DECRET 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.



DECRET 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.

D’acord amb el que estableix el preàmbul de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, la tendència a la globalització de les relacions econòmiques afecta, d’una manera molt profunda, la ràpida evolució d’un sector cabdal en l’economia catalana com és el de la distribució comercial.

Al llarg del temps, la Generalitat de Catalunya ha propulsat, en el marc de les seves competències, la normativa més adequada per fer front als diversos canvis operats en el sector, sempre des de la perspectiva d’assolir un equilibri territorial entre els diversos formats comercials, entre els diferents operadors i amb l’objecte final d’evitar desplaçaments per motiu de compra i facilitar una oferta comercial adequada a les necessitats dels consumidors.

És en aquest marc que s’han promulgat les successives lleis d’equipaments comercials. La recentment aprovada Llei 17/2000, intenta completar la línia d’actuació endegada el 1987 i continuada el 1997, però sobretot tracta d’aprofundir en dos aspectes concrets com són la regulació del creixement del grau de concentració empresarial i del creixement dels mitjans establiments comercials.

Així, la Llei 17/2000, d’equipaments comercials, tal com ja ho feia la Llei 1/1997, disposa que el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials és l’instrument per ordenar la localització en l’àmbit territorial de Catalunya i n’estableix els objectius, el procediment d’aprovació i la vigència, d’acord amb les directrius que va establir, en el seu moment, la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

Per això, de conformitat amb el que preveu l’Acord del Govern de la Generalitat, de 27 de desembre de 1999, i la disposició final primera de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Indústria, Comerç i Turisme i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, la normativa del qual s’annexa a aquesta disposició.

Disposicions addicionals

Primera

Els planejaments urbanístics que desenvolupin un sector de caràcter residencial, aprovats amb posterioritat a l’entrada en vigor del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC), podran fer reserves, dintre dels usos comercials, per a un establiment comercial en format de mitjà establiment comercial tipus supermercat, sempre que es prevegin un mínim de 450 habitatges.

Segona

En els àmbits on les determinacions del planejament vigent en matèria comercial no es puguin portar a terme com a conseqüència de les limitacions que estableix el PTSEC, es podran tramitar modificacions del planejament per a destinar aquests àmbits a d’altres usos, en el marc del model territorial del planejament vigent.

Disposicions transitòries

Primera

Els projectes comercials que desenvolupen un planejament urbanístic, sobre el qual ja havia emès informe favorable la Comissió d’Equipaments Comercials i la Direcció General de Comerç, resten exclosos de l’aplicació dels dimensionaments de creixement del PTSEC 2001-2004, així com de l’obligatorietat, si escau, de redactar un programa d’orientació per a l’equipament comercial. A l’annex 3 es detallen els planejaments urbanístics corresponents.

Segona

Els municipis que disposen de POEC aprovat definitivament —Reus, Cornellà de Llobregat i Mollet del Vallès—, podran executar les actuacions comercials que hi preveuen, d’acord amb el que estableix l’article 8.2.e).

Tercera

Els canvis de titularitat dels grans establiments comercials subjectes a l’Ordre de 20 de juny de 2000, per la qual es disposa la publicació de l’acord de Consell de Ministres de 26 de maig de 2000, queden exempts de l’aplicació dels criteris d’ubicació del PTSEC i subjectes a la sol·licitud de llicència comercial, d’acord amb l’article 5.2 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret 245/1997, de 16 de setembre, pel qual s’aprova el Pla territorial d’equipaments comercials.

Disposició final

El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 24 de juliol de 2001

Jordi Pujol

President de la Generalitat

Antoni Subirà i Clua

Conseller d’Indústria, Comerç i Turisme

Annex

Normativa del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials

Article 1

Objectiu del Pla

L’objectiu general del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) és l’ordenació adequada de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial, a fi d’assolir un nivell d’equipament comercial equilibrat entre les diferents maneres de distribució, així com de satisfer les necessitats de compra als consumidors.

Aquest objectiu té especial interès en l’actual escenari de la distribució comercial a Catalunya, caracteritzat per la progressiva concentració empresarial susceptible de distorsionar la lliure i lleial competència entre les empreses que operen en el mercat que pot afectar les possibilitats d’exercir la capacitat d’elecció dels consumidors.

1.1 D’acord amb aquest criteri general, són objectius específics del Pla:

a) Avaluar l’oferta comercial disponible a Catalunya, tant pel que fa al nombre d’establiments com a la superfície total de venda, desglossada per comarques o àmbits territorials d’actuació i per sectors d’activitat.

b) Avaluar la despesa comercialitzable del conjunt de la població catalana, igualment desglossada per comarques o àmbits territorials d’actuació, i per epígrafs de despesa.

c) Establir els dèficits i els superàvits d’equipament comercial en cada àmbit territorial, a partir de paràmetres contrastats de facturació, la qual cosa ha de permetre confrontar oferta i demanda, utilitzant, si escau, la dotació òptima dels diferents formats i sectors de comercialització, d’acord amb el que s’estableix a l’article 8.1.

1.2 D’acord amb les prescripcions que el Pla territorial general (PTG) estableix per als plans sectorials, són també objectius del PTSEC:

a) La potenciació de determinats centres o subcentres comarcals.

b) La potenciació dels centres o les polaritats comercials escollits en el PTG per corregir desequilibris territorials.

c) La correcció dels dèficits d’equipament comercial que permeti evitar desplaçaments de la població, especialment pel que fa a la compra quotidiana, amb l’objectiu final de reduir la mobilitat del consumidor.

d) L’establiment de criteris i la quantificació de les reserves de sòl per a l’equipament comercial a l’efecte del planejament urbanístic, tant en la fase d’elaboració com en la de revisió.

