel mig del vessant S del turó que hi ha a l'O de les vinyes dels Obertins fins a dalt d'aquest turó, a una altura de 188,69 m. Llavors baixa per la línia de màxim pendent i pel vessant N fins a la riera, la qual traspassa, i puja pel caire SO del puig Roques de la Regalada fins a dalt de tot. Des d'aquí continua en direcció N-NE pel carener i el vessant N-NE, fins a la riera que passa per sota el camí dels masos, punt en el qual,segueix el camí en direcció NE i N, i passa per la zona de la Mallareta, fins a l'encreuament amb el camí de Sant Baldiri. Llavors continua pel camí que surt en direcció N, deixa el mas Puignau a l'esquerra d'aquest i el rec de les Pistoles a la dreta i pren el caminet que surt a mà esquerra, passada la zona dels Llaures, pel qual continua fins al punt on aquest camí deixa la direcció O que portava, i baixa avall en direcció N. En aquest punt, i en la mateixa direcció O, baixa pel caire fins al rec de la Tamariua. el qual segueix aigües avall i del qual inclou la vegetació de ribera d'ambdues bandes, fins a la platja i la línia de la costa de la cala Tamariua. A partir d'aquí el límit ressegueix la línia de la costa fins que troba l'extrem N de la divisòria entre els termes municipals del Port de la Selva i Cadaqués.

Terme municipal de Cadaqués

El límit del PNIN continua, resseguint la línia de costa fins a la desembocadura del torrent que arriba a la cala d'Agulles. En aquest punt el límit remunta el torrent, del qual inclou tots dos marges, fins a la carretera que porta a les instal·lacions del Club Mediterranée. Des d'aquí, i per la línia de màxim pendent, el límit baixa fins al rec de Francalús, pel qual descendeix i del qual inclou tots dos marges, fins a la desembocadura d'aquest, al Racó de Francalús. Aleshores, el límit segueix la línia de la costa fins que retroba el punt inicial, al Racó de Codera.

Totes les illes i els illots compresos dintre la part de l'àmbit marí del PN situats al N de la punta des Bou Marí formen part també d'aquest PNIN.

PARATGE NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DEL CAP DE NORFEU

Terme municipal de Cadaqués

Prenent com a punt inicial la desembocadura del rec d'Aiguadolç, pel qual puja el límit del PNIN que afecta ambdós marges, fins que troba el camí que porta a l'ermita de Sant Pius V, el límit pren la direcció S de l'esmentat camí, que abandona després de fer el tram més recte en direcció S, i travessa l'olivar d'en Poldo, just fins on el camí gira cap a l'esquerra" en direcció N. Des d'aquest punt, el límit del PNlN continua en línia recta fins que troba la primera de les bifurcacions del rec del fons, en direcció de mar cap a terra. Tot seguit puja pel rec, del qual inclou tots dos costats, fins al punt on el rec es bifurca novament. Llavors segueix el tributari que, mirant terra endins, queda a l'esquerra, fins a la seva part més alta. Des d'aquest punt el límit traça una línia recta fins a la intersecció entre el rec de sa Sabolla i el camí de punta Prima. A continuació puja pel rec de sa Sabolla, del qual inclou tots dos marges, fins a la carretera de Roses a Cadaqués. El límit va resseguint aquesta carretera en direcció a Roses fins a la cruïlla amb el camí del Pení, pel qual continua fins a la divisòria entre els termes municipals de Cadaqués i Roses.

Terme municipal de Roses

El límit del PNIN continua per aquest camí i passa pel pla de la Figura, per sota la vinya d'en Baltre, l'olivar de la Cristina i els barracots dels Presos, fins a una corba de gairebé 360", passats aquests darrers i just davant l'obac d'en Masnou. En el punt més extern d'aquesta corba, el límit baixa per la línia de niés pendent fins al rec de Jóncols. Segueix el rec aigües avall, els dos marges del qual inclou, fins que troba el segon tributari a la dreta, el qual remunta i del qual també inclou els dos marges, per arribar al seu extrem més alt. Des d'aquí puja per la línia de màxim pendent del vessant E fins a dalt del caire, per on continua amunt, en direcció N, fins a la cota de 313,20 m. Després baixa per la línia de màxim pendent, pel caire que està orientat cap a l'O, fins al rec de Montjoi. Continua rec avall, del qual inclou tots dos marges, fins que troba el caire N del puig del Gall, el qual remunta fins a dalt, a la cota de 191,44 m. Des d'aquí puja, seguint la mateixa direcció que portava, fins a dalt del serrat de la Torre del Sastre, a la cota de 249,91 m. Des d'aquí dalt baixa pel vessant S, per la línia de màxim pendent, deixa la Torre del Sastre a la dreta i continua en la mateixa direcció pel carener, fins a la cota de 176,39 m, en el vessant E de la qual hi ha la cova del Lledó. Des d'aquesta cota baixa primer pel caire S, per la línia de màxim pendent, i després pel caire SO-O, fins que troba el límit del SU que hi ha al voltant de la platja de l'Almadrava, a uns dos-cents metres de la costa. Llavors continua per aquest límit de SU fins a la costa, a la punta de la Figuerassa, i després per la costa, fins que troba la divisòria entre els termes municipals de Roses i Cadaqués.

