- La inauguració de l’acte ha anat a càrrec del degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín; el
conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, qui ha destacat la importància de la legislació enfront de l’okupació i els nous reptes socials; i el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Sánchez García
El Col·legi Notarial de Catalunya, juntament amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), va celebrar dimecres passat la Jornada “Dret Civil Català: Perspectives actuals i desafiaments en la pràctica notarial i jurídica”, essencial per a afrontar els nous reptes socials i tecnològics. La Jornada va suposar un espai de reflexió i diàleg entorn de temes clau en l’actualitat com l’habitatge, el testament digital i el patrimoni digital, la protecció de la capacitat jurídica, i les unions familiars, analitzats des d’una òptica pràctica i normativa.
L’acte va comptar amb la presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, qui, al costat del degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, i el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Sánchez García, va inaugurar la jornada.
El degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, va assenyalar que “els temes tractats són els més vius i interessants del moment. Parlar de l’habitatge és pràcticament obligatori en un context en el qual és un dels majors problemes que tenim avui en la societat, tant a Catalunya com a Espanya. Però també parlar de la capacitat jurídica és clau en un moment en el qual el Parlament està treballant en la llei que modifica tot el sistema de suports per a persones amb discapacitat.”
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, va afirmar que “jornades com aquesta assenyalen temes d’una actualitat rotunda, perquè són temes que vivim. No sols és interessant abordar-los des d’una perspectiva teòrica o des d’un enfocament estrictament governamental o parlamentari, sinó que és necessària l’aportació dels diversos col·lectius, com els que avui impulsen aquesta jornada, que aborden aquesta realitat en el seu dia a dia.” Així mateix, va posar l’accent en el fet que “l’habitatge és un dels reptes de Catalunya i del conjunt d’Espanya, i particularment és un tema central en la present legislatura del Govern de la Generalitat. Una part de la solució és la legislació i la seguretat, enfront de fenòmens com l’okupació. Tenim com a desafiaments aspectes com el lloguer d’habitacions o el lloguer de temporada.”
Per part seva, el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Sánchez García, va destacar que “el Codi Civil Català és el més modern que hi ha a Europa; és un codi realment actual”. També va voler agrair a Juan Carlos Campo, magistrat del Tribunal Constitucional, “les grans modificacions que va impulsar a través dels Reials decrets llei 5/2023 i 6/2023 i la Llei orgànica 1/2025, molt necessàries per a canviar el model de justícia.”
La inauguració de l’acte també va comptar amb una primera conferència inaugural sota el títol “La necessitat d’un nou model de Justícia” a càrrec de l’ex ministre de Justícia i Magistrat del Tribunal Constitucional, Juan Carlos Campo, qui va afirmar que “mai ha existit un model de justícia, sinó polítiques instrumentalistes”. “Un dels grans problemes actuals és l’excessiva juridificació de la societat. Avui dia, tot acaba en els tribunals, i això provoca desafecto i allunyament ciutadà de les institucions, en aquest cas, d’aquelles que han de resoldre els seus conflictes. El repte és trobar maneres d’establir ponts entre els camins socials. Per això, necessitem autèntiques reformes estructurals, no canvis puntuals”, va assenyalar.
L’habitatge, tema central del debat social i jurídic actual
La primera taula rodona celebrada en el marc de la jornada va ser “L’habitatge en el Dret Civil Català: propietat i règim jurídic”, on els ponents van debatre sobre l’accés a l’habitatge, abordant els instruments jurídics al servei de la propietat i els drets dels arrendataris.
La notària de Barcelona i membre de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, Pilar Martínez-Cortés, va exposar el dret d’adquisició preferent en habitatges protegits, destacant que “la llei regula una sèrie de mecanismes per a garantir el control en la transmissió i adjudicació d’habitatges de protecció oficial. Poden beneficiar-se tant les persones físiques inscrites en el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial com les entitats sense ànim de lucre dedicades a l’habitatge social.” Així mateix, va apuntar que “el tanteig i el retracte són mecanismes de control que permeten a l’administració intervenir en la compravenda d’habitatges de protecció oficial per a garantir la seva finalitat social.”
