DECRET 73/2003, de 18 de març, de regulació de la Junta de Finances de la Generalitat de Catalunya.

Preàmbul

La Generalitat de Catalunya va crear i estructurar els seus propis òrgans per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives mitjançant el Decret 223/1983, de 9 de juny. El sistema organitzatiu adoptat aleshores es va basar en un repartiment tripartit de les funcions, en el qual n’eren òrgans competents, a més del conseller o consellera d’Economia i Finances, la Junta Superior de Finances i les corresponents Juntes Territorials de Finances.

Posteriorment, mitjançant els decrets 43/1985, de 7 de febrer; 76/1987, de 20 de febrer; 329/1989, de 9 de juny; 116/1993, de 23 de març, i, finalment, mitjançant el Decret 182/1996, de 4 de juny, s’han anat modificant alguns aspectes de la composició d’aquests òrgans col·legiats, sense que aquestes modificacions hagin canviat però el sistema de designacions, basat fins ara en l’atribució de la presidència i de les vocalies a determinats càrrecs de l’Administració, atribuint la funció d’elaboració de les ponències únicament als secretaris o secretàries de dites juntes.

Actualment, l’increment del nombre de reclamacions economicoadministratives en el nou context de funcionament de l’administració tributària i la necessitat d’una major i més ràpida accessibilitat del ciutadà a les tramitacions administratives que li afecten, fan necessari configurar una nova organització dels òrgans economicoadministratius. D’acord amb això, s’opta per un sistema de distribució de les competències entre el conseller o consellera d’Economia i Finances i un sol òrgan col·legiat, amb competència ara sobre tot el territori.

Pel que fa referència a la resta dels seus continguts, cal destacar que la nova norma reglamentària especifica els actes concrets que són susceptibles de reclamació i els actes en relació amb els quals no és possible promoure reclamació economicoadministrativa, així com una extensa regulació del règim de funcionament de la Junta de Finances. Per acabar, s’inclou una disposició transitòria expressa per resoldre l’aplicació de la nova norma als expedients en curs.

Finalment, i per raons de seguretat jurídica, el nou Decret deroga i, per tant, substitueix tota la normativa anterior relativa als òrgans economicoadministratius de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, atès el que estableix la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Economia i Finances i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Capítol i

Àmbit d’aplicació i actes impugnables

Article 1

Normes aplicables

1.1  Les reclamacions que s’interposin contra els actes i actuacions de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, referits a les matèries que es detallen en l’article següent, es tramitaran i resoldran d’acord amb la normativa que regula el procediment de les reclamacions economicoadministratives, aplicable amb caràcter general als tributs propis de la Generalitat.

1.2  Queden fora de l’àmbit del present Decret els procediments especials de revisió i el recurs de reposició regulats en les seccions 1 i 2 del capítol VIII del títol III de la Llei general tributària.

Article 2

Matèries

Les reclamacions economicoadministratives, tant si s’hi susciten qüestions de fet com de dret, s’atribuiran al coneixement dels òrgans a què es refereix el capítol II d’aquest Decret, quan es produeixin en relació amb les matèries següents:

a) La gestió, la inspecció i la recaptació dels tributs i, en general, de tots els ingressos de dret públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats autònomes, amb exclusió expressa dels tributs cedits per l’Estat a la Generalitat de Catalunya i dels recàrrecs que aquesta estableixi sobre tributs d’aquell.

b) El reconeixement o la liquidació d’obligacions del Tresor de la Generalitat pels òrgans competents i les qüestions relacionades amb les operacions de pagament amb càrrec al Tresor.

c) El reconeixement i el pagament de tota classe de pensions i drets passius que siguin de la competència de la Generalitat.

d) Qualssevol altres respecte a les quals així ho declari un precepte legal exprés.

Article 3

Actes susceptibles de reclamació

3.1  La reclamació economicoadministrativa és admissible en relació amb les matèries referides en l’article 2 que s’interposin contra els actes següents:

a) Els que provisionalment o definitivament reconeguin o deneguin un dret o declarin una obligació.

b) Els de tràmit que decideixin directament o indirectament el fons de l’assumpte o posin fi a la via de gestió.

3.2  Les infraccions en la tramitació que afectin la validesa dels actes reclamables poden ser al·legades en el moment de la seva impugnació.

3.3  En concret, i pel que fa a la gestió tributària, són impugnables els actes i actuacions tributàries següents:

a) Les liquidacions provisionals o definitives.

b) Les resolucions expresses o presumptes derivades d’una sol·licitud de rectificació d’autoliquidació.

c) Les comprovacions de valor dels béns i drets, així com els actes de fixació de valors o bases imposables, quan la seva normativa reguladora ho estableixi.

d) Els actes que amb caràcter previ deneguin o reconeguin règims d’exempció o bonificació tributàries.

e) Els actes que estableixin el règim tributari aplicable a un subjecte passiu, mentre siguin determinants d’obligacions futures, incloses les formals, al seu càrrec.

f) Els actes que imposin sancions tributàries independents de qualsevol tipus de liquidació.

g) Els actes originats per la gestió recaptatòria.

h) Els actes de repercussió tributària establerts legalment.

i) Tots aquells actes que es considerin expressament impugnables per disposicions dictades en matèria tributària.