Terme municipal de Cadaqués

El límit del PNIN continua per la línia de la costa, des del punt anterior, fins que retroba el punt inicial de la desembocadura del rec d'Aiguadolç.

Totes les illes i tots els illots compresos dins la part de l'àmbit marí del PN situat al S de la punta des Bou Marí també formen part d'aquest PNIN, tret de les illes o els illots inclosos dins la badia de Cadaqués, d'acord amb la delimitació de l'annex 1.

En queden excloses les zones corresponents als àmbits i l'ordenació específica de la cala Montjoi i la cala Jóncols, delimitats a l'annex 4.

PARATGE NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DE LA SERRA DE RODES

Terme municipal del Port de la Selva

Començant en el punt on el límit més oriental del SU de la vall de Santa Creu creua la riera que passa per aquesta població i desemboca a la platja de la Vall, el límit del PNIN va riera avall, els dos marges de la qual inclou, fins que troba el quart torrent tributari d'aquesta riera, en sentit aigües avall i comptat des del punt inicial d'aquest límit. Llavors continua torrent amunt, del qual inclou tots dos marges, fins al seu extrem més elevat. i després fins a dalt del caire, a la cota de 321, 2 m, per la línia de màxim pendent. Des d'aquí continua caire amunt, en direcció SO, fins que troba el torrent pròxim, el qual remunta i del qual inclou tots dos marges, fins al seu extrem més elevat, i fins a dalt del caire per la línia de màxim pendent, al serrat de la Guerra, on el camí del Port de la Selva a Sant Pere de Rodes fa una corba tancada cap a l'esquerra en sentit descendent i queda un replà a mà dreta d'aquesta corba amb vista sobre la Selva de Mar; en aquest punt creua el límit entre els termes municipals del Port de la Selva i la Selva de Mar.

Terme municipal de la Selva de Mar

El límit del PNIN baixa pel caire de vessant que queda just a sota l'esmentat replà, entre els Gatiens i les Palaues, fins que troba el límit del SNU qualificat de "sòl de règim especial - condominis". Després segueix aquest límit, s'allunya del nucli de població de la Selva de Mar i deixa el mas de l'Estela a l'esquerra i fora del PNIN, fins que creua el rec dels Gorgs. Tot seguit, el límit del PNIN continua rec amunt, del qual inclou tots dos marges, i pren el tributari que porta al coll de Sant Genis, gairebé a la divisòria entre els termes municipals de la Selva de Mar i Roses.

Terme municipal de Roses

Des del coll segueix la carena del serrat de Can Berta i passa pel coll de la Jacona, fins que troba el punt carener on enllacen el serrat de Can Berta i la serra de Rodes, just a la cota 475,6 m, entre la cova del Rellotge i el Puigsequer.

Terme municipal de la Selva de Mar

Des d'aquest punt el límit del PNIN ascendeix pel carener de la serra de Rodes seguint el límit del terme municipal de la Selva de Mar, i passa successivament per la cova del Rellotge, el puig de Queralbs i el castell de Sant Salvador.

Terme municipal del Port de la Selva

Tot seguit, el límit pren la divisòria del terme municipal del Port de la Selva en direcció E i el segueix fins que troba el punt d'intersecció entre aquest mateix límit, la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes (GEP-6041) i l'inici del camí que, en aquest punt, porta cap al mas Margall.

Terme municipal de Pau

Des d'aquesta cruïlla, el límit del PNIN continua, en direcció SO i en línia recta, fins al cim de la Creu Blanca (464 m), que és el punt més alt de la serra de Pau en el seu extrem més oriental. Des de la Creu Blanca, el límit del PNIN segueix la carena de la serra de Pau, passa primer per les Comes i després pel coll de Grimall, fins que en troba, seguint el límit del terme municipal de Vilajuïga, el punt més alt en l'extrem més occidental (233 m), que es troba al N dels pins d'en Norat.

