LEY 10/1998, de 15 de julio, de uniones estables de pareja.



EL PRESIDENTE

DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA

Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que establece el artículo 33.2 del Estatuto de autonomía de Cataluña, promulgo la siguiente

LEY

Preámbulo

El artículo 32 de la Constitución española proclama el derecho del hombre y de la mujer a contraer matrimonio con plena igualdad jurídica. También establece que la ley debe regular las formas del matrimonio, la capacidad para contraerlo, los derechos y los deberes de los cónyuges y las causas de separación y de disolución y sus efectos.

Pero, al margen del matrimonio, la sociedad catalana de hoy presenta otras formas de unión en convivencia de carácter estable, unas formadas por parejas heterosexuales que, pudiendo contraer matrimonio, se abstienen de hacerlo, y aquellas otras integradas por personas del mismo sexo, que constitucionalmente tienen vedado el paso a aquella institución.

En estos últimos años se aprecia un aumento de las denominadas parejas de hecho estables, paralelo y coincidente, también, con el creciente nivel de la aceptación que tienen en el seno de nuestra sociedad, que abarca todas las parejas referidas, incluidas, por lo tanto, las formadas por personas del mismo sexo, hasta el punto de que se detecta entre la población catalana una opinión mayoritaria a favor de la regulación legal de estas formas de convivencia.

Por lo tanto, se considera que ha llegado la hora de emprender esta labor legislativa y de que nuestro ordenamiento jurídico se alinee, en este sentido, con las incipientes corrientes prelegislativas y legislativas que afloran en el seno del Estado y en los estados de nuestro entorno geográfico y cultural.

La pareja de hecho heterosexual ya ha merecido la atención de nuestra legislación en algunos aspectos parciales referentes a la filiación, a la adopción y a la tutela. Efectivamente, sobre la base del profundo estudio jurídico que se ha llevado a cabo, utilizando datos estadísticos fiables y de carácter sociológico y las diversas soluciones que ofrece el derecho comparado, que se han analizado debidamente, y teniendo muy en cuenta los debates sobre estas cuestiones que han tenido y que tienen lugar en el Congreso de los Diputados y en el Parlamento de Cataluña, se llega al convencimiento de que es procedente establecer una regulación más completa y matizada sobre la convivencia de las parejas de hecho, con independencia de su orientación sexual.

En coherencia con todo lo que se ha dicho, la presente Ley agrupa y regula, separadamente del matrimonio, todas las demás formas de convivencia mencionadas, con una normativa también diferente de la que rige la unión matrimonial, específica para cada una de las situaciones indicadas. Esta técnica legislativa encaja perfectamente con los principios constitucionales, según la línea jurisprudencial establecida por el Tribunal Constitucional.

De acuerdo con esta doctrina constitucional, el matrimonio es una realidad social garantizada por la Constitución, y el derecho del hombre y de la mujer de contraerlo es un derecho constitucional. El vínculo matrimonial genera ope legis en la mujer y el marido una pluralidad de derechos y de deberes que no se produce de una manera jurídicamente necesaria entre el hombre y la mujer que mantienen una unidad de convivencia estable no basada en el matrimonio. Estas consideraciones son aplicables, sin impedimento, a las parejas de homosexuales que conviven maritalmente, porque, de modo similar a la convivencia fáctica entre una pareja heterosexual, la unión entre personas del mismo sexo biológico no es una institución jurídicamente regulada, ni hay un derecho constitucional en relación con su establecimiento, bien al contrario del matrimonio entre hombre y mujer, que, como se ha señalado, constituye un derecho constitucional.

Por esta razón, las uniones matrimoniales son objeto de regulación en el Código de familia y las demás relaciones de convivencia diferentes del matrimonio, que constituye el elemento básico de la distinción constitucional, lo son en la presente Ley, en capítulos separados, respetando la especificidad de cada modalidad.

La pareja heterosexual que vive maritalmente, si no se casa, es por voluntad propia. La pareja homosexual no se puede casar aunque lo desee. La primera es capaz de engendrar descendencia biológica, la segunda no. Y aún, dentro de las parejas heterosexuales que conviven more uxorio, es posible distinguir a aquéllas que, rehusan toda clase de formalismos y que, por razones de seguridad jurídica, son objeto de una mayor exigencia a la hora de hacer valer derechos.

En coherencia con las premisas expuestas, la presente Ley se articula en dos capítulos: el primero, dedicado a las uniones estables heterosexuales, y el segundo, a las uniones estables homosexuales.

Como es obligado, el trato legislativo de estas dos uniones en convivencia se ha ajustado al marco de las competencias autonómicas en la materia, razón por la cual ha sido preciso excluir las cuestiones propias del derecho penal, las de carácter laboral y las relativas a la seguridad social.

La Ley desarrolla básicamente las competencias de derecho civil que corresponden a la Generalidad, con abstracción de la reserva de competencia exclusiva del Estado en cuanto a las formas del matrimonio, porque la regulación de las parejas de hecho heterosexuales o de las homosexuales implica el reconocimiento de unas situaciones no necesariamente equiparables al matrimonio, según lo que ha reconocido expresamente la jurisprudencia constitucional, como se ha asegurado. La Ley contiene también preceptos que se dictan como desarrollo de las competencias relativas a la función pública de la Administración de la Generalidad.

CAPÍTULO I

Unión estable heterosexual

Artículo 1

La unión estable heterosexual

1. Las disposiciones de este capítulo se aplican a la unión estable de un hombre y una mujer, ambos mayores de edad, que, sin impedimento para contraer matrimonio entre si, hayan convivido maritalmente, como mínimo, un período ininterrumpido de dos años o hayan otorgado escritura pública manifestando la voluntad de acogerse a lo que en él se establece. Como mínimo uno de los dos miembros de la pareja debe tener vecindad civil en Cataluña.

2. No es necesario el transcurso del período mencionado cuando tengan descendencia común, pero sí que es preciso el requisito de la convivencia.

3. En el caso de que un miembro de la pareja o ambos estén ligados por vínculo matrimonial, el tiempo de convivencia transcurrido hasta el momento en que el último de ellos obtenga la disolución o, en su caso, la nulidad se tendrá en cuenta en el cómputo del período indicado de dos años.

Artículo 2

Acreditación

La acreditación de las uniones estables no formalizadas en escritura pública y el transcurso de los dos años de referencia se puede hacer por cualquier medio de prueba admisible y suficiente, con la excepción que establece el artículo 10.

Artículo 3

Regulación de la convivencia

1. Los miembros de la pareja estable pueden regular válidamente, en forma verbal, por escrito privado o en documento público, las relaciones personales y patrimoniales derivadas de la convivencia así como los respectivos derechos y deberes. También pueden regular las compensaciones económicas que convengan para el caso de cese de la convivencia con el mínimo de los derechos que regula este capítulo, los cuales son irrenunciables hasta el momento en que son exigibles.

