DECRETO LEGISLATIVO 1/2000, de 31 de julio, por el que se aprueba el Texto único de la Ley del deporte



DECRETO LEGISLATIVO 1/2000, de 31 de julio, por el que se aprueba el Texto único de la Ley del deporte.



Exposición de motivos



La disposición final primera de la Ley 8/1999, de 30 de julio, de la jurisdicción deportiva y de modificación de las leyes 8/1988, del deporte, y 11/1984, de creación del organismo autónomo Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña, y la disposición adicional 1 de la Ley 9/1999, de 30 de julio, de apoyo a las selecciones catalanas, autorizan al Gobierno de la Generalidad de Cataluña para refundir en un texto único estas dos leyes y la Ley 8/1988, de 7 de abril, del deporte. El plazo dado por ambas leyes al Gobierno para llevar a cabo esta tarea es de un año a partir de su entrada en vigor.

Por otro lado, las dos autorizaciones para refundir se extienden también a la regularización, la aclaración y la armonización de los tres textos legales mencionados, y para intitular los títulos, los capítulos y los artículos del texto único.

En ejercicio de la delegación legislativa otorgada por las dos autorizaciones indicadas, se ha redactado el Texto único de la Ley del deporte de Cataluña, que se inserta a continuación de este Decreto legislativo, y que queda estructurada con una exposición de motivos, un título preliminar relativo a los principios rectores de la política deportiva de la Generalidad, y seis títulos que regulan las entidades deportivas el primero, la organización administrativa del deporte catalán el segundo, la gestión y la regulación de la educación física y el deporte el tercero, la inspección deportiva y el régimen sancionador administrativo el cuarto, la Comisión Antidopage de Cataluña y la Comisión contra la Violencia en Espectáculos Deportivos de Cataluña el quinto, y la jurisdicción deportiva el sexto; finalmente también contiene nueve disposiciones adicionales y cinco disposiciones transitorias.

Por lo tanto, en ejercicio de las autorizaciones otorgadas por las leyes 8/1999 y 9/1999, de acuerdo con el dictamen emitido por la Comisión Jurídica Asesora, a propuesta del consejero de Cultura y de acuerdo con el Gobierno,

Decreto:

Artículo único

Se aprueba el Texto único de la Ley del deporte, que se inserta a continuación, en el que se refunden la Ley 8/1988, de 7 de abril; la Ley 8/1999, de 30 de julio, y la Ley 9/1999, de 30 de julio.

Disposición final

Este Decreto legislativo entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el DOGC.

El artículo 19.2 de la Ley del deporte tiene suspendida la vigencia mientras no se pronuncie el Tribunal Constitucional.

Barcelona, 31 de julio de 2000

Jordi Pujol

Presidente de la Generalidad de Cataluña

Jordi Vilajoana i Rovira

Consejero de Cultura

TEXTO ÚNICO de la Ley del deporte

Exposición de motivos

El deporte se ha convertido cada día más en un fenómeno social universal y actualmente es para nuestra sociedad un instrumento de equilibrio, de relación y de integración del hombre en relación al mundo que le rodea. El deporte forma o debe formar parte de la actividad del hombre desde la escuela hasta la tercera edad y es un elemento educativo tanto para los deportistas de élite como para los que lo utilizan simplemente como instrumento de equilibrio psicofísico de la persona.

II

En Cataluña, en el año 1876 se fundó la Asociación Catalanista de Excursiones Científicas, verdadero primer club deportivo catalán, y en 1888 la Exposición Universal en Barcelona centralizó en esta capital todo un movimiento de vanguardia deportiva que dio lugar a la introducción en todo el Estado, a través de Cataluña, de muchos de los diversos deportes. El despliegue de dicha actividad se inició y se realizó por medio de unas sociedades deportivas, los «clubs», que se agruparon más tarde en federaciones por deportes y se coordinaron ya en el año 1933 mediante la Unión Catalana de Federaciones Deportivas. Afortunadamente, esta asociación fue recuperada al regularse, mediante el Decreto de la Generalidad 196/1985, de 15 de julio, la creación de la Unión de Federaciones Deportivas Catalanas, hoy denominada Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña.

Asimismo la Generalidad creó, por Decreto de 27 de agosto de 1936, desarrollado por Orden de 27 de octubre del mismo año, el Comisariado de Deportes de Cataluña, ente representativo del deporte catalán, como organismo de enlace y apoyo de la Administración hacia las entidades y federaciones deportivas catalanas.

III

La Generalidad de Cataluña tiene competencia exclusiva en el campo de los deportes y el ocio, tal como se establece en el artículo 9.29 del Estatuto de autonomía de Cataluña , que ha asumido de esta forma el mandato que el artículo 43.3 de la Constitución Española de 1978 efectúa a los poderes públicos para que fomenten la educación física y el deporte y faciliten la utilización adecuada del ocio.

En el territorio del Estado, el deporte y la cultura física se regulan por la Ley 10/1990, de 15 de octubre, (del Deporte), y por un conjunto de disposiciones reglamentarias que la desarrollan. Al respecto debe decirse que desde inicio de la formación y consolidación del deporte en el territorio del Estado, Cataluña ha jugado un papel preeminente que le ha otorgado y le otorga aún un estilo propio y una personalidad indiscutible en la forma de hacer deporte y la actividad física. Esto tuvo su reflejo normativo en la aprobación por parte del Parlamento de Cataluña de la Ley 8/1988, de 7 de abril, del deporte, desarrollada por una serie de disposiciones reglamentarias, y que ahora ha sido modificada para adecuar su contenido a la nueva realidad del deporte catalán, en constante evolución.

Asimismo, la Generalidad, mediante los reales decretos 1668/1980, de 31 de julio, y 2608/1982, de 24 se septiembre, asumió los servicios e instalaciones que fueron objeto de traspasos del Estado a la Generalidad y constituyeron sus medios operativos iniciales.

IV

La modificación de la Ley 8/1988, de 7 de abril, del deporte, operada por las leyes 8/1999 y 9/1999, ambas de 30 de julio, debe concretarse en el presente Texto único de la Ley del deporte, que refunde estas tres disposiciones legales, y que se estructura en un título preliminar, seis títulos, nueve disposiciones adicionales y cinco disposiciones transitorias.

En el título preliminar se definen los objetivos y los principios rectores de la Ley. Dentro del conjunto de objetivos de ésta, con los cuales se establece la verdadera filosofía que la Ley pretende, se menciona la voluntad general de fomentar, implantar, divulgar, planificar, ejecutar, coordinar y asesorar, en todos los aspectos necesarios, la actividad física y el deporte en toda Cataluña, con la finalidad básica de hacer realidad el derecho social de todo ciudadano a desarrollar y ejercitar sus facultades físicas, intelectuales y morales, mediante un fácil y libre acceso a la actividad física y al conocimiento y a la práctica del deporte. Al respecto, los Juegos Olímpicos de 1992 fueron el esperado catalizador de la larga y creciente tradición deportiva de Cataluña, en que los ideales del movimiento olímpico hallaron su marco adecuado.

Para conseguir este fin básico, la Ley propone el desarrollo de una política deportiva teniendo presente un conjunto de principios rectores.

El título 1 está dedicado a las entidades deportivas, concepto que, en determinados preceptos de la Ley, debe entenderse en sentido amplio, comprendiendo las entidades estrictamente deportivas y aquellas que, sin tener este carácter, llevan a cabo de una manera u otra actividades físico-deportivas al margen de las que les corresponden según el tipo de entidad de que se trate. Así, en primer lugar se regulen los clubes o asociaciones deportivas, que son las entidades básicas, o de primer nivel, a partir de las que se organiza el deporte catalán en el ámbito privado. También se regulan las entidades no deportivas sin ánimo de lucro, las entidades lucrativas y las empresas de servicios deportivos, que entre sus actividades incluyen el fomento y la práctica de la actividad física y el deporte, y adscriben la correspondiente sección deportiva en el Registro de entidades deportivas.

En el título 1 también se regulan las entidades deportivas de segundo nivel, como son las agrupaciones deportivas, de cuya naturaleza jurídica participan los consejos deportivos y las uniones deportivas de clubes, y las federaciones deportivas. Así mismo, se hace referencia a la Unión de Consejos Deportivos de Cataluña, a la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña y la Federación Catalana de Deportes para Todos como nuevo ente de promoción del deporte. El título se completa con la regulación del Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña y con una serie de disposiciones comunes a todas las entidades previstas en el propio .

El título 2 está dedicado a la organización administrativa del deporte catalán. En cuanto a la Administración deportiva de la Generalidad, se modifica su estructura, con la Secretaría General del Deporte como órgano de dirección política y el Consejo Catalán del Deporte como organismo autónomo encargado de la dirección y la gestión de la actividad administrativa deportiva, que está adscrito, mediante la indicada Secretaría General, al Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña. Respeto de la Administración local, la Ley establece las funciones que corresponden a municipios y comarcas en materia deportiva.

El título 3 trata de la gestión y regulación de la educación física y el deporte. El capítulo 1 de este título, empieza hablando de las actividades físico-deportivas en todos los niveles educativos, para citar después el Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña, que es otro organismo autónomo adscrito al Departamento de Cultura de la Generalidad a través de la Secretaría General de Deportes, y la Escuela Catalana del Deporte, como centro docente de la Generalidad con competencias para impartir y autorizar las enseñanzas y la formación deportiva. A continuación, el capítulo 1 hace referencia al deporte de élite y de alto nivel, al deporte de recreo, ocio y salud dirigido a personas de todas las edades, a la educación física y las actividades deportivas de los discapacitados, y acaba indicando las obligaciones que corresponden a la Generalidad de Cataluña en el terreno de la medicina deportiva, respeto de la cual ha de tener una actuación de carácter preventivo.

El capítulo 2 del título 3 relativo a las instalaciones deportivas, habla del Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos de Cataluña y de las diferentes normas que lo tienen que desarrollar y completar, indica las diferentes actuaciones que deberá llevar a cabo la Administración deportiva de la Generalidad en esta materia, y establece una serie de derechos y obligaciones para las entidades, tanto públicas como privadas, propietarias o gestores de instalaciones deportivas, y/o prestadoras de servicios deportivos o organizadoras de actividades físico-deportivas.

El título 4, como novedad importante, regula la inspección deportiva y el correspondiente régimen sancionador administrativo, con la finalidad de controlar el cumplimiento de la normativa deportiva por parte de todas aquellas personas, físicas o jurídicas, que queden obligadas de una forma u otra, y sancionar su cumplimiento, si procede. Las funciones de inspección deportiva corresponden a la Secretaría General del Deporte, que las lleva a cabo mediante el Consejo Catalán del Deporte. La potestad sancionadora administrativa en materia deportiva corresponde, en los respectivos ámbitos, al departamento competente en materia de deporte y al departamento competente en materia de seguridad ciudadana.

Mediante el título 5, y también como novedad importante, se crean la Comisión Antidopaje de Cataluña y la Comisión contra la Violencia en el Deporte de Cataluña, con la finalidad de que cada una de ellas sea el único órgano centralizador y coordinador de todas las actuaciones en las respectivas materias.

El título 6, y último, regula la jurisdicción deportiva, dando respuesta a la necesidad de una regulación específica que determine los diferentes ámbitos competenciales y los órganos jurisdiccionales que intervienen en cada una de las esferas de la actividad deportiva. El capítulo 1 regula el ejercicio de la jurisdicción deportiva en sus tres ámbitos: disciplinario, competitivo y electoral. El capítulo 2 clasifica las infracciones y las sanciones aplicables en aquellos tres ámbitos. El capítulo 3 regula los procedimientos jurisdiccionales mediante los que deben imponerse las correspondientes sanciones por la comisión de las infracciones legalmente previstas. El capítulo 4 regula los recursos que pueden interponerse contra los actos y las resoluciones de los órganos jurisdiccionales competentes. Y el capítulo 5 está dedicado al Tribunal Catalán del Deporte, que es el nuevo órgano supremo jurisdiccional deportivo en Cataluña que sustituye y asume las competencias que hasta ahora tenía el Comité Catalán de Disciplina Deportiva, que desaparece.

V

Finalmente, debe advertirse que para hacer efectivo buena parte del contenido de la presente Ley, sobre todo el relativo a las cuestiones que son novedad respecto del contenido de la Ley 8/1988, ahora refundida con las leyes 8/1999 y 9/1999, es necesario llevar a cabo la correspondiente tarea de desarrollo reglamentario a fin de permitir la aplicación práctica de muchos de sus preceptos.

TÍTULO PRELIMINAR

De los principios rectores de la política deportiva de la Generalidad

Artículo 1

La finalidad de la presente Ley es, de acuerdo con el artículo 9.29 del Estatuto de autonomía, la definición de los objetivos y los principios rectores del deporte, así como la ordenación del régimen jurídico y de la organización institucional del deporte en Cataluña, y la regulación de la jurisdicción deportiva.

Artículo 2

Los objetivos básicos de la presente Ley son el fomento, la divulgación, la planificación y coordinación, la ejecución, el asesoramiento y la implantación de la práctica de la actividad física y el deporte en toda Cataluña, en todos los niveles y estamentos sociales, con el fin de hacer realidad el derecho de todo ciudadano a desarrollar o ejercitar sus facultades físicas, intelectuales y morales, mediante el libre acceso a una formación física adecuada y a la práctica del deporte.

Artículo 3

-1 El deporte, dado que tiene su origen y se desarrolla en la propia sociedad, es una función social que contribuye al desarrollo completo y armónico del ser humano y a hacer posible su formación integral, favoreciendo la consecución de una mejor calidad de vida y de un mayor bienestar social.

-2 La Generalidad, con el fin de garantizar el acceso en igualdad de condiciones y oportunidades al conocimiento y a la práctica del deporte, desarrollará la política deportiva teniendo presentes los siguientes principios rectores:

a) Integrar la educación y la actividad físicas y deportivas en el sistema educativo general, en todos sus niveles y ámbitos, así como en la educación especial.

b) Fomentar, proteger y regular el asociacionismo deportivo, en todas sus manifestaciones, como marco idóneo para las prácticas deportivas.

c) Coordinar la gestión deportiva con las funciones propias de las entidades locales en el campo del deporte y apoyar la actuación de éstas.

d) Formular y ejecutar programas especiales para la educación física y deportiva de las personas disminuidas y de los sectores sociales más necesitados, a fin de que todos ellos tengan más facilidades y oportunidades de practicar el deporte y la educación física.

e) Promover el deporte en todos los ámbitos, y facilitar los medios que permitan practicarlo, con el fin de obtener una mejor calidad de vida y un mayor bienestar social.

f) Promover las condiciones que favorezcan la igualdad de la mujer en el deporte y su incorporación a la práctica deportiva en todos los niveles.

g) Fomentar la actividad física y el deporte como hábito de salud.

h) Promover y planificar el deporte de competición y de alto nivel en colaboración con las federaciones deportivas y otras autoridades competentes en la materia, velando para que se practique de acuerdo con los principios del movimiento olímpico.

i) Ordenar y difundir el conocimiento y la enseñanza del deporte, y fomentar las escuelas deportivas que formen adecuadamente y perfeccionen con continuidad y competencia a los practicantes, y cuidar especialmente de la práctica deportiva en edad escolar, tanto en lo que se refiere a la enseñanza pública como a la privada.

j) Formar adecuada y competentemente al personal técnico profesional necesario para conseguir aumentar la calidad técnica del deporte en general con una constante actualización y un perfeccionamiento constantes de sus conocimientos en todos los niveles, vertientes y especialidades.

k) Velar por el debido control médico y sanitario de los deportistas, así como de las instalaciones, tomando las medidas de seguridad más idóneas para la garantía física y la salud de los practicantes, los espectadores y demás personas implicadas en la organización de la actividad deportiva.

l) Desarrollar la investigación en las diferentes áreas relativas a las ciencias aplicadas al deporte para la mejora cualitativa de éste.

m) Velar porque la práctica deportiva esté exenta de violencia y de toda práctica que pueda alterar por vías extradeportivas los resultados de las competiciones.

n) Planificar y programar una red equilibrada de instalaciones deportivas con los equipamientos necesarios por todo el territorio catalán, que recoja en la medida de lo posible toda clase de iniciativas, procurando conseguir una utilización óptima de las instalaciones, los equipos y los materiales destinados a la práctica deportiva.

o) Velar cerca de las corporaciones municipales y los órganos urbanísticos competentes porque los planes y las normas de ordenación urbanística generales, parciales, y especiales incluyan las reservas de espacio suficientes para cubrir las necesidades sociales y colectivas de equipamientos deportivos y de ocio.

p) Aprovechar adecuadamente el medio natural para aquellas actividades deportivas y especialmente de recreo y ocio más idóneas.

q) Favorecer la inserción del deporte en las manifestaciones culturales, folklóricas o tradicionales y las fiestas típicas, arraigadas en lugares y comarcas de Cataluña, así como en todos aquellos actos que ayuden a tomar conciencia del deporte tradicional y popular y reafirmen la personalidad de Cataluña.

r) Promover y difundir el deporte catalán en los ámbitos suprautonómicos, y también la participación de las selecciones catalanas en estos ámbitos.

s) Recopilar, ordenar, suministrar y difundir la información y documentación relativas a la educación física y al deporte, especialmente las que se refieren a los resultados de las investigaciones y los estudios sobre programas, experiencias técnicas y científicas y otras actividades que sea conveniente conocer o divulgar.

t) Fomentar que los organismos competentes establezcan bonificaciones, beneficios y exenciones tributarias para favorecer el desarrollo del deporte.

u) Fomentar una adecuada protección de los deportistas mediante sistemas de previsión social de carácter mutualista, y velar por la continua y permanente viabilidad de dichos sistemas.

Artículo 4

La organización institucional del deporte en Cataluña seguirá los principios de coordinación administrativa, de colaboración con las entidades públicas y privadas y de participación de las mismas.

TÍTULO 1

De las entidades deportivas en Cataluña

Capítulo 1

De los clubes o asociaciones deportivos y de las secciones deportivas de otras entidades

Artículo 5

Se entenderá por club deportivo o asociación deportiva, a efectos de la presente Ley, cualquier entidad privada con personalidad jurídica y capacidad de obrar, formada por personas físicas, cuyos objetivos básicos sean el fomento, el desarrollo y la práctica continuada de la actividad física y deportiva, sin ningún afán de lucro.

Artículo 6

-1 Los clubes o asociaciones deportivos deberán estar constituidos de forma que conste documentalmente su voluntad, la finalidad y los objetivos perseguidos, así como la ausencia de ánimo lucrativo.

-2 La formulación de los Estatutos deberá responder al principio de representatividad, según las normas deportivas que sean de aplicación. La organización interna deberá ser democrática y el órgano supremo de gobierno será la Asamblea general, integrada por todos los asociados con derecho a voto.

-3 La Junta directiva deberá ser elegida por la Asamblea general y todos sus cargos deberán proveerse mediante sufragio libre, directo, igual y secreto, entre todos sus miembros.

Artículo 7

-1 El régimen jurídico de los clubes o asociaciones deportivos deberá adaptarse a las normas determinadas reglamentariamente. A las entidades deportivas federadas les serán de aplicación subsidiariamente las normas reguladoras de las federaciones deportivas catalanas que sean compatibles con la propia organización.

-2 En cualquier caso, los estatutos de los clubes o asociaciones deportivos deberán ser aprobados por la Asamblea general y ratificados por la Administración deportiva correspondiente, a fin de poderse inscribir en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña.

-3 Los presidentes de los clubes o asociaciones deportivos ostentarán la representación legal de los mismos y presidirán sus órganos, salvo en los supuestos que legal o estatutariamente se determinen.

-4 Los clubes o asociaciones deportivos que, por su propia naturaleza, se organicen mediante una estructura interna simplificada pueden gozar de un régimen jurídico especial, que debe desarrollarse por reglamento. A tal efecto, tan sólo es exigible que en la constitución de dichos clubes o asociaciones se identifiquen los fundadores, nombre, domicilio y finalidad del club o asociación, así como el sometimiento a la normativa deportiva que les sea de aplicación.

Artículo 8

Los clubes o asociaciones deportivos deberán someterse al régimen de presupuesto y patrimonio propios, de acuerdo con los principios de las entidades no lucrativas.

Artículo 9

-1 Para participar en competiciones de ámbito federativo, los clubes o asociaciones deportivos, las agrupaciones deportivas, las entidades no deportivas sin afán de lucro y las secciones deportivas de entidades lucrativas o de empresas de servicios deportivos deben federarse en las federaciones catalanas correspondientes a las modalidades o disciplinas en las que quieren participar.

-2 En todos los casos, las federaciones deportivas catalanas deben exigir a los clubes o asociaciones deportivos su inscripción en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad, y a las entidades no deportivas sin ánimo de lucro, a las entidades lucrativas y a las empresas de servicios deportivos la adscripción de sus secciones deportivas en el mencionado Registro.

-3 Los clubes o asociaciones deportivos inscritos en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad que adecuen su actividad a los programas deportivos promovidos por los órganos deportivos competentes podrán gozar del apoyo de éstos.

-4 Corresponde a la Generalidad dar a conocer a los organismos competentes los clubes o asociaciones deportivos que se inscriban en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña, y las secciones deportivas de entidades no deportivas sin ánimo de lucro, de entidades lucrativas o de empresas de servicios deportivos que se adscriban en el mencionado Registro.

-5 Las sociedades anónimas deportivas con domicilio en Cataluña se regulan por sus disposiciones específicas, sin perjuicio de las normas de la presente Ley que les sean de aplicación. Igualmente, deben inscribirse en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad.

Artículo 10

Las entidades de carácter fundacional que se constituyan para el fomento de las actividades físico-deportivas deberán regularse de acuerdo con la Ley 1/1982, de 3 de marzo, de fundaciones privadas, o norma que la sustituya, y con las prescripciones de la presente Ley que les sean de aplicación.

Artículo 11

Las entidades no deportivas que están legalmente constituidas y que entre sus actividades incluyen el fomento y práctica de la actividad física y el deporte sin afán de lucro pueden disfrutar de los derechos y beneficios deportivos que disponen las normas reglamentarias aplicables.

Artículo 12

Las entidades deportivas y las no deportivas que soliciten, respectivamente, la inscripción o la adscripción de su sección deportiva en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña y no sean miembros de ninguna federación deportiva catalana, deberán acreditar, en la forma que se establezca, una actividad y una práctica deportivas continuadas, en el nivel o ámbito correspondiente, para poder tener el carácter de entidad registrada y reconocida a efectos deportivos.

Capítulo 2

De las agrupaciones deportivas

Artículo 13

Se entiende por agrupación deportiva, a efectos de la presente Ley, cualquier asociación o entidad privada con personalidad jurídica y capacidad de obrar y con domicilio en Cataluña, integrada por personas físicas o jurídicas, o por personas físicas y jurídicas, con la finalidad de desarrollar, fomentar y practicar la actividad física o polideportiva sin ningún afán de lucro. Dichas asociaciones no pueden ejercer ninguna función propia de las federaciones deportivas en relación con la actividad competicional, salvo que exista mutuo acuerdo.

Artículo 14

-1 La constitución de las agrupaciones deportivas y la formulación de sus Estatutos deberán estar de acuerdo con los principios de representación democrática.

-2 El régimen jurídico de las agrupaciones deportivas deberá determinarse reglamentariamente e inspirarse en el de los clubes y federaciones deportivos catalanes.

-3 Las agrupaciones deportivas se inscribirán en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad. Las que quieran tomar parte en las competiciones de ámbito federativo deberán afiliarse a la federación catalana de la modalidad deportiva en la que quieran participar.

-4 Corresponderá a la Generalidad dar a conocer a los organismos competentes las agrupaciones deportivas que se inscriban en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña.

Artículo 15

Las agrupaciones deportivas inscritas en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad que adecuen su actividad a los programas deportivos aprobados y recomendados por los órganos deportivos competentes podrán gozar del apoyo de éstos.

Artículo 16

-1 Los consejos deportivos, como agrupaciones deportivas, son entidades privadas de interés público y social, sin afán de lucro, que tienen por objeto el fomento, organización y promoción de la actividad deportiva en edad escolar, los cuales, si procede, a efectos de ejecutar o gestionar la política deportiva de los consejos comarcales, pueden establecer los correspondientes convenios de colaboración.

-2 Los consejos deportivos se crean de acuerdo con los criterios de la organización territorial de Cataluña y en función de las características demográficas, deportivas y geográficas del territorio, y tienen personalidad jurídica y capacidad de obrar para el cumplimiento de sus funciones.

-3 Los consejos deportivos legalmente constituidos e inscritos en Cataluña pueden integrarse en un ente representativo de todos ellos, la Unión de Consejos Deportivos de Cataluña.

-4 La Unión de Consejos Deportivos de Cataluña es una entidad privada de interés público y social, sin ánimo de lucro, y gozará de plena capacidad jurídica para el desarrollo de sus objetivos generales, encaminados a la búsqueda y propuesta de acciones comunes para mejorar y desarrollar el deporte catalán.

-5 Las uniones deportivas de clubes y asociaciones son agrupaciones deportivas dedicadas a fomentar y coordinar la práctica de las modalidades o disciplinas deportivas que no sean asumidas por ninguna federación deportiva catalana.

Capítulo 3

De las federaciones deportivas catalanas

Artículo 17

-1 Las federaciones deportivas catalanas son entidades privadas de interés público y social dedicadas a la promoción, gestión y coordinación de la práctica de los deportes específicos reconocidos dentro del ámbito de Cataluña, constituidas básicamente por asociaciones o clubes deportivos, agrupaciones deportivas y otras entidades privadas sin afán de lucro que entre sus finalidades sociales incluyen el fomento y práctica de la actividad física y deportiva y constituidas también, en su caso, por deportistas, técnicos, jueces o árbitros u otros representantes de personas físicas.

-2 Las federaciones deportivas catalanas gozarán de personalidad jurídica y capacidad de obrar plenas para el cumplimiento de sus fines.

Artículo 18

-1 Sólo puede reconocerse, dentro del ámbito territorial de Cataluña, una federación deportiva para cada deporte, modalidad deportiva o conjunto de modalidades deportivas que derivan de un concepto o un objeto principal o están conectados al mismo.

Se exceptúan las federaciones polideportivas dedicadas al fomento, organización y práctica de distintas modalidades en las que se integran únicamente deportistas con disminuciones o discapacidades físicas, psíquicas, sensoriales o mixtas.

Asimismo, a fin de establecer un marco adecuado para la coordinación de las entidades deportivas que tienen como objetivo desarrollar, fomentar y practicar la actividad física o polideportiva sin afán de lucro, de forma no reglada y adaptada a las necesidades y condiciones de cada colectivo o persona, debe reconocerse a la Federación Catalana de Deporte para Todos, como ente de promoción del deporte. Dicha entidad ejerce las funciones de promoción y organización de actividades físicas y deportivas de carácter lúdico, formativo y social, no pudiendo realizar las actividades competicionales propias de las federaciones deportivas catalanas.

-2 Las federaciones deportivas catalanas no tienen finalidad lucrativa.

-3 Para constituir una nueva federación deportiva catalana se requiere:

a) La existencia y práctica habitual previas de un deporte específico o modalidad deportiva que no estén asumidos por ninguna federación catalana reconocida, o que no constituyan una disciplina derivada de otra modalidad deportiva.

b) Una propuesta formulada por el número de entidades o por los promotores que se establezcan mediante reglamento.

-4 Para el reconocimiento de una nueva federación deportiva catalana deben tenerse en cuenta, entre otros, los siguientes criterios:

a) La acreditación de viabilidad económica autónoma de la nueva federación.

b) El informe previo de la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña.

c) El reconocimiento de la modalidad deportiva por parte del Comité Internacional Olímpico o de una federación deportiva a nivel estatal, continental o mundial.

d) La previa constitución como unión deportiva de clubes durante un período mínimo de tres años.

-5 La revocación del reconocimiento de una federación catalana puede producirse por cualquiera de las siguientes causas:

a) La desaparición de los motivos o la modificación de las condiciones, requerimientos y criterios que dieron lugar al reconocimiento de la federación.

b) El incumplimiento de los objetivos de la federación, las determinaciones o las obligaciones básicas que motivaron su creación, según sus estatutos.

c) La falta de actividad durante un período de dos años.

-6 El inicio del expediente de revocación supone la suspensión del pago de las subvenciones o ayudas que le hayan sido otorgadas.

Artículo 19

-1 Las federaciones deportivas catalanas pueden solicitar la integración como miembros de las correspondientes federaciones de ámbitos supraautonómicos y en otras entidades a los efectos de participar, desarrollar y organizar actividades deportivas en estos ámbitos, en los términos que establezcan las respectivas normas estatutarias y su aplicación.

-2 Las federaciones deportivas catalanas de cada modalidad deportiva son las representantes del respectivo deporte federado catalán en los ámbitos supraautonómicos. Es función propia de las federaciones deportivas catalanas la creación, el fomento y el impulso de las selecciones catalanas de las respectivas modalidades o disciplinas deportivas con la finalidad de participar en acontecimientos de cualquier ámbito de carácter oficial o amistoso, según proceda.

-3 Las normas y reglamentos de las federaciones deportivas supraautonómicas sólo son aplicables a las federaciones deportivas catalanas, y si corresponde, a sus clubes y entidades afiliados, en materia disciplinaria y competitiva, cuando actúen o participen en competiciones oficiales de los ámbitos supraautonómicos.

Artículo 20

-1 Para que una federación deportiva catalana tenga el reconocimiento legal será preciso que previamente haya aprobado sus estatutos y éstos hayan sido ratificados por la Administración deportiva de la Generalidad, y que haya quedado inscrita en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad.

-2 Cada federación catalana podrá organizarse territorialmente de acuerdo con las necesidades propias de su deporte, acomodándose en lo que sea preciso a la división territorial establecida por la Generalidad.

-3 Las federaciones catalanas de las que dependan periodistas profesionales y aficionados deberán establecer, de conformidad con las disposiciones pertinentes, las normas y la estructura organizativa que deban aplicarse a cada una de las categorías mencionadas.

Artículo 21

-1 Las federaciones deportivas catalanas deberán estar constituidas de acuerdo con los principios de representación democrática de los miembros que las integren.

-2 Las federaciones deportivas catalanas deberán dirigir y regular las actividades propias de sus modalidades deportivas desarrolladas en Cataluña en coordinación con la Administración deportiva de la Generalidad de Cataluña.

Artículo 22

-1 Los órganos de gobierno de las federaciones deportivas catalanas serán la Asamblea general y la Junta directiva.

-2 La Junta será elegida por la Asamblea general y todos sus cargos se proveerán mediante sufragio libre, directo, igual y secreto entre todos los miembros de la Asamblea, salvo los propios miembros de la Junta directiva, cuando formen parte de ella.

-3 El presidente de la federación deportiva ostentará su representación legal y presidirá habitualmente sus órganos, salvo en los supuestos que estatutaria o reglamentariamente se determinen.