Terme municipal de Vilajuïga

A partir d'aquest punt el límit descendeix directament pel vessant N de la serra de Pau fins a la confluència entre la riera del barranc de la Coma de l'Infern i la riera de Vilajuïga. Tot seguit pren la direcció N fins que intercepta novament la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes. A partir d'aquí segueix aquesta carretera en direcció a Sant Pere de Rodes, fins a la confluència amb l'inici del camí del mas de la Mata, pel qual continua en direcció S fins que intercepta un rec, a uns dos-cents metres. El límit continua pel rec, els dos costats del qual inclou, aigües avall, en direcció N, fins que troba la riera del mas de la Mata. Des d'aquest punt el límit ascendeix en línia recta i en direcció NE cap a la capçalera de la riera, que neix al vessant N de la Roca de Miralles, ja en el terme municipal de Llançà.

Terme municipal de Llançà

Des d'aquest punt el límit busca en línia recta l'extrem occidental de la carena de la serra de l'Estela, just on comença una pista carenera, que coincideix amb el límit municipal del Port de la Selva.

Terme municipal del Port de la Selva

El límit segueix la pista carenera, en direcció E, fins que troba el camí que passa per la carena de la serra del coll del Perer. Segueix aquest camí fins al mateix coll del Perer (325 m) i, des d'aquest punt, busca directament la capçalera de la riera de la vall de Santa Creu. El límit baixa per la riera que passa per la vall de Santa Creu, de la qual inclou tots dos marges, fins que troba el límit del SU de la vall de Santa Creu, el qual ressegueix, en la mateixa direcció, fins que retroba el punt inicial.

ANNEX 3

RESERVA NATURAL INTEGRAL DEL CAP DE CREUS

Àmbit marí

Comprèn l'espai definit per la cara nord de l'illa s'Encalladora i la poligonal delimitada per les coordenades següents:

42º 19' 32" N, 3º 19' 10" E

42º 19' 46" N, 3º 19' 10" E

42º 19' 38" N, 3º 19' 27" E

42º 19' 35" N, 3º 19' 32" E

42º 19' 21" N, 3º 19' 32" E

Àmbit terrestre

Terme municipal de Cadaqués

Prenent com a punt inicial la cala sa Pava, el límit de la RNI segueix, en direcció NE, EI límit de la zona maritimoterrestre, fins que arriba al punt de contacte entre els àmbits del SNU qualificats de "7 - Guillola" i "11 - Reserva natural integral". Segueix el límit entre ambdues zones fins que el límit comença a canviar de direcció clarament, moment en què el deixa per, en la mateixa direcció que duia, continuar amunt pel caire fins al cim d'un petit turó, al SO del qual queda el puig Pelegrí. Aleshores va d'aquest cim fins a dalt del puig Pelegrí (125,07 m) i baixa, en direcció O, perla línia de màxim pendent, fins que troba la carretera de Cadaqués al cap de Creus. A continuació segueix la carretera en direcció al cap de Creus fins a la cruïlla amb la pista que surt en direcció N-NO cap al mas dels Rabassers de Baix. Posteriorment segueix aquesta pista en direcció N-NO i, quan arriba al mas dels Rabassers de Baix, pren la pista que, en direcció O, deixa aquest mas a la seva dreta, fins que creua la divisòria entre els termes municipals de Cadaqués i el Port de la Selva.

Terme municipal del Port de la Selva

El límit de la RNI segueix aquesta pista, deixa el mas dels Rabassers de Dalt a la seva esquerra i arriba a una bifurcació a uns vuit-cents metres d'aquest mas. Després pren la pista que surt cap a l'O, passant pel Romegós. Al final d'aquesta, baixa a la riera que hi ha a. la dreta, els dos marges de la qual inclou, i la segueix en direcció O fins a la pista que ve del mas Fangal. Llavors segueix aquesta pista en direcció NO uns dos-cents metres, fins que troba el camí del mas de la Birba, el qual segueix fins al torrent de sota el mas de la Birba, tributari de la riera de cala Tavallera. Baixa per aquest torrent, els dos marges del qual inclou, fins a la riera de cala Tavallera. Llavors segueix aquesta riera, de la qual inclou tots dos marges, fins a cala Tavallera, des d'on pren la línia de la costa fins a la divisòria entre els termes municipals del Port de la Selva i Cadaqués.

Terme municipal de Cadaqués

Continuant per la línia de la costa, el límit continua fins ala desembocadura del torrent que arriba a la cala d'Agulles. En aquest punt el límit remunta el torrent, els dos marges del qual inclou, fins a la carretera que porta a les instal·lacions del Club Mediterranée. Des d'aquí, i per la línia de màxim pendent, el límit baixa fins al rec de Francalús, pel qual descendeix i del qual inclou tots dos marges, fins a la desembocadura d'aquest, al Racó de Francalús. Aleshores el límit segueix la línia de la costa fins que retroba el punt inicial a la cala Torta.