2. Si no hay pacto, los miembros de la pareja estable contribuirán al mantenimiento de la casa y a los gastos comunes con el trabajo doméstico, con su colaboración personal o profesional no retribuida o con la retribución insuficiente a la profesión o a la empresa del otro miembro, con los recursos procedentes de su actividad o de sus bienes, en proporción a sus ingresos y, si estos no son suficientes, en proporción a sus patrimonios. Cada miembro de la pareja conserva el dominio, el disfrute y la administración de sus bienes.

Artículo 4

Gastos comunes de la pareja

1. Tienen la consideración de gastos comunes de la pareja los necesarios para su mantenimiento y el de los hijos y las hijas comunes o no que convivan con ellos, de acuerdo con sus usos y su nivel de vida, y especialmente:

a) Los originados en concepto de alimentos, en el sentido más amplio.

b) Los de conservación o mejora de las viviendas u otros bienes de uso de la pareja.

c) Los originados por las atenciones de previsión, médicas y sanitarias.

2. No tienen la consideración de gastos comunes los derivados de la gestión y la defensa de los bienes propios de cada miembro, ni, en general, las que respondan al interés exclusivo de uno de los miembros de la pareja.

Artículo 5

Responsabilidad

Ante terceras personas, ambos miembros de la pareja responden solidariamente de las obligaciones contraídas por razón de los gastos comunes que establece el artículo 4, si se trata de gastos adecuados a los usos y al nivel de vida de la pareja; en cualquier otro caso responde quien haya contraído la obligación.

Artículo 6

Adopción

Los miembros de la pareja heterosexual estable pueden adoptar en forma conjunta.

Artículo 7

Tutela

En caso de que uno de los miembros de la pareja estable sea declarado incapaz, el conviviente ocupa el primer lugar en el orden de preferencia de la delación dativa.

Artículo 8

Alimentos

Los miembros de la pareja estable tienen la obligación de prestarse alimentos, con preferencia a cualquier otro obligado.

Artículo 9

Beneficios respecto a la función pública

En relación con la función pública de la Administración de la Generalidad, los convivientes gozan de los beneficios siguientes:

a) El de excedencia voluntaria, con una duración mínima de dos años y máxima de quince, si el conviviente del funcionario reside en otro municipio por el hecho de haber obtenido un puesto de trabajo definitivo como funcionario de carrera o como personal laboral en cualquier administración pública, organismo autónomo, entidad gestora de la Seguridad Social, en órganos constitucionales o del Poder Judicial.

b) El de permiso, por la muerte o la enfermedad grave del conviviente del funcionario o funcionaria, de dos días si el hecho se produce en la misma localidad y hasta cuatro si es en otra localidad.

c) El de reducción de un tercio o la mitad de la jornada de trabajo, con la reducción proporcional de sus retribuciones, tanto básicas como complementarias, trienios incluidos, por incapacidad física del conviviente y mientras conviva. Esta reducción es incompatible con el ejercicio de cualquier otra actividad, sea o no remunerada, durante el horario que sea objeto de la reducción, y puede ser sometida a las condiciones que por reglamento se establezcan para los puestos de mando.

Artículo 10

Acreditación y legitimación especiales

Para hacer valer los derechos del artículo 9, si no se ha formalizado la convivencia en escritura pública otorgada dos años antes de ejercerlos, será preciso aportar acta de notoriedad de la convivencia y del transcurso de dos años.

Artículo 11

Disposición de la vivienda común

1. El conviviente titular de la vivienda común o de los muebles de uso ordinario no puede llevar a cabo ningún acto de enajenación, de gravamen o, en general, de disposición de su derecho que comprometa su uso sin el consentimiento del otro o, en su defecto, de la autorización judicial.

2. El acto efectuado sin consentimiento o sin la autorización prescrita por el apartado 1 es anulable a instancia del otro conviviente en el plazo de cuatro años desde que tenga conocimiento del mismo o desde su inscripción en el Registro de la Propiedad.

3. No procederá la anulación permitida por el apartado 2 cuando el adquiriente actúe de buena fe y a título oneroso si, además, el titular ha manifestado que el inmueble no tenía la condición de vivienda común, aunque sea manifestación inexacta. Sin embargo, el que ha dispuesto del mismo responde de los perjuicios que cause, de acuerdo con la legislación aplicable.

Artículo 12

Extinción de la unión

1. Las uniones estables se extinguen por las causas siguientes:

a) Por común acuerdo.

b) Por voluntad unilateral de uno de los miembros de la pareja, notificada fehacientemente al otro.

c) Por defunción de uno de los miembros.

d) Por separación de hecho de más de un año.

e) Por matrimonio de uno de los miembros.

2. Ambos miembros de la pareja están obligados, aunque sea separadamente, a dejar sin efecto el documento público que, en su caso, se hubiera otorgado.

3. La extinción implica la revocación de los poderes que cualquiera de los miembros haya otorgado a favor del otro.

Artículo 13

Compensación económica

Cuando la convivencia cesa en vida de los dos convivientes, aquél que, sin retribución o con retribución insuficiente, haya trabajado para el hogar común o para el otro conviviente, tiene derecho a recibir una compensación económica en caso de que se haya generado por este motivo una situación de desigualdad entre el patrimonio de los dos que implique un enriquecimiento injusto.

Artículo 14

Pensión periódica

Al cesar la convivencia, cualquiera de los miembros de la pareja puede reclamar del otro una pensión alimentaria periódica, si la necesita para atender adecuadamente a su sustento, en uno de los casos siguientes:

a) Si la convivencia ha disminuido la capacidad del solicitante de obtener ingresos.

b) Si tiene a su cargo hijos o hijas comunes, en circunstancias en que su capacidad de obtener ingresos quede disminuida.

Artículo 15

Guarda y régimen de visita de los hijos y las hijas

Al cesar la convivencia, los miembros de la pareja, en caso de que tengan hijos o hijas comunes, pueden pactar cual de los dos tiene su guarda y custodia, así como el régimen de visitas del miembro de la pareja que no tenga la guarda. A falta de acuerdo, el juez o jueza, decide en beneficio de los hijos o las hijas, oyéndoles previamente si tienen suficiente conocimiento o doce años o más.

Artículo 16

Ejercicio de los derechos

1. Los derechos regulados por los artículos 13 y 14 son compatibles, pero deben reclamarse conjuntamente a efectos de su adecuada ponderación.

2. La reclamación de los derechos a que hace referencia el apartado 1 debe formularse en el plazo de un año a contar desde el cese de la convivencia.

3. El pago de la compensación prescrita por el artículo 13 se hará efectivo en el plazo máximo de tres años, con el interés legal desde que se haya reconocido. La compensación se satisfará en metálico, salvo que haya acuerdo entre las partes o si el juez o jueza, por causa justificada, autoriza el pago con bienes del conviviente obligado.

4. La obligación prescrita por el artículo 14, en el supuesto de la letra a, se extingue, en todo caso, en el plazo de tres años, a contar desde la fecha de pago de la primera pensión, por las causas generales de extinción del derecho de alimentos y desde el momento en que quien la percibe contrae matrimonio o convive maritalmente; y, en el supuesto de la letra b, cuando la atención a los hijos o a las hijas cesa por cualquier causa o éstos llegan a la mayoría de edad o son emancipados, salvo los supuestos de incapacidad.