Artículo 23

-1 La constitución, el régimen jurídico, las actividades y el funcionamiento de las federaciones deportivas catalanas se regirán por las disposiciones de la presente Ley, por lo que disponen las normas reglamentarias que les sean de aplicación, y por sus estatutos y reglamentos internos.

-2 Las federaciones deportivas ejercerán la potestad disciplinaria sobre sus miembros o afiliados en vía federativa.

-3 A los efectos legales que correspondan, y teniendo en cuenta los beneficios que puedan derivar de la misma, la práctica de la actividad física y el deporte debe acreditarse mediante una licencia deportiva, de acuerdo con lo que se establezca por reglamento. Dicha licencia debe incluir, como mínimo, una cobertura que garantice las eventuales indemnizaciones, la responsabilidad civil adecuada a los riesgos que suponga la actividad, y la asistencia sanitaria, siempre y cuando el deportista no acredite tener protegidas las contingencias mediante otro seguro. El reglamento debe prever las licencias temporales, que deben tener en cuenta el tiempo de duración y el riesgo de la actividad deportiva para la que se solicita.

Artículo 24

-1 Las federaciones deportivas catalanas estarán acogidas al régimen de presupuesto y patrimonio propios y deberán someter anualmente su contabilidad y estado económico o financiero a una auditoría o a la verificación contable, de acuerdo con las determinaciones de la Administración deportiva de la Generalidad.

-2 Las federaciones deportivas no pueden aprobar presupuestos deficitarios sin la expresa autorización de la Administración de la Generalidad. En el supuesto de que una federación tenga un déficit presupuestario superior al 25% del presupuesto aprobado por la correspondiente Asamblea, y siempre y cuando su situación económica deficitaria le impida el desarrollo de su programa deportivo previsto, la Administración de la Generalidad puede tomar las medidas oportunas para asegurar el normal funcionamiento de la Federación.

Artículo 25

-1 Las federaciones deportivas catalanas deberán informar al órgano deportivo de la Generalidad de sus programas y actividades, tanto los de ámbito catalán como los de ámbito estatal o internacional.

-2 Corresponde a la Administración deportiva de la Generalidad promover, de común acuerdo con las federaciones deportivas catalanas, el fomento y la organización de actividades deportivas entre las comunidades autónomas y en el ámbito internacional, de acuerdo con las normas de aplicación general.

-3 Es competencia de las federaciones deportivas catalanas la elección de los deportistas catalanes que integraran las selecciones catalanas, los cuales deben estar provistos de la correspondiente licencia federativa. Tienen la consideración de deportistas catalanes, a tales efectos, los nacidos en Cataluña y los que hayan adquirido la vecindad civil en este territorio, de acuerdo con las normas generales de aplicación. Los clubes deben facilitar la asistencia a las convocatorias de los deportistas seleccionados.

-4 Las selecciones catalanas pueden utilizar el himno y la bandera de Cataluña en las competiciones oficiales en las que participen.

-5 Las federaciones catalanas, por razones históricas, culturales, deportivas y de vecindad, deben fomentar de forma especial, en la medida en que las respectivas reglamentaciones competitivas lo permitan, la cooperación y la coordinación con las entidades deportivas de los países de lengua catalana, promoviendo selecciones conjuntas, integradas por deportistas de los respectivos países, en competiciones deportivas.

Artículo 26

-1 La Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña es la entidad privada de interés público y social, sin ánimo de lucro, representativa del conjunto de las federaciones legalmente constituidas e inscritas en Cataluña.

-2 La constitución, la inscripción registral, la organización y el funcionamiento de la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña deben ajustarse a las disposiciones reglamentarias que les sean de aplicación. En cualquier caso, sus órganos de gobierno, incluido el presidente o presidenta, deben proveerse de acuerdo con criterios de representación democrática.

-3 La Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña goza de capacidad jurídica plena para el desarrollo de sus objetivos generales, encaminados a la búsqueda y la propuesta de acciones comunes para la mejora y desarrollo del deporte catalán y para su fomento exterior y la promoción de la actividad de las selecciones deportivas catalanas.

-4 La Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña, a fin de dar cumplimiento a sus objetivos generales, desarrolla, entre otras, las siguientes actividades y funciones:

a) La promoción y representación del deporte federado de Cataluña en su conjunto.

b) La colaboración y la participación con los organismos públicos y entidades privadas en el desarrollo y la mejora del deporte en general y de la actividad física y deportiva en edad escolar y del deporte de ocio.

c) La divulgación de la cultura y los principios del movimiento olímpico y el establecimiento de relaciones con toda clase de organismos y entidades deportivas de todas partes que persigan los mismos fines.

d) El fomento exterior y la promoción de la actividad de las selecciones deportivas catalanas o de los clubes deportivos federados y sus deportistas, con el apoyo de la Secretaría General del Deporte.

e) La promoción de la institucionalización de competiciones y actividades interautonómicas o internacionales que permitan la proyección exterior de Cataluña.

f) El asesoramiento de la Secretaría General del Deporte, en las materias de su competencia.

g) Velar por la institucionalización de competiciones y actividades interautonómicas o internacionales que permitan la proyección de Cataluña como país deportivo.»

Capítulo 4

Del registro y otras disposiciones comunes

Artículo 27

-1 El Registro de entidades deportivas es una oficina pública de la Administración deportiva de la Generalidad de Cataluña que tiene por objeto la inscripción de las entidades deportivas y la adscripción de las secciones deportivas de entidades no deportivas, reguladas en los otros capítulos del presente título que tengan su sede social en Cataluña.

-2 La inscripción afectará a los actos y datos que se determinen reglamentariamente. En cualquier caso, serán objeto de inscripción:

a) El acta de constitución.

b) La denominación.

c) Los estatutos.

d) Los miembros directivos, los promotores y los representantes legales.

-3 Las diferentes clases de entidades se inscribirán o adscribirán sus secciones deportivas a las diferentes secciones en que se estructura el Registro, de acuerdo con lo que se determine reglamentariamente.

Artículo 28

-1 La inscripción en el Registro de entidades deportivas de un club o asociación, una agrupación o una federación deportivos, comportará, a efectos de la presente Ley, su reconocimiento legal, siendo requisito esencial para optar a las ayudas o al apoyo que la Generalidad de Cataluña u otras administraciones públicas puedan conceder.

-2 La adscripción en el Registro de entidades deportivas de las secciones deportivas de entidades no deportivas previstas en el artículo 11 permitirá asimismo a éstas optar a las ayudas o beneficios que las administraciones públicas catalanas puedan conceder.

-3 La inscripción o la adscripción en el Registro de entidades deportivas no convalidarán los actos que sean nulos ni los datos que sean incorrectos de acuerdo con las leyes.

Artículo 29

Las administraciones públicas catalanas y las federaciones y agrupaciones deportivas catalanas deberán velar porque las asociaciones deportivas estén debidamente registradas en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña.

Artículo 30

-1 El régimen documental del Registro de entidades deportivas, así como el sistema de comunicación de las inscripciones o adscripciones, y de las cancelaciones de las entidades deportivas y de las secciones deportivas de las entidades no deportivas deberán determinarse reglamentariamente.

-2 El Registro de entidades deportivas dará protección al nombre y, si procede, a los símbolos de las entidades inscritas, y asimismo dará fe de los datos que en él se contengan.

-3 En ningún caso podrán utilizarse los símbolos y emblemas olímpicos y de otras entidades sin la autorización de las entidades y organismos pertinentes.

-4 Las entidades deportivas no podrán utilizar una denominación idéntica a la de otras ya registradas, o que pueda confundirse con la de éstas.

Artículo 31

-1 Se regularán reglamentariamente los aspectos de orden general que sean de obligado cumplimiento por los clubes o asociaciones, federaciones y agrupaciones deportivos, así como la adaptación de dichos aspectos, cuando sea necesario, al sistema establecido por la presente Ley.

-2 Todas las entidades deportivas constituidas y con sede en Cataluña deberán llevar una contabilidad susceptible de justificar la exactitud de los resultados de las operaciones económicas realizadas.

Artículo 32

En caso de disolución de una entidad deportiva, su patrimonio neto, una vez efectuada la liquidación correspondiente, deberá revertir en la colectividad donde radique, de acuerdo con sus estatutos. En caso de imprevisión o de dudas, la Administración deportiva de la Generalidad deberá acordar el destino de los bienes resultantes, consignándolos al fomento y a la gestión de las actividades deportivas y de formación física.

Artículo 33

-1 Los clubes o asociaciones, las federaciones y las agrupaciones deportivos catalanes podrán ser declarados instituciones privadas de carácter cultural o reconocidos como de utilidad pública, siempre que la Administración deportiva de la Generalidad incoe, a instancia de parte interesada el oportuno expediente y emita un informe favorable. Dicho expediente deberá seguir la tramitación oportuna de acuerdo con la normativa aplicable a cada supuesto. Las declaraciones anteriormente mencionadas comportarán los efectos y beneficios legalmente establecidos.

-2 A tal fin, será requisito indispensable que las entidades solicitantes estén inscritas en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña y cumplan las determinaciones de los capítulos 1, 2 y 3 del título 1 que les sean de aplicación.

Artículo 34

-1 La Administración deportiva de la Generalidad podrá instar o, si procede, declarar entidades deportivas de carácter cívico o social las asociaciones privadas que cumplan los siguientes requisitos comunes y específicos:

a) Requisitos comunes:

1º Dedicarse a la práctica del deporte o a la formación física sin ningún afán de lucro o beneficio comercial.

2º Satisfacer los gastos que comporte el funcionamiento normal de la entidad mediante las aportaciones correspondientes de sus miembros.

3º Prestar servicios que se utilicen exclusiva y directamente para las actividades o prácticas deportivas que constituyan el objeto social de la entidad.

4º Estar inscritas o tener adscrita la sección deportiva correspondiente en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña.

b) Requisitos específicos:

b.1) De las entidades de carácter cívico: encaminar las actividades directamente a la formación física y deportiva en favor de personas menores de veinticinco años, minusválidos y personas de la tercera edad.

b.2) De las entidades de carácter social:

1º Tener como destinatarios principales de los servicios prestados a los deportistas provistos de licencia federativa que les habilite para participar en competiciones de alguna modalidad deportiva reconocida.

2º No gozar los socios de número de condiciones especiales en la prestación de los servicios.

-2 Los miembros de la entidad, sea cual sea su categoría de socios, no podrán tener atribuida ninguna parte alícuota patrimonial o del activo social, bajo la reserva o como garantía de la devolución de sus aportaciones.

-3 Las entidades que obtengan dichas declaraciones gozarán, si procede, de los beneficios que les otorgue la legislación vigente, sin perjuicio de que, al margen de dichas declaraciones, o junto con ellas, la Generalidad de Cataluña pueda instituir para tales entidades deportivas una calificación que comporte beneficios jurídicos, económicos y fiscales de su competencia.

TÍTULO 2

De la organización administrativa del deporte catalán

Capítulo 1

De la Administración deportiva de la Generalidad

Artículo 35

-1 Corresponderá a la Administración deportiva de la Generalidad ejercer las funciones previstas por la presente Ley, así como la coordinación con la Administración deportiva del Estado y de las entidades locales.

-2 La Secretaría General del Deporte es el órgano de dirección de la Administración deportiva de la Generalidad y está adscrita al departamento que tiene asignadas las competencias en materia deportiva.

-3 El Consejo Catalán del Deporte es un organismo autónomo de carácter administrativo adscrito al correspondiente departamento. El Consejo Catalán del Deporte está dotado de personalidad jurídica, patrimonio propio, autonomía administrativa y económica y plena capacidad de obrar para el cumplimiento de las finalidades y objetivos de la presente Ley.

-4 Son funciones del Consejo Catalán del Deporte:

a) Autorizar y revocar de forma motivada la inscripción de las federaciones deportivas catalanas en el Registro de entidades deportivas, ratificar sus estatutos y reglamentos, e inscribirlos en este mismo Registro.

b) Autorizar y revocar de forma motivada la inscripción en el Registro de entidades deportivas de las agrupaciones deportivas y clubes o asociaciones deportivas, y ratificar en el mencionado Registro sus estatutos y autorizar y revocar de forma motivada la adscripción en el Registro de entidades deportivas de las secciones deportivas de las entidades no deportivas.

c) Planificar y gestionar la política deportiva de la Generalidad.

d) Conocer los objetivos, programas deportivos y presupuestos de las federaciones deportivas catalanas y consejos deportivos, a fin de suscribir los acuerdos y convenios de colaboración pertinentes, y conceder a dichas entidades las correspondientes subvenciones económicas, inspeccionando y comprobando su adecuación al cumplimiento de los documentos suscritos.

e) Promover la investigación científica en materia deportiva.

f) Colaborar, a través de la Escuela Catalana del Deporte, en la formación de los técnicos de todas las modalidades y niveles deportivos.

g) Elaborar y desplegar los planes de actuación para construir y acondicionar los equipamientos deportivos, de acuerdo con el Plan de instalaciones y equipamientos deportivos para Cataluña, y actualizar la normativa técnica existente para dicho tipo de instalaciones.

h) Coordinar, conjuntamente con la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña, las federaciones deportivas y demás entidades deportivas, las actuaciones necesarias para mejorar el nivel y la alta competición de los deportistas catalanes y de las selecciones catalanas en cualquier ámbito de actuación.

i) Promover y organizar la actividad del deporte escolar y universitario, conjuntamente con las entidades y organismos públicos que tienen competencias en dicho campo.

j) Colaborar con los organismos competentes en materia de medio ambiente y defensa de la naturaleza, y participar en las actividades deportivas que promuevan el desarrollo de una zona geográfica.

k) Participar en todas las actividades y actuaciones de prevención y control de la violencia en el mundo deportivo y del uso de sustancias prohibidas.

l) Actualizar el censo de equipamientos deportivos de Cataluña, y evaluar el nivel y evolución de la práctica de la actividad física y deportiva de los ciudadanos.

m) Ejercer las funciones inspectoras a las que se hace referencia en el título IV.

n) Cualquier otra actividad que legalmente le sea atribuida, de acuerdo con las finalidades de la presente Ley.

Artículo 36

-1 El Consejo Catalán del Deporte se rige por los siguientes órganos:

a) La Presidencia.

b) La Dirección.

c) El Comité Ejecutivo.

d) La Comisión Directiva.

-2 El Consejo Catalán del Deporte dispone de los servicios adecuados para organizar y ejercer las funciones que se determinen por reglamento.

-3 El presidente o presidenta es el secretario o secretaria general del Deporte, que ejerce la representación y dirección superior del Consejo Catalán del Deporte.

-4 El director o directora del Consejo Catalán del Deporte es nombrado por el Gobierno y tiene las siguientes atribuciones y funciones:

a) Dirigir el Consejo Catalán del Deporte, de acuerdo con las directrices de la Secretaría General del Deporte.

b) Gestionar y administrar los recursos económicos del Consejo.

c) Elaborar, de acuerdo con la Secretaría General del Deporte, los anteproyectos de presupuesto y preparar la memoria anual de las actividades del Consejo.

d) Proponer los programas y el plan de actividades.

e) Ejercer la dirección del personal.

f) Gestionar y otorgar, en nombre del Consejo, los contratos públicos y privados que sean necesarios, siempre dentro de las limitaciones que establecen las disposiciones vigentes.

g) Dirigir las actividades del Comité Ejecutivo y, en ausencia del secretario o secretaria general del Deporte, presidir sus reuniones.

h) Las demás que la Secretaría General le encomiende o que le sean atribuidas por reglamento.

-5 El Comité Ejecutivo está integrado por las personas responsables de los servicios y órganos del Consejo Catalán del Deporte que se determinen por reglamento. Corresponde al Comité Ejecutivo emitir informe sobre los programas y planes de actividades y equipamientos, y demás asuntos que le someta el director o directora, así como las propuestas de otorgamiento de subvenciones previstas por las correspondientes convocatorias.

-6 Preside las reuniones del Comité Ejecutivo el director o directora del Consejo Catalán del Deporte, en ausencia del secretario o secretaria general del Deporte.

-7 La Comisión Directiva, presidida por el presidente o presidenta del Consejo Catalán del Deporte, está integrada por representantes de la Administración de la Generalidad, de las corporaciones locales, de las diputaciones, de las federaciones deportivas catalanas y de los consejos deportivos, y demás instituciones o entidades significativas en el ámbito deportivo. Igualmente pueden formar parte de la misma las personas de reconocido prestigio en el mundo del deporte designadas por el Consejo Catalán del Deporte, con los criterios que deben determinarse por reglamento.

-8 La composición y funcionamiento de la Comisión Directiva se determinarán por reglamento.

-9 La Comisión Directiva tiene las siguientes funciones:

a) Emitir informe sobre la constitución o revocación de las federaciones deportivas catalanas y sobre sus estatutos y reglamentos.

b) Emitir informe sobre los proyectos de disposiciones formulados para el desarrollo legislativo y reglamentario del deporte catalán.

c) Conocer y, en su caso, formular observaciones y sugerencias sobre el Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos de Cataluña.

d) Proponer la ampliación del número de sus miembros.

e) Asesorar a la Secretaría General del Deporte y al Consejo Catalán del Deporte sobre todas las actividades y funciones, así como en relación con las materias y estudios que le puedan ser encomendados.

-10 Los órganos colegiados del Consejo Catalán del Deporte son presididos por el secretario o secretaria general del Deporte. La organización, la forma de elección de los miembros cuando sea necesario, las funciones y su régimen interno se determinarán por reglamento, sin perjuicio de las funciones que se establecen en la presente Ley.

Artículo 37

-1 Constituyen los recursos del Consejo Catalán del Deporte:

a) Las cantidades consignadas anualmente en el presupuesto de la Generalidad.

b) Las transferencias que, anualmente, reciba del Consejo Superior de Deportes del Estado.

c) Los beneficios que produzcan las manifestaciones y actos deportivos que organice.

d) Los donativos de cualquier tipo que pueda recibir, y las herencias, legados y premios que le sean concedidos.

e) Los frutos, rentas e intereses de sus bienes patrimoniales.

f) Los ingresos que producen las operaciones de crédito necesarias para el cumplimiento de sus fines.

g) Cualquier otro recurso que le pueda ser atribuido.

-2 El Gobierno debe adscribir al Consejo Catalán del Deporte los bienes y servicios que dicho organismo necesite para llevar a cabo sus fines.

Artículo 38

-1 La Secretaría General del Deporte ejerce las funciones de representación y de dirección superior del Consejo Catalán del Deporte, las restantes que le son asignadas por esta Ley, las que le sean asignadas reglamentariamente, así como las que le delegue el consejero o consejera del Departamento encargado del deporte.

-2 La Secretaría General del Deporte, además del asesoramiento que pueda recibir de los órganos competentes del Consejo Catalán del Deporte, podrá recabar también el asesoramiento de los consejos deportivos y de las federaciones deportivas catalanas, en los aspectos correspondientes a sus ámbitos respectivos de competencia.

Capítulo 2

De la Administración local

Artículo 39

-1 Corresponderá a los municipios:

a) Promover de forma general la actividad física y el deporte en su ámbito territorial, especialmente en el área escolar, y fomentar las actividades físicas de carácter extraescolar y recreativas en el marco de las directrices de la Generalidad de Cataluña.

b) Construir, ampliar y mejorar instalaciones deportivas en su territorio.

c) Velar por la plena utilización de las instalaciones deportivas existentes en su término municipal.

d) Llevar un censo de las instalaciones deportivas de su territorio.

e) Velar por el cumplimiento de las previsiones urbanísticas sobre reserva de espacios y calificaciones de zonas para la práctica del deporte y el emplazamiento de equipamientos deportivos.

f) Cooperar con otros entes públicos o privados para el cumplimiento de las finalidades previstas por la presente Ley.

-2 Los municipios de más de cinco mil habitantes deberá garantizar la existencia en su territorio de instalaciones deportivas de uso público.

Artículo 40

Corresponderá a las comarcas, como entidades locales supramunicipales:

a) Promover y difundir la actividad física y el deporte en su respectivo territorio.

b) Coordinar la utilización de las instalaciones deportivas públicas de uso comarcal.

c) Cooperar con los municipios y las entidades deportivas en la promoción de la actividad física y el deporte.

d) Construir, ampliar y mejorar instalaciones deportivas de interés comarcal.

e) Suministrar los elementos necesarios para establecer las determinaciones del Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos de Cataluña, los cuales deberán referirse, como mínimo, a la estimación de los recursos disponibles y a las necesidades y déficits del ámbito territorial correspondiente.

f) Participar en la elaboración y ejecución de los programas de la Generalidad que tengan por objeto la financiación de la construcción, ampliación y mejora de las instalaciones deportivas, de los que serán beneficiarios los entes locales.

TÍTULO 3

De la gestión y regulación de la educación física y el deporte

Capítulo 1

De la educación y el deporte, las actividades físico-deportivas especiales y el control y la investigación médicos.

Artículo 41

-1 La enseñanza y la práctica de las actividades físico-deportivas, dado su carácter obligatorio, deberá impartirse en los centros docentes, públicos o privados, de Cataluña, pertenecientes a los niveles de educación infantil, educación primaria, educación secundaria obligatoria, bachillerato, formación profesional y educación especial, de acuerdo con lo establecido por la legislación vigente en esta materia.

-2 El Departamento de Educación de la Generalidad de Cataluña elaborará la normativa adecuada para poder hacer efectivos la educación física y el deporte en los diferentes grados de la enseñanza. Asimismo le corresponderá fomentar la utilización de las instalaciones deportivas escolares fuera de las horas lectivas.

Artículo 42

-1 El profesorado que imparta la enseñanza de las actividades físicas y deportivas en los centros docentes señalados por el artículo 41.1 deberá poseer la titulación establecida por la legislación vigente.

-2 Dichos centros docentes, directamente o a través de las asociaciones de padres de alumnos, podrán constituir agrupaciones deportivas de centro para fomentar y desarrollar mejor el deporte en edad escolar. Si dichas agrupaciones participaran en competiciones federadas, se les aplicarán las normas, reglamentos y demás disposiciones propias de la federación correspondiente.

-3 Corresponderá al Departamento de Sanidad, de acuerdo con el Departamento de Educación y el Consejo Catalán del Deporte, regular el control médico y sanitario de todos los practicantes de los centros educativos mencionados que cursen las prácticas o enseñanzas físicas y deportivas.

Artículo 43

-1 Corresponderá a la Administración deportiva y educativa de la Generalidad velar porque la educación física y deportiva en los centros escolares tienda a una verdadera formación física y deportiva encaminada a la educación integral de la persona. Asimismo, le corresponderá velar porque se cumplan todos los requisitos exigidos en lo que se refiere a las instalaciones deportivas, la titulación de los educadores, el control médico y sanitario y demás servicios o necesidades que estime convenientes.

-2 La actividad deportiva de ámbito escolar deberá ser promovida por los consejos deportivos establecidos por el artículo 16, los cuales gozarán del apoyo de la Administración deportiva de la Generalidad para el cumplimiento de sus objetivos.

Artículo 44

-1 Corresponderá a cada universidad la organización y el fomento de la actividad física y deportiva de la comunidad respectiva.

-2 La educación física y deportiva de ámbito interuniversitario se coordinada y asesora por el Consejo de Deporte Universitario de Cataluña, en el que tiene representación la Secretaría General del Deporte. El Consejo de Deporte Universitario se regulará de acuerdo con lo dispuesto por la norma legal aplicable.

-3 Los clubes que se formen entre los universitarios practicantes del deporte deben integrarse en agrupaciones de clubes, que, al igual que éstos, deberán inscribirse en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña.

-4 Los clubes y las agrupaciones universitarias que quieran participar en competiciones oficiales de ámbito federativo deberán afiliarse a la federación catalana correspondiente a la modalidad deportiva que les interese.

Artículo 45

El Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña, organismo autónomo de carácter administrativo creado por la Ley 11/1984, del 5 de marzo, y adscrito al Departamento encargado del deporte, a través de la Secretaría General del Deporte, es un centro de enseñanza superior para la formación, especialización y perfeccionamiento de diplomados y licenciados en educación física y deporte, así como para la investigación científica y la divulgación de sus trabajos o estudios.

Artículo 46

La Escuela Catalana del Deporte es el centro docente de la Generalidad con competencias para impartir y autorizar las enseñanzas y la formación deportiva, sin perjuicio de las competencias que, en materia de enseñanzas regladas, corresponden al Departamento de Educación, en aplicación de la Ley orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo.

Artículo 47

-1 La Administración deportiva de la Generalidad tiene por objeto, en el campo del deporte de élite y de alto nivel, impulsar, planificar, realizar el seguimiento y, en su caso, gestionar la formación integral y la continua mejora deportiva de los deportistas seleccionados. Realiza esta tarea directamente en sus centros de tecnificación y de alto rendimiento, así como mediante el asesoramiento y las ayudas a las federaciones y otras entidades deportivas, y el establecimiento del régimen de colaboración con los correspondientes organismos deportivos, sea cual fuera su ámbito territorial. En cada caso, establece el pertinente convenio de colaboración, que puede extenderse a la confección y seguimiento de programas, la creación de escuelas deportivas de distintos niveles y la realización de tareas de investigación para sostener científica y técnicamente los programas propios o los efectuados en colaboración.

-2 A tal fin, se otorgarán regímenes especiales de promoción y ayudas a los deportistas calificados de alto nivel.

-3 La Administración deportiva de la Generalidad debe apoyar la participación de los deportistas catalanes con discapacidades físicas, psíquicas y sensoriales en las competiciones de alto nivel.

Artículo 48

-1 Las administraciones catalanas deben promover el deporte de recreo, ocio y salud, y deben facilitar la actividad física libre espontánea y la organizada, dando, dentro de sus posibilidades, el máximo de alternativas al mayor número de personas para poder ocupar adecuadamente el tiempo libre con actividades formativas, creativas, de participación social, de recuperación física, de mantenimiento y de animación, para que todas las personas puedan lograr una mejor calidad de vida.

-2 En cualquier caso, será preciso dar oportunidades especiales a los jóvenes y a las personas de la tercera edad, así como a los sectores de la sociedad más deficitarios en los aspectos citados en el apartado 1, teniendo especialmente en cuenta aquellas zonas urbanas o aquellos colectivos a los que la ayuda en estas actividades pueda reportar una mejora en su bienestar social.

Artículo 49

Corresponderá a las administraciones catalanas apoyar y promover, mediante sus órganos deportivos específicos, las actividades encaminadas a desarrollar la educación física y las actividades deportivas de los discapacitados y discapacitadas, y velar también por la formación de técnicos y especialistas, a fin de restablecer o mejorar los métodos de recuperación y de posible actividad deportiva de las personas discapacitadas.

Artículo 50

-1 Corresponderá a la Generalidad, en el terreno de la medicina deportiva, llevar a cargo una actuación de carácter preventivo que atienda básicamente a los siguientes aspectos:

a) El control de la aptitud deportiva, dentro del campo de la medicina preventiva.

b) El control y seguimiento de los practicantes sometidos a una disciplina de entrenamiento de deportistas de competición o de elevado riesgo.

c) Promover la seguridad en la práctica deportiva y el asesoramiento médico y de la salud en la actividad física del ocio.

d) La actuación preventiva o de seguimiento y control para evitar la utilización por parte de los deportistas de productos no autorizados médica y deportivamente, siempre de acuerdo con las normas establecidas por los organismos competentes.

e) El fomento de la formación de especialistas, en medicina deportiva, así como de la docencia e investigación en dicha especialidad.

-2 La Generalidad efectuará esta función desde sus centros especializados debidamente acreditados a través de programas concertados con otros centros especializados.

Capítulo 2

De las instalaciones deportivas

Artículo 51

-1 Corresponderá al Consejo Catalán del Deporte la redacción y la tramitación del Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos de Cataluña, y al secretario o secretaria general del Deporte aprobar el proyecto de Plan.

-2 El Plan director se desarrollará mediante programas de actuación generales, sectoriales o territoriales, atendiendo a la finalidad perseguida en cada caso.

-3 El Plan director tendrá el carácter de plan territorial sectorial y se regulará, en lo que no disponga la presente Ley, por la Ley 23/1983, de 21 de noviembre, de política territorial.

-4 El Plan director determinará la localización geográfica de las instalaciones y equipamientos deportivos de interés general, y señalará su numero y su carácter básico o prioritario y establecerá las determinaciones y tipologías técnico-deportivas de las instalaciones deportivas promovidas o construidas por las entidades públicas de Cataluña. El Plan deberá señalar también las etapas necesarias para la ejecución de sus previsiones.

-5 El Consejo Catalán del Deporte podrá desarrollar programas especiales de actuación, de carácter territorial o sectorial, mientras no exista el Plan director, pero en ningún caso se podrá utilizar dicha modalidad como instrumento de planificación general de las instalaciones y equipamientos deportivos de Cataluña.

-6 Las determinaciones del Plan director de Instalaciones y equipamientos de Cataluña, los programas de actuación que lo desarrollen y los programas especiales de actuación serán de aplicación preferente para la Administración pública de Cataluña y se llevarán a cabo de acuerdo con las prescripciones establecidas en las disposiciones que los aprueben.

-7 El Plan director debe ser revisado cada cinco años.

Artículo 52

-1 La aprobación del Plan director y los programas de actuación implicará la declaración de utilidad pública de las obras y la necesidad de ocupación de los terrenos y edificios correspondientes a los fines de la expropiación o la imposición de servidumbres.

-2 Los beneficios de la expropiación podrán extenderse a las personas naturales o jurídicas subrogadas en las facultades de la Administración para la ejecución del Plan o los programas de actuación, de acuerdo con las normas legales aplicables en cada caso.

Artículo 53

Las determinaciones del Plan director se concretarán en:

a) Los estudios y los planos de información y la estimación de recursos disponibles.

b) La memoria explicativa del Plan con la definición de las actuaciones territoriales prioritarias con relación a los objetivos perseguidos y las necesidades y déficits territorializados.

c) El estudio económico y financiero de la valoración de las actuaciones territoriales prioritarias y de carácter ordinario.

d) Los planos y las normas técnicas que definan y regulen las actuaciones.

Artículo 54

Las entidades locales y los demás organismos públicos, los clubes y agrupaciones deportivos, las federaciones catalanas y los consejos deportivos deberán facilitar al Consejo Catalán del Deporte la documentación y la información pertinentes para redactar el Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos.

Artículo 55

-1 El Consejo Catalán del Deporte deberá someter el Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos de Cataluña a informe previo de las entidades locales y comarcales cuyo territorio sea afectado por las previsiones del Plan, así como a informe de los demás organismos públicos a los que pueda interesar, por razón de sus actividades o competencias. Asimismo, el Plan se someterá a informe de la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña

-2 Los informes se estimarán favorables si no se entregan al Consejo Catalán del Deporte dentro de los plazos legales.

-3 La aprobación definitiva del Plan director corresponderá al Gobierno de la Generalidad.

Artículo 56

-1 Las determinaciones y previsiones incluidas en el Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos de Cataluña o en los programas de actuación podrán dar lugar, si procede, a instar la modificación parcial o la revisión puntual de los planes generales, las normas subsidiarias y complementarias de planeamiento y las demás modalidades y niveles de ordenación urbanística, según convenga, ante los órganos urbanísticos correspondientes, de acuerdo con su legislación.

