Les empreses acceleren la seva desinversió en habitatge a Catalunya

• Les persones jurídiques van vendre el 2025 a Catalunya 12.010 habitatges mésdels que van comprar, consolidant una tendència de desinversió en el mercatresidencial, present des de 2010.
• Part dels habitatges que venen les empreses estan sent adquirits perparticulars. A Catalunya, aquestes compres van equivaler el 2025 a gairebé el12% de les vendes realitzades per persones jurídiques, fet que reflecteix untraspàs progressiu d’habitatges cap a compradors individuals.
• Aquestes dades s’han presentat avui al Col·legi d’Economistes de Catalunya enel marc de la conferència “Radiografia del mercat de l’habitatge 2007-2025amb dades del notariat”. L’informe també mostra que les donacionsd’habitatges de pares a fills gairebé s’han duplicat des de 2019 a Catalunya,mentre que el mercat continua marcat per l’augment dels preus i el pes delfinançament hipotecari.

LLes empreses acceleren la seva sortida del mercat residencial a Catalunya. El 2025, les persones jurídiques van vendre 12.010 habitatges més dels que van comprar, una diferència que confirma una tendència de desinversió i que apunta a un traspàs progressiu d'habitatge cap a compradors particulars.

Aquest fenomen també s'observa al conjunt d'Espanya i a la ciutat de Barcelona, amb especial intensitat aquest darrer any. A nivell estatal, el 2025 les persones jurídiques van vendre 45.108 habitatges més dels que van adquirir, mentre que a Barcelona les vendes van superar les compres en 1.705 operacions.

Aquestes xifres formen part de les conclusions de l’informe “Radiografia del mercat de l’habitatge a Catalunya 2007-2025 amb dades del notariat”, presentat avui en un acte conjunt del Col·legi d’Economistes de Catalunya i del Col·legi Notarial de Catalunya.

El degà dels economistes, Carles Puig de Travy, ha destacat la importància d´analitzar el mercat immobiliari a partir d'informació sòlida i sèries llargues de dades.“L’habitatge és avui un dels principals reptes econòmics i socials de Catalunya i per abordar-lo necessitem prendre decisions amb dades rigoroses i menys eslògans. Els notaris tenen una posició privilegiada per entendre el mercat de l'habitatge perquè són presents en el moment en què es formalitzen les operacions.” Puig de Travy també va subratllar que “pel col·lectiu economista, és especialment valuós disposar d’una sèrie llarga per entendre com evolucionen els mercats en tot el cicle econòmic i com interactuen factors financers, demogràfics i institucionals”.

Per la seva banda, el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, ha destacat que “els notaris convertim la voluntat de les persones i de les empreses en certesa; els contractes en seguretat i el mercat en un sistema fiable. Gràcies a l’Índex Únic Informatitzat, on recollim les dades de totes les escriptures notarials, tenim, des de fa més de vint anys, una base de dades fefaent i imprescindible per a la lluita contra la corrupció, el terrorisme, el frau fiscal i el blanqueig de capitals. Ara, aquesta eina ens serveix també per conèixer les característiques dels compradors, dels habitatges i dels preus, entre d’altres, una vegada la informació ha estat analitzada al nostre Centre Tecnològic.”

Així mateix ha afirmat que “quan parlem d'habitatge, d'empresa o d'integritat financera, no parlem només de transaccions, parlem de confiança estructural. I la confiança estructural es construeix sobre la seguretat jurídica que aportem, que és absolutament imprescindible per al creixement econòmic.”

L’informe també aprofundeix en l’anàlisi de les compres d’habitatge fetes per empreses tal com ha explicat el director del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra. El 2025, les persones jurídiques van representar el 10,7% de les compres d'habitatge a Espanya, percentatge que s'eleva al 12,3% a Catalunya i al 13,8% a Barcelona.

“Hem establert un indicador que permet observar amb més precisió com part dels habitatges que venen les empreses estan sent absorbits per compradors particulars”, ha assenyalat Lacambra. El 2025 les adquisicions realitzades per persones físiques a Espanya van equivaldre a gairebé el 7% de les vendes efectuades per persones jurídiques, percentatge que puja a l'11,93% a Catalunya i arriba a l'11,54% a Barcelona.