5. La pensión alimentaria periódica será disminuida o extinguida en la medida en que el desequilibrio que compensa disminuya o desaparezca.

Artículo 17

Efectos de la ruptura unilateral

1. En caso de ruptura de la convivencia, los convivientes no pueden volver a formalizar una unión estable con otra persona mediante escritura pública hasta que hayan transcurrido seis meses desde que dejaron sin efecto el documento público correspondiente a la convivencia anterior.

2. Son nulos los actos que contravengan la prohibición establecida por el apartado 1.

Artículo 18

Extinción por defunción

1. En caso de defunción de uno de los miembros de la pareja cuya convivencia consta, el superviviente tiene la propiedad de las prendas, del mobiliario y de los utensilios que constituyen el ajuar de la vivienda común, sin computarlos, si procede, en su haber hereditario. Sin embargo, no accede a la propiedad de los bienes que consistan en joyas u objetos artísticos, u otros que tengan un valor extraordinario considerando el nivel de vida de la pareja y el patrimonio relicto, en especial los muebles de procedencia familiar, de propiedad del conviviente premuerto o en la parte que le pertenezca.

2. Durante el año siguiente a la muerte de uno de los convivientes, el supérstite tiene derecho a residir en la vivienda común, con la facultad de tomar posesión de la misma y a ser alimentado con cargo al patrimonio del premuerto, de acuerdo con el nivel de vida de la pareja y con la importancia de su patrimonio. Este derecho es independiente de los otros que puedan corresponder al superviviente en virtud de la defunción del premuerto. Se exceptúa el caso de que el premuerto haya atribuido al superviviente el usufructo universal de la herencia con una duración temporal superior a un año. Este derecho se pierde si durante el año el interesado contrae matrimonio o pasa a convivir maritalmente con otra persona o descuida gravemente sus deberes hacia los hijos o las hijas comunes con el premuerto.

3. Si el difunto era arrendatario de la vivienda, el conviviente tiene derecho a subrogarse en los términos que establezca la legislación de arrendamientos urbanos.

CAPÍTULO II

Unión estable homosexual

Artículo 19

La unión estable homosexual

Las disposiciones de este capítulo se aplican a las uniones estables de parejas formadas por personas del mismo sexo que convivan maritalmente y manifiesten su voluntad de acogerse a ellas en la forma prevista.

Artículo 20

Requisitos personales

1. No pueden constituir la unión estable objeto de esta normativa:

a) Las personas menores de edad.

b) Las personas que están unidas por un vínculo matrimonial.

c) Las personas que forman una pareja estable con otra persona.

d) Los parientes en línea recia por consanguinidad o adopción.

e) Los parientes colaterales por consanguinidad o adopción dentro del segundo grado.

2. Por lo menos uno de los miembros de la pareja debe tener vecindad civil en Cataluña.

Artículo 21

Acreditación

1. Estas uniones se acreditarán mediante escritura pública otorgada conjuntamente.

2. Se hará constar que no se hallan incluidos en ninguno de los supuestos establecidos por el apartado 1 del artículo 20.

3. Estas uniones producen todos sus efectos a partir de la fecha de la autorización del documento de referencia.

Artículo 22

Regulación de la convivencia

1. Los convivientes pueden regular válidamente, de forma verbal o mediante documento privado o público, las relaciones personales y patrimoniales derivadas de la convivencia, los derechos y los deberes respectivos. También pueden regular las compensaciones económicas que convengan en caso de cese de la convivencia con el mínimo de los derechos que regula este capítulo, los cuales son irrenunciables hasta el momento en que son exigibles.

2. Si no hay pacto, los miembros de la pareja contribuirán al mantenimiento de la casa y a los gastos comunes con el trabajo doméstico, con su colaboración personal o profesional no retribuida o con la retribución insuficiente a la profesión o a la empresa del otro miembro, con los recursos procedentes de su actividad o de sus bienes, en proporción a sus ingresos y, si éstos no son suficientes, en proporción a sus patrimonios. Cada miembro de la pareja conserva el dominio, el disfrute y la administración de sus bienes.

Artículo 23

Gastos comunes de la pareja

1. Tienen la consideración de gastos comunes de la pareja los necesarios para su mantenimiento y el de los hijos o las hijas de alguno de los miembros de la pareja que convivan con ellos, de acuerdo con sus usos y su nivel de vida, y especialmente:

a) Los originados en concepto de alimentos, en el sentido más amplio.

b) Los de conservación o mejora de las viviendas u otros bienes de uso de la pareja.

c) Los originados por las atenciones de previsión, médicas y sanitarias.

2. No tienen la consideración de gastos comunes los derivados de la gestión y la defensa de los bienes propios de cada miembro, ni, en general, los que respondan al interés exclusivo de uno de los miembros de la pareja.

Artículo 24

Responsabilidad

Ante terceras personas, ambos miembros de la pareja responden solidariamente de las obligaciones contraídas en razón del mantenimiento de los gastos comunes que establece el artículo 23, si se trata de gastos adecuados a los usos y al nivel de vida de la pareja; en cualquier otro caso responde quien haya contraído la obligación.

Artículo 25

Tutela

En el caso de que uno de los miembros de la pareja estable sea declarado incapaz, el conviviente ocupa el primer lugar en el orden de preferencia de la delación dativa.

Artículo 26

Alimentos

Los miembros de la pareja estable tienen la obligación de prestarse alimentos, con preferencia a cualquier otro obligado.

Artículo 27

Beneficios respecto a la función pública

En relación con la función pública de la Administración de la Generalidad, los convivientes gozan de los siguientes beneficios:

a) El de excedencia voluntaria, con una duración mínima de dos años y máxima de quince, si el conviviente del funcionario reside en otro municipio por el hecho de haber obtenido un puesto de trabajo definitivo como funcionario de carrera o como personal laboral en cualquier administración pública, organismo autónomo, entidad gestora de la Seguridad Social, en órganos constitucionales o del Poder Judicial.

b) El de permiso, por la muerte o la enfermedad grave del conviviente del funcionario o funcionaria, de dos días si el hecho se produce en la misma localidad y hasta cuatro si es en otra localidad.

c) El de reducción de un tercio o la mitad de la jornada de trabajo, con la reducción proporcional de sus retribuciones, tanto básicas como complementarias, trienios incluidos, por incapacidad física del conviviente y mientras conviva con él. Esta reducción es incompatible con el desarrollo de cualquier otra actividad, sea o no remunerada, durante el horario que sea objeto de la reducción, y puede ser sometida a las condiciones que por reglamento se establezcan para los puestos de mando.

Artículo 28

Disposición de la vivienda común

1. El conviviente titular de la vivienda común o de los muebles de uso ordinario no puede llevar a cabo ningún acto de enajenación, de gravamen o, en general, de disposición de su derecho que comprometa su uso sin el consentimiento del otro o, en su defecto, de la autorización judicial.

2. El acto efectuado sin consentimiento o sin la autorización prescrita por el apartado 1 es anulable a instancia del otro conviviente, en el plazo de cuatro años, desde que tenga conocimiento del mismo o desde su inscripción en el Registro de la Propiedad.