-2 En las modificaciones de los planes o las normas de ordenación que tengan por objeto una zonificación diferente o el uso urbanístico de las zonas declaradas deportivas o de los espacios destinados a equipamientos deportivos, deberá aplicarse lo dispuesto por el artículo 76 del Decreto legislativo 1/1990, de 12 de julio, por el que se aprueba la refundición de los textos legales vigentes en Cataluña en materia urbanística.

Artículo 57

-1 Los programas de actuación sectorial y los territoriales deberán contener las determinaciones y documentos suficientes para el desarrollo de las previsiones del Plan director.

-2 Los programas de actuación especiales, mientras no se disponga del Plan Director, deberán contener las determinaciones propias de su carácter, y de la finalidad y los objetivos perseguidos, debidamente justificados y detallados mediante los documentos pertinentes.

Artículo 58

Las entidades de carácter público y las entidades deportivas privadas registradas en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad de Cataluña deberán cumplir en la construcción de sus instalaciones deportivas, las determinaciones técnicas deportivas fijadas por la Generalidad. A tal fin, los proyectos técnicos deberán someterse, previamente a su ejecución, al conocimiento e informe del Consejo Catalán del Deporte.

Artículo 59

-1 Las entidades públicas y las de carácter deportivo privadas que estén registradas podrán formular peticiones de ayuda económica o técnica para instalaciones deportivas, siempre que se adecuen a las previsiones y determinaciones establecidas por el Plan director, o, si procede, por los programas de actuación que fije la Generalidad. En dichos supuestos, deberán subscribir un convenio de colaboración con la Generalidad, en el que se especificarán las condiciones de la concesión de la subvención y de utilización de la instalación.

-2 El incumplimiento de las condiciones de otorgamiento de la ayuda económica dará lugar a la aplicación de las cláusulas sancionadoras establecidas.

-3 Se establece el plazo de un año para la tramitación de los expedientes de solicitudes de ayuda para equipamientos deportivos, que empieza a contar desde la fecha límite de presentación de las solicitudes hasta la resolución definitiva del expediente de subvención.»

Artículo 60

Corresponderá al Consejo Catalán del Deporte determinar por reglamento las tipologías, la documentación y las características técnicas generales y particulares de los proyectos de instalaciones y equipamientos deportivos. De igual modo, se determinará reglamentariamente el contenido de los programas de actuación generales o especiales, a efectos de su tramitación, señalando los criterios y parámetros que deberán tenerse en cuenta para la aprobación y financiación de las actuaciones que dichos programas prevean, así como las condiciones específicas para su concesión.

Artículo 61

-1 Corresponderá a la Generalidad, a través de sus órganos, llevar a cabo el seguimiento y control de la ejecución de los proyectos de instalaciones deportivas subvencionados por la propia Generalidad, sean de iniciativa pública o privada, a fin de garantizar el cumplimiento de los programas de actuación aprobados y de las normas técnicas que sean de aplicación.

-2 Los órganos de la Administración deportiva de la Generalidad deberán tener conocimiento de la evolución del uso y la rentabilidad social de todas las instalaciones deportivas que hayan gozado de sus ayudas, a fin de asegurar el cumplimiento de los programas de utilización que deberán acompañar necesariamente todo proyecto de obra.

Artículo 62

-1 Sin perjuicio de los demás informes o autorizaciones pertinentes, las peticiones de apertura de un establecimiento deportivo deben ser objeto de informe del Consejo Catalán del Deporte, de acuerdo con los requisitos técnicos deportivos.

-2 El mismo órgano deportivo podrá requerir en cualquier momento a los establecimientos deportivos autorizados los datos relativos al funcionamiento, la programación, el régimen de cuotas o de derechos económicos y otros que estime pertinentes.

-3 Las entidades, centros, establecimientos públicos o privados, con o sin ánimo de lucro, y las empresas dedicadas a la organización de actividades físicas de recreo y aventura en que se practique una actividad física o deportiva o se presten servicios deportivos, salvo los centros de enseñanza general en horario lectivo, deben disponer, como mínimo, de un titulado o titulada en deporte, en los términos que se establezcan por reglamento. Asimismo, deben suscribir un contrato de seguro de responsabilidad civil por los daños eventuales que puedan ocasionarse a los usuarios, a los practicantes o a cualquier otra persona como consecuencia de las condiciones de las instalaciones o de la actividad deportiva.

-4 Las entidades, establecimientos o empresas a las que se hace referencia en el apartado 3 deben exigir que los usuarios de sus instalaciones o servicios dispongan de una licencia deportiva, en los términos establecidos en el artículo 23.3

Artículo 63

Con el fin de asegurar la existencia de una red equilibrada de instalaciones deportivas en el territorio de Cataluña, corresponderá a la Generalidad formular un programa de inversiones para colaborar con los municipios y las comarcas en el otorgamiento de subvenciones destinadas, de forma exclusiva, a la construcción, ampliación y mejora de instalaciones deportivas de carácter local. Este programa se distribuirá territorialmente por comarcas e incluirá, en cualquier caso, los recursos económicos transferidos de las diputaciones a la Generalidad, de acuerdo con lo establecido por la disposición adicional primera, apartado 2, letra b).

TÍTULO 4

De la inspección deportiva y el régimen sancionador

Capítulo 1

La inspección deportiva

Artículo 64

-1 Las funciones de inspección deportiva, que corresponden a la Secretaría General del Deporte, a través del Consejo Catalán del Deporte, son las siguientes:

a) Controlar el cumplimiento de las disposiciones legales y reglamentarias en materia deportiva, especialmente las que se refieren a las instalaciones y titulaciones deportivas.

b) Comprobar los hechos que sean objeto de reclamaciones o denuncias de los usuarios, y las comunicaciones de presuntas infracciones o irregularidades.

c) Controlar el cumplimiento por parte de las entidades deportivas de las obligaciones establecidas por ley o por reglamento por la Administración.

d) Controlar la gestión de las subvenciones.

Artículo 65

La Administración competente o la entidad competente para otorgar las licencias o autorizaciones correspondientes en cada caso efectúa la inspección de instalaciones y actividades deportivas, salvo en los casos en que la Administración de la Generalidad ejerce las funciones inspectoras directamente o mediante el correspondiente convenio.

Artículo 66

-1 Para el ejercicio de las funciones inspectoras reguladas en el artículo 64, el Consejo Catalán del Deporte habilita a funcionarios que tengan la especialización técnica requerida en cada caso, los cuales deben actuar debidamente acreditados.

-2 En el ejercicio de sus funciones, los inspectores tienen la condición de agentes de la autoridad, y como tales disfrutan de la protección y facultades que en este ámbito establece la normativa vigente.

-3 Para ejercer correctamente sus funciones, los inspectores pueden requerir la cooperación del personal y los servicios dependientes de otras administraciones y organismos públicos.

Artículo 67

-1 Los responsables de las instalaciones deportivas, centros y sedes de las entidades y cualquier persona que preste servicios en el ámbito del deporte están obligados a permitir y facilitar a los inspectores el ejercicio de sus funciones, el acceso a las instalaciones y el examen de todos los documentos, libros y registros preceptivos.

-2 Los hechos constatados por el personal encargado de las funciones de inspección, observando los requisitos legales pertinentes, tienen el valor de pruebas, sin perjuicio de las que, en defensa de los respectivos derechos o intereses, puedan señalar o aportar las personas interesadas.

Artículo 68

Se regulará por reglamento el procedimiento de inspección.

Capítulo 2

El régimen sancionador

Artículo 69

Las disposiciones del presente capítulo son aplicables a las actividades comprendidas dentro del ámbito de aplicación de la presente Ley y su normativa de desarrollo, que se llevan a cabo dentro del ámbito territorial de Cataluña.

Artículo 70

-1 Son órganos competentes para acordar la incoación de procedimientos sancionadores y la imposición de sanciones, en los ámbitos respectivos, los órganos del departamento competente en materia de deportes y del departamento competente en materia de seguridad ciudadana.

-2 En todo caso, no pueden atribuirse a un mismo órgano competencias de instrucción y resolución.

-3 En todo aquello no regulado en la presente Ley, debe aplicarse a los espectáculos deportivos el régimen sancionador establecido en la Ley 10/1990, de 15 de junio, sobre policía del espectáculo, actividades recreativas y establecimientos públicos.

Artículo 71

-1 Pueden ser sancionadas por hechos constitutivos de infracciones administrativas en materia deportiva las personas físicas y jurídicas que resulten responsables de tales hechos.

-2 Si durante la sustanciación del procedimiento sancionador se aprecia la posible calificación de los hechos perseguidos como constitutivos de delito o falta, debe pasarse el tanto de culpa al Ministerio Fiscal y debe suspenderse el procedimiento administrativo una vez la autoridad judicial haya incoado el proceso penal que corresponda, si hay identidad de sujeto, hecho y fundamento. Asimismo, si la Administración tiene conocimiento de que se está siguiendo un procedimiento penal respecto al mismo hecho, sujeto y fundamento, debe suspender la tramitación del procedimiento sancionador.

-3 La sanción penal excluye la imposición de sanción administrativa. Contrariamente, si no se ha estimado la existencia de delito o falta, puede continuarse el expediente sancionador basado, si procede, en los hechos que la jurisdicción penal haya considerado probados.

Artículo 72

-1 Constituyen infracciones administrativas en materia deportiva las acciones u omisiones de los distintos sujetos responsables, tipificadas y sancionadas por la presente Ley.

-2 Las infracciones administrativas en materia deportiva pueden ser muy graves, graves o leves.

Artículo 73

Son infracciones muy graves:

a) La realización de actividades y la prestación de servicios relacionados con el deporte en condiciones que puedan afectar gravemente a la salud y seguridad de las personas.

b) El incumplimiento de las medidas de seguridad e higiene en materia deportiva que suponga un riesgo grave para las personas o sus bienes.

c) El incumplimiento de los deberes relacionados con la obligación de disolver una federación deportiva una vez se haya revocado su reconocimiento oficial.

d) La realización dolosa de daños en las instalaciones deportivas y el mobiliario o equipamientos deportivos.

e) La introducción en instalaciones donde se celebren competiciones o actos deportivos, de toda clase de armas y objetos susceptibles de ser utilizados como tales.

f) La introducción y exhibición de pancartas, símbolos, emblemas o leyendas que impliquen incitación a la violencia en instalaciones o en otros lugares donde se celebren competiciones o actos deportivos. Los organizadores están obligados a su inmediata retirada.

g) Introducir o vender dentro de las instalaciones en las que se celebren competiciones deportivas toda clase de bebidas alcohólicas.

h) El incumplimiento de las normas que regulan la celebración de los espectáculos deportivos, que impida su normal desarrollo y produzca importantes perjuicios a los participantes o al público asistente.

i) La desobediencia reiterada de las órdenes o disposiciones de las autoridades gubernativas respecto a las condiciones de celebración de dichos espectáculos, sobre cuestiones que afecten su normal y adecuado desarrollo.

j) La participación violenta en peleas o desórdenes públicos en los recintos deportivos o sus alrededores, que ocasionen graves daños o riesgos a las personas o bienes.

k) La reincidencia en la comisión de faltas graves.

l) El quebrantamiento de sanciones impuestas por infracciones graves o muy graves.

Artículo 74

Son infracciones graves:

a) El encubrimiento del ánimo lucrativo a través de entidades deportivas sin ánimo de lucro.

b) La comisión dolosa de daños en las instalaciones deportivas y el mobiliario o equipamientos deportivos.

c) La negativa o resistencia a facilitar la actuación inspectora.

d) El incumplimiento de alguna de las obligaciones o condiciones establecidas en la presente Ley en materia de licencias, instalaciones deportivas, titulación de los técnicos y control médico y sanitario.

e) El incumplimiento, por parte de las entidades deportivas legalmente inscritas en el Registro de entidades deportivas, de cualquiera de las obligaciones establecidas en los artículos 25.1 y 31.2.

f) La falta del seguro de responsabilidad civil al que se hace referencia en el artículo 62.3.

g) La utilización de denominaciones o realización de actividades propias de las federaciones deportivas.

h) La organización o participación en actividades deportivas en edad escolar no autorizadas por el órgano competente.

i) La reincidencia en la comisión de faltas leves.

j) El quebrantamiento de sanciones impuestas por faltas leves.

k) Las conductas anteriormente descritas en las letras a), g), h) e i) del artículo 73, cuando no concurran las circunstancias de perjuicio, riesgo o peligro en el grado establecido.

l) La desobediencia de las órdenes o disposiciones de las autoridades gubernativas relativas a las condiciones de celebración de los espectáculos sobre cuestiones que afecten su normal y adecuado desarrollo.

m) El incumplimiento en los recintos deportivos de las medidas de control sobre el acceso y permanencia o desalojo, venta de bebidas e introducción y retirada de objetos prohibidos.

n) La introducción de bebidas alcohólicas en los recintos deportivos.

o) La introducción de bengalas o fuegos artificiales en los recintos deportivos.

Artículo 75

Son faltas leves:

a) El incumplimiento de alguna de las obligaciones o condiciones establecidas en la presente Ley y la normativa de desarrollo, si la infracción no tiene la consideración de falta muy grave o grave.

b) El descuido y abandono en la conservación y cuidado de los locales sociales e instalaciones deportivas.

Artículo 76

-1 Las infracciones administrativas en materia deportiva pueden dar lugar a:

a) La imposición de alguna de las sanciones establecidas en el presente capítulo.

b) La obligación de indemnizar por los daños y perjuicios causados.

c) La adopción de todas las medidas que sean necesarias para restablecer el orden jurídico infringido y anular los efectos producidos por la infracción.

d) La reposición de la situación alterada por el infractor o infractora a su estado originario.

-2 Se pueden adoptar como medidas cautelares la expulsión o prohibición de acceso a los recintos deportivos, al margen de les indicadas en el artículo 81.2.

-3 Independientemente de las sanciones que puedan imponerse, el órgano sancionador competente debe acordar la restitución de las ayudas y subvenciones indebidamente percibidas.

Artículo 77

-1 Por razón de las infracciones tipificadas en la presente Ley, pueden imponerse las siguientes sanciones:

a) Multa.

b) Suspensión de la actividad.

c) Suspensión de la autorización.

d) Revocación definitiva de la autorización.

e) Clausura temporal o definitiva de instalaciones deportivas.

f) Pérdida del derecho a recibir subvenciones o ayudas públicas.

g) Prohibición de acceso a instalaciones deportivas.

h) Inhabilitación para organizar actividades deportivas.

i) Cancelación de la inscripción o adscripción al Registro de entidades deportivas de la Generalidad.

-2 Corresponden a las infracciones muy graves:

a) Multa de 1.000.001 a 10.000.000 de pesetas.

b) Suspensión de la actividad de uno a cuatro años.

c) Suspensión de la autorización administrativa por un período de uno a cuatro años.

d) Revocación definitiva de la autorización.

e) Clausura de la instalación deportiva por un período de uno a cuatro años.

f) Clausura definitiva de la instalación deportiva.

g) Pérdida del derecho a recibir subvenciones o ayudas públicas por un período de uno a cuatro años.

h) Prohibición de acceso a cualquier instalación deportiva por un período de uno a cuatro años.

i) Inhabilitación para organizar actividades deportivas por un período de uno a cuatro años.

-3 Corresponden a las infracciones graves:

a) Multa de 100.001 pesetas a 1.000.000 de pesetas.

b) La suspensión de la actividad hasta un máximo de un año.

c) Suspensión de la autorización administrativa hasta un máximo de un año.

d) Clausura de la instalación deportiva hasta un máximo de un año.

e) Pérdida del derecho a recibir subvenciones o ayudas públicas hasta un máximo de un año.

f) Prohibición de acceso a cualquier instalación deportiva hasta un máximo de un año.

g) Inhabilitación para organizar actividades deportivas hasta un máximo de un año.

h) Cancelación de la inscripción o adscripción en el Registro de entidades deportivas de la Generalidad.

-4 Corresponde a las infracciones leves la multa de 10.000 pesetas a 100.000 pesetas.

Artículo 78

En la determinación de la sanción a imponer, el órgano competente debe procurar la debida adecuación entre la gravedad del hecho constitutivo de la infracción y la sanción aplicada, para cuya graduación deberá tener en cuenta los siguientes criterios:

a) La existencia de intencionalidad.

b) La reincidencia, por la comisión en el plazo de un año de más de una infracción de la misma naturaleza, y que así haya sido declarado por resolución firme.

c) La naturaleza de los perjuicios causados y, en su caso, riesgos soportados por los particulares.

d) El precio.

e) El que hayan habido previas advertencias de la Administración.

f) El beneficio ilícito obtenido.

g) La subsanación, durante la tramitación del expediente, de las anomalías que originaron la incoación del procedimiento.

Artículo 79

-1 Las infracciones y sanciones tipificadas y establecidas en la presente Ley prescriben en los siguientes plazos:

a) Las muy graves, a los dos años.

b) Las graves, al año.

c) Las leves, a los seis meses.

-2 El plazo de prescripción de las infracciones empieza a contar el día en que se haya cometido la infracción, y el de las sanciones, el día siguiente de aquél en que se ha convertido en firme la resolución mediante la cual se haya impuesto la sanción.

-3 La prescripción se interrumpe por el inicio, con el conocimiento de la persona interesada, del procedimiento sancionador, en el caso de las infracciones, y del procedimiento de ejecución, en el caso de las sanciones. El plazo de prescripción vuelve a transcurrir si dichos procedimientos están paralizados durante más de un mes por causa no imputable al presunto infractor o infractora o al infractor o infractora.

-4 En las infracciones derivadas de una actividad continua, la fecha inicial del cómputo es la de finalización de la actividad o la del último acto mediante el cual la infracción se haya consumado.

-5 No prescriben las infracciones en las que la conducta tipificada supone una obligación de carácter permanente para el titular.

Artículo 80

La imposición de sanciones por las infracciones tipificadas en el presente capítulo no impide, si procede, y teniendo en cuenta el distinto fundamento, la depuración de responsabilidades disciplinarias de carácter deportivo.

Artículo 81

-1 En cualquier momento del procedimiento el órgano competente para iniciar el expediente puede adoptar, mediante acuerdo motivado, que debe notificarse a los interesados, las medidas cautelares de carácter provisional que aseguren la eficacia de la resolución final que pueda recaer en el mismo.

-2 Las medidas a las que se hace referencia en el apartado 1, que no tienen carácter de sanción, pueden consistir en:

a) La prestación de fianzas.

b) La suspensión temporal de servicios, actividades o autorizaciones.

c) El cierre de instalaciones deportivas.

Artículo 82

Los ingresos derivados de la imposición de las sanciones establecidas en el presente capítulo deben ser destinados al cumplimiento de los objetivos básicos establecidos en el artículo 2.

TÍTULO 5

De las comisiones Antidopaje y Contra la Violencia en el Deporte de Cataluña

Capítulo 1

La Comisión Antidopaje de Cataluña

Artículo 83

-1 La Comisión Antidopaje de Cataluña depende de la Secretaría General del Deporte y está integrada por representantes del Gobierno y de la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña, por el director o directora del Laboratorio Antidopaje de Barcelona y por personas de reconocido prestigio en los ámbitos científico, deportivo y jurídico.

-2 Tiene las siguientes funciones:

a) Divulgar información relativa al uso de sustancias o grupos farmacológicos prohibidos, métodos reglamentarios y sus modalidades de control, realizar informes y estudios sobre las causas y efectos del dopaje, promover e impulsar acciones de prevención y velar por el cumplimiento de las normas vigentes.

b) Colaborar con las administraciones competentes en la prevención, control y represión del uso de sustancias prohibidas y métodos no reglamentarios destinados a aumentar artificialmente la capacidad física de los deportistas o modificar los resultados de las competiciones.

c) Determinar las competiciones o pruebas deportivas en las que es obligatorio el control antidopaje.

d) Velar por la aplicación de las reglas vigentes para la realización de los controles antidopaje, en competición o fuera de competición, en Cataluña.

e) Instar a las federaciones deportivas catalanas para abrir expedientes disciplinarios y, si procede, interponer recurso ante el Tribunal Catalán del Deporte contra las resoluciones disciplinarias de estas federaciones dictadas a consecuencia de una denuncia de la propia Comisión.

f) Cualquier otra función que le pueda ser encomendada por la Secretaría General del Deporte, directamente o a propuesta de la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña.

Capítulo 2

La Comisión contra la Violencia en Espectáculos Deportivos de Cataluña

Artículo 84

-1 La Comisión contra la Violencia en Espectáculos Deportivos de Cataluña actúa para prevenir todo tipo de acciones y manifestaciones de violencia que se puedan producir como consecuencia de actividades deportivas en el ámbito territorial de Cataluña, de acuerdo con el principio rector de la política deportiva de la Generalidad de velar para que la práctica deportiva esté exenta de violencia.

-2 Las funciones de la Comisión contra la Violencia en Espectáculos Deportivos de Cataluña son las siguientes:

a) Elaborar informes y estudios sobre las causas y efectos de la violencia en el deporte.

b) Recoger y publicar anualmente los datos sobre violencia en las competiciones deportivas realizadas en Cataluña.

c) Promover y divulgar acciones de prevención y campañas de colaboración ciudadana.

d) Proporcionar a las federaciones deportivas catalanas, clubes y demás entidades deportivas de Cataluña, así como a los organizadores de competiciones deportivas, los datos y consejos que puedan facilitar la prevención.

e) Informar los proyectos de disposiciones legales referentes a espectáculos y competiciones deportivas, disciplina deportiva, y reglamentaciones sobre instalaciones deportivas.

f) Recomendar a las federaciones deportivas competentes y ligas profesionales o, si procede, instarlas para adecuar sus normas de funcionamiento interno con el fin de tener en cuenta en su régimen disciplinario el incumplimiento de las normas relativas a la violencia deportiva.

g) Arbitrar las medidas tendentes a impedir la entrada en los espectáculos deportivos de personas que presenten síntomas de encontrarse bajo los efectos de bebidas alcohólicas, estupefacientes, psicotrópicos o sustancias similares y a facilitar la realización de las correspondientes pruebas para su detección.

h) Recibir la información necesaria de los organismos y autoridades competentes en relación con la calificación de acontecimientos deportivos de alto riesgo.

i) Proponer a las autoridades competentes la incoación de expedientes sancionadores en la materia.

j) Cualquier otra función que por reglamento se le adjudique.

-3 Se regulará por reglamento la composición y funcionamiento de la Comisión contra la Violencia en Espectáculos Deportivos, así como las medidas de prevención contra la violencia y de seguridad en los recintos deportivos.

-4 Se crea en el ámbito de la Comunidad Autónoma de Cataluña la figura del coordinador o coordinadora general de seguridad en acontecimientos deportivos, con las funciones genéricas de coordinar y organizar los servicios de seguridad con motivo de acontecimientos deportivos y demás funciones que se establezcan por reglamento.

-5 Corresponde al departamento competente en materia de seguridad ciudadana nombrar al coordinador o coordinadora general de seguridad, así como a los coordinadores para recintos o modalidades deportivas concretas, nombramientos que deben recaer en miembros de la policía de la Generalidad-mozos de escuadra.

-6 Lo dispuesto en los apartados 4 y 5 respecto al coordinador o coordinadora general de seguridad sólo es de aplicación en las comarcas donde la policía de la Generalidad-mozos de escuadra se haya desplegado en sustitución de las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado.

TÍTULO 6

De la jurisdicción deportiva

Capítulo 1

Disposiciones generales

Artículo 85

La jurisdicción deportiva se ejerce en tres ámbitos: el disciplinario, el competitivo y el electoral.

Artículo 86

-1 En el ámbito disciplinario, la potestad jurisdiccional deportiva se extiende a conocer las infracciones de las reglas del juego, la prueba o la competición, específicas de cada modalidad deportiva, y las infracciones de la conducta deportiva tipificadas con carácter general por el capítulo 2 de este título y, específicamente, en las disposiciones estatutarias o las reglamentaciones específicas de cada club o asociación deportiva y de las federaciones deportivas catalanas.

-2 La potestad jurisdiccional en el ámbito disciplinario confiere a sus titulares legítimos la posibilidad de enjuiciar y, si procede, sancionar a las personas o entidades sometidas a la disciplina deportiva, según las respectivas competencias.

Artículo 87

-1 En el ámbito competitivo, la potestad jurisdiccional deportiva se extiende a conocer las cuestiones de naturaleza competitiva que se planteen en relación o como consecuencia de la práctica del deporte, regulada por las normas aplicables a cada federación deportiva.

-2 La potestad jurisdiccional en el ámbito competitivo confiere a sus titulares legítimos la posibilidad de conocer y solventar todas las cuestiones que se planteen en relación con la aplicación de las normas reglamentarias deportivas establecidas para regular la competición que corresponda al respectivo ámbito organizativo.

Artículo 88

-1 En el ámbito electoral, la potestad jurisdiccional se extiende a conocer las cuestiones que puedan surgir en los procesos electorales de los clubes o asociaciones deportivos y de las federaciones, desde que empieza el proceso electoral hasta que concluye.

-2 La potestad jurisdiccional en el ámbito electoral confiere a sus legítimos titulares la posibilidad de conocer y resolver todas las cuestiones que se planteen en relación con los procedimientos electorales para proveer los cargos de dirección y representación de los clubes o asociaciones deportivos y de las federaciones deportivas catalanas, así como en relación con los procedimientos establecidos para censurar o reprobar la gestión del presidente o presidenta y la junta directiva de los clubes y federaciones deportivas catalanes.

Artículo 89

El ejercicio de la potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito disciplinario corresponde:

a) A los jueces y árbitros durante el desarrollo del juego, prueba o competición, con sujeción a las reglas establecidas en las disposiciones de cada modalidad deportiva o en las específicas aprobadas para la competición de que se trate.

b) A las juntas directivas de las agrupaciones y clubes deportivos, en lo referente a sus socios, deportistas, técnicos y directivos.

c) A los comités de competición y disciplina deportiva y de apelación de cada federación deportiva, en lo referente a todas las personas que integran la estructura orgánica federativa, a los clubes deportivos y sus directivos, deportistas, técnicos, jueces o árbitros y, en general, en lo referente a todas las personas y entidades que están federadas y desempeñan la actividad deportiva en el ámbito de actuación de la correspondiente federación catalana.

d) Al Tribunal Catalán del Deporte, en lo referente a las mismas personas y entidades a las que se hace referencia en las letras b) y c) y, en general, en lo referente al conjunto de la organización deportiva y de las personas que la integran.

Artículo 90

El ejercicio de la potestad jurisdiccional deportiva en el ámbito de la competición corresponde:

a) A los jueces y árbitros durante el desarrollo del juego, prueba o competición, con sujeción a las reglas establecidas en las disposiciones de cada modalidad deportiva o en las específicas aprobadas para la competición de que se trate.

b) A las juntas directivas de las agrupaciones y clubes deportivos, en relación con los encuentros o competiciones de carácter interno asociativo.

c) A los comités de competición y disciplina deportiva y de apelación de cada federación deportiva, en el ámbito de la competición federada.

d) Al Tribunal Catalán del Deporte, en el mismo ámbito de la competición federada.

Artículo 91

-1 El ejercicio de la potestad jurisdiccional deportiva, en relación con los procedimientos electorales de las asociaciones y clubes deportivos, corresponde:

a) A la respectiva junta electoral de las asociaciones o clubes deportivos.

b) A los comités de apelación de las federaciones deportivas catalanas.

c) Al Tribunal Catalán del Deporte.

-2 El ejercicio de la potestad jurisdiccional electoral, en relación con los procedimientos electorales de las federaciones deportivas catalanas y las agrupaciones deportivas, corresponde:

a) A la Junta Electoral de las federaciones deportivas catalanas y de las agrupaciones deportivas.

b) Al Tribunal Catalán del Deporte.

Artículo 92

Las entidades deportivas catalanas ejercen la potestad jurisdiccional deportiva en los ámbitos disciplinario, competitivo y electoral de acuerdo con sus estatutos y el resto del ordenamiento jurídico deportivo.

Capítulo 2

La disciplina deportiva

Artículo 93

La competencia atribuida a la jurisdicción disciplinaria deportiva, a efectos de este título, y cuando se trate de actividades de las asociaciones y clubes deportivos y de las federaciones deportivas catalanas o de competiciones comprendidas dentro del ámbito de actuación de las federaciones deportivas catalanas, se extiende a conocer las infracciones de las reglas del encuentro, prueba o competición y de la conducta deportiva, tipificadas con carácter general por este título y las disposiciones estatutarias o reglamentarias específicas de cada federación catalana.

Artículo 94

Las infracciones se clasifican del siguiente modo:

a) Son infracciones de la conducta deportiva las acciones u omisiones contrarias a lo dispuesto en las normas generales o específicas de disciplina y convivencia deportivas, sean o no cometidas en el transcurso de un partido, una prueba o una competición de tipo federativo.

b) Son infracciones de las reglas del juego las acciones u omisiones que en el transcurso de un partido, una prueba o una competición de tipo federativo vulneran las normas reglamentarias reguladoras de la práctica de un deporte o una especialidad deportiva concreta.

Artículo 95

En relación con la disciplina deportiva, las disposiciones estatutarias o reglamentarias de las federaciones deportivas catalanas deben establecer inexcusablemente, con pleno respeto por las disposiciones contenidas en esta Ley, las siguientes cuestiones:

a) Un sistema tipificado de infracciones de las reglas del juego específicas de cada federación, que determine su carácter de muy grave, grave y leve. Si las disposiciones estatutarias o reglamentarias federativas tipifican las mismas infracciones de la conducta deportiva ya contempladas en este título, la calificación de éstas según la gravedad debe coincidir con la gradación establecida por este título.

b) Un sistema de sanciones proporcional al de infracciones tipificadas.

c) La determinación de las causas modificativas de la responsabilidad y los requisitos de su extinción y prescripción.

d) La observancia de los principios legales establecidos respecto al procedimiento sancionador, especialmente los relativos a la prohibición de imponer doble sanción por los mismos hechos y de sancionar por infracciones tipificadas con posterioridad al momento de haber sido cometidas, y la aplicación de los efectos retroactivos favorables.

e) Los procedimientos disciplinarios de tramitación e imposición, si procede, de sanciones que garanticen el respeto del trámite de audiencia de los interesados.

f) Un sistema de recursos contra las resoluciones dictadas en ejercicio de la potestad disciplinaria.

Artículo 96

-1 Las infracciones de la conducta deportiva se clasifican en muy graves, graves y leves.

