LEY 19/1998, de 28 de diciembre, sobre situaciones convivenciales de ayuda mutua.
EL PRESIDENTE
DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA
Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que establece el artículo 33.2 del Estatuto de autonomía de Cataluña, promulgo la siguiente
LEY
Preámbulo
Al margen del matrimonio y las uniones estables de pareja, la sociedad catalana de hoy presenta otras formas de convivencia de ayuda mutua, especialmente en lo que se refiere a las personas mayores que intentan poner remedio a sus dificultades.
En base al estudio jurídico que se ha llevado a cabo, utilizando datos estadísticos fiables y de carácter sociológico y las diversas soluciones que ofrece el derecho comparado, que se han analizado debidamente, se llega al convencimiento de que es procedente establecer una regulación de las situaciones de convivencia de personas que, sin constituir una familia nuclear, comparten una misma vivienda, unidas por vínculos de parentesco sin límite de grado en la línea colateral, o de simple amistad o compañerismo, y que ponen en común elementos patrimoniales y trabajo doméstico, con voluntad de ayuda mutua y permanencia.
Dado que dichas situaciones son muy heterogéneas y distintas de las relaciones de pareja, no hay motivos para limitar a dos el número de sus componentes ni para excluir a los hermanos que constituyen, precisamente, su núcleo principal.
En la actual situación de envejecimiento progresivo de la población corno consecuencia de la prolongación de la vida y la reducción de la natalidad, una regulación legal de signo proteccionista, que fomente este tipo de convivencia, puede reportar una solución a muchas personas mayores, que resuelva sus dificultades económicas y sociales y evite su aislamiento en instituciones geriátricas.
Esta Ley se articula en nueve artículos, una disposición transitoria, una disposición adicional y una disposición final.
El tratamiento legislativo de estas modalidades de convivencia se ha ajustado al marco de las competencias que otorga el artículo 9.2 del Estatuto de autonomía de Cataluña en materia de conservación, modificación y desarrollo del derecho civil propio.
Artículo 1
Concepto de la convivencia de ayuda mutua
Las disposiciones de la presente Ley son aplicables a las relaciones de convivencia de dos o más personas en una misma vivienda habitual que, sin constituir una familia nuclear, comparten, con voluntad de permanencia y ayuda mutua, los gastos comunes o el trabajo doméstico, o ambas cosas, tanto si la distribución es igual como desigual y tanto si la carga económica sólo es asumida por alguno como si lo es por algunos de los convivientes y la del trabajo por el otro u otros.
Artículo 2
Titulares de la relación
1. Los titulares de las relaciones de convivencia de ayuda mutua son personas mayores de edad, sin parentesco entre ellas en la línea recta, que pueden ser parientes en la línea colateral sin límite de grado, o tener relaciones de simple amistad o compañerismo.
2. El número de convivientes sin el parentesco definido en el apartado 1 queda limitado a cuatro.
3. Quedan excluidas de la titularidad a la que hace referencia el apartado 1 las personas con vínculos matrimoniales subsistentes o que formen una unión estable de pareja.
Artículo 3
Constitución y acreditación
Las situaciones convivenciales objeto de la presente Ley deben acreditarse por medio de la escritura pública o documento público notarial en que se formaliza la convivencia, a partir de los cuales tiene plena efectividad, o por el transcurso de un período de dos años de convivencia acreditados mediante acta de notoriedad.
Artículo 4
Regulación
1. Los convivientes pueden establecer verbalmente o por escrito público o privado los pactos reguladores de la convivencia, los respectivos derechos y deberes, incluidas las causas y normas de extinción de ésta.
2. Los pactos pueden modificarse verbalmente, en documento privado o público, según se establezca.
Artículo 5
Extinción de la convivencia
1. Las relaciones de convivencia se extinguen por las siguientes causas:
a) Por acuerdo de todos los convivientes.
b) Por voluntad unilateral de uno de los miembros.
c) Por matrimonio o establecimiento de relación de pareja estable de uno de los convivientes.
d) Por defunción de uno de los convivientes.
e) Por las establecidas en el pacto entre los convivientes.
2. En los supuestos de las letras b, c, y d del apartado 1, la convivencia puede continuar, con las modificaciones que sean necesarias en los pactos reguladores, entre los convivientes que no compartan la voluntad de extinguirla, o, si se da el caso, entre los no excluidos por el artículo 2.3 y los sobrevivientes. Cuando se extinga la convivencia, debe revocarse la escritura pública o documento público notarial de constitución.