3. No procederá la anulación permitida por el apartado 2 cuando el adquiriente actúa de buena fe y a título oneroso si, además, el titular ha manifestado que el inmueble no tenía la condición de vivienda común, aunque sea manifestación inexacta. Sin embargo, quien haya dispuesto de la misma responde de los perjuicios que cause, de acuerdo con la legislación aplicable.

Artículo 29

Efectos de la ruptura

1. En caso de ruptura de la convivencia, los convivientes no pueden volver a formalizar una unión estable con otra persona hasta que hayan transcurrido seis meses desde que dejaron sin efecto la escritura pública correspondiente a la convivencia anterior.

2. Son nulos los actos que contravengan la prohibición establecida por el apartado 1.

Artículo 30

Extinción de la unión

1. Las uniones estables objeto de este capítulo se extinguen por las causas siguientes:

a) Por común acuerdo.

b) Por voluntad unilateral de uno de los miembros de la pareja, notificada fehacientemente al otro.

c) Por defunción de uno de los miembros de la pareja.

d) Por separación de hecho de más de un año.

e) Por matrimonio de uno de los miembros.

2. Ambos miembros de la pareja están obligados, aunque sea separadamente, a dejar sin efecto la escritura pública en que se constituyó.

3. La extinción implica la revocación de los poderes que cualquiera de los miembros haya otorgado a favor del otro.

Artículo 31

Efectos de la extinción de la unión en vida de los convivientes

1. Cuando la convivencia cesa en vida de los dos convivientes, aquél que, sin retribución o con una retribución insuficiente, haya trabajado para el hogar común o para el otro conviviente, tiene derecho a recibir una compensación económica en el caso de que se haya generado por este motivo una situación de desigualdad entre el patrimonio de los dos que implique un enriquecimiento injusto.

2. Cualquiera de los dos miembros de la pareja puede reclamar al otro una pensión alimentaria periódica, si la necesita para atender adecuadamente a su sustento, en el caso de que la convivencia haya reducido la capacidad del solicitante de obtener ingresos.

Artículo 32

Ejercicio de los derechos

1. Los derechos regulados por el artículo 31 son compatibles, pero se deben reclamar conjuntamente a fin de que se puedan ponderar más adecuadamente,

2. La reclamación ha de formularse en el plazo de un año a contar desde el cese de la convivencia.

3. El pago de la compensación económica se hará efectivo en el plazo máximo de tres años, con el interés legal desde el reconocimiento. La compensación se satisfará en metálico, salvo acuerdo entre las partes o si el juez o jueza, por causa justificada, autoriza el pago con bienes del conviviente obligado.

4. La obligación del pago de la pensión periódica se extingue en el plazo de tres años, a contar desde la fecha de pago de la primera pensión, por las causas generales de extinción del derecho de alimentos y en el momento en que quien la percibe contrae matrimonio o convive maritalmente.

5. La pensión alimentaria periódica será disminuida o extinguida en la medida en que el desequilibrio que compensa disminuya o desaparezca.

Artículo 33

Extinción por defunción

En caso de defunción de uno de los miembros de la pareja cuya convivencia conste, el superviviente tiene los derechos siguientes:

a) A la propiedad de las prendas, del mobiliario y de los utensilios que constituyen el ajuar de la vivienda común, sin computarlos, si procede, en su haber hereditario. Sin embargo, no accede a la propiedad de los bienes que consistan en joyas u objetos artísticos o históricos, y otros que tengan un valor extraordinario considerando el nivel de vida de la pareja y el patrimonio relicto, en especial los muebles de procedencia familiar, de propiedad del conviviente premuerto o en la parte que le pertenezcan.

b) A residir en la vivienda común durante el año siguiente a la muerte del conviviente. Este derecho se pierde si, durante el año, el interesado contrae matrimonio o pasa a convivir maritalmente con otra persona.

c) A subrogarse, si el difunto era arrendatario de la vivienda, en los términos que establezca la legislación de arrendamientos urbanos.

Artículo 34

Sucesión intestada

1. En caso de defunción de uno de los miembros de la pareja de la cual consta la convivencia, el supérstite tiene, en la sucesión intestada, los derechos siguientes:

a) En concurrencia con descendientes o ascendientes, el conviviente supérstite que no tenga medios económicos suficientes para su adecuado sustento puede ejercer una acción personal para exigir a los herederos del premuerto bienes hereditarios o su equivalencia en dinero, a elección de los herederos, hasta la cuarta parte del valor de la herencia. También puede reclamar la parte proporcional de los frutos y las rentas de la herencia percibidos desde el día de la muerte del conviviente o de su valor en dinero.

b) Si no hay descendientes ni ascendientes del premuerto, en concurrencia con colaterales de éste, dentro del segundo grado de consanguinidad o adopción, o de hijos o hijas de éstos, si han premuerto, tiene derecho a la mitad de la herencia.

c) A falta de las personas indicadas en el apartado b, tiene derecho a la totalidad de la herencia.

2. En el supuesto previsto por la letra a del apartado 1, serán de aplicación los siguientes criterios:

a) Para fijar la cuantía del crédito se deducirán los bienes y derechos que el premuerto ha atribuido al conviviente en su herencia, aunque éste renuncie, en unión con los propios del superviviente y con las rentas y salarios que éste percibe, que serán capitalizados, a este efecto, al interés legal del dinero.

b) La cuantía del crédito se limita a los bienes o dinero necesarios para proporcionar al

superviviente medios económicos suficientes para su adecuado sustento, aunque el importe de la cuarta parte del caudal relicto sea superior.

c) El crédito a favor del conviviente superviviente se pierde por renuncia posterior al fallecimiento del causante; por matrimonio, convivencia marital o nueva pareja del superviviente antes de reclamarla; por su fallecimiento sin haberla reclamado, y por la prescripción al cabo de un año a contar desde la muerte del causante.

Artículo 35

Sucesión testada

El conviviente supérstite tiene en la sucesión testada del conviviente premuerto el mismo derecho establecido por el artículo 34, en el apartado 1.a, con aplicación de los criterios del apartado 2.

DISPOSICIÓN ADICIONAL

En tanto el Estado no legisle sobre las materias reguladas por la presente Ley y sobre la competencia judicial correspondiente, corresponde a la jurisdicción ordinaria su conocimiento mediante los procedimientos establecidos.

DISPOSICIÓN TRANSITORIA

El tiempo de convivencia transcurrido antes de la entrada en vigor de la presente Ley, entre los miembros de las parejas heterosexuales, se tendrá en cuenta a efectos del cómputo de los dos años a que se refiere los artículos 1 y 2 únicamente si los dos miembros de la pareja y, en su caso, los herederos del difunto están de acuerdo.

DISPOSICIONES FINALES

Primera

La Generalidad, en el marco de sus competencias normativas, regulará por Ley el trato fiscal específico que proceda a cada una de las formas de unión a que hace referencia la presente Ley referido a los impuestos siguientes:

a) El Impuesto de la Renta de las Personas Físicas.

b) El Impuesto de Sucesiones y Donaciones, en lo referente a las adquisiciones por título sucesorio.