-2 Son infracciones muy graves:

a) Las agresiones a los jueces, árbitros, jugadores, público, técnicos, directivos y demás autoridades deportivas si causan lesiones que significan un detrimento de la integridad corporal o de la salud física o mental de la persona agredida.

b) Los comportamientos antideportivos que impidan la realización de un partido, una prueba o una competición o que obliguen a su suspensión temporal o definitiva.

c) Las intimidaciones o coacciones realizadas contra árbitros, jueces, técnicos, directivos y demás autoridades deportivas.

d) La desobediencia manifiesta de las órdenes e instrucciones emanadas de jueces, árbitros, técnicos y directivos y demás autoridades deportivas.

e) Los abusos de autoridad y la usurpación de atribuciones.

f) La violación de secretos en asuntos que se conozcan por razón del cargo.

g) Los actos de rebeldía contra los acuerdos de federaciones, agrupaciones y clubes.

h) Los actos dirigidos a predeterminar no deportivamente el resultado de un partido, una prueba o una competición.

i) La alineación indebida, la incomparecencia no justificada o la retirada de una prueba, un partido o una competición.

j) El consumo de sustancias o fármacos destinados a aumentar artificialmente la capacidad física del deportista y la práctica de actividades o la utilización de métodos antireglamentarios que puedan modificar o alterar los resultados de una competición o una prueba.

k) La promoción del consumo de sustancias o fármacos o la incitación a su consumo o a practicar o utilizar los métodos a los que se hace referencia en la letra j.

l) Los actos dirigidos a predeterminar o alterar los resultados de las elecciones de los cargos de representación o dirección de los clubes deportivos y federaciones deportivas y todos los actos dirigidos a impedir o perturbar el desarrollo de los procesos electorales de los clubes deportivos y federaciones deportivas catalanas.

m) El quebrantamiento de la sanción impuesta por una falta grave o muy grave.

n) Los incumplimientos de los acuerdos de las asambleas generales o las juntas de socios de las federaciones o asociaciones y clubes deportivos, así como de los reglamentos electorales y otras disposiciones estatutarias o reglamentarias.

o) La no convocatoria, en los plazos o condiciones legales, de forma sistemática y reiterada, de los órganos colegiados de las federaciones o las juntas de socios de los clubes y asociaciones deportivas.

p) El incumplimiento de las resoluciones firmes dictadas por el Tribunal Catalán del Deporte.

q) La utilización incorrecta de los fondos privados de las asociaciones y clubes deportivos y de las federaciones deportivas catalanas, así como de las subvenciones, créditos, avales y demás ayudas recibidas del Estado y de las comunidades autónomas o ayuntamientos y otras corporaciones de derecho público.

r) Los actos, manifestaciones y cualquier tipo de conducta que, directa o indirectamente, induzcan o inciten a la violencia.

s) Las que con dicho carácter establezcan las asociaciones, agrupaciones y federaciones como infracción de la conducta deportiva, que sean específicas del deporte de que se trate.

-3 Son infracciones graves:

a) Las agresiones a las que se hace referencia en el apartado 2.a, si implican una gravedad menor, según el medio utilizado o el resultado producido.

b) Los insultos y ofensas a jueces, árbitros, técnicos y directivos y demás autoridades deportivas, o contra el público asistente y otros jugadores.

c) Las conductas que alteren el desarrollo normal de un partido, una prueba o una competición.

d) El incumplimiento de órdenes, convocatorias o instrucciones emanadas de jueces, árbitros, técnicos, directivos y demás autoridades deportivas.

e) Los actos notorios y públicos que atenten contra el decoro o dignidad deportiva.

f) El ejercicio de actividades públicas o privadas declaradas incompatibles con la actividad o función deportiva desarrollada.

g) El quebrantamiento de la sanción por infracción leve.

h) La comisión por negligencia de las infracciones tipificadas en las letras n), o), p) y q) del apartado 2.

i) La actitud pasiva en el cumplimiento de las obligaciones de prevenir la violencia en los espectáculos públicos, y de luchar contra la misma, así como en la investigación y el descubrimiento de la identidad de los responsables de actos violentos.

j) Las que con dicho carácter establezcan las asociaciones, agrupaciones y federaciones como infracción de la conducta deportiva.

-4 Son infracciones leves:

a) Las observaciones formuladas a jueces, árbitros, técnicos y directivos y demás autoridades deportivas en el ejercicio de sus funciones, de forma que supongan una leve incorrección.

b) La leve incorrección con el público u otros jugadores o competidores.

c) La actitud pasiva en el cumplimiento de las órdenes e instrucciones recibidas de jueces, árbitros, técnicos y directivos y demás autoridades deportivas en el ejercicio de sus funciones.

d) El incumplimiento de las normas deportivas por negligencia o descuido, salvo en caso de que constituya una infracción grave o muy grave.

e) Las que con dicho carácter establezcan las asociaciones, agrupaciones y federaciones como infracción de la conducta deportiva.

Artículo 97

Se consideran infracciones muy graves, graves y leves de las reglas del juego, prueba o competición las que con dicho carácter establezcan los estatutos y reglamentos de los distintos entes de la organización deportiva, que deben tipificar las acciones y omisiones en función de su gravedad y de la especificidad de las distintas modalidades deportivas, con pleno respeto por los principios y criterios generales establecidos por este título.

Artículo 98

-1 Por razón de las infracciones tipificadas en la presente Ley pueden imponerse las siguientes sanciones:

a) El aviso.

b) La amonestación pública.

c) La suspensión o inhabilitación temporal.

d) La privación definitiva o temporal de los derechos de asociado o asociada.

e) La privación de la licencia federativa.

f) La inhabilitación a perpetuidad.

g) La multa.

h) La clausura del terreno de juego o recinto deportivo.

i) La prohibición de acceso a los estadios y recintos deportivos.

j) La pérdida del partido o la descalificación en la prueba.

k) La pérdida de puntos o de puestos en la clasificación.

l) La pérdida o el descenso de categoría o división.

-2 Corresponden a las infracciones muy graves:

a) La inhabilitación a perpetuidad.

b) La privación definitiva de la licencia federativa.

c) La privación definitiva de los derechos de asociado o asociada.

d) La suspensión o inhabilitación temporal por un período de uno a cuatro años o, si procede, por un período de una a cuatro temporadas.

e) La privación del derecho de asociado o asociada por un período de uno a cuatro años.

f) La multa de hasta 200.000 pesetas.

g) La pérdida o descenso de categoría o división, la pérdida de puntos o puestos en la clasificación, o la clausura del terreno de juego o del recinto deportivo por un período de cuatro partidos a una temporada, según corresponda.

h) La pérdida del partido o descalificación de la prueba.

i) La prohibición de acceso a los estadios o recintos deportivos por un período de un año o más, hasta cinco.

-3 Corresponden a las infracciones graves:

a) La suspensión o inhabilitación por un período de un mes a un año, o en su caso, de cinco partidos a una temporada.

b) La privación de los derechos de asociado o asociada por un período de un mes a un año.

c) La multa de hasta 100.000 pesetas.

d) La pérdida del partido, o la descalificación en la prueba, o la clausura del terreno de juego o recinto deportivo por un período de un partido o más, hasta tres, según corresponda.

e) La prohibición de acceso a los estadios o recintos deportivos por un período de un mes a un año.

-4 Corresponden a las infracciones leves:

a) La suspensión por un período no superior a un mes o un período de uno a cuatro partidos.

b) La multa de hasta 50.000 pesetas.

c) La privación de los derechos de asociado o asociada por un período máximo de un mes.

d) La prohibición de acceso a los estadios o recintos deportivos por un período máximo de un mes.

e) El aviso.

f) La amonestación pública.

Artículo 99

La sanción de multa sólo puede imponerse a las entidades deportivas y a los infractores que perciben retribución económica por su tarea. El impago de las multas determina la suspensión por un período ni inferior ni superior al de la suspensión que podría imponerse por la comisión de una infracción de la misma gravedad que la que determinó la imposición de la sanción económica.

Artículo 100

Las sanciones de multa, de pérdida del partido, de descuento de puntos en la clasificación, de pérdida de categoría o división y de prohibición de entrar en los estadios o recintos deportivos pueden imponerse simultáneamente a cualquier otra sanción.

Artículo 101

En caso de que se imponga una sanción que implique la pérdida del partido o la descalificación de la prueba, o si se impone una sanción por una infracción que tenga por objeto la predeterminación, mediante precio, acuerdo o intimidación, del resultado de un partido, una prueba o una competición, o si la infracción es de las tipificadas en el apartado 2.j) del artículo 96, los órganos disciplinarios titulares de la potestad sancionadora están facultados para alterar el resultado del partido, la prueba o la competición, si puede determinarse que, de no haberse producido la infracción, el resultado habría sido distinto.

Artículo 102

Son circunstancias que agravan la responsabilidad:

a) La reiteración.

b) La reincidencia.

c) El precio.

d) El perjuicio económico ocasionado.

Artículo 103

-1 Hay reiteración si el autor o autora de una infracción ha sido sancionado en el curso de una misma temporada por otro hecho que tenga señalada una sanción igual o superior o por más de uno que tenga señalada una sanción inferior.

-2 Hay reincidencia si el autor o autora de una infracción ha sido sancionado en el curso de una misma temporada por un hecho de la misma naturaleza o análoga al que debe sancionarse.

Artículo 104

Son circunstancias atenuantes:

a) La provocación suficiente, inmediatamente anterior a la comisión de la infracción.

b) El arrepentimiento espontáneo.

Artículo 105

Los órganos disciplinarios pueden, en el ejercicio de su función, aplicar la sanción en el grado que estimen conveniente, teniendo en cuenta la naturaleza de los hechos, la personalidad del responsable, las consecuencias de la infracción y la concurrencia de circunstancias atenuantes o agravantes.

Artículo 106

-1 La responsabilidad disciplinaria se extingue:

a) Por el cumplimiento de la sanción.

b) Por la prescripción de las infracciones o de las sanciones.

c) Por la muerte de la persona inculpada.

d) Por la disolución del club, entidad o federación sancionados.

e) Por el levantamiento de la sanción.

f) Por la pérdida de la condición de deportista, de árbitro o árbitra o de técnico o técnica federado o de miembro del club o asociación deportiva de que se trate. En este último caso, si la pérdida de la condición es voluntaria, este supuesto de extinción de la responsabilidad disciplinaria tiene efectos meramente suspensivos si quien está sujeto a procedimiento disciplinario en trámite o ha sido sancionado recupera en cualquier modalidad deportiva, y dentro de un plazo de tres años, la condición con la que quedaba vinculado a la disciplina deportiva. En tal caso, el tiempo de suspensión de la responsabilidad disciplinaria no se computa a efectos de la prescripción de las infracciones ni de las sanciones.

-2 Las infracciones leves prescriben al mes; las graves, al año, y las muy graves, a los tres años de haber sido cometidas.

-3 El plazo de prescripción de las infracciones empieza a contar el día en que se han cometido, se interrumpe en el momento en que se acuerda iniciar el procedimiento y vuelve a contar si el expediente permanece paralizado por causa no imputable al infractor o infractora durante más de dos meses o si el expediente acaba sin que el infractor o infractora haya sido sancionado.

-4 Las sanciones prescriben al mes si han sido impuestas por infracción leve; al año, si lo han sido por infracción grave, y a los tres años, si lo han sido por infracción muy grave.

-5 El plazo de prescripción de la sanción empieza a contar el día siguiente al de adquirir firmeza la resolución por la que se ha impuesto o al día en que se ha violado su cumplimiento, si la sanción había empezado a cumplirse.

Artículo 107

Las sanciones impuestas son inmediatamente ejecutivas, sin que las reclamaciones o recursos que se interpongan contra las mismas paralicen o suspendan su ejecución, salvo en caso de que, después de haber interpuesto el recurso, el órgano encargado de su resolución acuerde, a instancia de parte, la suspensión de la ejecución de la sanción impuesta, si concurre alguno de los siguientes requisitos:

a) Si concurre una causa de nulidad de pleno derecho de la sanción impuesta.

b) Si la no suspensión puede suponer daños o perjuicios de imposible o difícil reparación.

c) Si hay apariencia de buen derecho en favor de la persona que presenta el recurso.

d) Si la no suspensión puede provocar la imposibilidad de aplicar la resolución del recurso.

Capítulo 3

Los procedimientos jurisdiccionales

Sección 1 Los procedimientos jurisdiccionales en el ámbito disciplinario

Subsección primera Disposiciones generales

Artículo 108

-1 Para imponer sanciones por cualquier tipo de infracción es preceptiva la instrucción previa de un expediente disciplinario, de acuerdo con el procedimiento establecido en esta Sección o de acuerdo con lo establecido en los estatutos o reglamentos del club o asociación deportiva o de la correspondiente federación.

-2 Los estatutos o reglamentos del club o asociación deportivos o de la correspondiente federación deben ajustarse a los principios generales de los procedimientos disciplinarios, de forma que regulen y respeten el trámite de audiencia de los interesados, que respeten el derecho del presunto infractor o infractora de conocer, antes de que caduque el trámite de audiencia, la acusación que se ha formulado en su contra, y que respeten el derecho de los interesados en el expediente a formular las alegaciones que crean pertinentes, a recusar al instructor o instructora y al secretario o secretaria del expediente por causa legítima, y a proponer las pruebas que tiendan a la demostración de las alegaciones y que guarden relación con lo que es objeto de enjuiciamiento.

Artículo 109

-1 Los procedimientos disciplinarios para las infracciones de las reglas del juego , prueba o competición, o de la conducta deportiva, susceptibles de ser calificadas de constitutivas de una falta leve o grave, cuando requieran la intervención inmediata de los órganos disciplinarios por razón del desarrollo normal del juego , prueba o competición, pueden tramitarse por el procedimiento de urgencia que establezcan los reglamentos de las distintas federaciones, y, en su defecto, por el procedimiento de urgencia regulado en la Subsección segunda.

-2 El procedimiento de urgencia que tengan establecido las distintas federaciones para imponer las sanciones a las que se hace referencia en el apartado 1 debe regular, en cualquier caso, la forma y los plazos preclusivos para el cumplimiento del trámite de audiencia y reconocer el derecho del infractor o infractora a conocer, antes de que caduque el trámite de audiencia, la acusación que se haya formulado en su contra, así como el derecho a hacer las alegaciones que estime pertinentes, a recusar a los miembros del comité u órgano disciplinario que tenga atribuida la potestad sancionadora, y a proponer pruebas tendentes a demostrar los hechos en que el infractor o infractora pueda basar su defensa.

Subsección segunda El procedimiento de urgencia

Artículo 110

El procedimiento de urgencia se inicia mediante el acta del partido, prueba o competición que refleje los hechos que pueden dar lugar a sanción, que debe ser suscrita por el árbitro o árbitra o quien esté oficialmente encargado de su levantamiento y por los competidores o sus representantes, si se trata de deportes de competición individual, o por los representantes de los clubes o sus delegados, si se trata de competición por equipos.

Artículo 111

El procedimiento de urgencia también puede iniciarse mediante una denuncia de la parte interesada contemplada en el acta del partido o realizada posteriormente, siempre y cuando la denuncia se registre en las oficinas de la federación correspondiente dentro del segundo día hábil siguiente al día en que se haya celebrado el partido, prueba o competición.

Artículo 112

En el supuesto de que los hechos que puedan dar lugar a sanción no estén reflejados en el acta del partido, prueba o competición, sino mediante anexo o documento similar, en el que no exista constancia de que el infractor o infractora conozca su contenido, el procedimiento se inicia en el momento en que tenga entrada en la correspondiente federación el anexo del acta del partido o documento en el que queden reflejados los hechos objeto de enjuiciamiento.

Artículo 113

Una vez iniciado el procedimiento por la denuncia de la parte interesada o como consecuencia de un anexo del acta del partido o documento similar, inmediatamente debe darse traslado de la denuncia o del anexo o el documento a los interesados.

Artículo 114

Los interesados, en el plazo de dos días hábiles siguientes al día en el que se les entrega el acta del partido, prueba o competición, en el caso especificado en el artículo 110, o en el plazo de dos días hábiles siguientes al día en el que haya sido notificada la denuncia o el anexo o el documento similar, al que se hace referencia en los artículos 112 y 113, pueden formular, verbalmente o por escrito, las alegaciones o manifestaciones que, en relación con los hechos imputados en el acta, la denuncia o el anexo o el documento similar, consideren convenientes a su derecho y pueden, dentro del mismo plazo, proponer o aportar también, en su caso, las pruebas pertinentes para demostrar sus alegaciones, si tienen relación con los hechos imputados.

Artículo 115

Si los interesados proponen alguna prueba para cuya práctica se requiere el auxilio del órgano competente para resolver el expediente, éste, antes de dictar la resolución pertinente, si estima procedente la práctica de la prueba, debe ordenar que se practique, debe disponer lo que sea necesario para que se lleve a cabo lo antes posible, como máximo dentro del plazo de tres días hábiles siguientes al día en el que se haya acordado su realización, y debe notificar a los interesados el lugar y el momento en que se practicará, si la prueba requiere la presencia de los interesados.

Artículo 116

Si no se practican pruebas o una vez practicadas las admitidas o transcurrido el plazo establecido para la práctica de las mismas, el órgano competente, en el plazo máximo de cinco días, dicta la resolución en la que, de forma sucinta, deben expresarse los hechos imputados, los preceptos infringidos y los que habilitan la sanción que se imponga. Si los interesados han solicitado la práctica de pruebas y el órgano lo considera improcedente, deben expresarse en la misma resolución los motivos de la denegación de las pruebas.

Artículo 117

La resolución a la que se hace referencia en el artículo 116 debe notificarse a los interesados, con expresión de los recursos que puedan formularse contra la misma y del plazo para su interposición.

Subsección tercera El procedimiento ordinario

Artículo 118

Salvo en los casos tipificados en el artículo 109.1, para enjuiciar las infracciones debe procederse de acuerdo con lo establecido en la presente Subsección.

Artículo 119

El procedimiento para enjuiciar las infracciones se inicia con la providencia del órgano competente, de oficio, a denuncia de parte interesada o a requerimiento de la Secretaría General del Deporte de la Generalidad o del Tribunal Catalán del Deporte. Las denuncias deben expresar la identidad de la persona o personas que las presenten, la relación de los hechos que puedan constituir infracción y la fecha de comisión y, siempre que sea posible, la identificación de los posibles responsables.

Artículo 120

El órgano competente, antes de acordar el inicio del procedimiento, puede ordenar, con carácter previo, las investigaciones y actuaciones necesarias para determinar si concurren en el mismo circunstancias que justifiquen el expediente, especialmente en lo referente a determinar los hechos susceptibles de motivar la incoación del expediente, a identificar a la persona o personas que puedan resultar responsables de los mismos y a las demás circunstancias.

Artículo 121

El órgano competente, después de recibir la denuncia o requerimiento para incoar un expediente y practicadas las actuaciones previas que se consideren pertinentes, dicta la providencia de inicio del expediente si entiende que los hechos que se denuncian pueden constituir infracción. En caso contrario, dicta la resolución oportuna que acuerda la improcedencia de iniciar el expediente, que se notifica a quien ha presentado la denuncia o requerimiento para iniciar el expediente.

Artículo 122

No puede interponerse recurso contra la resolución que acuerde el inicio del expediente. Contra la que acuerde la improcedencia de su inicio, puede interponerse recurso ante el órgano superior, en el plazo de tres días hábiles, a contar desde el día siguiente al de su notificación.

Artículo 123

La providencia en la que se acuerde el inicio del procedimiento debe contener el nombramiento de instructor o instructora, que debe encargarse de la tramitación del expediente, y el del secretario o secretaria que debe asistir al instructor o instructora en su tramitación, además de una sucinta relación de los hechos que motivan el inicio del expediente, la posible calificación, la identificación de la persona o personas presuntamente responsables y las sanciones que podrían corresponder a los mismos, sin perjuicio de lo que resulte de la instrucción del expediente.

Artículo 124

Al instructor o instructora y al secretario o secretaria les son de aplicación las causas de abstención y recusación previstas en la legislación del Estado para el procedimiento administrativo común. Los interesados pueden ejercer el derecho de recusación en el plazo de tres días hábiles, a contar desde el día siguiente al de la notificación de la providencia de inicio del expediente y al mismo órgano que la haya dictado, el cual debe resolver sobre la recusación en el plazo de los tres días hábiles siguientes.

Artículo 125

En la providencia que acuerde el inicio del procedimiento debe concederse a los interesados el plazo de seis días hábiles, a contar desde el día siguiente al de la notificación, para que puedan proponer por escrito la práctica de todas las diligencias de prueba que puedan conducir a la aclaración de los hechos y al enjuiciamiento adecuado.

Artículo 126

Una vez transcurrido el plazo establecido en el artículo 125, el instructor o instructora, mediante la oportuna resolución, ordena la práctica de las pruebas que, propuestas o no por los interesados, sean relevantes para el procedimiento y la resolución. Por dicho motivo, en la misma resolución, el instructor o instructora abre a prueba el expediente por un plazo no superior a veinte días hábiles ni inferior a cinco, y comunica a los interesados, a los que debe serles notificada la resolución, el lugar, el momento y la forma de practicar cada prueba.

Artículo 127

Contra la resolución del instructor o instructora que deniegue la práctica de una prueba propuesta por los interesados, éstos pueden reclamar al órgano competente para resolver el expediente en el plazo de tres días hábiles, a contar desde el día siguiente al de la notificación de la resolución. El órgano competente, dentro de los cinco días hábiles siguientes, resuelve sobre la admisión o el rechazo de la prueba propuesta y, en caso de que la admita, resuelve lo que proceda para la correspondiente práctica.

Artículo 128

Una vez transcurrido el plazo fijado para la práctica de las pruebas, el instructor o instructora, en el plazo de diez días hábiles, a contar desde el día siguiente al día en el que finaliza el plazo de práctica de las pruebas, propone el sobreseimiento y archivo del expediente, si considera que no hay motivos para formular ningún pliego de cargos o, en caso contrario, formula un pliego de cargos, en el que deben reflejarse los hechos imputados, las circunstancias concurrentes y las correspondientes infracciones que puedan constituir motivo de sanción, junto con la propuesta de resolución. La propuesta de sobreseimiento y archivo del expediente o, en su caso, el pliego de cargos y propuesta de resolución deben notificarse a los interesados para que, en el plazo de diez días hábiles, a contar desde la notificación, puedan examinar el expediente y puedan presentar por escrito las alegaciones que consideren convenientes en defensa de sus derechos o intereses.

Artículo 129

Una vez transcurrido el plazo concedido a los interesados para formular las alegaciones, el instructor o instructora eleva el expediente al órgano competente para su resolución y mantiene o reforma la propuesta de resolución a la vista de las alegaciones formuladas por los interesados, para la deliberación y decisión del expediente.

Artículo 130

La resolución del órgano competente pone fin al expediente y debe dictarse en el plazo máximo de diez días hábiles, a contar desde el día siguiente a aquél en que el expediente se eleva al órgano competente.

Sección 2 El procedimiento jurisdiccional en el ámbito competitivo

Artículo 131

Todos los expedientes que se incoen de oficio o a instancia de parte en materia propia de la jurisdicción dentro del ámbito competitivo deben tramitarse observando las siguientes fases procedimentales:

a) La incoación y la notificación fehaciente a las partes interesadas y a las que se consideren afectadas por la decisión final.

b) El plazo de alegaciones, la proposición de prueba y la práctica de la misma.

c) La resolución final y la comunicación fehaciente a las partes intervinientes, con especificación de los recursos pertinentes y del plazo para su interposición.

Sección 3 Disposiciones comunes

Artículo 132

Una vez iniciado cualquier procedimiento, el órgano competente para su incoación puede adoptar, con sujeción al principio de proporcionalidad, las medidas provisionales que estime pertinentes para asegurar la eficacia de la resolución que pueda dictarse. La adopción de medidas provisionales puede producirse en cualquier momento del procedimiento, de oficio o a petición razonada del instructor o instructora, mediante acuerdo motivado, que debe ser notificado a los interesados. Contra el acuerdo de adopción de cualquier medida provisional puede interponerse recurso ante el órgano competente para resolver el recurso, en el plazo da tres días hábiles, a contar desde el día siguiente al de la notificación del acuerdo en que se adopte la medida.

Artículo 133

Contra las resoluciones dictadas en los procedimientos a los que se refieren las secciones primera y segunda de este capítulo puede interponerse recurso ante el órgano competente para su resolución en el plazo de tres días hábiles, a contar desde el día siguiente a aquél en que se notifique la resolución.

Artículo 134

Una vez interpuesto el recurso, el órgano competente para su resolución debe dar traslado del mismo inmediatamente a los demás interesados para que, si procede, puedan impugnarlo en el plazo de dos días hábiles.

Artículo 135

Si en el recurso o impugnación se pide la práctica de pruebas indebidamente denegadas por el órgano que haya dictado la resolución impugnada, o se pide la práctica de pruebas de las que la parte que las proponga no haya podido tener noticia antes de dictarse la resolución impugnada, el órgano competente, antes de resolver el recurso, debe pronunciarse sobre la práctica de la prueba solicitada y, en caso de que acuerde practicarla, debe adoptar los acuerdos que sean necesarios para que se practique en el plazo máximo de seis días hábiles, con intervención de las partes, si la prueba lo requiere.

Artículo 136

Una vez transcurrido el plazo establecido en el artículo 134, si no se ha solicitado ninguna prueba, o, en su caso, no se ha practicado la que ha sido admitida o ha transcurrido el plazo fijado en el artículo 135 sin que se haya practicado, el órgano competente para resolver el recurso dicta la resolución oportuna en el plazo máximo de diez días, la cual debe notificarse a los interesados, con expresión de los recursos que puedan interponerse contra la misma y el plazo para su interposición.

Artículo 137

En caso de que haya transcurrido el plazo establecido en el artículo 136 sin que se haya dictado resolución expresa, se entiende que el recurso ha sido desestimado, y se deja expedita la vía administrativa.

Capítulo 4

Los recursos

Artículo 138

-1 Se puede recurrir contra los actos y las resoluciones adoptadas por los órganos competentes de los clubes y asociaciones deportivos y de las federaciones deportivas catalanas, si han agotado, respectivamente, la vía asociativa o la federativa, según el siguiente régimen:

a) Si son resoluciones definitivas dictadas por el órgano competente de los clubes o asociaciones deportivos en materia disciplinaria deportiva, debe ser al comité de apelación de la federación catalana correspondiente a la actividad deportiva principal de la entidad, si se trata de clubes federados, o directamente al Tribunal Catalán del Deporte, si están constituidos como clubes de ocio, en el plazo de los diez días hábiles siguientes al de la notificación de la resolución objeto de recurso.

b) Si son decisiones adoptadas por los órganos electorales de los clubes o asociaciones deportivos, debe ser al comité de apelación de la federación catalana correspondiente a la actividad deportiva principal de la entidad, si se trata de clubes federados, o directamente al Tribunal Catalán del Deporte, si están constituidos como clubes de ocio, en el plazo de los tres días hábiles siguientes al de la notificación del acuerdo objeto de recurso o al de aquél en que se entienda desestimada tácitamente la reclamación porque no se ha dictado ninguna resolución expresa en el plazo establecido.

c) Si son decisiones adoptadas por los órganos electorales de las federaciones y agrupaciones deportivas catalanas, debe ser al Tribunal Catalán del Deporte, dentro del plazo de tres días hábiles siguientes al de la notificación del acuerdo objeto de recurso o al de aquél en que la reclamación se entienda desestimada tácitamente porque no se ha dictado ninguna resolución expresa en el plazo establecido.

d) Si son resoluciones dictadas por los comités de apelación de las federaciones deportivas catalanas, en el ámbito de su competencia revisora en materia electoral, disciplinaria deportiva y competitiva, debe ser al Tribunal Catalán del Deporte, en el plazo de los diez días hábiles siguientes al de la notificación del acuerdo objeto de recurso o al de aquél en que el recurso inicial debe entenderse desestimado tácitamente porque no se ha dictado ninguna resolución expresa dentro del plazo establecido.

e) Si son resoluciones definitivas adoptadas por los órganos competentes de los clubes y federaciones deportivas catalanas en materia disciplinaria asociativa, o cualquier otra decisión emanada de sus órganos de gobierno y representación, debe ser a la autoridad judicial, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 140 para la resolución extrajudicial de los conflictos en el deporte.

-2 Las decisiones acordadas con carácter inmediato por los jueces o árbitros durante el desarrollo de un encuentro o un partido referidas a las infracciones de las reglas del juego y la conducta deportiva son inmediatamente ejecutivas, sin perjuicio de que, en función de las características propias de cada modalidad deportiva, los reglamentos federativos puedan establecer un sistema posterior de reclamaciones, fundamentadas en la existencia de un error material manifiesto.

Capítulo 5

El Tribunal Catalán del Deporte

Artículo 139

-1 El Tribunal Catalán del Deporte es el órgano supremo jurisdiccional deportivo en los ámbitos electoral, competitivo y disciplinario en Cataluña, que, con el apoyo material, de personal y presupuestario de la Secretaría General del Deporte, actúa con total autonomía e independencia, y decide en instancia administrativa sobre las cuestiones electorales, competitivas y disciplinarias deportivas de su competencia establecidas en la presente Ley y en las disposiciones reglamentarias que la desarrollan.

-2 En el ámbito disciplinario, el Tribunal Catalán del Deporte tiene las siguientes competencias:

a) Conocer y resolver los recursos interpuestos contra los acuerdos adoptados en materia disciplinaria deportiva por los órganos disciplinarios de las federaciones deportivas catalanas, de las agrupaciones deportivas y de los clubes o asociaciones no federados, en los supuestos, la forma y los plazos establecidos en este título y los correspondientes reglamentos.

b) Conocer y resolver cualquier otra acción u omisión que, por la trascendencia que pueden tener en la actividad deportiva, estime oportuno tratarlas de oficio, a instancia de la Administración deportiva de la Generalidad.

-3 En el ámbito competitivo, son competencias del Tribunal Catalán del Deporte conocer y resolver en última instancia sobre los recursos que se interpongan contra las resoluciones de los comités de apelación de las federaciones deportivas catalanas.

-4 En el ámbito electoral, son competencias del Tribunal Catalán del Deporte conocer y resolver en última instancia administrativa sobre los recursos interpuestos contra las resoluciones de las mesas del voto de censura y de las juntas electorales de los clubes y asociaciones deportivas no federadas y de las federaciones deportivas catalanas, así como contra las resoluciones de los comités de apelación de las federaciones deportivas catalanas adoptados por la vía de revisión de los procesos electorales o de reprobación o censura de la gestión del presidente o presidenta o de la junta directiva de los clubes o asociaciones deportivas federadas.

Artículo 140

El Tribunal Catalán del Deporte puede actuar para resolver de forma inapelable, mediante el arbitraje de equidad, las cuestiones de litigio de naturaleza jurídico-deportiva no reguladas en el presente título y que le hayan sido sometidas de común acuerdo por los interesados.

Artículo 141

El Tribunal Catalán del Deporte está integrado por siete miembros y un secretario o secretaria con voz y sin voto, todos ellos licenciados en derecho y, preferentemente, con experiencia en materia deportiva. Los cargos son honoríficos, si bien los miembros del Tribunal tienen derecho a recibir las dietas de asistencia a las reuniones, las de desplazamiento y una compensación por cada ponencia asignada, que debe ser fijada por el Gobierno.