3. La continuidad de la convivencia en ningún caso puede perjudicar los derechos del conviviente o convivientes que se hayan apartado de ella ni los de los herederos del premuerto.
4. En los supuestos de las letras a, b, c y d del apartado 1, quedan revocados los poderes que cualquiera de los miembros que se aparte de la convivencia haya otorgado a favor del otro u otros o tenga otorgados a su favor.
Artículo 6
Efectos de la extinción respecto a la vivienda
1. Si no hay pacto, y la extinción se produce en vida de todos los convivientes, los que no sean titulares de la vivienda disponen de tres meses para abandonarla.
2. También en caso de que no haya pacto, si la extinción se produce por defunción de la persona propietaria de la vivienda, los convivientes pueden continuar ocupándola durante seis meses.
3. Si la persona muerta era arrendataria de la vivienda, los convivientes tienen derecho a subrogarse en la titularidad del arrendamiento por el plazo de un año, o por el tiempo que falte para la, expiración del plazo contractual, si éste os inferior.
4. Las situaciones de cotitularidad deben intentar resolverse por acuerdo de los afectados y, si no lo hubiera, deben resolverse mediante arbitraje o judicialmente. La resolución judicial puede disponer una indemnización a favor de los convivientes más perjudicados a cargo del otro u otros cotitulares.
Artículo 7
Compensación económica por razón del trabajo
Cuando la convivencia se extingue en vida de los convivientes, el que ha trabajado para el otro u otros, sin la debida contraprestación, si por dicha causa se ha producido una desigualdad económica que implique un enriquecimiento injusto, tiene derecho a una compensación económica a cargo del beneficiado o beneficiados, que debe intentar fijarse por acuerdo de los afectados y, en caso de que no haya acuerdo, debe fijarse mediante arbitraje o judicialmente, teniendo en cuenta las siguientes circunstancias:
a) Los pactos previos entre las partes.
b) La dedicación al otro u otros.
c) La duración de la convivencia.
d) Los medios económicos de las partes.
Artículo 8
Pensión periódica en caso de defunción
1. En caso de extinción de la convivencia por defunción de uno de los convivientes, el conviviente o convivientes que sobrevivan que eran mantenidos total o parcialmente por el premuerto en el último año de la convivencia previo a la defunción y no tengan medios económicos suficientes para mantenerse tienen derecho a una pensión alimenticia, a cargo de los herederos de aquél, por un período máximo de tres años, que debe intentar fijarse por acuerdo de los afectados y, en caso de que no haya acuerdo, debe fijarse mediante arbitraje o judicialmente. Para establecer la cuantía y la duración hay que tener en cuenta:
a) El coste del mantenimiento.
b) El tiempo en que fue mantenido o mantenidos.
e) El caudal relicto. La capitalización de la pensión al interés legal del dinero no puede exceder la mitad del valor del caudal relicto si los herederos son descendientes, ascendientes o colaterales hasta el segundo grado de consanguinidad del causante, salvo que sean menores de edad o discapacitados; en este caso el límite debe ser la quinta parte del valor de la herencia.
2. No corresponde derecho a pensión si así se ha pactado en el título de constitución del régimen de convivencia, si lo hubiera.
Artículo 9
Caducidad de acciones
Las acciones para el ejercicio de los derechos a los que se refieren los artículos 7 y 8 caducan al cabo de un año a contar desde el cese de la convivencia.
DISPOSICIÓN TRANSITORIA
El tiempo de convivencia transcurrido antes de la entrada en vigor de la presente Ley de los miembros de las situaciones convivenciales de ayuda mutua debe tenerse en cuenta a efectos del cómputo de los dos años a los que se refiere el artículo 3, sólo si todos los convivientes afectados y, en su caso, los herederos del difunto están de acuerdo con ello.
DISPOSICIÓN ADICIONAL
1. Dentro del ámbito de competencias asumidas por la Generalidad en el marco de la Ley 14/1996, de 30 de diciembre, de cesión de tributos del Estado a las comunidades autónomas y de medidas fiscales complementarias, las situaciones de convivencia de ayuda mutua tienen, en relación con el impuesto de sucesiones y donaciones y respecto a las adquisiciones mortis causa de uno de los convivientes en la herencia del otro, la asimilación a los parientes del III Grupo.
2. A efectos de lo establecido en el apartado 1, el conviviente o convivientes supervívientes deben acreditar la existencia de la convivencia de ayuda mutua mediante la escritura pública de formalización de la convivencia, otorgada, como mínimo, des años antes de la muerte del causante, o bien mediante acta de notoriedad de la convivencia y del transcurso del período mínimo de dos años de ésta.