Segunda

Si la legislación del Estado prevé la inscripción en el Registro Civil de las uniones reguladas por la presente Ley, los efectos que ésta les otorgue han de entenderse referidos a las parejas que se inscriban.

Tercera

La presente Ley entrará en vigor a los tres meses de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos a los que sea de aplicación esta Ley cooperen en su cumplimiento y que los tribunales y autoridades a los que corresponda la hagan cumplir.

Palacio de la Generalidad, 15 de julio de 1998

JORDI PUJOL

Presidente de la Generalidad de Cataluña

NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ

Consejera de Justicia

(98.194.020)

LLEI

10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella.

EL PRESIDENT

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

L'article 32 de la Constitució espanyola proclama el dret de l'home i de la dona a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica. També estableix que la llei ha de regular les formes del matrimoni, la capacitat per a contreure'l, els drets i els deures dels cònjuges i les causes de separació i de dissolució i llurs efectes.

Però, al marge del matrimoni, la societat catalana d'avui presenta altres formes d'unió en convivència de caràcter estable, les unes formades per parelles heterosexuals que, tot i que poden contreure matrimoni, s'abstenen de fer-ho, i les altres integrades per persones del mateix sexe, que constitucionalment tenen barrat el pas a aquesta institució.

En aquests últims anys s'aprecia un augment de les anomenades parelles de fet estables, paral·lel i coincident. també, amb el creixent nivell de l'acceptació que tenen en el si de la nostra societat, que abasta totes les parelles referides, compreses, per tant, les formades per persones del mateix sexe, fins al punt que es detecta entre la població catalana una opinió majoritària a favor de la regulació legal d'aquestes formes de convivència.

Per tant, hom creu que ha arribat l'hora d'emprendre aquesta tasca legislativa i que el nostre ordenament jurídic s'arrengleri, en aquest sentit, amb els incipients corrents prelegislatius i legislatius que afloren en el si de l'Estat i en els estats del nostre contorn geogràfic i cultural.

La parella de fet heterosexual ja ha merescut l'atenció de la nostra legislació en alguns aspectes parcials referents a la filiació, a l'adopció i a la tutela. Efectivament, sobre la base de l'aprofundit estudi jurídic que s'ha dut a terme, utilitzant dades estadístiques fiables i de caràcter sociològic i les diverses solucions que ofereix el dret comparat, que s'han analitzat degudament, i tenint molt en compte els debats sobre aquestes qüestions que han tingut i que tenen lloc en el Congrés dels Diputats i en el Parlament de Catalunya, hom arriba al convenciment que és procedent establir una regulació més completa i matisada sobre la convivència de les parelles de fet, amb independència de llur orientació sexual.

En coherència amb tot el que s'ha dit, aquesta Llei agrupa i regula, separadament del matrimoni, totes les altres formes de convivència mencionades, amb una normativa també diferent de la que regeix la unió matrimonial, específica per a cada una de les situacions indicades. Aquesta tècnica legislativa encaixa perfectament amb els principis constitucionals, segons la línia jurisprudencial establerta pel Tribunal Constitucional.

D'acord amb aquesta doctrina constitucional, el matrimoni és una realitat social garantida per la Constitució, i el dret de l'home i de la dona de contreure'l és un dret constitucional. El vincle matrimonial genera ope legis en la muller i el marit una pluralitat de drets i de deures que no es produeix d'una manera jurídicament necessària entre l'home i la dona que mantenen una unitat de convivència estable no basada en el matrimoni. Aquestes consideracions són aplicables, sense impediment, a les parelles d'homosexuals que conviuen maritalment, perquè, semblantment a la convivència fàctica entre una parella heterosexual, la unió entre persones del mateix sexe biològic no és una institució jurídicament regulada, ni hi ha un dret constitucional en relació amb el seu establiment, ben al contrari del matrimoni entre home i dona, que, com s'ha afirmat, és un dret constitucional.

Per aquesta raó, les unions matrimonials són objecte de regulació en el Codi de família i les altres relacions de convivència diferents del matrimoni, que constitueix l'element bàsic de la distinció constitucional, ho són en aquesta Llei, en capítols separats, respectant l'especificitat de cada modalitat.

La parella heterosexual que viu maritalment, si no es casa, és per voluntat pròpia. La parella homosexual no es pot casar encara que ho desitgi. La primera és capaç d'engendrar descendència biològica, la segona no. I encara, dintre de les parelles heterosexuals que conviuen more uxorio, és possible distingir aquelles que rebutgen tota classe de formalismes i que, per raons de seguretat jurídica, són objecte d'una major exigència a l'hora de fer valer drets.

En coherència amb les premisses exposades, aquesta Llei s'articula en dos capítols: el primer, dedicat a les unions estables heterosexuals, i el segon, a les unions estables homosexuals.

Com és obligat, el tractament legislatiu d'aquestes dues unions en convivència s'ha ajustat al marc de les competències autonòmiques en la matèria, raó per la qual ha calgut excloure les qüestions pròpies del dret penal, les de caràcter laboral i les relatives a la seguretat social.

La Llei desenvolupa bàsicament les competències de dret civil que corresponen a la Generalitat, amb abstracció de la reserva de competència exclusiva de l'Estat quant a les formes del matrimoni, perquè la regulació de les parelles de fet heterosexuals o de les homosexuals implica el reconeixement d'unes situacions no necessàriament equiparables al matrimoni, segons el que ha reconegut expressament la jurisprudència constitucional, com s'ha dit. La Llei conté també preceptes que es dicten com a desenvolupament de les competències relatives a la funció pública de l'Administració de la Generalitat.

CAPÍTOL I

Unió estable heterosexual

Article 1 La unió estable heterosexual

1. Les disposicions d'aquest capítol s'apliquen a la unió estable d'un home i una dona, ambdós majors d'edat, que, sense impediment per a contreure matrimoni entre si, hagin viscut maritalment, com a mínim, un període ininterromput de dos anys o hagin atorgat escriptura pública manifestant la voluntat d'acollir-se al que s'hi estableix. Almenys un dels dos membres de la parella ha de tenir veïnatge civil a Catalunya.

2. No és necessari el transcurs del període esmentat quan tinguin descendència comuna, però sí que cal el requisit de la convivència.

3. En el cas que un membre de la parella o tots dos estiguin lligats per un vincle matrimonial, el temps de convivència transcorregut fins al moment en què l'últim d'ells obtingui la dissolució o, si s'escau, la nul·litat s'ha de tenir en compte en el còmput de l'indicat període de dos anys.

Article 2

Acreditació

L'acreditació de les unions estables no formalitzades en escriptura pública i el transcurs dels dos anys de referència es pot fer per qualsevol mitjà de prova admissible i suficient, amb l'excepció que estableix l'article 10.

Article 3

Regulació de la convivència

1. Els membres de la parella estable poden regular vàlidament, en forma verbal, per escrit privat o en document públic, les relacions personals i patrimonials derivades de la convivència i els drets i els deures respectius. També poden regular les compensacions econòmiques que convinguin per al cas de cessament de la convivència amb el mínim dels drets que regula aquest capítol, els quals són irrenunciables fins al moment en què són exigibles.