1.3 El PTSEC considera la comarca com una unitat bàsica d’actuació, sens prejudici que el municipi pugui representar una polaritat comercial que permeti assolir, si escau, una adequació real entre les necessitats de l’oferta i de la demanda.

1.4 Tant els criteris que s’han utilitzat, com les conclusions obtingudes i les recomanacions que es derivin del PTSEC, han de ser tinguts en compte a l’efecte del que disposa la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista, i la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

Article 2

Estructura del PTSEC

El PTSEC es compon de dos documents bàsics:

a) Una memòria descriptiva de la situació del sector de la distribució a Catalunya que incorpora tota la informació estadística pertinent, tant la disponible com la generada específicament per al Pla, així com també la metodologia i els models utilitzats.

b) Un document normatiu.

Article 3

Execució del PTSEC

El Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) s’executa mitjançant:

a) L’aprovació i revisió dels instruments de planejament urbanístic: plans generals, normes subsidiàries, plans parcials, plans especials, programes d’actuació urbanística o els instruments que els substitueixin.

b) L’atorgament de les llicències comercials, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.

Article 4

Vigència del PTSEC

4.1 La vigència del PTSEC és indefinida.

4.2 El PTSEC s’ha de revisar cada quatre anys. No obstant això, se’n podrà fer una revisió anticipada, general o parcial, si esdevenen circumstàncies que modifiquen substancialment l’estructura de l’oferta o de la demanda comercial.

En el cas que l’aprovació dels plans territorials parcials fixi unitats territorials de planificació diferents al municipi i a la comarca, es podrà revisar parcialment el PTSEC, si escau, per tal d’estudiar i eliminar els possibles dèficits detectats.

4.3 En el moment de la seva revisió el PTSEC ha de tenir en compte:

a) L’evolució dels hàbits de compra i de consum de la població.

b) L’evolució, en la composició de l’oferta comercial, de les diferents tipologies d’establiments.

c) L’evolució de la concentració empresarial del sector de la distribució comercial.

d) L’impacte produït per la implantació de grans establiments comercials en el comerç intraurbà, especialment sobre els centres històrics tradicionals, per evitar específicament el fenomen de la desertització comercial.

Article 5

Caràcter vinculant del PTSEC

El PTSEC té caràcter vinculant per a les administracions públiques en general i, en especial, per a la Generalitat de Catalunya, les administracions locals, les persones promotores i les empreses comercials.

a) La Generalitat de Catalunya ha de tenir en compte el que disposa el PTSEC en els procediments d’elaboració i tramitació del planejament urbanístic d’acord amb l’article 17 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, així com en el procés d’atorgament de les llicències per a la implantació, l’ampliació, el canvi de titularitat, els trasllats i la transmissió dels establiments comercials a que es refereix l’article 3 de l’esmentada Llei. En aquests casos s’hauran d’aplicar les determinacions del PTSEC, sens perjudici que s’incorporin en la revisió o modificació del planejament urbanístic corresponent.

b) Les administracions locals han de seguir les determinacions del PTSEC en la tramitació del planejament urbanístic, de les llicències d’edificació, comercial municipal i d’activitat, i també en la promoció d’equipaments comercials col·lectius.

En el marc del que estableix la Llei d’equipaments comercials i d’acord amb les determinacions del PTSEC, els ajuntaments poden elaborar programes d’orientació per als equipaments comercials, els quals s’han de sotmetre a l’aprovació del departament competent en matèria de comerç.

c) Les persones promotores i les empreses comercials han d’ajustar-se al què disposa el PTSEC en sol·licitar les llicències comercials.

Article 6

Criteris d’ordenació espacial

6.1 L’objecte del PTSEC és el territori de Catalunya, però, pel que fa a la possibilitat d’implantació de grans i mitjans establiments comercials, s’analitzen només els municipis detallats als annexos 1 i 2. L’annex 1 estableix el dimensionament del creixement alimentari. A la resta de poblacions no incloses en l’annex 1 no es permet la implantació de grans ni mitjans establiments comercials. L’annex 2 estableix el dimensionament del creixement no alimentari. A la resta de poblacions no incloses en l’annex 2 no es permet la implantació de grans establiments comercials.

6.2 Per a l’ordenació espacial del comerç a Catalunya, s’estableixen els àmbits i entitats de població següents:

a) Comarca.

b) Municipis de més de 2.000 habitants i capitals de comarca en el cas del comerç alimentari.

c) Municipis de més de 25.000 habitants i capitals de comarca en el cas del comerç no alimentari.

6.3 Els municipis on la despesa dels no residents té un pes significatiu respecte de la despesa total, són objecte d’una anàlisi particularitzada. Als annexos 1 i 2 s’identifiquen els municipis que tenen aquesta consideració.

Article 7

Criteris per determinar els equilibris i desequilibris comarcals

7.1 El PTSEC 2001-2004 amb l’objectiu d’adequar els equipaments comercials a les necessitats de la població, fa un tractament de l’equilibri comercial a nivell municipal, sense limitacions comarcals al seu creixement. En el cas específic del comerç no alimentari, i d’acord amb les característiques pròpies de la seva evolució, s’ha calculat un increment de la demanda no alimentària comarcal (DNA) del 10%, exclusivament a títol indicatiu i com a instrument que permeti l’adequació tant dels equilibris municipals actuals, com dels equilibris futurs que es faculten en el marc de l’article 8.2 de la present normativa.