A la introducció de l'acte, Valentí Pich Rosell, membre de la Junta de Govern i exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha destacat que “per fer polítiques públiques en habitatge es necessita capacitat de gestió i una avaluació constant i sense dades, això no es pot fer. Les dades que avui es presenten són concloents, fruit d'una gran tasca de recopilació i anàlisi” .

En aquest context, l’informe també examina l’accés dels joves al mercat de l’habitatge i posa de manifest el creixent pes del suport familiar. Els compradors de 18 a 30 anys representaven el 2025 a Catalunya un 12,84% del total, molt per sota del 24,75% del 2007. Al conjunt d’Espanya, la xifra es redueix fins el 9,63%. Una via per pal·liar aquesta situació son les donacions d’habitatges de pares a fills, que a Espanya han augmentat de manera significativa en els darrers anys, passant de 19.042 operacions el 2019 a 30.535 el 2025. A Catalunya, aquestes donacions gairebé s’han duplicat en el mateix període, en passar de 1.483 a 2.921 operacions.

Preus a l’alça i pes del crèdit hipotecari

L’augment de donacions de pares a fills es produeix en un context de preus a l’alça i d’una forta dependència del finançament hipotecari per accedir a l’habitatge. Pel que fa a l’evolució dels preus, les dades del notariat mostren que el preu mitjà €/m² de l’habitatge plurifamiliar —pisos nous i de segona mà— gairebé ha recuperat els nivells de la bombolla immobiliària.

A Catalunya, el preu mitjà de l’habitatge plurifamiliar va arribar el 2025 als 2.628 €/m², després de créixer prop d’un 70% des dels mínims registrats el 2013. El volum de compravendes de pisos a Catalunya també confirma una fase de creixement: 91.430 operacions el 2025, superant les registrades el 2007 (89.643). A la província de Barcelona, el preu mitjà el 2025 es va situar en 3.017 €/m², mentre que a Barcelona ciutat va arribar als 4.587 €/m², el nivell més alt de tota la sèrie històrica analitzada.

Les dades de l’informe reflecteixen també el pes que continua tenint el finançament hipotecari en el mercat de compravenda d’habitatge. A Espanya, el 2025 es van formalitzar 438.415 hipoteques per a l’adquisició d’habitatge, amb un import mitjà de 174.949 euros. A Catalunya se’n van signar 80.511, amb un import mitjà de 191.215 euros. En el cas de Barcelona ciutat, l’import mitjà de les hipoteques per a adquisició d’habitatge va arribar als 249.181 euros, amb 23.512 operacions formalitzades.

En termes de finançament, gairebé un 61% de les compravendes d’habitatge a Espanya es van realitzar amb hipoteca, percentatge que a Catalunya s’eleva fins al 71,2%. Una altra dada que mostra el pes del crèdit és que el percentatge mitjà de finançament sobre el valor de l’habitatge es va situar en el 72,5% a Espanya i en el 73,7% a Catalunya. “Vist la situació de l’endeutament de les famílies no es pot afirmar que estiguem davant d’un altre bombolla immobiliària el que sí queda evidenciat és que tenim un problema d’oferta”, assegura Lacambra.

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec del president de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan Ràfols, qui ha afirmat que “en un moment en que l’accés a l’habitatge es una de les màximes preocupacions dels ciutadans, l’aportació de dades fidedignes sobre l’evolució del número de compravendes, dels preus, de la tipologia dels compradors, territorialment desagregades, constitueix una aportació molt valuosa per un debat seriós sobre el tema. Debat, massa sovint, dominant per aportacions ideològiques i la recerca de resultats electorals a curt termini”.

En opinió de Ràfols les dades presentades a la conferència permeten concloure que “les propostes de les noves legislacions per intervenir i posar limitacions a la compravenda d’habitatges no tenen base estadística que la sostinguin. No hi ha acumulació d’habitatges per part de les persones jurídiques, ni compra massiva d’habitatges per part d’estrangers no residents”.