2. Si no hi ha pacte, els membres de la parella estable han de contribuir al manteniment de la casa i a les despeses comunes amb el treball domèstic, amb llur col·laboració personal o professional no retribuïda o amb la retribució insuficient a la professió o a l'empresa de l'altre membre, amb els recursos procedents de llur activitat o de llurs béns, en proporció a llurs ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis. Cada membre de la parella conserva el domini, el gaudi i l'administració dels seus béns.

Article 4

Despeses comunes de la parella

1. Tenen la consideració de despeses comunes de la parella les necessàries per a llur manteniment i el dels fills i les filles comuns o no que convisquin amb ells, d'acord amb llurs usos i llur nivell de vida, i especialment:

a) Les originades en concepte d'aliments en el sentit més ampli.

b) Les de conservació o millora dels habitatges o altres béns d'ús de la parella.

c) Les originades per les atencions de previsió, mèdiques i sanitàries.

2. No tenen la consideració de despeses comunes les derivades de la gestió i la defensa dels béns propis de cada membre, ni, en general, les que responguin a l'interès exclusiu d'un dels membres de la parella.

Article 5

Responsabilitat

Davant de terceres persones, ambdós membres de la parella responen solidàriament de les obligacions contretes per raó de les despeses comunes que estableix l'article 4, si es tracta de despeses adequades als usos i al nivell de vida de la parella; en qualsevol altre cas en respon el qui ha contret l'obligació.

Article 6

Adopció

Els membres de la parella heterosexual estable poden adoptar en forma conjunta.

Article 7

Tutela

En el cas que un dels membres de la parella estable sigui declarat incapaç, el convivent ocupa el primer lloc en l'ordre de preferència de la delació dativa.

Article 8

Aliments

Els membres de la parella estable tenen l'obligació de prestar-se aliments, amb preferència a qualsevol altre obligat.

Article 9

Beneficis respecte a la funció pública

En relació amb la funció pública de l'Administració de la Generalitat, els convivents gaudeixen dels beneficis següents:

a) El d'excedència voluntària, amb una durada mínima de dos anys i màxima de quinze, si el convivent del funcionari resideix en un altre municipi pel fet d'haver obtingut un lloc de treball definitiu com a funcionari de carrera o com a personal laboral en qualsevol administració pública. organisme autònom o entitat gestora de la Seguretat Social o en òrgans constitucionals o del Poder Judicial.

b) El de permís, per la mort o la malaltia greu del convivent del funcionari o funcionària, de dos dies si el fet s'esdevé a la mateixa localitat i fins a quatre si es en una altra localitat.

c) El de reducció d'un terç o la meitat de la Jornada de treball, amb la reducció proporcional de les seves retribucions, tant bàsiques com complementàries, els triennis inclosos, per incapacitat física del convivent i mentre hi convisqui. Aquesta reducció és incompatible amb l'exercici de qualsevol altra activitat, sigui o no sigui remunerada, durant l'horari que sigui objecte de la reducció, i pot ésser sotmesa a les condicions que per reglament s'estableixin per als càrrecs de comandament.

Article 10

Acreditació i legitimació especials

Per a fer valer els drets de l'article 9, si no s'ha formalitzat la convivència en escriptura pública atorgada dos anys abans d'exercir-los, cal aportar acta de notorietat de la convivència i del transcurs de dos anys.

Article 11

Disposició de l'habitatge comú

1. El convivent titular de l'habitatge comú o dels mobles d'ús ordinari no en pot portar a terme cap acte d'alienació, de gravamen o, en general, de disposició del seu dret que en comprometi l'ús sense el consentiment de l'altre o, si hi manca, de l'autorització judicial.

2. L'acte efectuat sense consentiment o sense l'autorització prescrita per l'apartat 1 és anul·lable a instància de l'altre convivent en el termini de quatre anys des que en tingui coneixement o des que s'inscrigui en el Registre de la Propietat.

3. No és procedent l'anul·lació permesa per l'apartat 2 quan l'adquirent actua de bona fe i a títol onerós si, a més, el titular ha manifestat que l'immoble no tenia la condició d'habitatge comú, encara que sigui manifestació inexacta. Tanmateix, el qui n'ha disposat respon dels perjudicis que causi, d'acord amb la legislació aplicable.

Article 12

Extinció de la unió

1. Les unions estables s'extingeixen per les causes següents:

a) Per comú acord.

b) Per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella, notificada fefaentment a l'altre.

c) Per defunció d'un dels membres.

d) Per separació de fet de més d'un any.

e) Per matrimoni d'un dels membres.

2. Els dos membres de la parella estan obligats, encara que sigui separadament, a deixar sense efecte l'escriptura pública que, si s'escau, s'hagués atorgat.

3. L'extinció implica la revocació dels poders que qualsevol dels membres hagi atorgat a favor de l'altre.

Article 13

Compensació econòmica

Quan la convivència cessa en vida dels dos convivents, aquell que, sense retribució o amb una retribució insuficient, hagi treballat per a la llar comuna o per a l'altre convivent, té dret a rebre'n una compensació econòmica en el cas que s'hagi generat per aquest motiu una situació de desigualtat entre el patrimoni dels dos que impliqui un enriquiment injust.

Article 14

Pensió periòdica

En cessar la convivència, qualsevol dels membres de la parella pot reclamar de l'altre una pensió alimentària periòdica, si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en un dels casos següents:

a) Si la convivència ha minvat la capacitat del sol·licitant d'obtenir ingressos.

b) Si té al seu càrrec fills o filles comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d'obtenir ingressos resti minvada.

Article 15

Guarda i règim de visita dels fills i les filles

En cessar la convivència, els membres de la parella, en el cas que tinguin fills o filles comuns, poden pactar quin dels dos en té la guarda i custòdia i el règim de visites del membre de la parella que no té la guarda. Si no hi ha acord, el jutge o jutgessa decideix en benefici dels fills o les filles, escoltant-los prèviament si tenen prou coneixement o dotze anys o més.

Article 16

Exercici dels drets

1. Els drets regulats pels articles 13 i 14 són compatibles, però s'han de reclamar conjuntament a l'efecte de ponderar-los adequadament.

2. La reclamació dels drets a què fa referència l'apartat 1 s'ha de formular en el termini d'un any comptador des del cessament de la convivència.

3. El pagament de la compensació prescrita per l'article 13 s'ha de fer efectiu en el termini màxim de tres anys, amb meritació de l'interès legal des que s'hagi reconegut. La compensació s'ha de satisfer en metàl·lic, llevat que hi hagi acord entre les parts o si el jutge o jutgessa, per causa justificada, autoritza el pagament amb béns del convivent obligat.