7.2 Es considera que les capitals comarcals poden assolir fins a un excés del 10% de la seva oferta alimentària i d’un 30% de la no alimentària respecte a la demanda existent.

7.3 Es considera que un municipi està en equilibri quan la seva oferta comercial es correspon a la despesa comercialitzable existent, o l’equivalent, si es tracta d’un municipi dels indicats en l’article 6.3.

7.4 En el cas del municipi de Barcelona, ateses les seves particularitats com a polaritat comercial amb una atracció comercial superior al mateix municipi, es considera que, pel que fa a l’alimentari, l’oferta es confronta amb la demanda; pel que fa al no alimentari pot assolir un excés d’oferta del 15% respecte de la demanda existent.

Article 8

Criteris d’ubicació de noves implantacions

8.1 Les situacions d’equilibri o desequilibri s’han de valorar d’acord amb els criteris esmentats en l’article 7. Cal tenir en compte les situacions següents:

a) Dimensionament alimentari.

Als municipis en situació d’excés d’oferta no es preveu cap creixement, ni en format de gran establiment comercial ni de mitjà establiment comercial.

Als municipis en situació de dèficit d’oferta, es permet que el creixement es canalitzi en format de mitjà establiment comercial tipus supermercat, sempre que la tipologia supermercat no absorbeixi més del 30% de la despesa comercialitzable alimentària del municipi. Aquest creixement serà, com a màxim, igual a l’equivalent en pessetes del dèficit quantitatiu (OA-DA) corresponent al municipi.

b) Dimensionament no alimentari.

El creixement dels mitjans establiments comercials no alimentaris no està subjecte al dimensionament del PTSEC.

Als municipis en situació d’excés d’oferta no es preveu cap creixement en format de gran establiment comercial.

Als municipis de més de 25.000 habitants o capitals de comarca en situació de dèficit d’oferta, aquest dèficit es canalitza en un 30% en format de gran establiment comercial.

En tot cas, per autoritzar la implantació de grans i mitjans establiments comercials, s’han de tenir en compte les determinacions dels articles 9 i 10 del PTSEC.

8.2 Els criteris d’ubicació de noves implantacions de l’apartat 8.1 no són aplicables en els casos següents:

a) En la implantació de grans establiments comercials dedicats essencialment a la venda d’automòbils i d’altres vehicles, de maquinària, materials de la construcció i articles de sanejament, i d’articles de ferreteria i jardineria.

b) En la implantació d’establiments exclusivament de bricolatge, sempre que la dotació del tipus d’establiment en qüestió no sobrepassi la relació de 40 m2 de superfície de venda per 1.000 habitants de l’àrea d’influència de l’establiment projectat.

c) En la implantació d’establiments exclusivament de mobiliari i parament de la llar, sempre que la dotació del tipus d’establiment en qüestió no sobrepassi la relació de 75 m2 de superfície de venda per 1.000 habitants de l’àrea d’influència de l’establiment projectat.

d) En la implantació d’establiments comercials dins de mercats municipals, sempre que la seva superfície de venda sigui inferior als límits establerts en l’article 3.1 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

e) En la implantació de grans i mitjans establiments comercials, llevat dels recollits als apartats a), b) i c), quan la seva localització no sigui perifèrica i en cas que formin part del desenvolupament d’una actuació urbanística de renovació de la trama urbana amb un objectiu general de revitalització urbana del sector, sempre que el municipi elabori el corresponent Programa d’orientació per a l’equipament comercial i que el creixement possible programat en grans i mitjans establiments comercials no superi els límits següents:

Poblacions de més de 100.000 habitants: 25.000 m2.

Poblacions entre 25.001 i 100.000 habitants: 15.000 m2.

Poblacions entre 10.001 i 25.000 habitants: 10.000 m2.

Poblacions de, com a màxim, 10.000 habitants: 5.000 m2.

f) En els establiments col·lectius que estiguin situats en el centre urbà, sempre que la superfície de venda no superi els 5.000 m2 i que l’oferta comercial no inclogui cap gran establiment comercial —ni alimentari ni no alimentari— ni cap mitjà establiment comercial alimentari.

g) En l’ampliació de mitjans establiments comercials que tinguin una antiguitat superior als 10 anys, sempre que la superfície de venda final no signifiqui la transformació en un gran establiment comercial i el creixement sigui inferior al 30% de la superfície de venda preexistent.

h) En la substitució d’un o diversos establiments comercials, sempre que estiguin ubicats en el mateix municipi i comercialitzin el mateix tipus de productes i, al menys un d’aquests, tingui una antiguitat superior a 10 anys.

8.3 No obstant això, per a la implantació d’aquests establiments, en el tràmit d’obtenció de la llicència comercial, s’han de tenir en compte els criteris assenyalats als articles 9 i 10.

8.4 Aplicació de les excepcions als criteris d’ubicació:

Les excepcions previstes en els apartats a), b), c) i e) de l’article 8.2 són aplicables a tots els municipis de Catalunya. La resta d’excepcions, són aplicables als municipis de més de 2.000 habitants.

Article 9

Criteris per a l’avaluació de les noves implantacions

9.1 Quan es compleixen els requisits exigits en els articles 7 i 8 d’aquest Pla, tenen prioritat d’aprovació els projectes de grans i mitjans establiments comercials que se situïn en la trama urbana.