Artículo 142

Los miembros del Tribunal Catalán del Deporte son nombrados por el secretario o secretaria general del Deporte, cuatro de ellos a propuesta de la Unión de Federaciones Deportivas Catalanas y los tres restantes a propuesta del Consejo de Ilustres Colegios de Abogados de Cataluña.

Artículo 143

-1 Una vez designados los miembros del Tribunal Catalán del Deporte, éstos deben elegir entre ellos un presidente o presidenta y un vicepresidente o vicepresidenta, que deben ser ratificados por la Administración deportiva de la Generalidad.

-2 El secretario o secretaria del Tribunal Catalán del Deporte es designado por el secretario o secretaria general del Deporte.

-3 El Tribunal Catalán del Deporte funciona en pleno o en comisión permanente.

Artículo 144

-1 Los miembros del Tribunal Catalán del Deporte tienen un mandato de cuatro años renovables y cesan en el cargo cuando finaliza el plazo para el que han sido designados, una vez se ha procedido a la designación de los nuevos miembros.

-2 En caso de que los miembros del Tribunal dejen de asistir a las reuniones por causa no justificada por un período superior a tres meses, incurran en actuaciones irregulares manifiestas o les sea de aplicación alguna de las causas que impiden el ejercicio de funciones públicas, pueden ser suspendidos o cesados por el secretario o secretaria general del Deporte mediante resolución motivada, a propuesta de la Unión de Federaciones Deportivas de Cataluña o del Consejo de Ilustres Colegios de Abogados de Cataluña, según la procedencia del miembro afectado.

Artículo 145

-1 En caso de vacante de un miembro titular del Tribunal Catalán del Deporte, se cubre de la misma forma en que fue designado el miembro vacante. Si éste es su presidente o presidenta o su vicepresidente o vicepresidenta, una vez cubierta la vacante, el Tribunal procede a la elección de aquél o de éste, para que sea ratificado por el secretario o secretaria general del Deporte.

-2 Si quedan vacantes al mismo tiempo la presidencia y la vicepresidencia del Tribunal Catalán del Deporte, mientras no se produzca su sustitución, ocupa la presidencia el vocal de mayor edad y la vicepresidencia, el segundo vocal de mayor edad.

Artículo 146

Se regularán por reglamento las funciones de los miembros del Tribunal Catalán del Deporte, las normas de procedimiento, las competencias y atribuciones del Pleno y de la Comisión Permanente del Tribunal, así como el régimen de incompatibilidades. El reglamento es aprobado por el Pleno del Tribunal y publicado en el DOGC.

Disposiciones adicionales

Primera

-1 La Administración de la Generalidad asumirá, en virtud de la presente Ley, las competencias ejercidas con anterioridad por las diputaciones provinciales en materia de actividad física y deporte. Esta atribución de competencias comporta el traspaso de los medios materiales y personales afectos a los servicios y a los organismos correspondientes, así como de los correspondientes recursos económicos, de acuerdo con lo establecido por la Ley 5/1987, de 4 de abril, del régimen provisional de las competencias de las diputaciones provinciales.

-2 Para proceder al traspaso de los servicios y recursos de las diputaciones a la Generalidad deberán tenerse en cuenta los siguientes criterios:

a) Deberán traspasarse a la Generalidad los servicios y recursos de las diputaciones necesarios para el ejercicio de las siguientes competencias:

1º El fomento y la promoción del deporte hacia las entidades deportivas, federaciones y ciudadanos.

2º La investigación en el ámbito deportivo.

3º La asistencia técnica y el asesoramiento a las entidades deportivas y las federaciones.

b) Asimismo, deberán traspasarse a la Generalidad:

1º Los recursos que hasta ahora correspondían a las diputaciones, según la legislación en materia deportiva, por estar destinados a finalidades deportivas y a la construcción y mantenimiento de instalaciones de esta naturaleza, de acuerdo con las competencias que dicha legislación les atribuía.

2º Las instalaciones deportivas de titularidad de las diputaciones catalanas, sin perjuicio de la delegación de su gestión en los municipios o comarcas.

c) Corresponderán a las diputaciones la cooperación y la asistencia económica, jurídica y técnica a los municipios y comarcas, para el ejercicio de sus competencias en materia deportiva. Dichas funciones deberán ejercerse a través del Plan único de obras y servicios de Cataluña, en lo que se refiere a la financiación de inversiones en instalaciones y equipamientos deportivos de competencia municipal, de acuerdo con lo establecido por la Ley 5/1987, de 4 de abril, y de acuerdo con los criterios de coordinación establecidos en la legislación de organización territorial y régimen local de Cataluña y con los planes y programas a que se refiere la presente Ley.

Segunda

Los particulares, al igual que la Administración, quedarán obligados al cumplimiento de las disposiciones contenidas en la presente Ley que les sean aplicables.

Tercera

-1 Toda persona natural o jurídica que constituya o explote con afán de lucro o comercial un establecimiento destinado a la práctica de actividades físicas o deportivas, estará sometida a las prescripciones de la presente Ley que le sean de aplicación.

-2 Corresponderá a la Generalidad velar porque los servicios prestados por estas personas se adecuen a las condiciones de salud, higiene y de aptitud deportiva determinadas por la presente Ley.

Cuarta

El Gobierno debe aprobar, en el plazo de un año a contar a partir del día en el que entró en vigor la Ley 8/1999, el Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos.

Quinta

En los procesos de licitación que se convoquen para la gestión y uso de las instalaciones y equipamientos deportivos de titularidad pública, puede considerarse como mérito el hecho de que los licitadores sean entidades sin ánimo de lucre inscritas o adscritas al Registro de entidades deportivas de la Generalidad.

Sexta

El Gobierno debe dotar los instrumentos y atribuir los medios específicos para el fomento y promoción exterior del deporte catalán, de sus selecciones deportivas y la difusión de los ideales olímpicos, con la habilitación de créditos presupuestarios necesarios en el departamento competente por razón de la materia para dar cumplimiento a lo establecido en la presente Ley.

Séptima

En el supuesto de que las instancias deportivas competentes reconozcan al Comité Olímpico de Cataluña, éste adquirirá la condición de asociación deportiva catalana, de acuerdo con lo establecido en la presente Ley.

Octava

El Gobierno debe presentar al Parlamento un proyecto de Ley que regule el ejercicio de las profesiones relacionadas con el ámbito de las actividades físico-deportivas y especiales en el territorio de Cataluña.

Novena

El Gobierno debe promover con cargo a su presupuesto la adecuación de las instalaciones deportivas escolares para el uso público fuera de horas lectivas. A tal efecto, debe modificar la normativa reglamentaria vigente para dar cumplimiento a ello.

Disposiciones transitorias

Primera

Mientras no se haga efectivo el traspaso a que se refiere la disposición adicional primera, las diputaciones catalanas efectuarán sus inversiones en instalaciones y equipamientos deportivos de acuerdo con las previsiones y determinaciones del Plan director y de los programas de actuación aprobados por la Generalidad de Cataluña, según lo dispuesto por la presente Ley, sin perjuicio de la aplicación inmediata de la normativa del Plan único de obras y servicios de Cataluña, en lo que se refiere a los recursos destinados a financiar inversiones en instalaciones y equipamientos deportivos de competencia municipal.

Segunda

Mientras no se apruebe el Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos, establecido y regulado en el capítulo 2 del título 3 de la presente Ley, la Secretaría General del Deporte debe desarrollar su política de equipamientos e instalaciones deportivas mediante los programas especiales de actuación establecidos en los artículos 51 y siguientes de la presente Ley, de acuerdo con las directrices del Plan director de instalaciones y equipamientos deportivos, si éste ha logrado el nivel de proyecto.

Tercera

Mientras no se determine reglamentariamente el método de cálculo del porcentaje de participación a que se refiere el artículo 12.1 de la Ley 5/1987, de 4 de abril, del régimen provisional de las diputaciones provinciales, los recursos a transferir de las diputaciones provinciales a la Generalidad deberán ser como mínimo iguales a las consignaciones presupuestarias del año 1987, correspondientes a los servicios que deban ser traspasados de acuerdo con lo previsto por la presente Ley.

Cuarta

En lo que se refiere a las enseñanzas de régimen especial, reguladas por el Real decreto 1913/1997, de 19 de diciembre, el Departamento de Educación y el departamento competente en materia de deporte deben elaborar de forma conjunta una propuesta de las competencias que sea pertinente delegar en la Secretaría General del Deporte.

Quinta

Las correspondientes consignaciones presupuestarias del Departamento de Cultura y de la Secretaría General del Deporte deben constituir el primer presupuesto del Consejo Catalán del Deporte.

DECRET LEGISLATIU

1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport.



Exposició de motius



La disposició final primera de la Llei 8/1999, de 30 de juliol, de la jurisdicció esportiva i de modificació de les lleis 8/1988, de l’esport, i 11/1984, de creació de l’organisme autònom Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i la disposició addicional 1 de la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes, autoritzen el Govern de la Generalitat de Catalunya a refondre en un text únic aquestes dues lleis i la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport. El termini donat per ambdues lleis al Govern per dur a terme aquesta tasca és d’un any a partir de la seva entrada en vigor.

D’altra banda, les dues autoritzacions per refondre també s’estenen a la regularització, l’aclariment i l’harmonització dels tres textos legals esmentats, i per a intitular els títols, els capítols i els articles del text únic.

En exercici de la delegació legislativa atorgada per les dues autoritzacions indicades, s’ha redactat el Text únic de la Llei de l’esport de Catalunya, que s’insereix a continuació d’aquest Decret legislatiu, i que queda estructurada amb una exposició de motius, un títol preliminar relatiu als principis rectors de la política esportiva de la Generalitat, i sis títols que regulen les entitats esportives el primer, l’organització administrativa de l’esport català el segon, la gestió i regulació de l’educació física i l’esport el tercer, la inspecció esportiva i el règim sancionador administratiu el quart, la Comissió Antidopatge de Catalunya i la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya el cinquè, i la jurisdicció esportiva el sisè; finalment, també conté nou disposicions addicionals i cinc disposicions transitòries.

Per tant, en exercici de les autoritzacions atorgades per les lleis 8/1999 i 9/1999, d’acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S’aprova el Text únic de la Llei de l’esport, que s’insereix a continuació, en el qual es refonen la Llei 8/1988, de 7 d’abril; la Llei 8/1999, de 30 de juliol, i la Llei 9/1999, de 30 de juliol.

Disposició final

Aquest Decret legislatiu entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

L’article 19.2 de la Llei de l’esport té suspesa la vigència mentre no es pronunciï el Tribunal Constitucional.

Barcelona, 31 de juliol de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Jordi Vilajoana i Rovira

Conseller de Cultura

TEXT ÚNIC

de la Llei de l’esport.

Exposició de motius

L’esport s’ha convertit cada dia més en un fenomen social universal i actualment és per a la nostra societat un instrument d’equilibri, de relació i d’integració de l’home en el món que l’envolta. L’esport forma o ha de formar part de l’activitat de l’home des de l’escola fins a la tercera edat i és un element educatiu tant per als esportistes d’elit com per als que se’n serveixen simplement com a instrument d’equilibri psicofísic de la persona.

II

A Catalunya, l’any 1876 es fundà l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, veritable primer club esportiu català, i el 1888 l’Exposició Universal a Barcelona centralitzà en aquesta capital tot un moviment d’avantguarda esportiva que donà lloc a la introducció a tot l’Estat, a través de Catalunya, de molts dels diversos esports. El desplegament d’aquesta activitat s’inicià i es realitzà per mitjà d’unes societats esportives, els clubs, que s’agruparen després en federacions per esports i es coordinaren ja l’any 1933 mitjançant la Unió Catalana de Federacions Esportives. Sortosament, aquesta associació va ser recuperada en regular-se, mitjançant el Decret de la Generalitat 196/1985, de 15 de juliol, la creació de la Unió de Federacions Esportives Catalanes, avui denominada Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

La Generalitat també creà, pel Decret de 27 d’agost de 1936, desplegat per l’Ordre de 27 d’octubre del mateix any, el Comissariat d’Esports de Catalunya, ens representatiu de l’esport català, com a organisme d’enllaç i suport de l’Administració envers les entitats i les federacions esportives catalanes.

III

La Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva en el camp de l’esport i el lleure, tal com estableix l’article 9.29 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, el qual ha assumit així el mandat que l’article 43.3 de la Constitució espanyola de 1978 fa als poders públics perquè fomentin l’educació física i l’esport i facilitin la utilització adequada del lleure.

En el territori de l’Estat, l’esport i la cultura física es regulen per la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport, i també per un conjunt de disposicions reglamentàries que la despleguen. En aquest sentit cal dir que des de l’inici de la formació i de la consolidació de l’esport en el territori de l’Estat, Catalunya ha tingut un paper capdavanter que li ha donat i li dóna encara un estil propi i una personalitat indiscutible en la forma de fer l’esport i l’activitat física. Aquest fet va tenir el seu reflex normatiu amb l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, desplegada per una sèrie de disposicions reglamentàries, i que ara ha estat modificada per adequar-ne el contingut a la nova realitat de l’esport català, en evolució constant.

Així mateix, la Generalitat, mitjançant els reials decrets 1668/1980, de 31 de juliol, i 2608/1982, de 24 de setembre, va assumir els serveis i les instal·lacions que van ésser objecte de traspassos de l’Estat a la Generalitat i van constituir els seus mitjans operatius inicials.

IV

La modificació de la Llei 8/1988, de 7 d’abril, de l’esport, operada per les lleis 8/1999 i 9/1999, ambdues de 30 de juliol, s’ha concretat en el present text únic de la Llei de l’esport, que refon aquestes tres disposicions legals, i que s’estructura en un títol preliminar, sis títols, nou disposicions addicionals i cinc disposicions transitòries.

En el títol preliminar es defineixen els objectius i els principis rectors de la Llei. Dins el conjunt d’objectius, amb què s’estableix la veritable filosofia que la Llei pretén, s’esmenta la voluntat general de fomentar, implantar, divulgar, planificar, executar, coordinar i assessorar, en tots els aspectes necessaris, l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, amb la finalitat bàsica de fer realitat el dret social de tot ciutadà a desenvolupar i exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant un fàcil i lliure accés a l’activitat física i al coneixement i a la pràctica de l’esport. En aquest sentit, els Jocs Olímpics de 1992 van ser l’esperat catalitzador de la llarga i creixent tradició esportiva de Catalunya, en què els ideals del moviment olímpic van trobar llur marc adequat.

Per aconseguir aquest fi bàsic, la Llei proposa el desenvolupament d’una política esportiva tenint present un conjunt de principis rectors.

El títol primer està dedicat a les entitats esportives, concepte que, en determinats preceptes de la Llei, cal entendre en sentit ampli, comprensiu de les entitats estrictament esportives i d’aquelles que, sense tenir aquest caràcter, duen a terme d’una manera o altra activitats fisicoesportives al marge de les que els corresponen segons el tipus d’entitat de què es tracti. Així, en primer lloc es regulen els clubs esportius o associacions esportives, que són les entitats bàsiques, o de primer nivell, a partir de les quals s’organitza l’esport català en l’àmbit privat. També es regulen les entitats no esportives sense afany de lucre, les entitats lucratives i les empreses de serveis esportius, que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i l’esport, i adscriuen la corresponent secció esportiva al Registre d’entitats esportives.

En el títol primer també es regulen les entitats esportives de segon nivell, com són les agrupacions esportives, de la naturalesa jurídica de les quals participen els consells esportius i les unions esportives de clubs, i les federacions esportives. Així mateix, es fa referència a la Unió de Consells Esportius de Catalunya, a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i la Federació Catalana d’Esport per a Tothom com a nou ens de promoció de l’esport. El títol es completa amb la regulació del Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i amb una sèrie de disposicions comunes a totes les entitats previstes en el mateix títol.

El títol segon està dedicat a l’organització administrativa de l’esport català. Quant a l’Administració esportiva de la Generalitat, se’n modifica l’estructura, amb la Secretaria General de l’Esport com a òrgan de direcció política i el Consell Català de l’Esport com a organisme autònom encarregat de la direcció i la gestió de l’activitat administrativa esportiva, que està adscrit, mitjançant l’esmentada Secretaria General, al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Respecte de l’Administració local, la Llei estableix les funcions que corresponen a municipis i comarques en matèria esportiva.

El títol tercer tracta la gestió i la regulació de l’educació física i l’esport. El capítol primer d’aquest títol, comença parlant de les activitats fisicoesportives en tots els nivells educatius, per esmentar després l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, que és un altre organisme autònom adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Secretaria General de l’Esport, i l’Escola Catalana de l’Esport, com a centre docent de la Generalitat amb competències per a impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportius. A continuació, el capítol primer fa referència a l’esport d’elit i d’alt nivell, a l’esport d’esbarjo, lleure i salut adreçats a persones de totes les edats, a l’educació física i les activitats esportives dels discapacitats, i acaba indicant les obligacions que corresponen a la Generalitat de Catalunya en el terreny de la medicina esportiva, respecte de la qual ha de tenir una actuació de caràcter preventiu.

El capítol segon del títol tercer, relatiu a les instal·lacions esportives, parla del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya i de les diferents normes que l’han de desplegar i complementar, indica les diverses actuacions que haurà de dur a terme l’Administració esportiva de la Generalitat en aquesta matèria, i estableix una sèrie de drets i obligacions per a les entitats, tant públiques com privades, propietàries o gestores d’instal·lacions esportives, i/o prestadores de serveis esportius o organitzadores d’activitats fisicoesportives.

El títol 4, com a novetat important, regula la inspecció esportiva i el corresponent règim sancionador administratiu, amb la finalitat de controlar el compliment de la normativa esportiva per part de totes les persones, físiques o jurídiques, que hi estan obligades d’una manera o altra, i sancionar el seu incompliment, si s’escau. Les funcions d’inspecció esportiva corresponen a la Secretaria General de l’Esport, que les du a terme mitjançant el Consell Català de l’Esport. La potestat sancionadora administrativa en matèria esportiva correspon, en els àmbits respectius, al departament competent en matèria d’esports i al departament competent en matèria de seguretat ciutadana.

Mitjançant el títol 5, i també com a novetat important, es creen la Comissió Antidopatge de Catalunya i la Comissió contra la Violència en l’Esport de Catalunya, amb la finalitat que cadascuna d’aquestes lleis esdevingui l’únic òrgan centralitzador i coordinador de totes les actuacions en les matèries respectives.

El títol 6, i últim, regula la jurisdicció esportiva, i dóna resposta a la necessitat d’una regulació específica que determini els diferents àmbits competencials i els òrgans jurisdiccionals que intervenen en cadascuna de les esferes de l’activitat esportiva. El capítol primer regula l’exercici de la jurisdicció esportiva en els seus tres àmbits: disciplinari, competitiu i electoral. El capítol segon fa la classificació de les infraccions i les sancions aplicables a aquells tres àmbits. El capítol tercer regula els procediments jurisdiccionals mitjançant els quals s’han d’imposar les sancions corresponents per la comissió de les infraccions previstes legalment. El capítol 4 regula els recursos que es poden interposar contra els actes i les resolucions dels òrgans jurisdiccionals competents. I el capítol 5 està dedicat al Tribunal Català de l’Esport, que és el nou òrgan suprem jurisdiccional esportiu a Catalunya que substitueix i assumeix les competències que fins ara tenia el Comitè Català de Disciplina Esportiva, que desapareix.

V

Finalment, s’ha d’advertir que per fer efectiu bona part del contingut d’aquesta Llei, sobretot el que fa referència a les qüestions que són novetat respecte del contingut de la Llei 8/1988, ara refosa amb les lleis 8/1999 i 9/1999, cal dur a terme la corresponent tasca de desplegament reglamentari a fi de permetre l’aplicació pràctica de molts dels seus preceptes.

TÍTOL PRELIMINAR

Dels principis rectors de la política esportiva de la Generalitat

Article 1

La finalitat d’aquesta Llei és, d’acord amb l’article 9.29 de l’Estatut d’autonomia, la definició dels objectius i dels principis rectors de l’esport, l’ordenació del règim jurídic i de l’organització institucional de l’esport a Catalunya, i la regulació de la jurisdicció esportiva.

Article 2

Els objectius bàsics d’aquesta Llei són el foment, la divulgació, la planificació i coordinació, l’execució, l’assessorament i la implantació de la pràctica de l’activitat física i l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells i estaments socials, a fi de fer realitat el dret de tot ciutadà a desenvolupar o exercitar les seves facultats físiques, intel·lectuals i morals, mitjançant el lliure accés a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport.

Article 3

—1 L’esport, atès que té l’origen i es desenvolupa en la mateixa societat, és una funció social que contribueix al desenvolupament complet i harmònic de l’ésser humà i a fer possible la seva formació integral, i que afavoreix la consecució d’una millor qualitat de vida i de més benestar social.

—2 La Generalitat, a fi de garantir l’accés en igualtat de condicions i oportunitats al coneixement i a la pràctica de l’esport, desenvolupa la política esportiva tenint presents els principis rectors següents:

a) Integrar l’educació i l’activitat físiques i esportives al sistema educatiu general, en tots els seus nivells i àmbits, i també a l’educació especial.

b) Fomentar, protegir i regular l’associacionisme esportiu, en totes les seves manifestacions, com a marc idoni per a les pràctiques esportives.

c) Coordinar la gestió esportiva amb les funcions pròpies de les entitats locals en el camp de l’esport i donar suport a l’actuació d’aquestes entitats.

d) Formular i executar programes especials per a l’educació física i esportiva de les persones disminuïdes i dels sectors socials més necessitats, a fi que tots ells tinguin més facilitats i oportunitats de practicar l’esport i l’educació física.

e) Promoure l’esport en tots els àmbits i facilitar els mitjans que permetin de practicar-lo, a fi d’assolir una millor qualitat de vida i més benestar social.

f) Promoure les condicions que afavoreixin la igualtat de la dona en l’esport i la seva incorporació a la pràctica esportiva a tots els nivells.

g) Fomentar l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut.

h) Promoure i planificar l’esport de competició i d’alt nivell en col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la matèria, i vetllar perquè es practiqui d’acord amb els principis del moviment olímpic.

i) Ordenar i difondre el coneixement i l’ensenyament de l’esport, i fomentar les escoles esportives que formin adequadament i perfeccionin amb continuïtat i competència els practicants, i vetllar especialment la pràctica esportiva en edat escolar, tant pel que fa a l’ensenyament públic com al privat.

j) Formar adequadament i competentment el personal tècnic professional necessari per a aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l’esport en general amb una actualització i un perfeccionament constants dels seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats.

k) Vetllar pel degut control mèdic i sanitari dels esportistes, i també de les instal·lacions, prenent les mesures de seguretat més idònies per a la garantia física i la salut dels practicants, dels espectadors i altres persones implicades en l’organització de l’activitat esportiva.

l) Desenvolupar la recerca en les diferents àrees relatives a les ciències aplicades a l’esport, per tal que aquest millori qualitativament.

m) Vetllar perquè la pràctica esportiva estigui exempta de violència i de tota pràctica que pugui alterar per vies extraesportives els resultats de les competicions.

n) Planificar i programar una xarxa equilibrada d’instal·lacions esportives amb els equipaments necessaris arreu del territori català, que reculli tant com sigui possible tota mena d’iniciatives mirant d’aconseguir una utilització òptima de les instal·lacions, els equips i els materials destinats a la pràctica esportiva.

o) Vetllar prop de les corporacions municipals i els òrgans urbanístics competents perquè els plans i les normes d’ordenació urbanística generals, parcials i especials incloguin les reserves d’espai suficients per a cobrir les necessitats socials i col·lectives d’equipaments esportius i de lleure.

p) Aprofitar adequadament el medi natural per a les activitats esportives i especialment d’esplai i lleure que hi siguin més idònies.

q) Afavorir la inserció de l’esport en les manifestacions culturals, folklòriques o tradicionals i les festes típiques, arrelades en llocs i comarques de Catalunya, i en tots els actes que ajudin a prendre consciència de l’esport tradicional i popular i que refermin la personalitat de Catalunya.

r) Promoure i difondre l’esport català en els àmbits supraautonòmics, i també la participació de les seleccions catalanes en aquests àmbits.

s) Aplegar, ordenar, subministrar i difondre la informació i la documentació relatives a l’educació física i a l’esport, especialment les que es refereixen als resultats de les investigacions i dels estudis sobre programes, experiències tècniques i científiques i d’altres activitats que convingui conèixer o divulgar.

t) Fomentar que els organismes competents estableixin bonificacions, beneficis i exempcions tributàries per afavorir el desenvolupament de l’esport.

u) Fomentar una protecció adequada dels esportistes mitjançant sistemes de previsió social de caràcter mutualista, i vetllar per la viabilitat contínua i permanent d’aquests sistemes.

Article 4

L’organització institucional de l’esport a Catalunya segueix els principis de coordinació administrativa, de col·laboració amb les entitats públiques i privades i de participació d’aquestes.

TÍTOL 1

De les entitats esportives a Catalunya

Capítol 1

Dels clubs o associacions esportius i de les seccions esportives d’altres entitats

Article 5

S’entén per club esportiu o associació esportiva, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

Article 6

—1 Els clubs o associacions esportius han d’estar constituïts de manera que consti documentalment llur voluntat, el fi i els objectius pretesos i la manca d’ànim lucratiu.

—2 La formulació dels estatus ha de respondre al principi de representativitat, segons les normes esportives que són aplicables. L’organització interna ha d’ésser democràtica i l’òrgan suprem de govern ha d’ésser l’Assemblea general, integrada per tots els associats amb dret de vot.

—3 La Junta directiva ha d’ésser elegida per l’Assemblea general i tots els seus càrrecs han d’ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

Article 7

—1 El règim jurídic dels clubs o associacions esportius s’ha d’adaptar a les normes determinades per reglament. A les entitats esportives federades els són aplicables subsidiàriament les normes reguladores de les federacions esportives catalanes que siguin compatibles amb la mateixa organització.

—2 En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d’ésser aprovats per l’Assemblea general i ratificats per l’Administració esportiva corresponent, a fi de poder-se inscriure al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

—3 Els presidents dels clubs o associacions esportius n’han d’exercir la representació legal i han de presidir-ne els òrgans, llevat dels supòsits que legalment o estatutàriament es determinin.

—4 Els clubs o associacions esportius que, per llur la seva naturalesa, s’organitzin mitjançant una estructura interna simplificada poden gaudir d’un règim jurídic especial, que s’ha de desplegar per reglament. A aquest efecte, tan sols és exigible que en la constitució d’aquests clubs o associacions s’identifiquin els fundadors, el nom, el domicili i la finalitat del club o associació, i també, el sotmetiment a la normativa esportiva que els sigui aplicable.

Article 8

Els clubs o associacions esportius s’han de sotmetre al règim de pressupost i patrimoni propis, d’acord amb els principis de les entitats no lucratives.

Article 9

—1 Per a participar en competicions d’àmbit federatiu, els clubs o associacions esportius, les agrupacions esportives, les entitats no esportives sense afany de lucre i les seccions esportives d’entitats lucratives o d’empreses de serveis esportius s’han de federar a les federacions catalanes corresponents a les modalitats o les disciplines en les quals volen participar.

—2 En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d’exigir als clubs o associacions esportius la seva inscripció al Registre d’entitats esportives de la Generalitat, i a les entitats no esportives sense afany de lucre, a les entitats lucratives i a les empreses de serveis esportius l’adscripció de les seves seccions esportives a l’esmentat Registre

—3 Els clubs o associacions esportius inscrits al Registre d’entitats esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius promoguts pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d’aquests.

—4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents els clubs o associacions esportius que s’inscriguin al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, i les seccions esportives d’entitats no esportives sense afany de lucre, d’entitats lucratives o d’empreses de serveis esportius que s’adscriguin a l’esmentat Registre.

—5 Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya es regulen per llurs disposicions específiques, sens perjudici de les normes d’aquesta Llei que els siguin aplicables. Igualment, s’han d’inscriure en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

Article 10

Les entitats de caràcter fundacional que es constitueixin per al foment de les activitats fisicoesportives s’han de regular d’acord amb la Llei 1/1982, de 3 de març, de fundacions privades, o norma que la substitueixi, i amb les prescripcions de la present Llei que els siguin d’aplicació.

Article 11

Les entitats no esportives que estan legalment constituïdes i que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i l’esport sense afany de lucre, poden gaudir dels drets i els beneficis esportius que disposen les normes reglamentàries aplicables.

Article 12

Les entitats esportives i les no esportives que sol·licitin, respectivament, la inscripció o l’adscripció de la seva secció esportiva al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i no siguin membres de cap federació esportiva catalana, han d’acreditar, en la forma que s’estableixi, una activitat i una pràctica esportives continuades, en el nivell o l’àmbit que correspongui, per poder tenir el caràcter d’entitat registrada i reconeguda als efectes esportius.

Capítol 2

De les agrupacions esportives

Article 13

S’entén per agrupació esportiva, als efectes d’aquesta Llei, qualsevol associació o entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar i amb domicili a Catalunya, integrada per persones físiques o jurídiques, o per persones físiques i jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva sense cap afany de lucre. Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives amb relació a l’activitat competicional, llevat que hi hagi mutu acord.

Article 14

—1 La constitució de les agrupacions esportives i la formulació de llurs estatuts han d’estar d’acord amb els principis de representació democràtica.

—2 El règim jurídic de les agrupacions esportives s’ha de determinar per via de reglament i s’ha d’inspirar en el dels clubs i les federacions esportius catalans.

—3 Les agrupacions esportives s’han d’inscriure en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat. Les que vulguin prendre part en les competicions d’àmbit federatiu han d’afiliar-se a la federació catalana de la modalitat esportiva en la qual vulguin participar.

—4 Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents les agrupacions esportives que s’inscriguin al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 15

Les agrupacions esportives inscrites al Registre d’entitats esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius aprovats o recomanats pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d’aquests.

Article 16

—1 Els consells esportius, com a agrupacions esportives, són entitats privades d’interès públic i social, sense afany de lucre, que tenen per objecte el foment, l’organització i la promoció de l’activitat esportiva en edat escolar, els quals, si escau, als efectes d’executar o gestionar la política esportiva dels consells comarcals, poden establir els convenis de col·laboració corresponents.

—2 Els consells esportius es creen d’acord amb els criteris de l’organització territorial de Catalunya i en funció de les característiques demogràfiques, esportives i geogràfiques del territori, i tenen personalitat jurídica i capacitat d’obrar per al compliment de llurs funcions.

—3 Els consells esportius legalment constituïts i inscrits a Catalunya poden integrar-se en un ens representatiu de tots ells, la Unió de Consells Esportius de Catalunya.

—4 La Unió de Consells Esportius de Catalunya és una entitat privada d’interès públic i social, sense afany de lucre, i ha de gaudir de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a millorar i desenvolupar l’esport català.

—5 Les unions esportives de clubs i associacions són agrupacions esportives dedicades a fomentar i coordinar la pràctica de les modalitats o les disciplines esportives que no es trobin assumides per cap federació esportiva catalana.

