El Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, ha reivindicat la figura del notari com a professional clau en l’àmbit de la prevenció del blanqueig de capitals, destacant “el grau d’intensitat i l’extrema eficàcia” de la seva col·laboració amb l’Administració. D’altra banda, ha lamentat que “l’actual normativa és deliberadament ambigua” i ha manifestat la necessitat de ser més contundents pel que fa a “la sanció penal, que actua com a desincentivadora de conductes inapropiades”. Així ho ha afirmat en el decurs de les conferències sobre “Dret Penal i activitat econòmica” que s’han celebrat aquesta tarda a la seu col·legial, i que han reunit els màxims representants en aquest àmbit del Tribunal Suprem i de la Magistratura, així com al Fiscal General de l’Estat.
El paper dels notaris en la prevenció del blanqueig de capitals va reforçar-se ostensiblement amb la modificació de la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de prevenció del frau fiscal, que va suposar, entre d’altres, la creació de l’Oficina de Prevenció del Blanqueig (OCP), pionera arreu del món, que va “elevar moltíssim el grau de col·laboració del notari en aquest àmbit”, fet que ha destacat especialment. Ollé ha assegurat, però, que pel fet que “els notaris són, possiblement, la part millor i més tecnificada de la funció pública”, caldria dotar-los dels recursos i mecanismes suficients per reforçar encara més la seva actuació, per exemple, coordinant la informació entre el Poder Judicial i el Consell General del Notariat. Així mateix, ha recordat que els notaris confeccionen periòdicament índexs que recullen tots els documents que generen, i que posteriorment s’integren en l’anomenat Índex Únic Informatitzat, “a dia d’avui, la segona base de dades més important d’Espanya”, i que “produeix una cert neguit que el notari no sigui aprofitat “més i millor”.
Finalment, el Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya ha assegurat que caldria “perfeccionar el control del notari en l’àmbit de la prevenció del blanqueig de capitals, per via de modificar legislativament la seva intensitat i efectes”.