9.2 L’impacte de les implantacions subjectes al PTSEC 2001-2004 s’ha d’avaluar d’acord amb els criteris que estableix l’article 7 de la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials.

9.3 No s’autoritzaran implantacions comercials subjectes al PTSEC, l’impacte de les quals suposi més del 10% de l’oferta comercial existent en l’àrea d’influència.

9.4 No s’autoritzaran implantacions comercials subjectes al PTSEC en sòl no urbanitzable.

9.5 No s’autoritzaran implantacions comercials subjectes a llicència comercial en els sectors industrials, excepte si estan directament relacionades amb el desenvolupament de l’activitat industrial pròpia del sector o bé estan recollides a l’article 8.2.a).

Article 10

Tipologia de les noves implantacions en el període 2001-2004

Durant el període 2001-2004, mentre que no es revisi el PTSEC, no s’autoritzaran:

Grans establiments comercials superiors als 45.000 m de superfície de venda.

Nous establiments en format d’hipermercat.

Nous establiments en format de centre comercial de fabricants.

Article 11

Anàlisi dels àmbits territorials

La situació concreta de cadascun dels àmbits del PTSEC i les possibilitats màximes, pel que fa a la superfície de venda, d’implantacions de grans i mitjans establiments comercials queden recollides als annexos 1 i 2 d’aquesta normativa.

Annex 1

Càlcul del dimensionament alimentari PTSEC 2001-2004

A=OA-DA’(1) (M ptes.); B=OA-DA’(%) DA’; C=creixement MEC (2) (m2)