Capítol 3

De les federacions esportives catalanes

Article 17

—1 Les federacions esportives catalanes són entitats privades d’interès públic i social dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts dins l’àmbit de Catalunya, constituïdes bàsicament per associacions o clubs esportius, agrupacions esportives i altres entitats privades sense afany de lucre que entre llurs finalitats socials inclouen el foment i la pràctica de l’activitat física i esportiva i constituïdes també, si escau, per esportistes, tècnics, jutges o àrbitres o altres representants de persones físiques.

—2 Les federacions esportives catalanes gaudeixen de personalitat jurídica i capacitat d’obrar plenes per al compliment de llurs fins.

Article 18

—1 Només es pot reconèixer, dins l’àmbit territorial de Catalunya, una federació esportiva per a cada esport, modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives que deriven d’un concepte o un objecte principal o hi estan connectats.

Se n’exceptuen les federacions poliesportives dedicades al foment, l’organització i la pràctica de distintes modalitats en les quals s’integren únicament esportistes amb disminucions o discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes.

Així mateix, a fi d’establir un marc adequat per a la coordinació de les entitats esportives que tenen com a objectiu desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva sense afany de lucre, de forma no reglada i adaptada a les necessitats i les condicions de cada col·lectiu o persona, s’ha de reconèixer la Federació Catalana d’Esport per a Tothom com a ens de promoció de l’esport. Aquesta entitat exerceix les funcions de promoció i organització d’activitats físiques i esportives de caràcter lúdic, formatiu i social, i no pot realitzar les activitats competicionals pròpies de les federacions esportives catalanes.

—2 Les federacions esportives catalanes no tenen finalitat lucrativa.

—3 Per a constituir una nova federació esportiva catalana es requereix:

a) L’existència i la pràctica habitual prèvies d’un esport específic o una modalitat esportiva que no estiguin assumits per cap federació catalana reconeguda, o que no constitueixin una disciplina derivada d’una altra modalitat esportiva.

b) Una proposta formulada pel nombre d’entitats o pels promotors que s’estableixi mitjançant reglament.

—4 Per al reconeixement d’una nova federació esportiva catalana s’han de tenir en compte, entre altres, els criteris següents:

a) L’acreditació de viabilitat econòmica autònoma de la nova federació.

b) L’informe previ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

c) El reconeixement de la modalitat esportiva pel Comitè Internacional Olímpic o per una federació esportiva de nivell estatal, continental o mundial.

d) La constitució prèvia com a unió esportiva de clubs durant un període mínim de tres anys.

—5 La revocació del reconeixement d’una federació catalana es pot produir per qualsevol de les causes següents:

a) La desaparició dels motius o la modificació de les condicions, els requeriments i els criteris que van donar lloc al reconeixement de la federació.

b) L’incompliment dels objectius de la federació, de les determinacions o de les obligacions bàsiques que van motivar-ne la creació, segons els seus estatuts.

c) La manca d’activitat durant un període de dos anys.

—6 L’inici de l’expedient de revocació comporta la suspensió del pagament de les subvencions o els ajuts que li hagin estat atorgats.

Article 19

—1 Les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d’àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació.

—2 Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits supraautonòmics. És funció pròpia de les federacions esportives catalanes la creació, el foment i l’impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós, segons s’escaigui.

—3 Les normes i els reglaments de les federacions esportives supraautonòmiques només són aplicables a les federacions esportives catalanes, i si correspon, a llurs clubs i entitats afiliats, en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn o participin en competicions oficials dels àmbits supraautonòmics.

Article 20

—1 Perquè una federació esportiva catalana tingui el reconeixement legal cal que prèviament hagi aprovat els seus estatus i aquests hagin estat ratificats per l’Administració esportiva de la Generalitat, i que hagi quedat inscrita en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

—2 Cada federació catalana es pot organitzar territorialment d’acord amb les necessitats pròpies del seu esport, acomodant-se en el que calgui a la divisió territorial establerta per la Generalitat.

—3 Les federacions catalanes de les quals depenen esportistes professionals i afeccionats han d’establir, de conformitat amb les disposicions pertinents, les normes i l’estructura organitzativa que han d’aplicar-se a l’una i l’altra categoria esmentades.

Article 21

—1 Les federacions esportives catalanes han d’estar constituïdes d’acord amb els principis de representació democràtica dels membres que les integren.

—2 Les federacions esportives catalanes han de dirigir i regular les activitats pròpies de llurs modalitats esportives desenvolupades a Catalunya en coordinació amb l’Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya.

Article 22

—1 Els òrgans de govern de les federacions esportives catalanes són l’assemblea general i la junta directiva.

—2 La junta és elegida per l’assemblea general i tots els seus càrrecs es proveeixen mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret entre tots els membres de l’assemblea, llevat dels mateixos membres de la junta directiva, quan en formen part.

—3 El president de la federació esportiva n’exerceix la representació legal i en presideix habitualment els òrgans, llevat dels supòsits que determinin els estatuts o els reglaments.

Article 23

—1 La constitució, el règim jurídic, les activitats i el funcionament de les federacions esportives catalanes es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei, pel que disposen les normes reglamentàries que els siguin aplicables, i per llurs estatuts i reglaments interns.

—2 Les federacions esportives exerceixen la potestat disciplinària sobre els seus membres o afiliats en via federativa.

—3 Als efectes legals que corresponguin, i atesos els beneficis que en puguin derivar, la pràctica de l’activitat física i de l’esport s’ha d’acreditar mitjançant una llicència esportiva, d’acord amb el que s’estableixi per reglament. Aquesta llicència ha d’incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals indemnitzacions, la responsabilitat civil adequada als riscs que comporti l’activitat, i l’assistència sanitària, sempre que l’esportista no acrediti tenir protegides les contingències per mitjà d’una altra assegurança. El reglament ha de preveure les llicències temporals, que han de tenir en compte el temps de durada i el risc de l’activitat esportiva per a la qual se sol·licita.

Article 24

—1 Les federacions esportives catalanes estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anualment llur comptabilitat i estat econòmic o financer a una auditoria o a la verificació comptable, d’acord amb les determinacions de l’Administració esportiva de la Generalitat.

—2 Les federacions esportives no poden aprovar pressupostos deficitaris sense l’autorització expressa de l’Administració de la Generalitat. En el supòsit que una federació tingui un dèficit pressupostari superior al 25% del pressupost aprovat per l’assemblea corresponent, i sempre que la seva situació econòmica deficitària l’impedeixi el desenvolupament del seu programa esportiu previst, l’Administració de la Generalitat pot prendre les mesures oportunes per a assegurar el funcionament normal de la federació.

Article 25

—1 Les federacions esportives catalanes han d’informar l’òrgan esportiu de la Generalitat de llurs programes i activitats, tant els d’àmbit català com els d’àmbit estatal o internacional.

—2 Pertoca a l’Administració esportiva de la Generalitat de promoure, de comú acord amb les federacions esportives catalanes, el foment i l’organització d’activitats esportives entre les comunitats autònomes i en l’àmbit internacional, d’acord amb les normes que són d’aplicació general.

—3 És competència de les federacions esportives catalanes l’elecció dels esportistes catalans que han d’integrar les seleccions catalanes, els quals han d’estar proveïts de la llicència federativa corresponent. Tenen la consideració d’esportistes catalans, a aquests efectes, els nascuts a Catalunya i els que hagin adquirit el veïnatge civil en aquest territori, d’acord amb les normes generals aplicables. Els clubs han de facilitar l’assistència a les convocatòries dels esportistes seleccionats.

—4 Les seleccions catalanes poden utilitzar l’himne i la bandera de Catalunya en les competicions oficials en què participin.

—5 Les federacions catalanes, per raons històriques, culturals, esportives i de veïnatge, han de fomentar d’una manera especial, en la mesura en què ho permetin les respectives reglamentacions competitives, la cooperació i la coordinació amb les entitats esportives dels països de llengua catalana, tot promovent seleccions conjuntes, integrades per esportistes dels respectius països, en competicions esportives.

Article 26

—1 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l’entitat privada d’interès públic i social, sense afany de lucre, representativa del conjunt de les federacions legalment constituïdes i inscrites a Catalunya.

—2 La constitució, la inscripció registral, l’organització i el funcionament de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya s’han d’ajustar a les disposicions reglamentàries que hi siguin aplicables. En tot cas, els seus òrgans de govern, inclòs el president o presidenta, s’han de proveir d’acord amb criteris de representació democràtica.

—3 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l’esport català i per al seu foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes.

—4 La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a fi de donar compliment als seus objectius generals, desplega, entre altres, les activitats i les funcions següents:

a) La promoció i la representació de l’esport federat de Catalunya en el seu conjunt.

b) La col·laboració i la participació amb els organismes públics i entitats privades en el desenvolupament i la millora de l’esport en general i de l’activitat física i esportiva en edat escolar i de l’esport de lleure.

c) La divulgació de la cultura i els principis del moviment olímpic i l’establiment de relacions amb tota classe d’organismes i entitats esportius d’arreu que persegueixen els mateixos fins.

d) El foment exterior i la promoció de l’activitat de les seleccions esportives catalanes o dels clubs esportius federats i dels seus esportistes, amb el suport de la Secretaria General de l’Esport.

e) La promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya.

f) L’assessorament de la Secretaria General de l’Esport, en les matèries de la seva competència.

g) Vetllar per la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció de Catalunya com a país esportiu.

Capítol 4

Del registre i altres disposicions comunes

Article 27

—1 El Registre d’entitats esportives és una oficina pública de l’Administració esportiva de la Generalitat de Catalunya que té per objecte la inscripció de les entitats esportives i l’adscripció de les seccions esportives d’entitats no esportives, regulades en els altres capítols d’aquest títol que tinguin llur seu social a Catalunya.

—2 La inscripció afecta els actes i les dades que es determinin per reglament. En tots els casos, són objecte d’inscripció:

a) L’acta de constitució.

b) La denominació.

c) Els estatuts.

d) Els membres directius, els promotors i els representants legals.

—3 Les diferents classes d’entitats s’inscriuen o adscriuen les seves seccions esportives a les diferents seccions en què s’estructura el Registre, d’acord amb el que es determini per reglament.

Article 28

—1 La inscripció en el Registre d’entitats esportives d’un club o associació, una agrupació o una federació esportius, comporta, als efectes d’aquesta Llei, llur reconeixement legal i és un requisit essencial per a optar als ajuts o al suport que la Generalitat de Catalunya o altres administracions públiques poden concedir.

—2 L’adscripció al Registre d’entitats esportives de les seccions esportives de les entitats no esportives previstes a l’article 11 permet també a aquestes d’optar als ajuts o als beneficis que les administracions públiques catalanes poden concedir.

—3 La inscripció o l’adscripció al Registre d’entitats esportives no convaliden els actes que són nuls ni les dades que són incorrectes d’acord amb les lleis.

Article 29

Les administracions públiques catalanes i les federacions i les agrupacions esportives catalanes han de vetllar perquè els clubs o associacions esportius i les seccions esportives de les entitats no esportives estiguin degudament registrades al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

Article 30

—1 El règim documental del Registre d’entitats esportives i també el sistema de comunicació de les inscripcions o adscripcions, i de les cancel·lacions de les entitats esportives i de les seccions esportives de les entitats no esportives es determinen per via de reglament.

—2 El Registre d’entitats esportives dóna protecció al nom i, si escau, als símbols de les entitats registrades i també dóna fe de les dades que s’hi contenen.

—3 En cap cas no es poden utilitzar els símbols i els emblemes olímpics i d’altres entitats sense l’autorització de les entitats i els organismes pertinents.

—4 Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d’altres de ja enregistrades, o que s’hi pugui confondre.

Article 31

—1 Correspon de regular per reglament els aspectes d’ordre general que han de complir obligatòriament els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius, i també l’adaptació d’aquests aspectes, quan calgui, al sistema que estableix aquesta Llei.

—2 Totes les entitats esportives constituïdes i amb seu a Catalunya, han de portar una comptabilitat susceptible de justificar l’exactitud dels resultats de les operacions econòmiques realitzades.

Article 32

En cas de dissolució d’una entitat esportiva, el seu patrimoni net, després d’efectuada la liquidació escaient, ha de revertir a la col·lectivitat on radica, d’acord amb els seus estatuts. En cas d’imprevisió o de dubtes, l’Administració esportiva de la Generalitat ha d’acordar la destinació dels béns resultants, els quals ha de consignar al foment i a la gestió de les activitats esportives i de formació física.

Article 33

—1 Els clubs o associacions, les federacions i les agrupacions esportius catalans poden ser declarats institucions privades de caràcter cultural o reconeguts com d’utilitat pública, sempre que l’Administració esportiva de la Generalitat incoï, a instància de part interessada, l’expedient pertinent i en faci un informe favorable. El dit expedient ha de seguir la tramitació escaient, d’acord amb la normativa aplicable a cada supòsit. Les declaracions damunt dites comporten els efectes i els beneficis que legalment hi hagi establerts.

—2 A aquest fi, és un requisit indispensable que les entitats sol·licitants estiguin inscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya i que compleixin les determinacions dels capítols primer, segon i tercer del títol primer que els siguin d’aplicació.

Article 34

—1 L’Administració esportiva de la Generalitat pot instar o, si escau, declarar entitats esportives de caràcter cívic o social les associacions privades que compleixin els requisits comuns i específics següents:

a) Requisits comuns:

1r Dedicar-se a la pràctica de l’esport o a la formació física sense cap afany de lucre o benefici comercial.

2n Satisfer les despeses que comporta el funcionament normal de l’entitat mitjançant les aportacions corresponents dels seus membres.

3r Prestar serveis que s’utilitzin exclusivament i directament per a les activitats o les pràctiques esportives que són l’objecte social de l’entitat.

4t Estar inscrites o tenir adscrita la secció esportiva corresponent al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

b) Requisits específics:

b.1) De les entitats de caràcter cívic: encaminar les activitats directament a la formació física i esportiva a favor de les persones menors de vint-i-cinc anys, minusvàlids i persones de la tercera edat.

b.2) De les entitats de caràcter social:

1r Tenir com a destinataris principals dels serveis prestats els esportistes proveïts de llicència federativa que els habiliti per a participar en competicions d’alguna modalitat esportiva reconeguda.

2n No gaudir els socis de número de condicions especials en la prestació de serveis.

—2 Els membres de l’entitat, sigui quina sigui llur categoria de socis, no poden tenir atribuïda cap part alíquota patrimonial o de l’actiu social, sota la reserva o com a garantia de la devolució de llurs aportacions.

—3 Les entitats que obtenen les esmentades declaracions gaudeixen, si escau, dels beneficis que els atorga la legislació vigent, sens perjudici que, al marge d’aquelles declaracions, o juntament amb aquestes, la Generalitat de Catalunya pugui instituir per a tals entitats una qualificació que comporti beneficis jurídics, econòmics i fiscals de la seva competència.

TÍTOL 2

De l’organització administrativa de l’esport català

Capítol 1

De l’Administració esportiva de la Generalitat

Article 35

—1 Correspon a l’Administració esportiva de la Generalitat exercir les funcions que li assenyala aquesta Llei, i també la coordinació amb l’Administració esportiva de l’Estat i de les entitats locals.

—2 La Secretaria General de l’Esport és l’òrgan de direcció de l’Administració esportiva de la Generalitat i és adscrita al departament que té assignades les competències en matèria esportiva.

—3 El Consell Català de l’Esport és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al departament corresponent. El Consell Català de l’Esport està dotat de personalitat jurídica, patrimoni propi, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les finalitats i els objectius d’aquesta Llei.

—4 Són funcions del Consell Català de l’Esport:

a) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció de les federacions esportives catalanes en el Registre d’entitats esportives, ratificar-ne els estatuts i els reglaments, i inscriure’ls en aquest mateix Registre.

b) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció en el Registre d’entitats esportives de les agrupacions esportives i els clubs o associacions esportius, ratificar en l’esmentat Registre els seus estatuts, i autoritzar i revocar de forma motivada l’adscripció en el Registre d’entitats esportives de les seccions esportives de les entitats no esportives.

c) Planificar i gestionar la política esportiva de la Generalitat.

d) Conèixer els objectius, els programes esportius i els pressupostos de les federacions esportives catalanes i els consells esportius, a fi de subscriure els acords i els convenis de col·laboració pertinents, i concedir a aquestes entitats les subvencions econòmiques corresponents, tot inspeccionant-ne i comprovant-ne l’adequació al compliment dels documents subscrits.

e) Promoure la recerca científica en matèria esportiva.

f) Col·laborar, per mitjà de l’Escola Catalana de l’Esport, en la formació dels tècnics de totes les modalitats i tots els nivells esportius.

g) Elaborar i desplegar els plans d’actuació per a construir i condicionar els equipaments esportius, d’acord amb el Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, i actualitzar la normativa tècnica existent per a aquest tipus d’instal·lacions.

h) Coordinar, conjuntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, les federacions esportives i la resta d’entitats esportives, les actuacions necessàries per a millorar el nivell i l’alta competició dels esportistes catalans i de les seleccions catalanes en qualsevol àmbit d’actuació.

i) Promoure i organitzar l’activitat de l’esport escolar i universitari, conjuntament amb les entitats i els organismes públics que tenen competències en aquest camp.

j) Col·laborar amb els organismes competents en matèria de medi ambient i defensa de la natura, i participar en les activitats esportives que promoguin el desenvolupament d’una zona geogràfica.

k) Participar en totes les activitats i les actuacions de prevenció i control de la violència en el món esportiu i de l’ús de substàncies prohibides.

l) Actualitzar el cens d’equipaments esportius de Catalunya, i avaluar el nivell i l’evolució de la pràctica de l’activitat física i esportiva dels ciutadans.

m) Exercir les funcions inspectores a què fa referència el títol 4 .

n) Qualsevol altra activitat que legalment li sigui atribuïda, d’acord amb les finalitats d’aquesta Llei.

Article 36

—1 El Consell Català de l’Esport es regeix pels òrgans següents:

a) La Presidència.

b) La Direcció.

c) El Comitè Executiu.

d) La Comissió Directiva.

—2 El Consell Català de l’Esport disposa dels serveis adequats per a organitzar i exercir les funcions que es determinin per reglament.

—3 El president o presidenta és el secretari o secretària general de l’Esport, que exerceix la representació i la direcció superiors del Consell Català de l’Esport.

—4 El director o directora del Consell Català de l’Esport és nomenat pel Govern i té les atribucions i les funcions següents:

a) Dirigir el Consell Català de l’Esport, d’acord amb les directrius de la Secretaria General de l’Esport.

b) Gestionar i administrar els recursos econòmics del Consell.

c) Elaborar, d’acord amb la Secretaria General de l’Esport, els avantprojectes de pressupost i preparar la memòria anual de les activitats del Consell.

d) Proposar els programes i el pla d’activitats.

e) Exercir la direcció del personal.

f) Gestionar i atorgar, en nom del Consell, els contractes públics i privats que siguin necessaris, sempre dins les limitacions que estableixen les disposicions vigents.

g) Dirigir les activitats del Comitè Executiu i, en absència del secretari o secretària general de l’Esport, presidir-ne les reunions.

h) Totes les altres que la Secretaria General li encomani o que li siguin atribuïdes per reglament.

—5 El Comitè Executiu és integrat per les persones responsables dels serveis i els òrgans del Consell Català de l’Esport que es determinin per reglament. Correspon al Comitè Executiu d’emetre informe sobre els programes i els plans d’activitats i equipaments, i altres assumptes que li sotmeti el director o directora, i també les propostes d’atorgament de subvencions previstes per les convocatòries corresponents.

—6 Presideix les reunions del Comitè Executiu el director o directora del Consell Català de l’Esport, en absència del secretari o secretària general de l’Esport.

—7 La Comissió Directiva, presidida pel president o presidenta del Consell Català de l’Esport, és integrada per representants de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les diputacions, de les federacions esportives catalanes i els consells esportius i d’altres institucions o entitats significatives en l’àmbit esportiu. Igualment, en poden formar part les persones de prestigi reconegut en el món de l’esport designades pel Consell Català de l’Esport, amb els criteris que s’han de determinar per reglament.

—8 La composició i el funcionament de la Comissió Directiva s’han de determinar per reglament.

—9 La Comissió Directiva té les funcions següents:

a) Emetre informe sobre la constitució o la revocació de les federacions esportives catalanes i sobre llurs estatuts i reglaments.

b) Emetre informe sobre els projectes de disposicions formulats per al desenvolupament legislatiu i reglamentari de l’esport català.

c) Conèixer i, si escau, formular observacions i suggeriments sobre el Pla director d’Instal·lacions i Equipaments esportius de Catalunya.

d) Proposar l’ampliació del nombre dels seus membres.

e) Assessorar la Secretaria General de l’Esport i el Consell Català de l’Esport sobre totes les activitats i les funcions, i també en relació amb les matèries i els estudis que li puguin ésser encomanats.

10. Els òrgans col·legiats del Consell Català de l’Esport són presidits pel secretari o secretària general de l’Esport. L’organització, la forma d’elecció dels membres quan calgui, les funcions i el seu règim intern s’han de determinar per reglament, sens perjudici de les funcions que estableix aquesta Llei.

Article 37

—1 Constitueixen els recursos del Consell Català de l’Esport:

a) Les quantitats consignades anualment en el pressupost de la Generalitat.

b) Les transferències que, anualment, rebi del Consell Superior d’Esports de l’Estat.

c) Els beneficis que produeixin les manifestacions i els actes esportius que organitzi.

d) Els donatius de qualsevol mena que pugui rebre, i les herències, els llegats i els premis que li siguin concedits.

e) Els fruits, les rendes i els interessos dels seus béns patrimonials.

f) Els ingressos que produeixen les operacions de crèdit necessàries per al compliment dels seus fins.

g) Qualsevol altre recurs que li pugui ésser atribuït.

—2 El Govern ha d’adscriure al Consell Català de l’Esport els béns i els serveis que aquest organisme necessiti per a dur a terme els seus fins.

Article 38

—1 La Secretaria General de l’Esport exerceix les funcions de representació i de direcció superior del Consell Català de l’Esport, les restants que li són assignades per aquesta Llei, les que li són assignades per reglament i també les que li delegui el conseller o consellera del departament encarregat de l’esport.

—2 La Secretaria General de l’Esport, ultra l’assessorament que pot rebre dels òrgans competents del Consell Català de l’Esport, pot també requerir l’assessorament dels consells esportius i de les federacions esportives catalanes, en els aspectes que pertanyen als àmbits de competència respectius.

Capítol 2

De l’Administració local

Article 39

—1 Correspon als municipis:

a) Promoure de manera general l’activitat física i l’esport en llur àmbit territorial, especialment en l’àrea escolar, i fomentar les activitats físiques de caire extraescolar i recreatives en el marc de les directrius de la Generalitat de Catalunya.

b) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives en llur territori.

c) Vetllar per la plena utilització de les instal·lacions esportives existents en llur terme municipal.

d) Portar un cens de les instal·lacions esportives de llur territori.

e) Vetllar pel compliment de les previsions urbanístiques sobre reserva d’espais i qualificacions de zones per a la pràctica de l’esport i l’emplaçament d’equipaments esportius.

f) Cooperar amb altres ens públics o privats per al compliment de les finalitats assenyalades per aquesta Llei.

—2 Els municipis de més de cinc mil habitants han de garantir l’existència en llur territori d’instal·lacions esportives d’ús públic.

Article 40

Correspon a les comarques, com a entitats locals supramunicipals:

a) Promoure i difondre l’activitat física i l’esport en el territori respectiu.

b) Coordinar la utilització de les instal·lacions esportives públiques d’ús comarcal.

c) Cooperar amb els municipis i amb les entitats esportives en la promoció de l’activitat física i l’esport.

d) Construir, ampliar i millorar instal·lacions esportives d’interès comarcal.

e) Subministrar els elements necessaris per a establir les determinacions del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, els quals han de referir-se, com a mínim, a l’estimació dels recursos disponibles i a les necessitats i els dèficits de l’àmbit territorial corresponent.

f) Participar en l’elaboració i l’execució dels programes de la Generalitat que tenen per objecte de finançar la construcció, l’ampliació i la millora d’instal·lacions esportives, dels quals són beneficiaris els ens locals.

TÍTOL 3

De la gestió i regulació de l’educació física i l’esport

Capítol 1

De l’educació i l’esport, les activitats fisicoesportives i especials, i el control i la recerca mèdics

Article 41

—1 L’ensenyament i la pràctica de les activitats fisicoesportives, atès llur caràcter obligatori, s’han d’impartir en els centres docents, públics i privats, de Catalunya, pertanyents als nivells d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i educació especial, d’acord amb el que estableix la legislació vigent en aquesta matèria.

—2 El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha d’elaborar la normativa adequada per poder fer efectius l’educació física i l’esport en els diferents graus de l’ensenyament. Així mateix li pertoca de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de les hores lectives.

Article 42

—1 El professorat que imparteix l’ensenyament de les activitats físiques i esportives en els centres docents assenyalats per l’article 41.1 ha de posseir la titulació que estableix la legislació vigent.

—2 Els dits centres docents, directament o per mitjà de les associacions de pares d’alumnes, poden constituir agrupacions esportives de centre per a fomentar i desenvolupar més bé l’esport en l’edat escolar. Si aquestes agrupacions participen en competicions federades, els han d’ésser aplicades les normes, els reglaments i les altres disposicions pròpies de la federació corresponent.

—3 Pertoca al Departament de Sanitat, d’acord amb el Departament d’Ensenyament i el Consell Català de l’Esport, de regular el control mèdic i sanitari de tots els practicants dels centres educatius damunt dits que cursen les pràctiques o els ensenyaments físics i esportius.

Article 43

—1 Pertoca a l’Administració esportiva i educativa de la Generalitat de vetllar perquè l’ensenyament físic i esportiu als centres escolars tendeixi a una veritable formació física i esportiva encaminada a l’educació integral de la persona. També li pertoca de vetllar perquè es compleixin tots els requisits exigits pel que fa a les instal·lacions esportives, la titulació dels educadors, el control mèdic i sanitari i altres serveis o necessitats que estimi convenients.

—2 L’activitat esportiva d’àmbit escolar ha d’ésser promoguda pels consells esportius establerts per l’article 16, els quals gaudeixen del suport de l’Administració esportiva de la Generalitat per al compliment de llurs objectius.

Article 44

—1 Correspon a cada universitat d’organitzar i fomentar l’activitat física i esportiva de la comunitat respectiva.

—2 L’educació física i esportiva d’àmbit interuniversitari és coordinada i assessorada pel Consell d’Esport Universitari de Catalunya, en el qual hi té representació la Secretaria General de l’Esport. El Consell d’Esport Universitari s’ha de regular d’acord amb el que disposi la norma legal aplicable.

—3 Els clubs que es formin entre els universitaris practicants de l’esport s’han d’integrar en agrupacions de clubs, les quals, igualment com aquests, s’han d’inscriure al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

—4 Els clubs i les agrupacions universitaris que vulguin prendre part en competicions oficials d’àmbit federatiu han d’afiliar-se a la federació catalana corresponent a la modalitat esportiva que els interessi.

Article 45

L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, organisme autònom de caràcter administratiu creat per la Llei 11/1984, del 5 de març, i adscrit al departament encarregat de l’esport, mitjançant la Secretaria General de l’Esport, és un centre d’ensenyament superior per a la formació, l’especialització i el perfeccionament de diplomats i llicenciats en educació física i esport, i també per a la investigació científica i la divulgació dels seus treballs o estudis.

Article 46

L’Escola Catalana de l’Esport és el centre docent de la Generalitat amb competències per a impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportius, sens perjudici de les competències que, en matèria d’ensenyaments reglats, corresponen al Departament d’Ensenyament, en aplicació de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu.

Article 47

—1 L’Administració esportiva de la Generalitat té per objectiu, en el camp de l’esport d’elit i d’alt nivell, impulsar, planificar, fer el seguiment i, si escau, gestionar la formació integral i el millorament esportiu continuat dels esportistes seleccionats. Realitza aquesta tasca directament en els seus centres de tecnificació i d’alt rendiment, i també mitjançant l’assessorament i els ajuts a les federacions i altres entitats esportives, i l’establiment del règim de col·laboració amb els corresponents organismes esportius, qualsevol que en sigui l’àmbit territorial. En cada cas, estableix el conveni de col·laboració pertinent, que pot estendre’s a la confecció i el seguiment de programes, la creació d’escoles esportives de diferents nivells i la realització de tasques d’investigació per a sostenir científicament i tècnica els programes propis o els efectuats en col·laboració.

—2 Amb aquesta finalitat, s’han d’atorgar règims especials de promoció i ajuts als esportistes qualificats d’alt nivell.

—3 L’Administració esportiva de la Generalitat ha de donar suport a la participació dels esportistes catalans amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials en les competicions d’alt nivell.

Article 48

—1 Les administracions catalanes han de promoure l’esport d’esbarjo, lleure i salut, i han de facilitar l’activitat física lliure espontània i l’organitzada, donant, dins les seves possibilitats, el màxim d’alternatives al major nombre de persones per a poder ocupar adequadament el temps lliure amb activitats formatives, creatives, de participació social, de recuperació física, de manteniment i d’animació, per tal que tothom pugui assolir una millor qualitat de vida.

—2 En qualsevol cas, cal donar oportunitats especials als joves i a les persones de la tercera edat, i també als sectors de la societat més deficitaris en els aspectes esmentats en l’apartat 1, tenint especialment en compte aquelles zones urbanes o aquells col·lectius als quals l’ajuda en aquestes activitats pugui reportar un millorament en el seu benestar social.

Article 49

Pertoca a les administracions catalanes de sostenir i promoure, per mitjà de llurs òrgans esportius específics, les activitats encaminades al desenvolupament de l’educació física i de les activitats esportives dels discapacitats i discapacitades, i vetllar també per la formació de tècnics i especialistes, a fi de restablir o millorar els mètodes de recuperació i de possible activitat esportiva de les persones discapacitades.

Article 50

—1 Pertoca a la Generalitat, en el terreny de la medicina esportiva, de tenir una actuació de caràcter preventiu que atengui bàsicament els aspectes següents:

a) El control de l’aptitud esportiva, dins el camp de la medicina preventiva.

b) El control i el seguiment dels practicants sotmesos a una disciplina d’entrenament d’esportistes de competició o de risc elevat.

c) Promoure la seguretat en la pràctica esportiva i l’assessorament mèdic i de la salut en l’activitat física del lleure.

d) L’actuació preventiva o de seguiment i control per evitar que els esportistes utilitzin productes no autoritzats mèdicament i esportivament, sempre d’acord amb les normes establertes pels organismes competents.

e) El foment de la formació d’especialistes en medicina esportiva, de la docència i recerca en aquesta especialitat.

—2 La Generalitat fa aquesta funció des dels seus centres especialitzats degudament acreditats o per mitjà de programes concertats amb altres centres especialitzats.