4. L'obligació prescrita per l'article 14, en el supòsit de la lletra a, s'extingeix, en tot cas, en el termini de tres anys, comptadors des de la data de pagament de la primera pensió, per les causes generals d'extinció del dret d'aliments i en el moment en què qui la percep contreu matrimoni o conviu maritalment; i, en el supòsit de la lletra b, quan l'atenció als fills o a les filles cessa per qualsevol causa o aquests arriben a la majoritat o són emancipats, llevat dels supòsits d'incapacitat.

5. La pensió alimentària periòdica ha d'ésser disminuïda o extingida en la mesura que el desequilibri que compensa disminueixi o desaparegui.

Article 17

Efectes de la ruptura unilateral

1. En el cas de ruptura de la convivència, els convivents no poden tornar a formalitzar una unió estable amb una altra persona mitjançant escriptura pública fins que no hagin transcorregut sis mesos des que van deixar sense efecte el document públic corresponent a la convivència anterior.

2. Són nuls els actes que contravinguin la prohibició establerta per l'apartat 1.

Article 18

Extinció per defunció

1. En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual consta la convivència, el sobrevivent té la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge comú, sense computar-los, si s'escau, en el seu haver hereditari. Tanmateix, no accedeix a la propietat dels béns que consisteixin en joies o objectes artístics, o altres que tinguin un valor extraordinari atès el nivell de vida de la parella i el patrimoni relicte, en especial els mobles de procedència familiar de propietat del convivent, premort o en la part que li pertany.

2. Durant l'any següent a la mort d'un dels convivents, el supervivent té dret a habitar tot l'habitatge comú, amb la facultat de prendre'n possessió, i a ésser alimentat amb càrrec al patrimoni del premort, en consonància amb el nivell de vida que ha mantingut la parella i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que puguin correspondre al supervivent en virtut de la defunció del premort. S'exceptua el cas que el premort hagués atribuït al supervivent l'usdefruit universal de l'herència amb una durada temporal superior a un any. Aquest dret es perd si durant l'any l'interessat es casa o passa a conviure maritalment amb una altra persona o negligeix greument els seus deures envers els fills o les filles comuns amb el premort.

3. Si el difunt era arrendatari de l'habitatge, el convivent té dret a subrogar-se en els termes que estableixi la legislació d'arrendaments urbans.

CAPÍTOL II

Unió estable homosexual

Article 19

La unió estable homosexual

Les disposicions d'aquest capítol s'apliquen a les unions estables de parelles formades per persones del mateix sexe que convisquin maritalment i manifestin la voluntat d'acollir-s'hi en la forma que s'hi preveu.

Article 20

Requisits personals

1. No poden constituir la unió estable objecte d'aquesta normativa:

a) Les persones menors d'edat.

b) Les persones que estan lligades per un vincle matrimonial.

c) Les persones que formen una parella estable amb una altra persona.

d) Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció.

e) Els parents col·laterals per consanguinitat o adopció dintre del segon grau.

2. Almenys un dels membres de la parella ha de tenir veïnatge civil a Catalunya.

Article 21

Acreditació

1. Aquestes unions s'han d'acreditar per mitjà d'escriptura pública atorgada conjuntament.

2. S'hi ha de fer constar que no es troben inclosos en cap dels supòsits establerts per l'apartat 1 de l'article 20.

3. Aquestes unions produeixen tots llurs efectes a partir de la data de l'autorització del document de referència.

Article 22

Regulació de la convivència

1. Els convivents poden regular vàlidament, en forma verbal o per mitjà de document privat o públic, les relacions personals i patrimonials derivades de la convivència, els drets i els deures respectius. També poden regular les compensacions econòmiques que convinguin en cas de cessament de la convivència amb el mínim dels drets que regula aquest capítol, els quals son irrenunciables fins al moment en que son exigibles.

2. Si no hi ha pacte, els membres de la parella han de contribuir al manteniment de la casa i a les despeses comunes amb el treball domèstic, amb llur col·laboració personal o professional no retribuïda o amb la retribució insuficient a la professió o a l'empresa de l'altre membre, amb els recursos procedents de llur activitat o de llurs béns, en proporció a llurs ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis. Cada membre de la parella conserva el domini, el gaudi i l'administració dels seus béns.

Article 23

Despeses comunes de la parella

1. Tenen la consideració de despeses comunes de la parella les necessàries per a llur manteniment i el dels fills o les filles d'algun dels membres de la parella que convisquin amb ells, d'acord amb llurs usos i llur nivell de vida, i especialment:

a) Les originades en concepte d'aliments, en el sentit més ampli.

b) Les de conservació o millora dels habitatges o altres béns d'ús de la parella.

c) Les originades per les atencions de previsió, mèdiques i sanitàries.

2. No tenen la consideració de despeses comunes les derivades de la gestió i la defensa dels béns propis de cada membre, ni, en general, les que responguin a l'interès exclusiu d'un dels membres de la parella.

Article 24

Responsabilitat

Davant de terceres persones, ambdós membres de la parella responen solidàriament de les obligacions contretes en atenció al manteniment de les despeses comunes que estableix l'article 23, si es tracta de despeses adequades als usos i al nivell de vida de la parella; en qualsevol altre cas en respon el qui ha contret l'obligació.

Article 25

Tutela

En el cas que un dels membres de la parella estable sigui declarat incapaç, el convivent ocupa el primer lloc en l'ordre de preferència de la delació dativa.

Article 26

Aliments

Els membres de la parella estable tenen l'obligació de prestar-se aliments, amb preferència a qualsevol altre obligat.

Article 27

Beneficis respecte a la funció pública

En relació amb la funció pública de l'Administració de la Generalitat, els convivents gaudeixen dels beneficis següents:

a) El d'excedència voluntària, amb una durada mínima de dos anys i màxima de quinze, si el convivent del funcionari resideix en un altre municipi pel fet d'haver obtingut un lloc de treball definitiu com a funcionari de carrera o com a personal laboral en qualsevol administració pública, organisme autònom o entitat gestora de la Seguretat Social o en òrgans constitucionals o del Poder Judicial.

b) El de permís, per la mort o la malaltia greu del convivent del funcionari o funcionària, de dos dies si el fet s'esdevé a la mateixa localitat i fins a quatre si és en una altra localitat.

c) El de reducció d'un terç o la meitat de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les seves retribucions, tant bàsiques com complementàries, els triennis inclosos, per incapacitat física del convivent i mentre hi convisqui. Aquesta reducció és incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altra activitat, sigui o no sigui remunerada, durant l'horari que sigui objecte de la reducció, i pot ésser sotmesa a les condicions que per reglament s'estableixin per als càrrecs de comandament

Article 28

Disposició de l'habitatge comú

1. El convivent titular de l'habitatge comú o dels mobles d'ús ordinari no pot portar a terme cap acte d'alienació, de gravamen o, en general, de disposició del seu dret que en comprometi l'ús sense el consentiment de l'altre o, si hi manca, de l'autorització judicial.

2. L'acte efectuat sense consentiment o sense l'autorització prescrita per l'apartat 1 és anul·lable a instància de l'altre convivent, en el termini de quatre anys, des que en tingui coneixement o des que s'inscrigui en el Registre de la Propietat.