Formen part també de la RNI l'illa s'Encalladora i les altres illes i els illots de l'espai marí adjacent a la reserva. Se n'exclouen els enclavaments ocupats pels edificis i els accessos del mas de la Birba i del mas dels Rabassers de Baix, i també l'establiment hoteler situat als voltants del cap de Creus.

RESERVA NATURAL INTEGRAL DEL CAP DE NORFEU

Terme municipal de Roses

Des de la punta del Pi, a la costa O de la digitació del cap de Norfeu, el límit de la RNI puja pel rec del Pi, per la seva branca o el seu tributari més al N, fins al coll del Canadell, a la cruïlla de pistes que hi ha en aquest coll. Després baixa per la branca N del tributari esquerre del rec del Canadell, en sentit aigües avall, fins a la línia de la costa, a la platja del Canadell, la qual queda tota inclosa. A partir d'aquí el límit ressegueix tota la línia de la costa i envolta la digitació del cap Norfeu, fins que retroba el punt inicial, la punta del Pi.

RESERVA NATURAL PARCIAL DE CAP GROS - CAP DE CREUS

Comprèn dues zones.

La primera d'aquestes zones, la més occidental, queda delimitada per la poligonal definida per les coordenades següents i el tram de costa que comprenen:

42º 20' 17" N, 3º 15' 29" E

42º 21' 22" N, 3º 15' 29" E

42º 20' 45" N, 3º 16' 54" E

42º 20' 13" N, 3º 16' 54" E

La segona zona, la més oriental, queda delimitada per la poligonal definida per les coordenades següents i el tram de costa que comprenen:

42º 19' 38" N, 3º 18' 18" E

42º 20' 08" N, 3º 18' 18" E

42º 19' 38" N, 3º 19' 27" E

42º 19' 16" N, 3º 20' 01" E

42º 18' 49" N, 3º 19' 54" E

42º 18' 22" N, 3º 19' 33" E

42º 18' 49" N, 3º 18' 46" E

RESERVA NATURAL PARCIAL DEL CAP DE NORFEU

Comprèn l'espai marí adjacent a la RNI del cap de Norfeu, delimitat per les coordenades següents i el tram de costa que comprenen:

42º 14' 58" N, 3º 15' 26" E

42º 14' 58" N, 3º 16 '54" E

42º 14' 11" N, 3º 16' 05" E

42º 14' 01" N, 3º 14' 43" E

42º 15' 00" N, 3º 14' 43" E

ANNEX 4

Àmbits d'ordenació específica

Guillola

Aquest àmbit d'ordenació específica coincideix exactament amb el polígon del SNU qualificat de "7 - Guillola" en el PGO del municipi de Cadaqués.

Perafita

Aquest àmbit d'ordenació específica coincideix exactament amb els polígons dels SNU qualifiicats de "'6 - Perafita" i "Suelo rústico susceptible de asentamientos diseminados", corresponents, respectivament, al PGO del municipi de Cadaqués i al PGO del municipi del Port de la Selva.

S'Agulla - es Canell

Des la desembocadura del torrent que conflueix a la cala d'Agulles, segueix la línia de la costa en direcció E fins a la desembocadura del rec Francalús i remunta per la vora del seu marge O, fins que troba la línia de màxim pendent que duu a la cruïlla entre la carretera d'accés al Club Medíterranée i la del cap de Creus. Continua per aquesta línia de màxim pendent fins a la cruïlla, des d'on descendeix per la vora del marge E del torrent que conflueix a la cala d'Agulles, fins al punt inicial.

Cala Montjoi

Aquest àmbit d'ordenació específica coincideix exactament amb l'àmbit del Pla especial de platja Montjoi delimitat al PGO del municipi de Roses.

Cala Jóncols

Prenent com a punt inicial el marge occidental del rec de Jóncols, el qual en queda exclòs, en la desembocadura d'aquest rec a la cala Jóncols, el límit d'aquest àmbit d'ordenació específica continua aigües amunt, fins que arriba al punt que queda just a l'E de la bifurcació que fa la pista que porta a la cala Jóncols, a uns dos-cents vint metres de distància mínima de la línia de la costa. A partir d'aquí el límit continua en direcció O, creua la pista i s'enfila fins a la cota de 15 m pel caire de vessant que queda sobre les edificacions d'aquesta zona. Llavors segueix la corba de nivell de 15 m en direcció S, fins que arriba a l'extrem més occidental de la cala Jóncols, on hi ha una petita torrentera. Finalment, baixa per aquesta torrentera fins a la línia de la costa, per la qual continua fins al punt inicial.

(98.070.146)