Àmbit Població A B C
Alt Camp
Total comarca 34,546 1,082 11 544
Valls 20,098 2,501 40 0
Alcover 3,664 -518 -49 544
Alt Empordà
Total comarca 95,871 11,926 31 537
Castelló d’Empúries* 5,283 -42 -1 0
Escala, l’* 5,942 3,163 93 0
Figueres 33,600 3,632 34 0
Jonquera, la* 2,490 4,408 491 0
Llançà* 3,930 426 22 0
Roses* 12,022 609 9 0
Vilafant 3,636 -717 -69 537
Alt Penedès
Total comarca 74,566 3,605 17 613
Gelida 4,220 -402 -34 613
Olèrdola 2,058 1,848 299 0
Santa Margarida i els Monjos 4,088 1 0 0
Sant Martí Sarroca 2,457 -392 -54 0
Sant Pere de Riudebitlles 2,082 -74 -13 0
Sant Sadurní d’Anoia 9,343 832 34 0
Subirats 2,376 -127 -17 0
Vilafranca del Penedès 28,925 3,422 40 0
Alt Urgell
Total comarca 18,950 -1,167 -21 833
Seu d’Urgell, la 10,661 -541 -16 833
Alta Ribagorça
Total comarca 3,490 200 14 0
Pont de Suert, el 2,079 163 19 0
Anoia
Total comarca 87,984 1,915 8 1,517
Calaf 3,055 241 26 0
Capellades 4,974 -387 -29 595
Igualada 32,526 3,049 31 0
Masquefa 3,764 41 4 0
Òdena 2,667 -383 -55 0
Piera 8,031 57 2 0
Santa Margarida de Montbui 9,216 530 25 0
Torre de Claramunt, la 2,098 -179 -29 0
Vilanova del Camí 10,056 -599 -25 922
Bages
Total comarca 152,635 3,528 8 3,535
Artés 4,271 -455 -39 601
Avinyó 2,000 -127 -22 0
Balsareny 3,268 -102 -12 0
Cardona 5,720 -114 -8 0
Castellbell i el Vilar 2,604 -300 -37 426
Manresa 64,067 2,174 11 0
Moià 3,846 -346 -29 532
Monistrol de Montserrat 2,487 -54 -8 0
Navarcles 5,312 -371 -25 571
Navàs 5,792 147 9 0
Pont de Vilomara i Rocafort, el 2,483 -7 -1 0
Sallent 7,287 -570 -30 877
Sant Fruitós de Bages 5,330 4,520 288 0
Sant Joan de Vilatorrada 8,676 -499 -22 0
Sant Vicenç de Castellet 7,386 -62 -3 0
Santpedor 5,156 -343 -23 528
Súria 6,265 125 7 0
baix camp
Total comarca 140,217 599 1 3,395
Cambrils* 18,385 -1,017 -9 1,565
Mont-roig del Camp* 6,197 -709 -14 1,090
Reus 89,034 6,159 23 0
Riudoms 5,068 -588 -41 740
Selva del Camp, la 3,949 -94 -10 0
Vandellós i l’Hospitalet de l’I.* 4,270 276 19 0
Baix Ebre
Total comarca 65,696 -1,249 -6 0
Aldea, l’ 3,533 -148 -16 0
Ametlla de Mar, l’* 4,537 -18 -1 0
Camarles 2,944 270 39 0
Deltebre 10,164 -347 -12 0
Perelló, el 2,145 -44 -7 0
Roquetes 6,215 -460 -28 0
Tortosa 29,600 -488 -5 0
Baix Empordà
Total comarca 98,398 3,432 9 0
Begur* 3,179 -195 -13 0
Bisbal d’Empordà, la 8,107 1,267 50 0
Calonge* 6,226 -203 -6 0
Castell-Platja d’Aro* 5,785 955 24 0
Palafrugell 17,564 1,417 23 0
Palamós 14,420 1,135 22 0
Sant Feliu de Guíxols 17,850 635 11 0
Santa Cristina d’Aro* 2,650 329 29 0
Torroella de Montgrí* 8,020 1,222 29 0
Baix Llobregat
Total comarca 654,958 8,289 5 12,165
Abrera 7,373 830 42 0
Begues 3,580 -436 -35 644
Castelldefels 41,194 -4,437 -34 0
Cervelló 7,682 -1,136 -46 585
Corbera de Llobregat 8,246 -1,179 -42 1,451
Cornellà de Llobregat 80,329 8,318 44 0
Esparreguera 15,548 846 21 0
Esplugues de Llobregat 46,304 -4,177 -35 4,961
Gavà 38,813 4,518 44 0
Martorell 18,916 96 2 0
Molins de Rei 18,960 -334 -6 0
Olesa de Montserrat 16,356 662 16 0
Pallejà 7,001 -238 -12 0
Papiol, el 3,427 66 7 0
Prat de Llobregat, el 62,514 4,421 31 0
Sant Andreu de la Barca 18,854 203 4 0
Sant Boi de Llobregat 78,632 6,785 38 0
Sant Climent de Llobregat 2,719 -421 -63 0
Sant Esteve Sesrovires 4,682 -737 -57 666
Sant Feliu de Llobregat 35,958 -392 -4 0
Sant Joan Despí 27,338 233 3 0
Sant Just Desvern 13,682 -2,202 -46 553
Sant Vicenç dels Horts 23,504 -846 -15 1,302
Santa Coloma de Cervelló 3,668 -195 -19 0
Torrelles de Llobregat 3,216 -525 -48 570
Vallirana 8,914 -1,715 -62 1,433
Viladecans 54,840 24 0 0
Baix Penedès
Total comarca 50,597 -6,264 -26 800
Arboç, l’ 3,427 -112 -13 0
Calafell* 10,576 -337 -5 0