Capítol 2

De les instal·lacions esportives

Article 51

—1 Correspon al Consell Català de l’Esport redactar i tramitar el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya i al secretari o secretària general de l’Esport aprovar el projecte de Pla.

—2 El Pla director s’ha de desenvolupar mitjançant programes d’actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas.

—3 El Pla director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

—4 El Pla director ha de determinar la localització geogràfica de les instal·lacions i dels equipaments esportius d’interès general, n’ha d’assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d’establir les determinacions i les tipologies tecnicoesportives de les instal·lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d’assenyalar les etapes necessàries per a executar-ne les previsions.

—5 El Consell Català de l’Esport pot desenvolupar programes especials d’actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal·lacions i els equipaments esportius de Catalunya.

—6 Les determinacions del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, els programes d’actuació que el desenvolupin i els programes especials d’actuació són d’aplicació preferent per a l’Administració pública de Catalunya i s’han de portar a terme d’acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin.

—7 El Pla director ha d’ésser revisat cada cinc anys.

Article 52

—1 L’aprovació del Pla director i dels programes d’actuació implica la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys i els edificis corresponents als fins de l’expropiació o de la imposició de servituds.

—2 Els beneficis de l’expropiació es poden estendre a les persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats de l’Administració per a l’execució del Pla o dels programes d’actuació, d’acord amb les normes legals aplicables en cada cas.

Article 53

Les determinacions del Pla director s’han de concretar en:

a) els estudis i els plànols d’informació i l’estimació de recursos disponibles;

b) la memòria explicativa del Pla amb la definició de les actuacions territorials prioritàries en relació amb els objectius perseguits i les necessitats i els dèficits territorialitzats;

c) l’estudi econòmic i financer de la valoració de les actuacions territorials prioritàries i de les de caràcter ordinari;

d) els plànols i les normes tècniques que defineixen i regulen les actuacions.

Article 54

Les entitats locals i els altres organismes públics, els clubs i agrupacions esportius, les federacions catalanes i els consells esportius han de facilitar al Consell Català de l’Esport la documentació i la informació que siguin pertinents per a redactar el Pla director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius.

Article 55

—1 El Consell Català de l’Esport ha de sotmetre el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya a informe previ de les entitats locals i comarcals el territori de les quals és afectat per les previsions del Pla, i també a informe dels altres organismes públics als quals pot interessar, per raó de llurs activitats o competències. Així mateix, ha de sotmetre el Pla a informe de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

—2 Els informes s’estimen favorables si no es lliuren al Consell Català de l’Esport dins els terminis legals.

—3 L’aprovació definitiva del Pla director correspon al Govern de la Generalitat.

Article 56

—1 Les determinacions i les previsions incloses en el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya o en els programes d’actuació poden donar lloc, si escau, a instar la modificació parcial o la revisió puntual dels plans generals, de les normes subsidiàries i complementàries de planejament i de les altres modalitats i nivells d’ordenació urbanística, segons que convingui, davant els òrgans urbanístics corresponents, d’acord amb llur legislació.

—2 En les modificacions dels plans o les normes d’ordenació que tinguin per objecte una zonificació diferent o l’ús urbanístic de les zones declarades esportives o dels espais destinats a equipaments esportius, s’ha d’aplicar allò que disposa l’article 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Article 57

—1 Els programes d’actuació sectorials i els territorials han de contenir les determinacions i els documents suficients per al desenvolupament de les previsions del Pla director.

—2 Els programes d’actuació especials, mentre no es disposi del Pla Director, han de contenir les determinacions pròpies de llur caràcter, i de la finalitat i els objectius perseguits, degudament justificats i detallats mitjançant els documents pertinents.

Article 58

Les entitats de caràcter públic i les entitats esportives privades registrades al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya han de complir, en la construcció de llurs instal·lacions esportives, les determinacions tècniques esportives fixades per la Generalitat. A aquest fi, els projectes tècnics han d’ésser sotmesos, abans d’ésser executats, al coneixement i l’informe del Consell Català de l’Esport.

Article 59

—1 Les entitats públiques i les de caràcter esportiu privades que estan registrades poden formular peticions d’ajut econòmic o tècnic per a instal·lacions esportives, sempre que s’adeqüin a les previsions i les determinacions establertes pel Pla director, o, si escau, pels programes d’actuació que fixi la Generalitat. En aquests supòsits, han de subscriure un conveni de col·laboració amb la Generalitat, en el qual s’han d’especificar les condicions de la concessió de la subvenció i d’utilització de la instal·lació.

—2 L’incompliment de les condicions d’atorgament de l’ajut econòmic dóna lloc a l’aplicació de les clàusules sancionadores establertes.

—3 S’estableix el termini d’un any per a la tramitació dels expedients de sol·licituds d’ajut per a equipaments esportius, que comença a comptar des de la data límit de presentació de les sol·licituds fins a la resolució definitiva de l’expedient de subvenció.

Article 60

Correspon al Consell Català de l’Esport de determinar per reglament les tipologies, la documentació i les característiques tècniques generals i particulars dels projectes d’instal·lacions i equipaments esportius. Igualment s’ha de determinar per via de reglament el contingut dels programes d’actuació generals o especials, als efectes de llur tramitació, assenyalant els criteris i els paràmetres que s’han de tenir en compte per a aprovar i finançar les actuacions que els dits programes preveuen i també les condicions específiques per a concedir-les.

Article 61

—1 Pertoca a la Generalitat, per mitjà dels seus òrgans, de fer el seguiment i el control de l’execució dels projectes d’instal·lacions esportives subvencionats per la mateixa Generalitat, d’iniciativa pública i d’iniciativa privada, a fi de garantir el compliment dels programes d’actuació aprovats i de les normes tècniques que hi siguin aplicables.

—2 Els òrgans de l’Administració esportiva de la Generalitat han de tenir coneixement de l’evolució de l’ús i la rendibilitat social de totes les instal·lacions esportives que hagin gaudit de llurs ajuts, a fi d’assegurar el compliment dels programes d’utilització que han d’acompanyar necessàriament tot projecte d’obra.

Article 62

—1 Sens perjudici dels altres informes o autoritzacions pertinents, les peticions d’obertura d’un establiment esportiu han d’ésser objecte d’informe del Consell Català de l’Esport, d’acord amb els requisits tècnics esportius.

—2 El mateix òrgan esportiu pot requerir en qualsevol moment als establiments esportius autoritzats les dades relatives al funcionament, la programació, el règim de quotes o de drets econòmics i d’altres que estimi pertinents.

—3 Les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o sense, i les empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres d’ensenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a mínim, d’un titulat o titulada d’esport, en els termes que s’estableixin per reglament. Així mateix, han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat esportiva.

—4 Les entitats, els establiments o les empreses a què fa referència l’apartat 3 han d’exigir que els usuaris de llurs instal·lacions o serveis disposin d’una llicència esportiva, en els termes establerts per l’article 23.3.

Article 63

Per tal d’assegurar l’existència d’una xarxa equilibrada d’instal·lacions esportives en el territori de Catalunya, pertoca a la Generalitat de formular un programa d’inversions per collaborar amb els municipis i les comarques en l’atorgament de subvencions destinades, de manera exclusiva, a la construcció, l’ampliació i la millora d’instal·lacions esportives de caràcter local. Aquest programa s’ha de distribuir territorialment per comarques i ha d’incloure, en tots els casos, els recursos econòmics transferits de les diputacions a la Generalitat, d’acord amb el que estableix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra b).

TÍTOL 4

De la inspecció esportiva i el règim sancionador

Capítol 1

La inspecció esportiva

Article 64

—1 Les funcions d’inspecció esportiva, que corresponen a la Secretaria General de l’Esport, mitjançant el Consell Català de l’Esport, són les següents:

a) Controlar el compliment de les disposicions legals i reglamentàries en matèria esportiva, especialment les que fan referència a les instal·lacions i les titulacions esportives.

b) Comprovar els fets que siguin objecte de reclamacions o denúncies dels usuaris, i les comunicacions de presumptes infraccions o irregularitats.

c) Controlar el compliment per les entitats esportives de les obligacions establertes per llei o per reglament per l’Administració.

d) Controlar la gestió de les subvencions.

Article 65

L’Administració competent o l’entitat competent per a atorgar les llicències o les autoritzacions corresponents en cada cas efectua la inspecció d’instal·lacions i activitats esportives, llevat dels casos en què l’Administració de la Generalitat exerceix les funcions inspectores directament o mitjançant el conveni corresponent.

Article 66

—1 Per a l’exercici de les funcions inspectores regulades per l’article 64, el Consell Català de l’Esport habilita funcionaris que tinguin l’especialització tècnica requerida en cada cas, els quals han d’actuar degudament acreditats.

—2 En l’exercici de llurs funcions, els inspectors tenen la condició d’agents de l’autoritat, i com a tals gaudeixen de la protecció i les facultats que en aquest àmbit estableix la normativa vigent.

—3 Per a exercir correctament llurs funcions, els inspectors poden requerir la cooperació del personal i dels serveis dependents d’altres administracions i organismes públics.

Article 67

—1 Els responsables de les instal·lacions esportives, dels centres i de les seus de les entitats i qualsevol persona que presti serveis en l’àmbit de l’esport estan obligats a permetre i facilitar als inspectors l’exercici de llurs funcions, l’accés a les instal·lacions i l’examen de tots els documents, llibres i registres preceptius.

—2 Els fets constatats pel personal encarregat de les funcions d’inspecció, amb l’observació dels requisits legals pertinents, tenen el valor de proves, sens perjudici de les que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguin assenyalar o aportar les persones interessades.

Article 68

S’ha de regular per reglament el procediment d’inspecció.

Capítol 2

El règim sancionador

Article 69

Les disposicions d’aquest capítol són aplicables a les activitats compreses dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i de la seva normativa de desenvolupament, que es duen a terme dins l’àmbit territorial de Catalunya.

Article 70

—1 Són òrgans competents per a acordar la incoació de procediments sancionadors i la imposició de sancions, en els àmbits respectius, els òrgans del departament competent en matèria d’esport i del departament competent en matèria de seguretat ciutadana.

—2 En tot cas, no es poden atribuir a un mateix òrgan competències d’instrucció i resolució.

—3 En tot allò no regulat en aquesta Llei, s’ha d’aplicar als espectacles esportius el règim sancionador establert per la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

Article 71

—1 Poden ésser sancionades per fets constitutius d’infraccions administratives en matèria esportiva les persones físiques i jurídiques que resultin responsables d’aquests fets.

—2 Si durant la substanciació del procediment sancionador s’aprecia la possible qualificació dels fets perseguits com a constitutius de delicte o falta, s’ha de passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal i s’ha de suspendre el procediment administratiu un cop l’autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament. Així mateix, si l’Administració té coneixement que s’està seguint un procediment penal respecte als mateixos fet, subjecte i fonament, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador.

—3 La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa. Contràriament, si no s’ha estimat l’existència de delicte o falta, es pot continuar l’expedient sancionador basat, si escau, en els fets que la jurisdicció penal hagi considerat provats.

Article 72

—1 Constitueixen infraccions administratives en matèria esportiva les accions o les omissions dels diferents subjectes responsables, tipificades i sancionades per aquesta Llei.

—2 Les infraccions administratives en matèria esportiva poden ésser molt greus, greus o lleus.

Article 73

Són infraccions molt greus:

a) La realització d’activitats i la prestació de serveis relacionats amb l’esport en condicions que puguin afectar greument la salut i la seguretat de les persones.

b) L’incompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que comporti un risc greu per a les persones o per a llurs béns.

c) L’incompliment dels deures relacionats amb l’obligació de dissoldre una federació esportiva un cop se n’ha revocat el reconeixement oficial.

d) La realització dolosa de danys en les instal·lacions esportives i el mobiliari o equipaments esportius.

e) La introducció en instal·lacions on se celebrin competicions o actes esportius, de tota classe d’armes i objectes susceptibles d’ésser utilitzats com a tals.

f) La introducció i l’exhibició de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin incitació a la violència en instal·lacions o en altres llocs on se celebrin competicions o actes esportius. Els organitzadors estan obligats a retirar-los immediatament.

g) Introduir o vendre dins les instal·lacions on se celebrin competicions esportives tota classe de begudes alcohòliques.

h) L’incompliment de les normes que regulen la celebració dels espectacles esportius, que n’impedeixi el desenvolupament normal i produeixi importants perjudicis als participants o al públic assistent.

i) La desobediència reiterada de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives respecte a les condicions de la celebració d’aquests espectacles, sobre qüestions que n’afectin el desenvolupament normal i adequat.

j) La participació violenta en baralles o desordres públics en els recintes esportius o en els seus voltants, que ocasionin danys o riscos greus a les persones o als béns.

k) La reincidència en la comissió de faltes greus.

l) El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.

Article 74

Són infraccions greus:

a) L’encobriment de l’ànim lucratiu per mitjà d’entitats esportives sense ànim de lucre.

b) La comissió dolosa de danys en les instal·lacions esportives i en el mobiliari o els equipaments esportius.

c) La negativa o la resistència a facilitar l’actuació inspectora.

d) L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei en matèria de llicències, d’instal·lacions esportives, de titulació dels tècnics i de control mèdic i sanitari.

e) L’incompliment, per les entitats esportives legalment inscrites en el Registre d’entitats esportives, de qualsevol de les obligacions establertes pels articles 25.1 i 31.2 .

f) La manca de l’assegurança de responsabilitat civil a què es refereix l’article 62.3.

g) La utilització de denominacions o la realització d’activitats pròpies de les federacions esportives.

h) L’organització o la participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per l’òrgan competent.

i) La reincidència en la comissió de faltes lleus.

j) El trencament de sancions imposades per faltes lleus.

k) Les conductes anteriorment descrites en les lletres a), g), h) i i) de l’article 73, quan no hi concorrin les circumstàncies de perjudici, risc o perill en el grau establert.

l) La desobediència de les ordres o les disposicions de les autoritats governatives relatives a les condicions de celebració dels espectacles sobre qüestions que n’afecten el desenvolupament normal i adequat.

m) L’incompliment en els recintes esportius de les mesures de control sobre l’accés i la permanència o el desallotjament, la venda de begudes i la introducció i la retirada d’objectes prohibits.

n) La introducció de begudes alcohòliques als recintes esportius.

o) La introducció de bengales o focs d’artifici en els recintes esportius.

Article 75

Són faltes lleus:

a) L’incompliment d’alguna de les obligacions o les condicions establertes per aquesta Llei i la normativa de desenvolupament, si la infracció no té la consideració de falta molt greu o greu.

b) El descuit i l’abandonament en la conservació i la cura dels locals socials i de les instal·lacions esportives.

Article 76

—1 Les infraccions administratives en matèria esportiva poden donar lloc a:

a) La imposició d’alguna de les sancions establertes en aquest capítol.

b) L’obligació d’indemnitzar pels danys i els perjudicis causats.

c) L’adopció de totes les mesures que calguin per a restablir l’ordre jurídic infringit i anullar els efectes produïts per la infracció.

d) La reposició de la situació alterada per l’infractor o infractora al seu estat originari.

—2 Es poden adoptar com a mesures cautelars l’expulsió o la prohibició d’accés als recintes esportius, al marge de les indicades en l’article 81.2.

—3 Independentment de les sancions que es puguin imposar, l’òrgan sancionador competent ha d’acordar la restitució dels ajuts i les subvencions percebuts indegudament.

Article 77

—1 Per raó de les infraccions tipificades per aquesta Llei, es poden imposar les sancions següents:

a) La multa.

b) La suspensió de l’activitat.

c) La suspensió de l’autorització.

d) La revocació definitiva de l’autorització.

e) La clausura temporal o definitiva d’instal·lacions esportives.

f) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics.

g) La prohibició d’accedir a instal·lacions esportives.

h) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives.

i) La cancel·lació de la inscripció o l’adscripció en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

—2 Corresponen a les infraccions molt greus:

a) La multa d’1.000.001 a 10.000.000 de pessetes.

b) La suspensió de l’activitat d’un a quatre anys.

c) La suspensió de l’autorització administrativa per un període d’un a quatre anys.

d) La revocació definitiva de l’autorització.

e) La clausura de la instal·lació esportiva per un període d’un a quatre anys.

f) La clausura definitiva de la instal·lació esportiva.

g) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics per un període d’un a quatre anys.

h) La prohibició d’accedir a cap instal·lació esportiva per un període d’un a quatre anys.

i) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives per un període d’un a quatre anys.

—3 Corresponen a les infraccions greus:

a) La multa de 100.001 pessetes a 1.000.000 de pessetes.

b) La suspensió de l’activitat fins a un màxim d’un any.

c) La suspensió de l’autorització administrativa fins a un màxim d’un any.

d) La clausura de la instal·lació esportiva fins a un màxim d’un any.

e) La pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics fins a un màxim d’un any.

f) La prohibició d’accedir a cap instal·lació esportiva fins a un màxim d’un any.

g) La inhabilitació per a organitzar activitats esportives fins a un màxim d’un any.

h) La cancel·lació de la inscripció o l’adscripció en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

—4 Correspon a les infraccions lleus la multa de 10.000 pessetes a 100.000 pessetes.

Article 78

En la determinació de la sanció a imposar, l’òrgan competent ha de procurar l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, per a la graduació de la qual ha d’atendre els criteris següents:

a) L’existència d’intencionalitat.

b) La reincidència, per la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, i que així hagi estat declarat per resolució ferma.

c) La naturalesa dels perjudicis causats i, si escau, els riscs suportats pels particulars.

d) El preu.

e) El fet que hi hagi hagut advertiments previs de l’Administració.

f) El benefici illícit obtingut.

g) L’esmena, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originaren la incoació del procediment.

Article 79

—1 Les infraccions i les sancions tipificades i establertes per aquesta Llei prescriuen en els terminis següents:

a) Les molt greus, als dos anys.

b) Les greus, a l’any.

c) Les lleus, als sis mesos.

—2 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què la infracció s’ha comès, i el de les sancions, l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució mitjançant la qual s’imposa la sanció.

—3 La prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, en el cas de les infraccions, i del procediment d’execució, en el cas de les sancions. El termini de prescripció torna a transcórrer si aquests procediments estan paralitzats durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte infractor o infractora o a l’infractor o infractora.

—4 En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de finiment de l’activitat o la del darrer acte mitjançant el qual la infracció s’hagi consumat.

—5 No prescriuen les infraccions en què la conducta tipificada implica una obligació de caràcter permanent per al titular.

Article 80

La imposició de sancions per les infraccions tipificades en aquest capítol no impedeix, si escau, i atenent-ne el fonament diferent, la depuració de responsabilitats disciplinàries de caràcter esportiu.

Article 81

—1 En qualsevol moment del procediment l’òrgan competent per a iniciar l’expedient pot adoptar, mitjançant acord motivat, que s’ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure.

—2 Les mesures a què fa referència l’apartat 1, que no tenen caràcter de sanció, poden consistir en:

a) La prestació de fiances.

b) La suspensió temporal de serveis, activitats o autoritzacions.

c) El tancament d’instal·lacions esportives.

Article 82

Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquest capítol han d’ésser destinats al compliment dels objectius bàsics establerts per l’article 2.

TÍTOL 5

De les comissions Antidopatge i contra la Violència en l’Esport de Catalunya

Capítol 1

La Comissió Antidopatge de Catalunya

Article 83

—1 La Comissió Antidopatge de Catalunya depèn de la Secretaria general de l’Esport i està integrada per representants del Govern i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, pel director o directora del Laboratori Antidopatge de Barcelona i per persones de prestigi reconegut en els àmbits científic, esportiu i jurídic.

—2 Té les funcions següents:

a) Divulgar informació relativa a l’ús de substàncies o grups farmacològics prohibits, mètodes reglamentaris i llurs modalitats de control, fer informes i estudis sobre les causes i efectes del dopatge, promoure i impulsar accions de prevenció i vetllar pel compliment de les normes vigents.

b) Col·laborar amb les administracions competents en la prevenció, el control i la repressió de l’ús de substàncies prohibides i mètodes no reglamentaris destinats a augmentar artificialment la capacitat física dels esportistes o modificar els resultats de les competicions.

c) Determinar les competicions o les proves esportives en les quals és obligatori el control antidopatge.

d) Vetllar per l’aplicació de les regles vigents per a la realització dels controls antidopatge, en competició o fora de competició, a Catalunya.

e) Instar les federacions esportives catalanes a obrir expedients disciplinaris i, si escau, interposar recurs davant el Tribunal Català de l’Esport contra les resolucions disciplinàries d’aquestes federacions dictades a conseqüència d’una denúncia de la mateixa Comissió.

f) Qualsevol altra funció que li pugui ésser encomanada per la Secretaria General de l’Esport, directament o a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Capítol 2

La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya

Article 84

—1 La Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya actua per a prevenir tot tipus d’accions i manifestacions de violència que es puguin produir com a conseqüència d’activitats esportives en l’àmbit territorial de Catalunya, d’acord amb el principi rector de la política esportiva de la Generalitat de vetllar perquè la pràctica esportiva sigui exempta de violència.

—2 Les funcions de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya són les següents:

a) Elaborar informes i estudis sobre les causes i els efectes de la violència en l’esport.

b) Recollir i publicar anualment les dades sobre violència en les competicions esportives realitzades a Catalunya.

c) Promoure i divulgar accions de prevenció i campanyes de col·laboració ciutadana.

d) Proporcionar a les federacions esportives catalanes, clubs i altres entitats esportives de Catalunya, i també als organitzadors de competicions esportives, les dades i els consells que puguin facilitar la prevenció.

e) Informar els projectes de disposicions legals referents a espectacles i competicions esportius, disciplina esportiva, i reglamentacions sobre instal·lacions esportives.

f) Recomanar a les federacions esportives competents i les lligues professionals o, si escau, instar-les a adequar llurs normes de funcionament intern amb la finalitat de tenir en compte en el seu règim disciplinari l’incompliment de les normes relatives a la violència esportiva.

g) Arbitrar les mesures tendents a impedir l’entrada en els espectacles esportius de persones que presentin símptomes de trobar-se sota els efectes de begudes alcohòliques, estupefaents, psicotròpics o substàncies similars i a facilitar la realització de les corresponents proves per a detectar-ho.

h) Rebre la informació necessària dels organismes i les autoritats competents en relació amb la qualificació d’esdeveniments esportius d’alt risc.

i) Proposar a les autoritats competents la incoació d’expedients sancionadors en aquesta matèria.

j) Qualsevol altra funció que per reglament se li adjudiqui.

—3 S’ha de regular per reglament la composició i el funcionament de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius, i també les mesures de prevenció contra la violència i de seguretat en els recintes esportius.

—4 Es crea en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya la figura del coordinador o coordinadora general de seguretat en esdeveniments esportius, amb les funcions genèriques de coordinar i organitzar els serveis de seguretat amb motiu d’esdeveniments esportius i les altres funcions que s’estableixin per reglament.

—5 Correspon al departament competent en matèria de seguretat ciutadana nomenar el coordinador o coordinadora general de seguretat, i també els coordinadors per a recintes o modalitats esportius concrets, nomenaments que han de recaure en membres de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra.

—6 El que disposen els apartats 4 i 5 respecte al coordinador o coordinadora general de seguretat només és aplicable a les comarques on la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra s’hagi desplegat en substitució de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

TÍTOL 6

De la jurisdicció esportiva

Capítol 1

Disposicions generals

Article 85

La jurisdicció esportiva s’exerceix en tres àmbits: el disciplinari, el competitiu i l’electoral.

Article 86

—1 En l’àmbit disciplinari, la potestat jurisdiccional esportiva s’estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, específiques de cada modalitat esportiva, i les infraccions de la conducta esportiva tipificades amb caràcter general pel capítol segon d’aquest títol i, específicament, per les disposicions estatutàries o les reglamentacions específiques de cada club o associació esportius i de les federacions esportives catalanes.

—2 La potestat jurisdiccional en l’àmbit disciplinari confereix als seus titulars legítims la possibilitat d’enjudiciar i, si escau, de sancionar les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva, segons les respectives competències.

Article 87

—1 En l’àmbit competitiu, la potestat jurisdiccional esportiva s’estén a conèixer les qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la pràctica de l’esport, regulada per les normes aplicables a cada federació esportiva.

—2 La potestat jurisdiccional en l’àmbit competitiu confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb l’aplicació de les normes reglamentàries esportives establertes per a regular la competició que correspongui al respectiu àmbit organitzatiu.

Article 88 (article 4, Llei 8/1999)

—1 En l’àmbit electoral, la potestat jurisdiccional s’estén a conèixer les qüestions que puguin sorgir en els processos electorals dels clubs o associacions esportius i de les federacions, des que comença el procés electoral fins que conclou.

—2 La potestat jurisdiccional en l’àmbit electoral confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb els procediments electorals per a proveir els càrrecs de direcció i representació dels clubs o associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, i també en relació amb els procediments establerts per a censurar o reprovar la gestió del president o presidenta i la junta directiva dels clubs i les federacions esportius catalans.

Article 89

L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit disciplinari correspon:

a) Als jutges i als àrbitres durant el desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti.

b) A les juntes directives de les agrupacions i els clubs esportius, pel que fa a llurs socis, esportistes, tècnics i directius.

c) Als comitès de competició i disciplina esportiva i d’apel·lació de cada federació esportiva, pel que fa a totes les persones que integren l’estructura orgànica federativa, als clubs esportius i llurs directius, esportistes, tècnics, jutges o àrbitres i, en general, pel que fa a totes les persones i entitats que estan federades i desenvolupen l’activitat esportiva en l’àmbit d’actuació de la federació catalana corresponent.

d) Al Tribunal Català de l’Esport, pel que fa a les mateixes persones i entitats a què fan referència les lletres b) i c) i, en general, pel que fa al conjunt de l’organització esportiva i de les persones que la integren.

Article 90

L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva en l’àmbit de la competició correspon:

a) Als jutges i als àrbitres durant el desenvolupament del joc, la prova o la competició, amb subjecció a les regles establertes per les disposicions de cada modalitat esportiva o per les específiques aprovades per a la competició de què es tracti.

b) A les juntes directives de les agrupacions i els clubs esportius, en relació amb els jocs o les competicions de caràcter intern associatiu.

c) Als comitès de competició i disciplina esportiva i d’apel·lació de cada federació esportiva, en l’àmbit de la competició federada.

d) Al Tribunal Català de l’Esport, en el mateix àmbit de la competició federada.

Article 91

—1 L’exercici de la potestat jurisdiccional esportiva, en relació amb els procediments electorals de les associacions i els clubs esportius, correspon:

a) A la respectiva junta electoral de les associacions o els clubs esportius.

b) Als comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes.

c) Al Tribunal Català de l’Esport.

—2 L’exercici de la potestat jurisdiccional electoral, en relació amb els procediments electorals de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives, correspon:

a) A la Junta Electoral de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives.

b) Al Tribunal Català de l’Esport.

Article 92

Les entitats esportives catalanes exerceixen la potestat jurisdiccional esportiva en els àmbits disciplinari, competitiu i electoral d’acord amb llurs estatuts i la resta de l’ordenament jurídic esportiu.

Capítol 2

La disciplina esportiva

Article 93

La competència atribuïda a la jurisdicció disciplinària esportiva, als efectes d’aquest títol, i quan es tracti d’activitats de les associacions i els clubs esportius i de les federacions esportives catalanes o de competicions compreses dins l’àmbit d’actuació de les federacions esportives catalanes, s’estén a conèixer les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva, tipificades amb caràcter general per aquest títol i les disposicions estatutàries o reglamentàries específiques de cada federació catalana.

Article 94

Les infraccions es classifiquen de la manera següent:

a) Són infraccions de la conducta esportiva les accions o les omissions contràries al que disposen les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportives, siguin o no comeses durant el transcurs d’un partit, d’una prova o d’una competició de tipus federatiu.

b) Són infraccions de les regles del joc les accions o les omissions que durant el transcurs d’un partit, d’una prova o d’una competició de tipus federatiu vulneren les normes reglamentàries reguladores de la pràctica d’un esport o d’una especialitat esportiva concreta.

Article 95

En relació amb la disciplina esportiva, les disposicions estatutàries o reglamentàries de les federacions esportives catalanes han d’establir inexcusablement, amb un respecte ple per les disposicions contingudes en aquesta Llei, les qüestions següents:

a) Un sistema tipificat d’infraccions de les regles del joc específiques de cada federació, que en determini el caràcter de molt greu, greu i lleu. Si les disposicions estatutàries o reglamentàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions de la conducta esportiva ja recollides en aquest títol, la qualificació d’aquestes segons la gravetat ha de coincidir amb la gradació establerta per aquest títol.

b) Un sistema de sancions proporcional al d’infraccions tipificades.

c) La determinació de les causes modificatives de la responsabilitat i els requisits d’extinció i prescripció d’aquesta.

d) L’observança dels principis legals establerts respecte al procediment sancionador, especialment els relatius a la prohibició d’imposar doble sanció pels mateixos fets i de sancionar per infraccions tipificades amb posterioritat al moment d’haver estat comeses, i l’aplicació dels efectes retroactius favorables.

e) Els procediments disciplinaris de tramitació i imposició, si escau, de sancions que garanteixin el respecte del tràmit d’audiència dels interessats.

f) Un sistema de recursos contra les resolucions dictades en exercici de la potestat disciplinària.

Article 96

—1 Les infraccions de la conducta esportiva es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

—2 Són infraccions molt greus:

a) Les agressions als jutges, als àrbitres, als jugadors, al públic, als tècnics, als directius i a totes les altres autoritats esportives si causen lesions que signifiquen un detriment de la integritat corporal o de la salut física o mental de la persona agredida.

b) Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització d’un partit, d’una prova o d’una competició o que obliguin a suspendre’ls temporalment o definitivament.

c) Les intimidacions o les coaccions fetes contra àrbitres, jutges, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

d) La desobediència manifesta de les ordres i les instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives.

e) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.

f) La violació de secrets en afers que es coneguin per raó del càrrec.

g) Els actes de rebellia contra els acords de federacions, agrupacions i clubs.

h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un partit, d’una prova o d’una competició.

i) L’alineació indeguda, la incompareixença no justificada o la retirada d’una prova, d’un partit o d’una competició.

j) El consum de substàncies o fàrmacs destinats a augmentar artificialment la capacitat física de l’esportista i la pràctica d’activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d’una competició o d’una prova.

k) La promoció del consum de substàncies o fàrmacs o la incitació a consumir-ne o a practicar o utilitzar els mètodes a què es refereix la lletra j.

l) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o direcció dels clubs esportius i les federacions esportives i tots els actes dirigits a impedir o pertorbar el desenvolupament dels processos electorals dels clubs esportius i de les federacions esportives catalanes.

m) El trencament de la sanció imposada per una falta greu o molt greu.

n) Els incompliments dels acords de les assemblees generals o de les juntes de socis de les federacions o de les associacions i els clubs esportius, i també dels reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.

o) La no-convocatòria, en els terminis o les condicions legals, de manera sistemàtica i reiterada, dels òrgans col·legiats de les federacions o de les juntes de socis dels clubs i associacions esportius.

p) L’incompliment de les resolucions fermes dictades pel Tribunal Català de l’Esport.

q) La utilització incorrecta dels fons privats de les associacions i els clubs esportius i de les federacions esportives catalanes, i també de les subvencions, els crèdits, els avals i altres ajudes rebudes de l’Estat i de les comunitats autònomes o els ajuntaments i altres corporacions de dret públic.

r) Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directament o indirectament, indueixin o incitin a la violència.

s) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva, que siguin específiques de l’esport de què es tracti.