Article 4

Actes no reclamables

No són reclamables en via economicoadministrativa els actes següents:

a) Els actes que donin lloc a reclamació en via administrativa prèvia a la judicial, civil o laboral, o posin fi a l’esmentada via.

b) Els dictats en procediments en els quals estigui reservada al conseller o consellera d’Economia i Finances la resolució que posi fi a la via administrativa.

c) Els dictats en virtut d’una Llei que els exclogui de reclamació economicoadministrativa.

Capítol ii

Règim i organització

Secció i

Disposicions generals

Article 5

Modalitats de reclamació

Els òrgans a què es refereix l’article 6 d’aquest Decret són competents per conèixer:

a) De les reclamacions economicoadministratives.

b) Dels recursos extraordinaris de revisió.

Secció ii

Competència

Article 6

Òrgans

Són òrgans competents per conèixer i resoldre les reclamacions economicoadministratives:

a) El conseller o consellera d’Economia i Finances.

b) La Junta de Finances.

Article 7

Exclusivitat i caràcter de la competència

7.1  Els òrgans que s’enumeren en l’article anterior són els únics competents per conèixer dels assumptes que se suscitin en matèria economicoadministrativa.

7.2  La competència d’aquells òrgans és irrenunciable i improrrogable i no pot ser alterada pels interessats.

Article 8

Abstenció de l’òrgan per falta de competència

8.1  Quan dels escrits d’interposició de les reclamacions, dels escrits d’al·legacions o de les actuacions posteriors resulti una manifesta manca de competència, el secretari o secretària o vocal que conegui de l’expedient poden dictar providència motivada amb acord d’arxiu d’actuacions. Contra aquesta providència pot plantejar-se qüestió incidental.

8.2  La providència ha d’assenyalar l’òrgan que és considerat competent, al qual, davant la manca de presentació de qüestió incidental, se li trametrà d’ofici l’expedient. Si el reclamant ha plantejat qüestió incidental, la tramesa s’ha d’efectuar després que aquella hagi estat resolta.

Article 9

Competència del conseller o consellera d’Economia i Finances

9.1  El conseller o consellera d’Economia i Finances és competent per conèixer i resoldre en via economicoadministrativa les reclamacions que per l’índole, la quantia o la transcendència de la resolució que s’hagi de dictar, consideri la Junta de Finances que hagin de ser resoltes pel conseller o consellera.

9.2  Així mateix, el conseller o consellera d’Economia i Finances és competent per conèixer i resoldre el recurs extraordinari de revisió quan ell hagués dictat l’acte objecte de recurs.

Article 10

Competència de la Junta de Finances

Correspon a la Junta de Finances:

a) En única instància, el coneixement i resolució de les reclamacions economicoadministratives que s’interposin contra els actes dictats pels òrgans del Departament d’Economia i Finances o d’altres departaments i de les seves entitats autònomes en les matèries relacionades en l’article 2 d’aquest Decret.

b) El coneixement i resolució dels recursos extraordinaris de revisió que s’interposin contra els actes de gestió i les resolucions de reclamacions economicoadministratives fermes.

Secció iii

Composició i funcionament de la Junta de Finances

Article 11

Composició

11.1 La Junta de Finances està constituïda pel president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta, el secretari o secretària i vuit vocals, tots ells amb veu i vot.

11.2 Tots els membres de la Junta de Finances són nomenats d’entre funcionaris del grup A adscrits al Departament d’Economia i Finances per ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances i ocupen el lloc corresponent amb dedicació exclusiva.

11.3 En els casos de vacant, absència, malaltia o alguna altra causa legal, el president o presidenta serà substituït pel vicepresident o vicepresidenta, i el secretari o secretària pel vocal més jove.

Article 12

Règim de funcionament de la Junta de Finances

12.1 La Junta funcionarà en Ple o en Sales de reclamacions. El repartiment de funcions entre el Ple i les Sales es fixarà per ordre del conseller o consellera d’Economia i Finances. Correspon al president o presidenta de la Junta fixar la distribució d’assumptes entre les Sales.

12.2 El Ple de la Junta estarà compost pel president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta, el secretari o secretària i els vuit vocals.

12.3 Correspon al president o presidenta de la Junta la presidència de la Sala primera, de la qual, juntament amb el secretari o secretària de la Junta, en formaran part quatre vocals. La Sala segona estarà composta pel vicepresident o vicepresidenta de la Junta, que tindrà la condició de president o presidenta de Sala, el secretari o secretària de la Junta i quatre vocals.