Cunit* 4,849 -601 -19 800
Vendrell, el* 20,002 -439 -4 0
Barcelonès
Total comarca 2,117,496 645 0 19,336
Badalona 209,606 8,403 17 0
Barcelona 1,505,581 -2,717 -1 4,180
Hospitalet de Llobregat, l’ 248,521 -6,816 -12 10,486
Sant Adrià de Besòs 32,830 5,438 75 0
Santa Coloma de Gramenet 120,958 -3,663 -14 4,670
Berguedà
Total comarca 38,252 -4 0 0
Bagà 2,096 -377 -62 0
Berga 14,173 415 9 0
Gironella 5,001 -143 -10 0
Puigreig 4,436 85 7 0
Cerdanya
Total comarca 13,324 894 16 0
Puigcerdà 6,580 -277 -10 0
Conca de Barberà
Total comarca 18,258 -833 -14 0
Espluga de Francolí 3,665 -130 -12 0
Montblanc 5,901 571 30 0
Santa Coloma de Queralt 2,568 -267 -34 0
Garraf
Total comarca 96,032 -2,971 -10 2,771
Cubelles* 5,390 420 20 0
Sant Pere de Ribes 20,213 -1,417 -24 1,305
Sitges* 17,600 -953 -12 1,466
Vilanova i la Geltrú 50,244 1,175 8 0
Garrigues
Total comarca 19,237 -942 -16 0
Arbeca 2,359 -485 -65 0
Borges Blanques, les 5,181 337 20 0
Juneda 3,002 -169 -18 0
Garrotxa
Total comarca 46,919 2,955 21 0
Olot 27,644 1,982 23 0
Sant Joan les Fonts 2,777 -184 -24 0
Vall d’en Bas, la 2,501 -154 -20 0
Gironès
Total comarca 131,349 10,079 27 458
Bescanó 3,063 -363 -41 458
Cassà de la Selva 7,445 -38 -2 0
Celrà 2,450 -294 -45 0
Girona 71,858 8,647 37 0
Llagostera 5,565 272 17 0
Quart 2,183 -197 -31 0
Salt 21,678 1,356 25 0
Sant Gregori 2,214 56 9 0
Sarrià de Ter 3,139 -160 -21 0
Maresme
Total comarca 329,488 -10,131 -10 16,770
Alella 7,889 -2,011 -65 1,597
Arenys de Mar 12,238 77 2 0
Arenys de Munt 5,759 -526 -30 809
Argentona 8,959 -1,133 -40 1,478
Cabrera de Mar* 3,561 7,326 491 0
Cabrils 4,112 -1,431 -82 800
Calella* 12,187 -244 -5 0
Canet de Mar 9,613 -334 -11 0
Dosrius 2,538 -276 -34 425
Malgrat de Mar* 13,012 -251 -5 0
Masnou, el 20,794 -1,723 -25 2,175
Mataró 103,265 3,843 13 0
Montgat 7,783 -1,332 -60 1,155
Palafolls* 4,612 -82 -5 0
Pineda de Mar* 18,585 -132 -2 0
Premià de Dalt 8,043 -1,425 -51 0
Premià de Mar 25,529 -2,890 -38 3,275
Sant Andreu de Llavaneres 6,418 -1,224 -46 1,379
Sant Pol de Mar* 3,170 -165 -11 0
Sant Vicenç de Montalt 2,638 -741 -62 620
Teià 4,847 -1,416 -77 800
Tiana 5,385 -915 -49 967
Tordera 9,181 545 19 0
Vilassar de Dalt 7,264 -1,622 -65 1,290
Vilassar de Mar 16,024 -1,866 -33 0
Montsià
Total comarca 54,875 -892 -6 0
Alcanar* 7,711 -226 -8 0
Amposta 15,951 1,005 21 0
Sant Carles de la Ràpita* 10,976 -211 -6 0
Sant Jaume d’Enveja 3,323 -43 -5 0
Santa Bàrbara 3,226 -227 -25 0
Sénia, la 5,029 341 25 0
Ulldecona 5,208 -338 -23 0
Noguera
Total comarca 34,482 -316 -3 0
Artesa de Segre 3,123 -102 -11 0
Balaguer 13,188 650 16 0
Ponts 2,368 -22 -3 0
Osona
Total comarca 124,320 4,451 12 620
Balenyà 3,119 -253 -28 0
Centelles 5,728 -488 -29 0
Manlleu 17,172 808 17 0
Masies de Voltregà, les 2,608 -415 -55 0
Prats de Lluçanès 2,741 188 24 0
Roda de Ter 5,076 123 9 0
Sant Hipòlit de Voltregà 2,947 -159 -19 0
Sant Julià de Vilatorta 2,141 -349 -48 0
Sant Pere de Torelló 2,169 -285 -46 0
Sant Quirze de Besora 2,005 -228 -36 0
Santa Maria de Corcó 2,049 -26 -4 0
Seva 2,376 -114 -16 0
Tona 5,799 -403 -24 620
Torelló 12,031 1,095 31 0
Vic 30,739 5,891 60 0
Pallars Jussà
Total comarca 12,482 -935 -23 0
Pobla de Segur, la 2,912 116 13 0
Tremp 5,357 -245 -14 0
Pallars Sobirà
Total comarca 5,865 -741 -28 0
Sort* 1,715 -45 -5 0
Pla d’Urgell
Total comarca 29,186 -928 -11 0
Bell-lloc d’Urgell 2,106 -213 -36 0
Bellvís 2,171 -253 -39 0
Linyola 2,391 -243 -36 0
Mollerussa 9,477 698 24 0
Torregrossa 2,238 -438 -62 0
Pla de l’Estany
Total comarca 24,397 57 1 524
Banyoles 14,748 1,767 37 0
Porqueres 3,383 -740 -73 524
Priorat
Total comarca 9,119 -594 -20 0