—3 Són infraccions greus:

a) Les agressions a què es refereix l’apartat 2.a), si comporten una gravetat menor, atès el mitjà emprat o el resultat produït.

b) Els insults i les ofenses a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives, o contra el públic assistent i altres jugadors.

c) Les conductes que alterin el desenvolupament normal d’un partit, d’una prova o d’una competició.

d) L’incompliment d’ordres, de convocatòries o d’instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives.

e) Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o la dignitat esportius.

f) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportives desenvolupades.

g) El trencament de la sanció per infracció lleu.

h) La comissió per negligència de les infraccions tipificades per les lletres n), o), p) i q) de l’apartat 2.

i) L’actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir la violència en els espectacles públics, i de lluitar-hi en contra, i també en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d’actes violents.

j) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

—4 Són infraccions lleus:

a) Les observacions formulades a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions, de manera que signifiquin una lleugera incorrecció.

b) La lleugera incorrecció amb el públic o amb altres jugadors o competidors.

c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

d) L’incompliment de les normes esportives per negligència o descurança, llevat del cas que constitueixi una infracció greu o molt greu.

e) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

Article 97

Es consideren infraccions molt greus, greus i lleus de les regles del joc, de la prova o de la competició les que amb aquest caràcter estableixin els estatuts i els reglaments dels diferents ens de l’organització esportiva, que han de tipificar les accions i les omissions en funció de llur gravetat i de l’especificitat de les diferents modalitats esportives, amb ple respecte pels principis i els criteris generals establerts per aquest títol.

Article 98

—1 Per raó de les infraccions tipificades en aquest títol es poden imposar les sancions següents:

a) L’avís.

b) L’amonestació pública.

c) La suspensió o la inhabilitació temporals.

d) La privació definitiva o temporal dels drets d’associat o associada.

e) La privació de la llicència federativa.

f) La inhabilitació a perpetuïtat.

g) La multa.

h) La clausura del terreny de joc o el recinte esportiu.

i) La prohibició d’accedir als estadis i als recintes esportius.

j) La pèrdua del partit o la desqualificació en la prova.

k) La pèrdua de punts o de llocs en la classificació.

l) La pèrdua o el descens de categoria o divisió.

—2 Corresponen a les infraccions molt greus:

a) La inhabilitació a perpetuïtat.

b) La privació definitiva de la llicència federativa.

c) La privació definitiva dels drets d’associat o associada.

d) La suspensió o la inhabilitació temporals per un període d’un a quatre anys o, si escau, per un període d’una a quatre temporades.

e) La privació del dret d’associat o associada per un període d’un a quatre anys.

f) La multa de fins a 200.000 pessetes.

g) La pèrdua o el descens de categoria o divisió, la pèrdua de punts o de llocs en la classificació, o la clausura del terreny de joc o del recinte esportiu per un període de quatre partits a una temporada, segons que escaigui.

h) La pèrdua del partit o la desqualificació de la prova.

i) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període d’un any o més, fins a cinc.

—3 Corresponen a les infraccions greus:

a) La suspensió o la inhabilitació per un període d’un mes a un any, o si escau, de cinc partits a una temporada.

b) La privació dels drets d’associat o associada per un període d’un mes a un any.

c) La multa de fins a 100.000 pessetes.

d) La pèrdua del partit, o la desqualificació en la prova, o la clausura del terreny de joc o del recinte esportiu per un període d’un partit o més, fins a tres, segons que escaigui.

e) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període d’un mes a un any.

—4 Corresponen a les infraccions lleus:

a) La suspensió per un període no superior a un mes o un període d’un a quatre partits.

b) La multa de fins a 50.000 pessetes.

c) La privació dels drets d’associat o associada per un període màxim d’un mes.

d) La prohibició d’accedir als estadis o als recintes esportius per un període màxim d’un mes.

e) L’avís.

f) L’amonestació pública.

Article 99

La sanció de multa només es pot imposar a les entitats esportives i als infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca. L’impagament de les multes determina la suspensió per un període ni inferior ni superior al de la suspensió que es podria imposar per la comissió d’una infracció de la mateixa gravetat que la que va determinar la imposició de la sanció econòmica.

Article 100

Les sancions de multa, de pèrdua del partit, de descompte de punts en la classificació, de pèrdua de categoria o divisió i de prohibició d’entrar als estadis o als recintes esportius es poden imposar simultàniament amb qualsevol altra sanció.

Article 101

En el cas que s’imposi una sanció que impliqui la pèrdua del partit o la desqualificació de la prova, o si s’imposa una sanció per una infracció que tingui per objecte la predeterminació, mitjançant preu, acord o intimidació, del resultat d’un partit, d’una prova o d’una competició, o si la infracció és de les tipificades per l’apartat 2.j) de l’article 96, els òrgans disciplinaris titulars de la potestat sancionadora estan facultats per a alterar el resultat del partit, de la prova o de la competició, si es pot determinar que, si no s’hagués produït la infracció, el resultat hauria estat diferent.

Article 102

Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat:

a) La reiteració.

b) La reincidència.

c) El preu.

d) El perjudici econòmic ocasionat.

Article 103

—1 Hi ha reiteració si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per més d’un que tingui assenyalada una sanció inferior.

—2 Hi ha reincidència si l’autor o autora d’una infracció ha estat sancionat en el curs d’una mateixa temporada per un fet de la mateixa naturalesa o anàloga del que s’ha de sancionar.

Article 104

Són circumstàncies atenuants:

a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

b) El penediment espontani.

Article 105

Els òrgans disciplinaris poden, en l’exercici de llur funció, aplicar la sanció en el grau que estimin convenient, tenint en compte la naturalesa dels fets, la personalitat del responsable, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

Article 106

—1 La responsabilitat disciplinària s’extingeix:

a) Pel compliment de la sanció.

b) Per la prescripció de les infraccions o de les sancions.

c) Per la mort de la persona inculpada.

d) Per la dissolució del club, l’entitat o la federació sancionats.

e) Per l’aixecament de la sanció.

f) Per la pèrdua de la condició d’esportista, d’àrbitre o àrbitra o de tècnic o tècnica federat o de membre del club o associació esportiva de què es tracti. En aquest últim cas, si la pèrdua de la condició és voluntària, aquest supòsit d’extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui està subjecte a procediment disciplinari en tràmit o ha estat sancionat recupera en qualsevol modalitat esportiva, i dins un termini de tres anys, la condició amb què quedava vinculat a la disciplina esportiva. En aquest cas, el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions.

—2 Les infraccions lleus prescriuen al mes; les greus, a l’any, i les molt greus, als tres anys d’haver estat comeses.

—3 El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s’han comès, s’interromp en el moment en què s’acorda iniciar el procediment i torna a comptar si l’expedient roman paralitzat per causa no imputable a l’infractor o infractora durant més de dos mesos o si l’expedient acaba sense que l’infractor o infractora hagi estat sancionat.

—4 Les sancions prescriuen al mes si han estat imposades per infracció lleu; a l’any, si ho han estat per infracció greu, i als tres anys, si ho han estat per infracció molt greu.

—5 El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s’ha imposat o el dia en què se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Article 107

Les sancions imposades són immediatament executives, sense que les reclamacions o els recursos que s’hi interposin en contra en paralitzin o en suspenguin l’execució, llevat que, després d’haver interposat el recurs, l’òrgan encarregat de resoldre’l acordi, a instància de part, la suspensió de l’execució de la sanció imposada, si hi concorre algun dels requisits següents:

a) Si hi concorre una causa de nullitat de ple dret de la sanció imposada.

b) Si la no-suspensió pot comportar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.

c) Si hi ha aparença de bon dret en favor de la persona que presenta el recurs.

d) Si la no-suspensió pot provocar la impossibilitat d’aplicar la resolució del recurs.

Capítol 3

Els procediments jurisdiccionals

Secció 1

Els procediments jurisdiccionals en l’àmbit disciplinari

Subsecció primera

Disposicions generals

Article 108

—1 Per a imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari, d’acord amb el procediment que s’estableix en aquesta secció o d’acord amb el que estableixen els estatuts o els reglaments del club o l’associació esportius o de la federació corresponent.

—2 Els estatuts o els reglaments del club o l’associació esportius o de la federació corresponent s’han d’ajustar als principis generals dels procediments disciplinaris, de manera que regulin i respectin el tràmit d’audiència dels interessats, que respectin el dret del presumpte infractor o infractora de conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hi ha formulat en contra, i que respectin el dret dels interessats en l’expedient a formular les al·legacions que creguin pertinents, a recusar l’instructor o instructora i el secretari o secretària de l’expedient per causa legítima, i a proposar les proves que tendeixin a la demostració de les al·legacions i que guardin relació amb el que és objecte d’enjudiciament.

Article 109

—1 Els procediments disciplinaris per a les infraccions de les regles del joc, la prova o la competició, o de la conducta esportiva, susceptibles d’ésser qualificades de constitutives d’una falta lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del desenvolupament normal del joc, la prova o la competició, es poden tramitar pel procediment d’urgència que estableixin els reglaments de les diferents federacions, i, si de cas hi manquen, pel procediment d’urgència regulat en la subsecció 2.

—2 El procediment d’urgència que tinguin establert les diferents federacions per a imposar les sancions a què fa referència l’apartat 1 ha de regular, en qualsevol cas, la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d’audiència i reconèixer el dret de l’infractor o infractora a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que s’hi hagi formulat en contra, i també el dret a fer les al·legacions que estimi pertinents, a recusar els membres del comitè o l’òrgan disciplinari que tingui atribuïda la potestat sancionadora, i a proposar proves tendents a demostrar els fets en què l’infractor o infractora pugui basar la seva defensa.

Subsecció segona

El procediment d’urgència

Article 110

El procediment d’urgència s’inicia mitjançant l’acta del partit, la prova o la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció, que ha d’ésser subscrita per l’àrbitre o àrbitra o qui estigui oficialment encarregat d’aixecar-la i pels competidors o llurs representants, si es tracta d’esports de competició individual, o pels representants dels clubs o llurs delegats, si es tracta de competició per equips.

Article 111

El procediment d’urgència també pot iniciar-se mitjançant una denúncia de la part interessada recollida en l’acta del partit o feta posteriorment, sempre que la denúncia es registri a les oficines de la federació corresponent dins el segon dia hàbil següent al dia en què hagi tingut lloc el partit, la prova o la competició.

Article 112

En el supòsit que els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l’acta del partit, la prova o la competició, sinó mitjançant annex o document similar, en el qual no hi hagi constància que l’infractor o infractora en conegui el contingut, el procediment s’inicia en el moment en què tingui entrada a la federació corresponent l’annex de l’acta del partit o el document en què quedin reflectits els fets objecte d’enjudiciament.

Article 113

Un cop iniciat el procediment per la denúncia de la part interessada o com a conseqüència d’un annex de l’acta del partit o el document similar, immediatament s’ha de donar trasllat de la denúncia o de l’annex o el document als interessats.

Article 114

Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què els és lliurada l’acta del partit, la prova o la competició, en el cas especificat per l’article 110, o en el termini de dos dies hàbils següents al dia en què hagi estat notificada la denúncia o l’annex o el document similar, al qual es refereixen els articles 112 i 113, poden formular, verbalment o per escrit, les al·legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l’acta, la denúncia o l’annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden, dins el mateix termini, proposar o aportar també, si escau, les proves pertinents per a demostrar llurs al·legacions, si tenen relació amb els fets imputats.

Article 115

Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereix l’auxili de l’òrgan competent per a resoldre l’expedient, aquest, abans de dictar la resolució pertinent, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d’ordenar que es practiqui, ha de disposar el que calgui perquè es porti a terme al més aviat possible, com a màxim dins el termini de tres dies hàbils següents al dia en què n’hagi acordat la realització, i ha de notificar als interessats el lloc i el moment en què es practicarà, si la prova requereix la presència dels interessats.

Article 116

Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini establert per a practicar-les, l’òrgan competent, en el termini màxim de cinc dies, dicta la resolució en què, de manera succinta, s’han d’expressar els fets imputats, els preceptes infringits i els que habiliten la sanció que s’imposi. Si els interessats han demanat la pràctica de proves i l’òrgan ho considera improcedent, s’han d’expressar en la mateixa resolució els motius de la denegació de les proves.

Article 117

La resolució a què fa referència l’article 116 s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin formular en contra i del termini per a interposar-los.

Subsecció tercera

El procediment ordinari

Article 118

Llevat dels casos tipificats per l’article 109.1, per a enjudiciar les infraccions s’ha de procedir d’acord amb el que s’estableix en aquesta subsecció.

Article 119

El procediment per a enjudiciar les infraccions s’inicia amb la providència de l’òrgan competent, d’ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat o del Tribunal Català de l’Esport. Les denúncies han d’expressar la identitat de la persona o les persones que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels possibles responsables.

Article 120

L’òrgan competent, abans que acordi l’inici del procediment, pot ordenar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si hi concorren circumstàncies que justifiquin l’expedient, especialment pel que fa a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l’expedient, a identificar la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les altres circumstàncies.

Article 121

L’òrgan competent, després de rebre la denúncia o el requeriment per a incoar un expedient i practicades les actuacions prèvies que es considerin pertinents, dicta la providència d’inici de l’expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció. En cas contrari, dicta la resolució oportuna que acorda la improcedència d’iniciar l’expedient, la qual es notifica a qui ha presentat la denúncia o el requeriment per a iniciar l’expedient.

Article 122

No es pot interposar recurs contra la resolució que acordi l’inici de l’expedient. Contra la que acordi la improcedència d’iniciar-lo, es pot interposar recurs davant l’òrgan superior, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació.

Article 123

La providència en què s’acordi l’inici del procediment ha de contenir el nomenament d’instructor o instructora, el qual s’ha d’encarregar de la tramitació de l’expedient, i el del secretari o secretària que ha d’assistir l’instructor o instructora en la tramitació, a més d’una succinta relació dels fets que motiven l’inici de l’expedient, la possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsables i les sancions que hi podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l’expedient.

Article 124

A l’instructor o instructora i al secretari o secretària els són aplicables les causes d’abstenció i recusació previstes en la legislació de l’Estat per al procediment administratiu comú. Els interessats poden exercir el dret de recusació en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de la providència d’inici de l’expedient i al mateix òrgan que l’hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Article 125

En la providència que acordi l’inici del procediment s’ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l’aclariment dels fets i a l’enjudiciament adequat.

Article 126

Un cop transcorregut el termini establert per l’article 125, l’instructor o instructora, mitjançant la resolució oportuna, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats, siguin rellevants per al procediment i la resolució. Per aquest motiu, en la mateixa resolució, l’instructor o instructora obre a prova l’expedient per un termini no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha d’ésser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

Article 127

Contra la resolució de l’instructor o instructora que denegui la pràctica d’una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar a l’òrgan competent per resoldre l’expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució. L’òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l’admissió o el rebuig de la prova proposada i, en el cas que l’admeti, resol el que procedeixi per a la pràctica corresponent.

Article 128

Un cop transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l’instructor o instructora, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què fineixi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i l’arxivament de l’expedient, si considera que no hi ha motius per a formular cap plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs, en el qual s’han de reflectir els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució. La proposta de sobreseïment i l’arxivament de l’expedient o, si escau, el plec de càrrecs i la proposta de resolució s’han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l’expedient i puguin presentar per escrit les al·legacions que considerin convenients en defensa de llurs drets o interessos.

Article 129

Un cop transcorregut el termini concedit als interessats per a formular les al·legacions, l’instructor o instructora eleva l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l i manté o reforma la proposta de resolució a la vista de les al·legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l’expedient.

Article 130

La resolució de l’òrgan competent posa fi a l’expedient i s’ha de dictar en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà del dia en què l’expedient és elevat a l’òrgan competent.

secció 2

El procediment jurisdiccional en l’àmbit competitiu

Article 131

Tots els expedients que s’incoïn d’ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció dins l’àmbit competitiu s’han de tramitar amb l’observança de les fases procedimentals següents:

a) La incoació i la notificació fefaent d’aquesta a les parts interessades i a les que es considerin afectades per la decisió final.

b) El termini d’al·legacions, la proposició de prova i la pràctica d’aquesta.

c) La resolució final i la comunicació fefaent a les parts intervinents, amb especificació dels recursos pertinents i del termini per interposar-los.

Secció 3

Disposicions comunes

Article 132

Un cop iniciat qualsevol procediment, l’òrgan competent per a incoar-lo pot adoptar, amb subjecció al principi de proporcionalitat, les mesures provisionals que estimi pertinents per a assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui dictar-se. L’adopció de mesures provisionals pot produir-se en qualsevol moment del procediment, d’ofici o per petició raonada de l’instructor o instructora, mitjançant acord motivat, que ha d’ésser notificat als interessats. Contra l’acord d’adopció de qualsevol mesura provisional es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà de la notificació de l’acord en què s’adopti la mesura.

Article 133

Contra les resolucions dictades en els procediments a què es refereixen les seccions primera i segona d’aquest capítol es pot interposar recurs davant l’òrgan competent per a resoldre’l en el termini de tres dies hàbils comptats des de l’endemà del dia en què es notifiqui la resolució.

Article 134

Un cop interposat el recurs, l’òrgan competent per a resoldre’l n’ha de donar trasllat immediatament als altres interessats perquè, si escau, puguin impugnar-lo en el termini de dos dies hàbils.

Article 135

Si en el recurs o en la impugnació es demana la pràctica de proves indegudament denegades per l’òrgan que hagi dictat la resolució impugnada, o es demana la pràctica de proves de les quals la part que les proposi no n’hagi pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada, l’òrgan competent, abans de resoldre el recurs, s’ha de pronunciar sobre la pràctica de la prova demanada i, en el cas que acordi practicar-la, ha d’adoptar els acords que calguin perquè es practiqui en el termini màxim de sis dies hàbils, amb intervenció de les parts, si la prova ho requereix.

Article 136

Un cop transcorregut el termini establert per l’article 134, si no s’ha demanat cap prova, o, si escau, no s’ha practicat la que ha estat admesa o ha transcorregut el termini fixat per l’article 135 sense que s’hagi practicat, l’òrgan competent per a resoldre el recurs dicta la resolució oportuna en el termini màxim de deu dies, la qual s’ha de notificar als interessats, amb expressió dels recursos que s’hi puguin interposar en contra i el termini per a interposar-los.

Article 137

En el cas que hagi transcorregut el termini establert per l’article 136 sense que s’hagi dictat resolució expressa, s’entén que el recurs ha estat desestimat, i es deixa expedita la via administrativa.

Capítol 4

Els recursos

Article 138

—1 Es pot recórrer contra els actes i les resolucions adoptats pels òrgans competents dels clubs i associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, si han esgotat, respectivament, la via associativa o la federativa, segons el règim següent:

a) Si són resolucions definitives dictades per l’òrgan competent dels clubs o associacions esportius en matèria disciplinària esportiva, ha d’ésser al comitè d’apel·lació de la federació catalana corresponent a l’activitat esportiva principal de l’entitat, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l’Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de la resolució objecte de recurs.

b) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals dels clubs o associacions esportius, ha d’ésser al comitè d’apel·lació de la federació catalana corresponent a l’activitat esportiva principal de l’entitat, si es tracta de clubs federats, o directament al Tribunal Català de l’Esport, si estan constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels tres dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què s’entengui desestimada tàcitament la reclamació perquè no s’ha dictat cap resolució expressa en el termini establert.

c) Si són decisions adoptades pels òrgans electorals de les federacions i agrupacions esportives catalanes, ha d’ésser al Tribunal Català de l’Esport, dins el termini de tres dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què la reclamació s’entengui desestimada tàcitament perquè no s’ha dictat cap resolució expressa en el termini establert.

d) Si són resolucions dictades pels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes, en l’àmbit de llur competència revisora en matèria electoral, disciplinària esportiva i competitiva, ha d’ésser al Tribunal Català de l’Esport, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de l’acord objecte de recurs o al d’aquell en què el recurs inicial s’ha d’entendre desestimat tàcitament perquè no s’ha dictat cap resolució expressa dins el termini establert.

e) Si són resolucions definitives adoptades pels òrgans competents dels clubs i de les federacions esportives catalanes en matèria disciplinària associativa, o qualsevol altra decisió emanada de llurs òrgans de govern i representació, ha d’ésser a l’autoritat judicial, sens perjudici del que estableix l’article 140 per a la resolució extrajudicial dels conflictes en l’esport.

—2 Les decisions acordades amb caràcter immediat pels jutges o els àrbitres durant el desenvolupament d’un joc o un partit referides a les infraccions de les regles del joc i de la conducta esportiva són immediatament executives, sens perjudici que, en funció de les característiques pròpies de cada modalitat esportiva, els reglaments federatius puguin establir un sistema posterior de reclamacions, fonamentades en l’existència d’un error material manifest.

Capítol 5

El Tribunal Català de l’Esport

Article 139

—1 El Tribunal Català de l’Esport és l’òrgan suprem jurisdiccional esportiu en els àmbits electoral, competitiu i disciplinari a Catalunya, que, amb el suport material, de personal i pressupostari de la Secretaria General de l’Esport, actua amb una autonomia i una independència totals, i decideix en instància administrativa sobre les qüestions electorals, competitives i disciplinàries esportives de la seva competència establertes per aquesta Llei i per les disposicions reglamentàries que la desenvolupen.

—2 En l’àmbit disciplinari, el Tribunal Català de l’Esport té les competències següents:

a) Conèixer i resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, de les agrupacions esportives i dels clubs o associacions no federats, en els supòsits, la forma i els terminis establerts per aquest títol i els reglaments corresponents.

b) Conèixer i resoldre qualsevol altra acció o omissió que, per la transcendència que poden tenir en l’activitat esportiva, estimi oportú tractar-les d’ofici, a instància de l’Administració esportiva de la Generalitat.

—3 En l’àmbit competitiu, són competències del Tribunal Català de l’Esport conèixer i resoldre en última instància sobre els recursos que s’interposin contra les resolucions dels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes.

—4 En l’àmbit electoral, són competències del Tribunal Català de l’Esport conèixer i resoldre en última instància administrativa sobre els recursos interposats contra les resolucions de les meses del vot de censura i de les juntes electorals dels clubs i associacions esportius no federats i de les federacions esportives catalanes, i també contra les resolucions dels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes adoptades per la via de revisió dels processos electorals o de reprovació o censura de la gestió del president o presidenta o de la junta directiva dels clubs o associacions esportius federats.

Article 140

El Tribunal Català de l’Esport pot actuar per a resoldre de manera inapel·lable, mitjançant l’arbitratge d’equitat, les qüestions de litigi de naturalesa juridicoesportiva no regulades per aquest títol i que li hagin estat sotmeses de comú acord pels interessats.

Article 141

El Tribunal Català de l’Esport és integrat per set membres i un secretari o secretària amb veu i sense vot, tots ells llicenciats en dret i, preferentment, amb experiència en matèria esportiva. Els càrrecs són honorífics, si bé els membres del Tribunal tenen dret a rebre les dietes d’assistència a les reunions, les de desplaçament i una compensació per cada ponència assignada, que ha d’ésser fixada pel Govern.

Article 142

Els membres del Tribunal Català de l’Esport són nomenats pel secretari o secretària general de l’Esport, quatre d’ells a proposta de la Unió de Federacions Esportives Catalanes i els tres restants a proposta del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.

Article 143

—1 Un cop designats els membres del Tribunal Català de l’Esport, aquests han d’elegir d’entre ells un president o presidenta i un vicepresident o vicepresidenta, que han d’ésser ratificats per l’Administració esportiva de la Generalitat.

—2 El secretari o secretària del Tribunal Català de l’Esport és designat pel secretari o secretària general de l’Esport.

—3 El Tribunal Català de l’Esport funciona en ple o en comissió permanent.

Article 144

—1 Els membres del Tribunal Català de l’Esport tenen un mandat de quatre anys renovables i cessen en el càrrec quan fineix el termini per al qual han estat designats, una vegada s’ha procedit a la designació dels nous membres.

—2 En el cas que els membres del Tribunal deixin d’assistir a les reunions per causa no justificada per un període superior a tres mesos, incorrin en actuacions irregulars manifestes o els sigui aplicable alguna de les causes que impedeixen l’exercici de funcions públiques, poden ésser suspesos o cessats pel secretari o secretària general de l’Esport mitjançant resolució motivada, a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya o del Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, segons la procedència del membre afectat.

Article 145

—1 En el cas de vacant d’un membre titular del Tribunal Català de l’Esport, es cobreix de la mateixa manera en què fou designat el membre vacant. Si aquest n’és el president o presidenta o el vicepresident o vicepresidenta, un cop coberta la vacant, el Tribunal procedeix a l’elecció d’aquell o d’aquest, perquè sigui ratificat pel secretari o secretària general de l’Esport.

—2 Si queden vacants alhora la presidència i la vicepresidència del Tribunal Català de l’Esport, mentre no se’n produeixi la substitució, ocupa la presidència el vocal de més edat i la vicepresidència, el segon vocal de més edat.

Article 146

S’han de regular per reglament les funcions dels membres del Tribunal Català de l’Esport, les normes de procediment, les competències i les atribucions del Ple i de la Comissió Permanent del Tribunal, i també el règim d’incompatibilitats. El reglament és aprovat pel Ple del Tribunal i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions addicionals

Primera

—1 L’Administració de la Generalitat assumeix, en virtut d’aquesta Llei, les competències anteriorment exercides per les diputacions provincials en matèria d’activitat física i esport. Aquesta atribució de competències comporta el traspàs dels mitjans materials i personals afectes als serveis i als organismes corresponents, i també dels corresponents recursos econòmics, d’acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d’abril, del Règim Provisional de les Competències de les Diputacions Provincials.

—2 Per procedir al traspàs dels serveis i els recursos de les diputacions a la Generalitat s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) S’han de traspassar a la Generalitat els serveis i els recursos de les diputacions necessaris per a l’exercici de les competències següents:

1r El foment i la promoció de l’esport envers les entitats esportives, les federacions i els ciutadans.

2n La investigació i la recerca en l’àmbit esportiu.

3r L’assistència tècnica i l’assessorament a les entitats esportives i les federacions.

b) Així mateix, s’han de traspassar a la Generalitat:

1r Els recursos que fins ara corresponien a les diputacions, segons la legislació en matèria esportiva, per a ésser destinats a finalitats esportives i a la construcció i el manteniment d’instal·lacions d’aquesta naturalesa, d’acord amb les competències que la dita legislació els atribuïa.

2n Les instal·lacions esportives de titularitat de les diputacions catalanes, sens perjudici que en sigui delegada la gestió en els municipis o les comarques.

c) Corresponen a les diputacions la cooperació i l’assistència econòmica, jurídica i tècnica als municipis i les comarques, per a l’exercici de llurs competències en matèria esportiva. Aquestes funcions s’han d’exercir a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, pel que fa al finançament d’inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal, d’acord amb el que estableix la Llei 5/1987, del 4 d’abril, i d’acord amb els criteris de coordinació establerts en la legislació d’organització territorial i règim local de Catalunya i amb els plans i programes a què es refereix aquesta Llei.

Segona

Els particulars, igual com l’Administració, resten obligats al compliment de les disposicions contingudes en aquesta Llei que els siguin aplicables.

Tercera

—1 Tota persona natural o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d’activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d’aquesta Llei que li siguin aplicables.

—2 Correspon a la Generalitat de vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s’adeqüin a les condicions de salut, d’higiene i d’aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.

Quarta

El Govern ha d’aprovar, en el termini d’un any a comptar a partir del dia en què va entrar en vigor la Llei 8/1999, el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius.

Cinquena

En els processos de licitació que es convoquin per a la gestió i ús de les instal·lacions i els equipaments esportius de titularitat pública, es pot considerar com a mèrit el fet que els licitadors siguin entitats sense ànim de lucre inscrites o adscrites en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

Sisena

El Govern ha de dotar els instruments i atribuir els mitjans específics per al foment i la promoció exterior de l’esport català, de les seves seleccions esportives i la difusió dels ideals olímpics, amb l’habilitació dels crèdits pressupostaris necessaris en el departament competent, per raó de la matèria per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei.

Setena

En el supòsit que les instàncies esportives competents reconeguin el Comitè Olímpic de Catalunya, aquest adquirirà la condició d’associació esportiva catalana, d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

Vuitena

El Govern ha de presentar al Parlament un projecte de Llei que reguli l’exercici de les professions relacionades amb l’àmbit de les activitats fisicoesportives i especials en el territori de Catalunya.

Novena

El Govern ha de promoure a càrrec del seu pressupost l’adequació de les instal·lacions esportives escolars per a l’ús públic fora d’hores lectives. A aquest efecte, ha de modificar la normativa reglamentària vigent per a donar-hi compliment.

Disposicions transitòries

Primera

Mentre no es farà efectiu el traspàs a què es refereix la disposició addicional primera, les diputacions catalanes han d’efectuar llurs inversions en instal·lacions i equipaments esportius d’acord amb les previsions i les determinacions del Pla director i dels programes d’actuació aprovats per la Generalitat de Catalunya, segons el que disposa aquesta Llei, sens perjudici de l’aplicació immediata de la normativa del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya, pel que fa als recursos destinats a finançar inversions en instal·lacions i equipaments esportius de competència municipal.

Segona

Mentre no sigui aprovat el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius, establert i regulat pel capítol segon del títol tercer d’aquesta Llei, la Secretaria General de l’Esport ha de desenvolupar la seva política d’equipaments i instal·lacions esportius mitjançant els programes especials d’actuació establerts pels articles 51 i següents d’aquesta Llei, d’acord amb les directrius del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius, si aquest ha assolit el nivell de projecte.

Tercera

Mentre no es determini per reglament el mètode de càlcul del percentatge de participació a què es refereix l’article 12.1 de la Llei 5/1987, del 4 d’abril, del règim provisional de les diputacions provincials, els recursos a transferir de les diputacions provincials a la Generalitat han d’ésser com a mínim iguals a les consignacions pressupostàries de l’any 1987, corresponents als serveis que han d’ésser traspassats d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

Quarta

Pel que fa als ensenyaments de règim especial, regulats pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, el Departament d’Ensenyament i el departament competent en matèria d’esport han d’elaborar de manera conjunta una proposta de les competències que sigui pertinent delegar a la Secretaria General de l’Esport.

Cinquena

Les corresponents consignacions pressupostàries del Departament de Cultura i de la Secretaria General de l’Esport han de constituir el primer pressupost del Consell Català de l’Esport.

(00.201.100)