12.4 En el cas de vacant, absència o malaltia del vicepresident o vicepresidenta, el substitueix en la presidència de la Sala segona el vocal més antic d’aquesta.

12.5 Per a les resolucions en matèria de suspensió, es constituirà la Sala de suspensions, formada pel president o presidenta, el secretari o secretària i un vocal.

12.6 Quan sigui necessari per assolir el quòrum corresponent, en cas de vacant, absència, malaltia o qualsevol altra causa legal, els vocals són substituïts per vocals de l’altra sala, en raó de l’antiguitat. Si l’antiguitat és la mateixa, preval la major edat.

Article 13

President o presidenta de la Junta de Finances

13.1 Correspon al president o presidenta la direcció orgànica i funcional de la Junta de Finances.

13.2 Li corresponen, en particular, les funcions següents:

a) Convocar el Ple de la Junta de Finances i la Sala primera.

b) Fixar l’ordre del dia de les reunions que celebri el Ple i la Sala primera.

c) Presidir les sessions del Ple i de la Sala primera, moderar el debat i les deliberacions i suspendre’ls per motius justificats.

d) Assegurar el compliment de les lleis.

e) Visar les actes i les certificacions dels acords de l’òrgan.

f) Exercir les altres funcions que li atribueixin les normes legals vigents.

Article 14

Vicepresident o vicepresidenta de la Junta de Finances

Corresponen al vicepresident o vicepresidenta de la Junta de Finances les funcions següents:

a) Convocar la Sala segona.

b) Fixar l’ordre del dia de les reunions de la Sala segona.

c) Presidir les sessions de la Sala segona, moderar el debat i les deliberacions i suspendre’ls per motius justificats.

d) Assegurar el compliment de les lleis.

e) Visar les actes i les certificacions dels acords de l’òrgan.

f) Exercir les altres funcions que li atribueixin les normes legals vigents.

Article 15

Vocals de la Junta de Finances

Corresponen als vocals de la Junta de Finances les funcions següents:

a) Redactar les ponències de resolució i trametre còpia d’aquestes, a través del secretari o secretària, al president o presidenta i/o al vicepresident o vicepresidenta i a cada un dels vocals de la Sala a què pertanyi.

b) Redactar la resolució definitiva, d’acord amb allò aprovat en la corresponent sessió de la Junta, i sotmetre-la a la signatura dels qui van aprovar-la.

Article 16

Secretari o secretària de la Junta de Finances

Corresponen al secretari o secretària de la Junta de Finances les funcions següents:

a) Rebre els escrits que iniciïn les reclamacions economicoadministratives i reclamar els expedients als òrgans corresponents.

b) Posar de manifest els expedients als reclamants perquè presentin els escrits i formulin les al·legacions, aportació i proposició de proves.

c) Acordar o denegar la pràctica de les proves.

d) Exercir les competències sobre la representació "apud acta", esmena dels defectes en matèria de representació o de tipus procedimental o acumulació d’ofici, pròrroga de terminis, expedició de certificats, validació de poders o documents i impuls d’ofici.

e) Trametre al vocal que designi el president o presidenta l’expedient o les actuacions per a la redacció de la corresponent ponència, realitzar les citacions per a les reunions de la Junta o Sales, prèvia convocatòria del president o presidenta i fer arribar a aquest i als vocals l’índex i les ponències dels assumptes que s’hagi d’examinar a cada sessió.

f) Exposar en les sessions que se celebrin els assumptes sotmesos a coneixement de la Junta.

g) Notificar les resolucions als interessats que haguessin comparegut en les reclamacions i retornar els expedients a l’òrgan gestor, juntament amb la còpia autoritzada d’aquelles.

h) Vigilar el compliment de les resolucions i, si escau, adoptar o proposar al president o presidenta les mesures tendents a la seva execució.

i) Proposar al president o presidenta les providències que, si escau, hagin de dictar-se en l’expedient.

j) Assessorar, verbalment o per escrit, al president o presidenta en els assumptes que aquest sotmeti a la seva consideració.

k) Dirigir la tramitació dels expedients.

l) Participar en les deliberacions del Ple i Sales de la Junta i assessorar, en general, en les qüestions de dret que se suscitin.

Article 17

Constitució dels òrgans col·legiats i formació de la seva voluntat. Vots particulars

17.1 Per a la constitució vàlida del Ple o de les Sales de reclamacions de la Junta de Finances es requereix l’assistència de la majoria absoluta dels seus membres, sempre que entre ells figurin el president o presidenta i el secretari o secretària, o qui vàlidament els substitueixi. Per a la vàlida constitució de la Sala de suspensions es requereix l’assistència dels tres membres que la componen.