Falset 2,461 -38 -5 0
Ribera d’Ebre
Total comarca 22,265 1,553 26 0
Flix 4,316 124 12 0
Móra d’Ebre 4,832 1,575 106 0
Móra la Nova 2,703 -133 -18 0
Ripollès
Total comarca 26,357 3,001 36 0
Campdevànol 3,342 -226 -24 0
Camprodon 2,344 831 90 0
Ribes de Freser 2,125 138 20 0
Ripoll 10,953 2,277 66 0
Sant Joan de les Abadesses 3,734 108 9 0
Segarra
Total comarca 17,625 -150 -3 0
Cervera 7,272 267 12 0
Guissona 3,060 712 82 0
Segrià
Total comarca 164,382 1,325 3 1,092
Aitona 2,184 -11 -2 0
Alcarràs 4,786 554 36 0
Alfarràs 2,922 216 28 0
Alguaire 2,824 -176 -21 0
Almacelles 5,520 -189 -11 0
Almenar 3,443 -312 -26 480
Alpicat 3,600 -695 -59 612
Lleida 112,207 1,465 4 0
Selva
Total comarca 108,816 -5,619 -13 640
Amer 2,241 -196 -29 0
Anglès 4,752 851 66 0
Arbúcies 4,814 -294 -22 0
Blanes* 28,826 1,174 12 0
Breda 3,254 380 42 0
Caldes de Malavella 3,752 -75 -6 0
Cellera de Ter, la 2,019 31 5 0
Hostalric 2,865 521 63 0
Lloret de Mar* 17,875 -1,548 -13 0
Maçanet de la Selva 3,472 -139 -13 0
Sant Hilari Sacalm 4,873 -416 -28 640
Santa Coloma de Farners 8,594 264 9 0
Sils 2,848 -141 -16 0
Tossa de Mar* 4,016 -160 -4 0
Vidreres 4,302 138 10 0
Vilobí d’Onyar 2,153 -7 -1 0
Solsonès
Total comarca 11,275 877 25 0
Solsona 7,172 714 31 0
Tarragonès
Total comarca 172,286 -12,084 -17 5,075
Altafulla* 2,778 -230 -15 0
Constantí 5,135 -631 -54 610
Morell, el* 2,293 -43 -6 0
Pallaresos, els 2,287 -121 -18 0
Roda de Barà* 2,978 425 17 0
Salou* 11,499 -2,384 -15 3,668
Tarragona 112,795 907 3 0
Torredembarra* 9,554 -78 -2 0
Vila-seca* 12,498 -518 -9 797
Terra alta
Total comarca 12,386 -554 -15 0
Gandesa 2,646 -201 -23 0
Urgell
Total comarca 30,495 -1,267 -14 607
Agramunt 4,950 -80 -5 0
Bellpuig 3,956 -428 -37 607
Tàrrega 12,181 286 7 0
Val d’Aran
Total comarca 7,425 1,403 38 0
Vielha e Mijaran* 3,896 379 18 0
Vallès Occidental
Total comarca 695,910 29,105 16 12,326
Badia del Vallès 16,085 -2,542 -68 1,473
Barberà del Vallès 26,112 6,035 91 0
Castellar del Vallès 16,224 -466 -10 0
Castellbisbal* 6,702 157 8 0
Cerdanyola del Vallès 51,305 -3,848 -28 2,978
Matadepera 6,362 -2,070 -79 1,358
Montcada i Reixac 26,886 5,479 81 0
Palau-solità i Plegamans 10,393 -777 -25 570
Polinyà* 4,246 -21 -2 0
Ripollet 29,155 -1,565 -23 879
Rubí 55,728 -2,489 -18 3,829
Sabadell 184,859 13,703 27 0
Sant Cugat del Vallès 50,529 -230 -1 0
Sant Llorenç Savall 2,027 0 0 0
Sant Quirze del Vallès 11,287 4,973 142 0
Santa Perpètua de Mogoda 18,233 -446 -10 0
Sentmenat 5,363 -383 -26 589
Terrassa 165,654 6,011 13 0
Vacarisses* 2,084 -49 -8 0
Viladecavalls 5,155 -670 -54 650
Vallès Oriental
Total comarca 295,399 -11,931 -15 10,045
Aiguafreda 2,150 -247 -38 0
Ametlla del Vallès, l’ 5,041 237 12 0
Bigues i Riells 4,629 -1,005 -66 788
Caldes de Montbui 12,673 -1,553 -41 0
Canovelles 13,106 -664 -21 1,022
Cardedeu 11,317 190 6 0
Castellterçol 2,013 -171 -25 0
Franqueses del Vallès, les 11,156 -1,047 -37 1,487
Garriga, la 10,929 -298 -9 0
Granollers 51,600 -288 -2 0
Llagosta, la 11,554 337 13 0
Lliçà d’Amunt 8,530 -1,526 -61 0
Lliçà de Vall* 4,757 -244 -17 0
Llinars del Vallès 6,468 273 15 0
Martorelles 4,912 -523 -38 709
Mollet del Vallès 44,170 1,550 15 0
Montmeló 8,059 -194 -10 0
Montornès del Vallès 12,098 -939 -30 951
Parets del Vallès 13,513 -1,042 -29 1,603
Roca del Vallès, la 6,953 -974 -47 1,080
Sant Antoni de Vilamajor 3,063 -217 -21 0
Sant Celoni 12,840 623 18 0
Sant Feliu de Codines 4,115 -538 -41 685
Sant Fost de Campsentelles 5,854 -1,404 -73 997
Sant Pere de Vilamajor 2,178 -661 -96 0
Santa Eulàlia de Ronçana 4,178 -694 -50 723
Santa Maria de Palautordera 5,795 276 17 0
Vilanova del Vallès 2,169 -380 -51 0

