- En el marc d’una Jornada sobre aquesta matèria
- També reivindiquen la necessitat de consagrar legislativament el control de legalitat notarial
- Els destacats juristes participants a la Jornada coincideixen a apostar per la desjudicialització
El Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Joan Carles Ollé, ha reivindicat amb fermesa la necessitat d’aprovar la Llei de Seguerat Jurídica Preventiva, tema repetidament posposat pels successius ministres de Justícia. Així ho ha afirmat en el decurs de la “Jornada sobre Seguretat Jurídica Preventiva en el marc constitucional” que ha tingut lloc aquesta tarda a la seu col·legial. “És imprescindible – ha afirmat – per clarificar i resoldre definitivament qüestions com el control de legalitat o les respectives competències de notaris i registradors; en definitiva, per modernitzar i actualitzar un sistema que s’ha demostrat plenament vàlid per assolir la pau social i per al desenvolupament dels mercats, tant en l’època de bonança com en temps de crisi”. En aquest sentit, ha volgut recordar que l’actual crisi econòmica i financera internacional es va originar, incialment, amb el greu problema de les hipoteques subprime als Estats Units, “que no és res més, en definitiva, que una crisi de seguretat jurídica. Al nostre país cal destacar que, en aquests moments difícils, l’actual sistema, basat en l’actuació independent, successiva i complementària de notaris i registradors, ha demostrat ser un sistema fiable, eficaç i que garanteix plenament els drets dels ciutadans.” A més. Ha recordat la necessitat de que el Givern consagri legalment el control de legalitat notarial, després de la sentència de 18 d’agost de 2008.
D’altra banda, Ollé ha volgut destacar l’excessiva judicialització de la societat actual en totes aquelles matèries en què no hi ha pròpiament un contenciós entre les parts, àmbit en el què ha remarcat el rigorós document elaborat l’any 2010, impulsat des del Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya i en què van participar tots els operadors jurídics. Aquest estudi va fer importants aportacions en aquest àmbit, i el Degà ha destacat el fet que al nostre país “el caràcter mixt del notari el fa idoni per assumir en el futur noves funcions en benefici de la societat en l’àmbit de la jurisdicció voluntària. Cal apostar per la desjudicialització” – ha conclòs.
Aquesta idea ha estat àmpliament recolzada pels participants en la Jornada, entre ells, Pascual Ortuño, Director de l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial, qui ha afirmat que “s’ha sobrecarregat els jutges de responsabilitats, amb ligitiositat impròpia. A més – ha continuat – el jutge no ha de ser el braç executor del deutor o del banc, ja que l’execució pot recaure, en molts aspectes, en l’àmbit notarial, àmpliament prestigiat i preparat per assumir-ho”.
Enrique López, Magistrat de l’Audiència Nacional, ha estat protagonista d’una altra de les ponències, que ha presentat el moderador de la Jornada donada l’absència, per un motiu familiar, del ponent. En aquesta, López ha afirmat que “és molt important fer el sistema previsible i eficaç en la resolució de conflictes, destacant el fet que “el poder dels jutges és el poder del Dret” i reivindicant un Estatut jurídic diferenciat que garanteixi la seva plena independència. Pel que fa a la reforma del poder judicial, ha afirmat que “cal abordar amb tranquilitat mesures profundes que permetin restaurar el seu crèdit”. Per fer-ho, ha afirmat la necessitat de treballar des de cinc grans eixos: l’element personal – valorant la capacitat del jutge per aplicar les normes – ; el material – fent palès el dèficit estructural de l’Administració de Justícia -; el formal – tenint present que la protecció del dret ha de ser correctora de la seva vulnerabilitat -; i el temporal – afirmant que el fet que els processos s’allarguin en excès comporta una manca d’efectivitat patològica que haurà de resoldre’s-.
Finalment, Francisco José Hernando Santiago, Magistrat del Tribunal Consitucional i ex president del Tribunal Suprem i del Consejo General del Poder Judicial ha fet una lloança a la Constitució de 1978, assegurant que “ha estat un autèntic punt de referència per a molts altres països en procés democratitzador, situant Espanya en un lloc preeminent en el context internacional”. Pel que fa al debat obert al voltant de la necessitat o no d’una reforma constitucional, Hernando s’hi ha mostrat contrari, afirmant que “ la Constitució encara és jove i crec injustificada qualsevol reforma en termes globals o substancials”. Definint-la com “la norma suprema del nostre ordenament jurídic i autèntic pacte social de llibertat”, dels seus gairebé 33 anys d’història Herrando ha volgut destacar especialment el fet que reconeix la responsabilitat de l’Estat per danys causats pel funcionament anormal de l’Administració de Justícia o per error judicial; la creació del Tribunal del Jurat, l’any 1995, com a manifestació del caràcter democràtic de l’Estat en la Justícia; i l’acció popular, mecanisme que permet que qualsevol ciutadà espanyol pugui constituir-se com a part acusadora en un delicte penal. La jornada ha reunit molt destacats representants de l’àmbit jurídic tant de Catalunya com de Madrid, visualitzant la necessitat de restablir els ponts d’unió necessaris per continuar construint una justícia al servei dels ciutadans.
