DECRET 356/1999, de 30 de novembre, pel qual es desenvolupa el règim d’aplicació de la reducció de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions reconeguda a les transmissions mortis causa d’empreses individuals, participacions en entitats i altres béns.
L’article 30.1.d) de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, estableix el benefici fiscal consistent en la reducció de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions en un import equivalent al 95 per 100 del valor de certs béns i drets que siguin objecte de transmissió mortis causa en favor del cònjuge, descendents o adoptats del causant; a manca de descendents i adoptats, es reconeix la possibilitat de gaudir d’aquest benefici als ascendents, adoptants i col·laterals fins al tercer grau.
L’aplicació pràctica d’aquest benefici fiscal podria plantejar dubtes sobre la seva articulació en el procés liquidador de l’impost i provocar l’aparició de criteris diversos i fins i tot contraposats. Així, la necessitat de desenvolupar el precepte legal i la conveniència de garantir la certesa jurídica en l’aplicació del benefici justifiquen l’aprovació d’aquest Decret adreçat a precisar el règim d’aquesta reducció de base imposable amb el detall que la Llei no pot abastar.
Dues són les qüestions que aquest Decret regula: d’una banda, la concreció del benefici en el seu aspecte subjectiu quan concorrin una pluralitat de successors a títol universal i, d’altra, la determinació de la magnitud quantitativa sobre la qual s’ha d’aplicar la reducció.
Quant a la primera qüestió, no sembla correcte aplicar la regla de partició igualitària que consagra l’article 27 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre successions i donacions, precepte que es limita a determinar el valor imputable a cada causahavent com a import de la seva adquisició mortis causa i la virtualitat del qual no es pot mantenir en un moment posterior del procés liquidador com és el de la determinació de la base liquidable mitjançant l’aplicació de reduccions; les reduccions no són quelcom que integri el cabal relicte, de manera que no poden ser objecte de cap partició o adjudicació i cal entendre-les aplicables al marge del que disposa l’article 27 de la norma esmentada. Aquesta és també la solució que resulta d’una interpretació teleològica de la norma: recordem que els apartats 7è i 8è de l’article 30.1.d) de la Llei 25/1998 condicionen la consolidació del benefici fiscal al manteniment dels béns i drets adquirits en el patrimoni del subjecte passiu durant els deu i cinc anys següents, respectivament, a la mort del causant; i difícilment es pot mantenir en el patrimoni propi allò que mai no ha arribat a integrar-lo. En el mateix sentit, l’apartat 9è de l’article repetit proscriu la realització pel causahavent d’actes de disposició i operacions societàries que directament o indirectament puguin minorar de forma substancial el valor de l’adquisició, limitació aquesta de les facultats dispositives que només té sentit respecte de l’adjudicatari efectiu dels béns transmesos.
Pel que fa a la segona qüestió -determinació de la magnitud sobre la qual s’ha d’aplicar la reducció- és clar que el valor dels béns potencialment beneficiats per la reducció s’ha de minorar, abans d’aplicar-la, en l’import de les càrregues o gravàmens que els afectin individualment. Respecte dels deutes i despeses generals, es podria considerar adient practicar un prorrateig entre tots els béns integrants de la massa hereditària inclosos els susceptibles de reducció, de manera que la base de càlcul d’aquesta es minorés també amb la proporció corresponent de deutes i despeses generals que integrin el cabal relicte i siguin deduïbles. Tot i això, no sembla ser aquesta la solució desitjada pel legislador: la lectura del primer paràgraf del repetit article 30.1.d) de la Llei 25/1998 permet concloure que en la base imposable s’ha d’aplicar una reducció en import equivalent al 95 per 100 del valor net dels béns i drets afectats i no una reducció en un 95 per 100 de la part proporcional de base imposable corresponent als referits béns o drets. Per tant, s’estima més respectuosa amb la Llei la solució de no prorratejar els deutes i despeses generals deduïbles.
En conseqüència, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Economia, Finances i Planificació, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Article 1
Objecte
És objecte d’aquest Decret la regulació de la reducció de la base imposable de l’impost sobre successions i donacions establerta a l’article 30.1.d) de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.
Article 2
Beneficiaris de la reducció en el cas de concurrència de successors a títol universal
2.1 Quan en el cabal relicte del causant figurin qualssevol dels béns que determinen l’aplicabilitat de la reducció i fossin dues o més les persones cridades a succeir-lo a títol universal o com a legataris de part alíquota, seran beneficiaris de la reducció, si escau, l’adjudicatari o adjudicataris efectius d’aquells béns segons la partició, sempre que cadascú d’aquests acompleixin els requisits subjectius legalment previstos.
L’aplicació de la reducció sobre la base imposable individual de l’adjudicatari o adjudicataris efectius resultarà subjecte a la limitació que estableix l’apartat 2 de l’article següent d’aquest Decret.
2.2 Les obligacions a què es refereixen els apartats 7è, 8è, 9è i 10è de l’article 30.1.d) de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’adaptació a l’euro, vincularan exclusivament l’adjudicatari o adjudicataris efectius dels béns que determinen l’aplicabilitat de la reducció.
Article 3
Base de càlcul i de límit de la reducció
3.1 Per al càlcul de l’import de la reducció es prendrà com a base el valor net dels béns transmesos determinat d’acord amb el que disposen els apartats 1r, 2n, 3r i 4t de l’article 30.1.d) de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, minorat, només, en l’import de les càrregues i gravàmens de naturalesa perpètua, temporal o redimible que apareguin directament sobre els mateixos béns i minvin realment el seu capital o valor. El valor així determinat, sense prorrateig de l’import dels deutes i despeses generals legalment deduïbles, constituirà la base de càlcul de la reducció.
L’aplicació de la regla de càlcul establerta al paràgraf precedent en cap cas determinarà bases liquidables negatives.
3.2 Si com a conseqüència de la partició realitzada resulten excessos d’adjudicació i aquests es concreten en béns que determinen l’aplicabilitat de la reducció, la base de càlcul d’aquesta no podrà excedir, en cap cas, de l’import de l’adquisició hereditària individual que, segons el títol successori, corresponia a l’adjudicatari o adjudicataris efectius.
Els excessos d’adjudicació a què es refereix el paràgraf anterior rebran el tractament tributari que pertoqui, tenint en compte el que disposa el primer paràgraf de l’article 7.2.B) del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
Article 4
Entrada en vigor
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la data de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si bé les seves normes seran aplicables a la successions que s’hagin meritat a partir de l’1 de gener de 1999.
Barcelona, 30 de novembre de 1999
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Artur Mas i Gavarró
Conseller d’Economia, Finances i Planificació