(1) Facturació oferta alimentària menys despesa comercialitzable en alimentació —incrementada en un 10% per a la capital de la comarca.

(2) MEC: mitjà establiment comercial.

(*) Municipi amb un pes significatiu de la despesa dels no residents sobre la despesa total.

Annex 2

Càlcul del dimensionament no alimentari PTSEC 2001-2004

A=ONA-DNA’(1); B=ONA-DNA’(%) DNA’; C=creixement GEC (2) (m2)

Àmbit Població A B C
Alt Camp
Total comarca 34,546 -2,292 -15 0
Valls 20,098 -1,484 -15 0
Alt Empordà
Total comarca 95,871 10,640 17 0
Figueres 33,600 5,724 32 0
Alt Penedès
Total comarca 74,566 5,550 17 0
Vilafranca del Penedès 28,925 7,681 54 0
Alt Urgell
Total comarca 18,950 1,197 14 1,595
Seu d’Urgell, la 10,661 -2,658 -47 1,595
Alta Ribagorça
Total comarca 3,490 -913 -39 0
Pont de Suert, el 2,079 -367 -26 0
Anoia
Total comarca 87,984 -3,738 -10 0
Igualada 32,526 480 3 0
Bages
Total comarca 152,635 1,074 2 0
Manresa 64,067 3,470 11 0
Baix Camp
Total comarca 140,217 -11,792 -16 0
Reus 89,034 2,110 5 0
Baix Ebre
Total comarca 65,696 805 3 0
Tortosa 29,600 1,843 12 0
Baix Empordà
Total comarca 98,398 -9,007 -14 0
Bisbal d’Empordà, la 8,107 571 14 0
Baix Llobregat
Total comarca 654,958 6,184 2 8,181
Castelldefels 41,194 -5,368 -30 3,221
Cornellà de Llobregat 80,329 27,660 112 0
Esplugues de Llobregat 46,304 -3,240 -20 0
Gavà 38,813 7,845 56 0
Prat de Llobregat, el 62,514 9,650 50 0
Sant Boi de Llobregat 78,632 8,296 35 0
Sant Feliu de Llobregat 35,958 -4,301 -27 2,580
Sant Joan Despí 27,338 -3,967 -40 2,380
Viladecans 54,840 1,038 6 0
Baix Penedès
Total comarca 50,597 -12,178 -32 0
Vendrell, el* 20,002 -1,265 -7 0
Barcelonès
Total comarca 2,117,496 -14,978 -2 22,584
Badalona 209,606 5,510 8 0
Barcelona 1,505,581 59,764 10 18,461
Hospitalet de Llobregat, l’ 248,521 -1,198 -2 0
Sant Adrià de Besòs 32,830 6,833 69 0
Santa Coloma de Gramenet 120,958 -6,871 -20 4,123
Berguedà
Total comarca 38,252 -2,523 -15 0
Berga 14,173 -1,246 -17 0
Cerdanya
Total comarca 13,324 -858 -10 0
Puigcerdà 6,580 889 19 0
Conca de Barberà
Total comarca 18,258 -3,563 -38 956
Montblanc 5,901 -1,593 -49 956
Garraf
Total comarca 96,032 -8,176 -17 0
Vilanova i la Geltrú 50,244 -537 -2 0
Garrigues
Total comarca 19,237 -4,783 -56 0
Borges Blanques, les 5,181 -815 -29 0
Garrotxa
Total comarca 46,919 835 4 0
Olot 27,644 -439 -3 0
Gironès
Total comarca 131,349 13,655 24 0
Girona 71,858 11,017 28 0
Maresme
Total comarca 329,488 -32,438 -20 2,133
Mataró 103,265 9,851 21 0
Premià de Mar 25,529 -3,555 -35 2,133
Montsià
Total comarca 54,875 4,281 17 0
Amposta 15,951 3,418 43 0
Noguera
Total comarca 34,482 -4,664 -30 0
Balaguer 13,188 -1,746 -27 0
Osona
Total comarca 124,320 -2,159 -4 0
Vic 30,739 7,737 47 0
Pallars Jussà
Total comarca 12,482 -2,000 -33 0
Tremp 5,357 -831 -28 0
Pallars Sobirà
Total comarca 5,865 -506 -12 0
Sort* 1,715 -152 -11 0
Pla d’Urgell
Total comarca 29,186 -52 0 0
Mollerussa 9,477 449 9 0
Pla de l’Estany
Total comarca 24,397 -2,186 -20 0
Banyoles 14,748 -1,026 -13 0
Priorat
Total comarca 9,119 -1,934 -43 0
Falset 2,461 -317 -25 0
Ribera d’Ebre
Total comarca 22,265 385 4 0
Móra d’Ebre 4,832 1,266 52 0
Ripollès
Total comarca 26,357 -4,411 -34 0
Ripoll 10,953 -1,191 -21 0
Segarra
Total comarca 17,625 -1,215 -15 0
Cervera 7,272 -402 -11 0
Segrià
Total comarca 164,382 6,227 9 0
Lleida 112,207 3,101 6 0
Selva
Total comarca 108,816 -34,918 -43 0
Blanes* 28,826 -1,007 -7 0
Santa Coloma de Farners 8,594 -1,018 -22 0
Solsonès
Total comarca 11,275 -2,194 -41 962
Solsona 7,172 -1,604 -43 962
Tarragonès
Total comarca 172,286 -35,133 -29 0
Tarragona 112,795 1,730 3 0
Terra Alta
Total comarca 12,386 -427 -8 0
Gandesa 2,646 754 51 0
Urgell
Total comarca 30,495 -1,498 -11 0
Tàrrega 12,181 1,731 27 0
Val d’Aran
Total comarca 7,425 -141 -2 0
Vielha e Mijaran* 3,896 -163 -4 0
Vallès Occidental
Total comarca 695,610 18,256 7 6,235
Montcada i Reixac 26,886 7,848 84 0
Ripollet 29,155 -1,076 -12 0
Rubí 55,728 -2,590 -14 0
Sabadell 184,859 -3,609 -4 2,165
Sant Cugat del Vallès 50,529 2,407 10 0
Barberà del Vallès 26,112 10,223 111 0
Cerdanyola del Vallès 51,305 -6,784 -35 4,070
Terrassa 165,654 3,710 5 0
Vallès Oriental
Total comarca 295,399 1,796 1 0
Granollers 51,600 8,438 34 0
Mollet del Vallès 44,170 2,639 19 0

(1) Facturació oferta no alimentària menys despesa comercialitzable en no alimentari —incrementada en un 30% per a la capital de la comarca.

(2) GEC: gran establiment comercial.

(*) Municipi amb un pes significatiu de la despesa dels no residents sobre la despesa total.

Annex 3

Objecte: modificació puntual PGM al sector afectat pel soterrament de les línies aèries d’alta tensió de FECSA.

Municipi: Esplugues de Llobregat.

Reserva PTSEC 1997-2000:

Alimentari: 4.200 m2.

No alimentari: 10.700 m2.

Objecte: revisió PGOU.

Municipi: Montblanc.

Reserva PTSEC 1997-2000:

No alimentari: 2.000 m2.

Objecte: modificació puntual del PGM de part de l’illa delimitada pel passeig de la Zona Franca, carrer Foneria i Energia i antiga carretera del Prat de Llobregat.

Municipi: Barcelona, Zona Franca.

Reserva PTSEC 1997-2000:

Alimentari: 2.000 m2.

No alimentari: 6.000 m2.

Objecte: revisió PGOU.

Municipi: el Masnou.

Reserva PTSEC 1997-2000:

No alimentari: 7.500 m2.

Objecte: 2a revisió PGOU.

Municipi: El Vendrell.

Reserva PTSEC 1997-2000:

No alimentari: 2.900 m2.

Objecte: modificació puntual del Pla parcial Camí Ral.

Municipi: Castelldefels.

Reserva PTSEC 1997-2000:

Alimentari: 4.700 m2.

No alimentari: 15.700 m2.



Correcció d'errades Disposiciones D.O.G. Disposiciones Cataluña
Fecha: 
Miércoles, 1 Agosto, 2001