3. No és procedent l'anul·lació permesa per l'apartat 2 quan l'adquirent actua de bona fe i a títol onerós si, a més, el titular ha manifestat que l'immoble no tenia la condició d'habitatge comú, encara que sigui manifestació inexacta. Tanmateix, el qui n'ha disposat respon dels perjudicis que causi, d'acord amb la legislació aplicable.

Article 29

Efectes de la ruptura

1. En el cas de ruptura de la convivència, els convivents no poden tornar a formalitzar una unió estable amb una altra persona fins que no hagin transcorregut sis mesos des que van deixar sense efecte l'escriptura pública corresponent a la convivència anterior.

2. Són nuls els actes que contravinguin la prohibició establerta per l'apartat 1.

Article 30

Extinció de la unió

1. Les unions estables objecte d'aquest capítol s'extingeixen per les causes següents:

a) Per comú acord.

b) Per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella, notificada fefaentment a l'altre.

c) Per defunció d'un dels membres de la parella.

d) Per separació de fet de més d'un any.

e) Per matrimoni d'un dels membres.

2. Els dos membres de la parella estan obligats, encara que sigui separadament, a deixar sense efecte l'escriptura pública en què es va constituir.

3. L'extinció implica la revocació dels poders que qualsevol dels membres hagi atorgat a favor de l'altre.

Article 31

Efectes de l'extinció de la unió, en vida dels convivents

1. Quan la convivència cessa en vida dels dos convivents, aquell que, sense retribució o amb una retribució insuficient, hagi treballat per a la llar comuna o per a l'altre convivent, té dret a rebre'n una compensació econòmica en el cas que s'hagi generat per aquest motiu una situació de desigualtat entre el patrimoni dels dos que impliqui un enriquiment injust.

2. Qualsevol dels dos membres de la parella pot reclamar a l'altre una pensió alimentària periòdica, si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en el cas que la convivència hagi minvat la capacitat del sol·licitant d'obtenir ingressos.

Article 32

Exercici dels drets

1. Els drets regulats per l'article 31 són compatibles, però s'han de reclamar conjuntament a fi que es puguin ponderar més adequadament.

2. La reclamació s'ha de formular en el termini d'un any comptador des del cessament de la convivència.

3. El pagament de la compensació econòmica s'ha de fer efectiu en el termini màxim de tres anys, amb meritació de l'interès legal des del reconeixement. La compensació s'ha de satisfer en metàl·lic, llevat d'acord entre les parts o si el jutge o jutgessa, per causa justificada, autoritza el pagament amb béns del convivent obligat.

4. L'obligació del pagament de la pensió periòdica s'extingeix en el termini de tres anys, comptadors des de la data del pagament de la primera pensió, per les causes generals d'extinció del dret d'aliments i en el moment que el qui la percep contreu matrimoni o conviu maritalment.

5. La pensió alimentària periòdica ha d'ésser disminuïda o extingida en la mesura que el desequilibri que compensa disminueixi o desaparegui.

Article 33

Extinció per defunció

En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual consta la convivència, el sobrevivent té els drets següents:

a) A la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge comú, sense computar-los, si s'escau, en el seu haver hereditari. Tanmateix, no accedeix a la propietat dels béns que consisteixin en joies o objectes artístics o històrics, i altres que tinguin un valor extraordinari atès el nivell de vida de la parella i el patrimoni relicte, en especial els mobles de procedència familiar, de propietat del convivent premort o en la part que li pertany.

b) A viure a l'habitatge comú durant l'any següent a la mort del convivent. Aquest dret es perd si, durant l'any, l'interessat es casa o passa a conviure maritalment amb una altra persona.

c) A subrogar-se, si el difunt era arrendatari de l'habitatge, en els termes que estableixi la legislació d'arrendaments urbans.

Article 34

Successió intestada

1. En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual consta la convivència, el sobrevivent té, en la successió intestada, els drets següents:

a) En concurrència amb descendents o ascendents, el convivent sobrevivent que no tingui mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació pot exercir una acció personal per a exigir als hereus del premort béns hereditaris o llur equivalència en diners, a elecció dels hereus, fins a la quarta part del valor de l'herència. També pot reclamar la part proporcional dels fruits i les rendes de l'herència percebuts des del dia de la mort del convivent o de llur valor en diners.

b) Si no hi ha descendents ni ascendents del premort, en concurrència amb col·laterals d'aquest, dintre del segon grau de consanguinitat o adopció, o de fills o filles d'aquests, si han premort, té dret a la meitat de l'herència.

c) Si de cas hi manquen les persones indicades en la lletra b, té dret a la totalitat de l'herència.

2. En el supòsit definit per la lletra a de l'apartat 1, cal aplicar els criteris següents:

a) Per a fixar la quantia del crèdit s'han de deduir els béns i drets que el premort ha atribuït al convivent en la seva herència, encara que aquest hi renunciï, juntament amb els propis del sobrevivent i amb les rendes i salaris que aquest percep, que han d'ésser capitalitzats, a aquest efecte, a l'interès legal del diner.

b) La quantia del crèdit es limita als béns o diners necessaris per a proporcionar al sobrevivent mitjans econòmics suficients per a la seva còngrua sustentació, encara que l'import de la quarta part del cabal relicte sigui superior.

c) El crèdit a favor del convivent sobrevivent es perd per renúncia posterior a la mort del causant; per matrimoni, convivència marital o nova parella del sobrevivent abans de reclamar-la; per la seva mort sense haver-lo reclamat, i per la prescripció al cap d'un any a comptar de la mort del causant.

Article 35

Successió testada

El convivent sobrevivent té en la successió testada del convivent premort el mateix dret establert per l'article 34, en l'apartat 1.a, en aplicació dels criteris establerts per l'apartat 2.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Mentre l'Estat no legisli sobre les matèries regulades per aquesta Llei i sobre la competència judicial corresponent, correspon a la jurisdicció ordinària el seu coneixement mitjançant els procediments establerts.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

El temps de convivència transcorregut abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, entre els membres de les parelles heterosexuals, s'ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys a què es refereixen els articles 1 i 2 només si els dos membres de la parella i, si escau, els hereus del difunt hi estan d'acord.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

La Generalitat, dins les seves competències normatives, ha de regular per Llei el tractament fiscal específic que escaigui a cada una de les formes d'unió a què fa referència aquesta Llei referit als impostos següents:

a) L'Impost de la Renda de les Persones Físiques.

b) L'Impost de Successions i Donacions, pel que fa a les adquisicions per títol successori.

Segona

Si la legislació de l'Estat preveu la inscripció al Registre Civil de les unions regulades per aquesta Llei, els efectes que aquesta els atorga s'han d'entendre referits a les parelles que s'hi inscriguin.

Tercera

Aquesta Llei entra en vigor als tres mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 15 de juliol de 1998

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ

Consellera de Justícia

LEY 3/2005, de 8 de abril, de modificaciónde la Ley 10/1998, de uniones estables de pareja



Disposiciones CataluñaDerogada por LEY 25/2010, de 29 de julio, del libro segundo del Codi civil de Catalunya, relativo a la persona y la familia.

Fecha: 
Miércoles, 15 Julio, 1998