- Les dades de 2012 a Catalunya evidencien un augment del 6% del nombre de llegats respecte l’any anterior
- L’import que contenen els llegats solidaris s’incrementa un 55% respecte 2011
- A Catalunya majoritàriament els llegats es destinen a ONGs o entitats sense ànim de lucre (57%), per un 43% en favor d’ordes religioses
- El 33% de l’import dels llegats solidaris d’arreu d’Espanya prové de Catalunya
Segons dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, el percentatge de testaments que inclouen llegats solidaris se situa en poc més d’un 3% – exactament en un 3’5%-. Aquesta dada correspon a l’any 2012, en què la xifra de llegats solidaris es va mantenir força estable respecte l’any anterior, incrementant-se un 6% respecte 2011. En canvi, sí que augmenta significativament l’import d’aquests llegats, concretament un 55% respecte l’any 2011.
Pel que fa als imports inclosos en els llegats solidaris, l’any 2012 a Catalunya van ser 44 milions d’euros – per 28 milions d’euros l’any 2011 -. Comparant la dada amb l’import total que contenen els llegats solidaris d’arreu d’Espanya – 132 milions d’euros – aquesta xifra suposa que el 33% de l’import dels llegats solidaris d’arreu de l’Estat espanyol prové de Catalunya. En canvi, pel que fa al nombre de llegats solidaris, a Catalunya suposen un 18% del nombre total de l’Estat espanyol – 163 d’un total de 900 arreu d’Espanya – , fet que evidencia que a Catalunya es fan menys llegats solidaris però de quanties força superiors.
A Catalunya majoritàriament els destinataris dels llegats són ONGs o entitats sense ànim de lucre (57%), per un 43% de llegats solidaris en favor d’ordes religioses. En canvi, al conjunt de l’Estat espanyol el percentatge és justament a la inversa: el 57% de llegats es fan a favor d’ordes religioses, per un 43% llegat a favor d’ONGs o entitats sense ànim de lucre.
Com explica Joan Carles Ollé, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, “un llegat solidari cal fer-lo explícit en el moment de fer testament i és una manera de donar continuïtat a accions solidàries fetes en el decurs de la vida.” El llegat pot incloure ja sigui coses concretes – com un immoble o un import, per exemple – o bé coses genèriques – com un percentatge del patrimoni -. L’únic límit és que no pot perjudicar, en cap cas, la legítima dels hereus forçosos, que a Catalunya, regida pel Dret Civil català, és una quarta part dels bens a repartir entre tots els fills, en cas d’haver-n’hi. Ollé també recorda que “les entitats sense ànim de lucre no estan subjectes a l’Impost de Successions i Donacions, pel que els llegats solidaris estan exemptes de l’Impost de Societats.” A més, recorda que “el testament, amb un cost de poc més de 40 euros, és l’únic document que assegura que els bens propis es transmetran a aquelles persones o entitats que decidim.”
Històricament, des de l’Edat Mitjana i fins ben entrat el segle xix, a molts testaments hi havia llegats amb finalitats benèfiques, destinats principalment a l’assistència dels més desvalguts. A Barcelona, per exemple, és gràcies a aquests llegats als segles XII i XIII que es crea la Pia Almoina i sis hospitals més, i a finals del segle xix en un llegat el banquer Pau Gil destinà la meitat de la seva fortuna a la construcció de l’actual recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