DISPOSICIÓN FINAL
Esta Ley entra en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos a los que sea de aplicación esta Ley cooperen en su cumplimiento y que los tribunales y autoridades a los que corresponda la hagan cumplir.
Palacio de la Generalidad, 28 de diciembre de 1998
JORDI PUJOL
Presidente de la Generalidad de Cataluña
NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
Consejera de Justicia
(98.358.033)
LLEI 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d'ajuda mútua.
EL PRESIDENT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'artícle 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Al marge del matrimoni i de les unions estables de parella, la societat catalana d'avui presenta altres formes de convivència d'ajut mutu, especialment pel que fa a les persones grans que intenten posar remei a llurs dificultats.
Sobre la base de l'estudi jurídic que s'ha dut a terme, utilitzant dades estadístiques fiables i de caràcter sociològic i les diverses solucions que ofereix el dret comparat, que s'han analitzat degudament, hom arriba al convenciment que és procedent establir una regulació de les situacions de convivència de persones que, sense constituir una família nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col.lateral, o de simple amistat o companyonia, i que posen en comú elements patrimonials i treball domèstic, amb voluntat d'ajuda mútua i de permanència.
Atès que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de parella, no hi ha motius per a limitar-ne a dos el nombre dels components ni per a excloure'n els germans que en constitueixen, precisament, el nucli principal.
En la situació actual d'envelliment progressiu de la població com a conseqüència de la prolongació de la vida i de la reducció de la natalitat, una regulació legal de signe proteccionista, que fomenti aquest tipus de convivència, pot reportar una solució a moltes persones grans, que en resolgui les dificultats econòmiques i socials i n'eviti l'aïllament en institucions geriàtriques.
Aquesta Llei s'articula en nou articles, una disposició transitòria, una disposició addicional i una disposició final.
El tractament legislatiu d'aquestes modalitats de convivència s'ha ajustat al marc de les competències que atorga l'article 9.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya en matèria de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi.
Article 1
Concepte de la convivència d'ajuda mútua
Les disposicions d'aquesta Llei són aplicables a les relacions de convivència de dues persones o més en un mateix habitatge habitual que, sense constituir una família nuclear, comparteixen, amb voluntat de permanència i d'ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic, o ambdues coses, tant si la distribució és igual com desigual i tant si la càrrega econòmica només és assumida per algun com si ho és per alguns dels convivents i la del treball por l'altre o els altres.
Article 2
Titulars de la relació
1. Els titulars de les relacions de convivència d'ajuda mútua són persones majors d'edat, sense parentiu entre elles en la línia recta, que poden ésser parents en la línia col.lateral sense límit de grau, o tenir relacions de simple amistat o companyonia.
2. El nombre de convivents sense el parentiu definit per l'apartat 1 resta limitat a quatre.
3. Resten excloses de la titularitat a què fa referència l'apartat 1 les persones amb vincles matrimonials subsistents o que formin una unió estable de parella.
Article 3
Constitució i acreditació
Les situacions convivencials que són objecte d'aquesta Llei s'han d'acreditar per mitjà de l'escriptura pública o del document públic notarial en què es formalitza la convivència, a partir dels quals té plena efectivitat, o pel transcurs d'un període de dos anys de convivència acreditats mitjançant una acta de notorietat.
Article 4
Regulació
1. Els convivents poden establir verbalment o per escrit públic o privat els pactes reguladors de la convivència, els drets i els deures respectius, compreses les causes i les normes de l'extinció d'aquesta.
2. Els pactes poden modificar-se verbalment, en document privat o públic, segons el que estableixin.
Article 5
Extinció de la convivència
1. Les relacions de convivència s'extingeixen per les causes següents:
a) Per l'acord de tots els convivents.
b) Per la voluntat unilateral d'un dels membres.
c) Pel matrimoni o l'establiment de relació de parella estable d'un dels convivents.
d) Per la defunció d'un dels convivents.
e) Per les establertes pel pacte entre els convivents.
2. En els supòsits de les lletres b, c, i d de l'apartat 1, la convivència pot continuar, amb les modificacions que calguin en els pactes reguladors, entre els convivents que no comparteixin la voluntat d'extingir-la, o, si és el cas, entre els no exclosos per l'article 2.3 i els sobrevivents. Quan s'extingeixi la convivència, s'ha de revocar l'escriptura pública o el document públic notarial de constitució.