17.2 Els acords s’adopten per la majoria dels assistents i dirimeix, en cas d’empat, el vot del president o presidenta.

17.3 Cap membre pot abstenir-se de votar. Si un membre dissenteix de la majoria pot formular vot particular per escrit en el termini de quaranta-vuit hores, el qual s’ha d’incorporar a l’expedient sense que se’n faci esment en la resolució ni en la notificació d’aquesta.

Article 18

Recursos contra les resolucions de la Junta de Finances i del conseller o consellera d’Economia i Finances

Les resolucions de la Junta de Finances i del conseller o consellera d’Economia i Finances posen fi a la via administrativa i contra aquestes es pot interposar recurs contenciós administratiu d’acord amb el que disposa la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Disposició addicional única

Supressió de les Juntes Territorials de Finances

A la data d’entrada en vigor d’aquest Decret, i sens perjudici del que es preveu a la disposició transitòria tercera, se suprimeixen les Juntes Territorials de Finances de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Disposicions transitòries

Primera

Reglament de procediment de les reclamacions economicoadministratives

Mentre la Generalitat de Catalunya no aprovi un Reglament de procediment en les reclamacions economicoadministratives, s’aplicarà el Reial decret 391/1996, d’1 de març, en l’àmbit dels tributs propis de la Generalitat mentre no s’oposi al que estableix aquest Decret, tenint en compte que allà on diu ministre d’Hisenda, Tribunal Economicoadministratiu Central i tribunals economicoadministratius regionals, ha d’entendre’s, respectivament, conseller o consellera d’Economia i Finances i Junta de Finances.

Segona

Composició transitòria de la Junta de Finances

Mentre no siguin nomenats els membres de la Junta de Finances, el conseller o consellera d’Economia i Finances pot encarregar les funcions dels llocs de treball de la Junta a funcionaris del grup A adscrits al Departament d’Economia i Finances, els quals les acumularan a les pròpies del lloc que ocupen i per les quals podran rebre una compensació econòmica.

Tercera

Tramitació dels assumptes pendents de les juntes territorials i de la Junta Superior de Finances

A la data d’entrada en vigor d’aquest Decret:

a) La Junta de Finances assumeix la tramitació i resolució dels expedients de reclamació pendents de resoldre de la Junta Superior de Finances.

b) Les juntes territorials de finances hauran de donar trasllat dels expedients de reclamacions que tinguin pendents de resoldre, llevat d’aquells en què en aquesta data ja hagués estat aprovada la ponència corresponent, casos en els quals el secretari o secretària de la Junta Territorial procedirà a notificar la resolució a l’interessat i a efectuar els altres tràmits ulteriors que portin a la conclusió i arxiu de l’expedient. En el cas que l’interessat o la interessada interposin un recurs contenciós administratiu contra la resolució, no es donarà per arxivat l’expedient i es trametrà a la Junta de Finances.

Disposició derogatòria

1. Queden derogats el Decret 223/1983, de 9 de juny, de reestructuració dels òrgans competents per conèixer de les reclamacions economicoadministratives que es produeixin en l’àmbit de la gestió economicofinancera de la Generalitat de Catalunya, i resoldre-les, el Decret 43/1985, de 7 de febrer, pel qual es redacten els articles 3, 4, 6.2 i 7 del Decret 233/1983, de 9 de juny, d’estructuració dels òrgans competents per conèixer de les reclamacions economicoadministratives que es produeixin en l’àmbit de la gestió economicofinancera de la Generalitat de Catalunya, el Decret 329/1989, de 9 d’octubre, pel qual es dóna nova redacció a l’article 4.1.d) del Decret 43/1985, de 7 de febrer, i el Decret 182/1996, de 4 de juny, de modificació del Decret 223/1983, de 9 de juny, d’estructuració dels òrgans competents per conèixer de les reclamacions economicoadministratives que es produeixen en la gestió economicofinancera de la Generalitat de Catalunya.

2. Queden derogats l’article 8 del Decret 76/1987, de 20 de febrer, de reestructuració de la Direcció General de Tributs del Departament d’Economia i Finances, i les disposicions addicionals del Decret 116/1993, de 23 de març, de reestructuració de les inspeccions Tributària i Financera de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

3. Queda derogada qualsevol altra disposició de rang igual o inferior que sigui contrària, s’oposi o resulti incompatible amb el que disposa aquest Decret.

Disposicions finals

Primera

Desenvolupament normatiu

S’autoritza el conseller o consellera d’Economia i Finances per dictar les normes que calguin per al desplegament, l’eficàcia i l’execució del que es disposa en aquest Decret i, en particular, per efectuar les modificacions pressupostàries necessàries que se’n derivin.

Segona

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 18 de març de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Francesc Homs i Ferret

Conseller d’Economia i Finances

Fecha: 
Martes, 25 Marzo, 2003