3. La continuïtat de la convivència en cap cas no pot perjudicar els drets del conviverit o dels convivents que se n'hagin apartat ni els dels hereus del premort.
4. En els supòsits de les lletres a, b, c i d de l'apartat 1, queden revocats els poders que qualsevol dels membres que s'aparti de la convivència hagi atorgat a favor de l'altre o altres o tingui atorgats al seu favor.
Article 6
Efectes de l'extinció respecte a l'habitatge
1. Si no hi ha pacte, i l'extinció es produeix en vida de tots els convivents, els que no siguin titulars de l'habitatge disposen de tres mesos per a abandonar-lo.
2. També en el cas que no hi hagi pacte, si l'extinció es produeix per defunció de la persona propietària de l'habitatge, els convivents poden continuar ocupant-lo durant sis mesos.
3. Si la persona morta era arrendatària de l'habitatge, els convivents tenen dret a subrogarse en la titularitat de l'arrendament pel termini d'un any, o pel temps que manqui per a l'expiració del termini contractual, si aquest és inferior.
4. Les situacions de cotitularitat s'han d'intentar resoldre per acord dels afectats i, si hi manca, s'han de resoldre mitjançant arbitratge, o judicialment. La resolució judicial pot disposar una indemnització a favor dels convivents més perjudicats a càrrec de l'altre o altres cotitulars.
Article 7
Compensació econòmica per raó del treball
Quan la convivència s'extingeix en vida dels convivents, el que ha treballat per a l'altre o per als altres, sense la contraprestació deguda, si per aquesta causa s'ha produït una desigualtat econòmica que impliqui un enriquiment injust, té dret a una compensació econòmica a càrrec del beneficiat o dels beneficiats, que s'ha d'intentar fixar per acord dels afectats i, en el cas que no hi hagi acord, s'ha de fixar mitjançant arbitratge o judicialment, tenint en compte les circumstàncies següents:
a) Els pactes previs entre les parts.
b) La dedicació a l'altre o altres.
e) La durada de la convivència.
d) Els mitjans econòmics de les parts.
Article 8
Pensió periòdica en cas de defunció
1. En cas d'extinció de la convivència per defunció d'un dels convivents, el convivent o els convivents que sobrevisquin que eren mantinguts totalment o parcialment pel premort en l'últim any de la convivència previ a la defunció i no tinguin mitjans econòmics suficients per a mantenir-se tenen dret a una pensió alimentària, a càrrec dels hereus d'aquell, per un període màxim de tres anys, que s'ha d'intentar fixar per acord dels afectats i, en el cas que no hi hagi acord, s'ha de fixar mitjançant arbitratge o judicialment. Per a establir la quantia i la durada s'ha de tenir en compte:
a) El cost del manteniment.
b) El temps en què fou mantingut o mantinguts.
c) El cabal relicte. La capitalització de la pensió a l'interès legal del diner no pot excedir la meitat del valor del cabal relicte si els hereus són descendents, ascendents o col.laterals fins al segon grau de consanguinitat del causant, llevat que siguin menors d'edat o discapacitats, en aquest cas el límit ha d'ésser la cinquena part del valor de l'herència.
2. No correspon dret a pensió si s'ha pactat així en el títol de constitució del règim de convivència, si n'hi ha.
Article 9
Caducitat d'accions,
Les accions per a l'exercici dels drets a què es refereixen els articles 7 i 8 caduquen al cap d'un any a comptar del cessament de la convivència.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
El temps de convivència transcorregut abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei dels membres de les situacions convivencials d'ajuda mútua s'ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys a què es refereix l'article 3, només si tots els convivents afectats i, si escau, els hereus del difunt hi estan d'acord.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
1. Dins l'àmbit de competències assumides per la Generalitat en el marc de la Llei 14/1996, de 30 de desembre, de cessió de tributs de l'Estat a les comunitats autònomes i de mesures fiscals complementàries, les situacions de convivència d'ajuda mútua tenen, en relació amb l'impost de successions i donacions i respecte a les adquisicions mortis causa d'un dels convivents en l'herència de l'altre, l'assimilació als parents del III Grup.
2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el convivent o convivents supervivents han d'acreditar l'existència de la convivència d'ajuda mútua mitjançant l'escriptura pública de formalització de la convivència, atorgada, com a mínim, dos anys abans de la mort del causant, o bé mitjançant acta de notorietat de la convivència i del transcurs del període mínim de dos anys d'aquesta.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el DOGC.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 1998
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
NÚRIA DE GISPERT i CATALÀ
Consellera de Justícia