Entre els participants, també va destacar la ponència del comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Ramon Riera, qui va parlar sobre l’accés a l’habitatge i Polítiques Públiques: “que tots tinguem el dret a l’habitatge és sinònim que tots els poders públics tinguem el deure de garantir-lo. Per a desenvolupar un sistema públic d’habitatges necessitem tres grans conceptes: primer, regulació; segon, política; i tercer, diners. Però si volem garantir el dret a l’habitatge, hem de triplicar la inversió pública en habitatge en els pròxims anys.”
Capacitat jurídica i reforma del Dret Civil Català: nous reptes
La segona taula rodona va tractar sobre “La capacitat jurídica i la reforma del Dret Civil Català”, en el marc de l’entrada en vigor de la Llei 8/2021 que, juntament amb les disposicions del Codi Civil de Catalunya, ha suposat una revolució en la protecció de les persones amb discapacitat. Així, durant la taula, es van abordar els nous procediments i el rol del Notariat en aquest context.
El jutge de Primera Instància i Instrucció núm. 7 de Vilanova i la Geltrú, José Villodré, va assenyalar que “la Llei 8/2021 ens obliga a canviar de mentalitat, hem d’avaluar cada cas de manera individualitzada. L’entrevista amb la persona amb discapacitat es converteix en un moment clau del procés per a conèixer la seva voluntat, desitjos i preferències.”
La vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, va apuntar que “els notaris tenim una trajectòria i una experiència de proximitat amb el ciutadà. Tractem amb la persona i fem una composició del lloc adequada per a prendre la decisió més encertada. El mandat sempre és el mateix: respecte a la voluntat, desitjos i preferències”. També va exposar que “el poder preventiu permet que una persona estableixi amb antelació qui vol que l’ajudi i en quines condicions, sense necessitat d’una intervenció judicial. En els últims anys, ha crescut un 592%, la qual cosa demostra que és un instrument eficaç i acceptat per la societat catalana.”
L’advocada, Marta Barenys, va assenyalar que “el dret a la capacitat jurídica és fonamental per a les persones amb discapacitat, ja que els permet sentir-se protagonistes de la seva pròpia vida. En la pràctica, moltes d’aquestes mesures de suport continuen funcionant com les antigues tuteles, cosa que significa que encara queda molt camí per recórrer perquè aquest model sigui realment efectiu. El Tribunal Suprem ha estat clar: s’ha de tenir en compte la voluntat de la persona, però si hi ha situacions de risc, s’ha d’intervenir.”
Finalment, la fiscal de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Remei Soriano, va assegurar que “la tasca de la fiscalia no és només promoure mesures de suport, sinó també garantir que es respectin els drets de la persona i que les mesures adoptades siguin proporcionals i ajustades a la seva situació real.”
Testament digital i gestió del patrimoni digital, a debat
La tercera taula, “Dret de successions: desafiaments en l’era digital”, va abordar el testament digital i la gestió del patrimoni digital, una de les qüestions més innovadores del Dret Civil Català, i els nous desafiaments que planteja la regulació de la successió avui dia.
El notari de Barcelona, Javier Serrano, va assegurar que “en el món digital, el binomi vida-mort es transforma en un altre molt diferent: el d’encesa-apagada. El que coneixem com a testament digital no és una figura autònoma, sinó una clàusula dins d’un testament tradicional per a regular què passarà amb els comptes digitals d’una persona. És fonamental que cada persona deixi per escrit quina és la seva voluntat digital, no sols pel control sobre la seva informació, sinó per a evitar problemes als seus hereus, que a vegades es troben amb la impossibilitat d’accedir als comptes del difunt.”
L’advocada especialista en successions, Meritxell Gabarró, va afirmar que “avui dia, el model de família ha canviat molt i això planteja nous desafiaments successoris. El nostre sistema de successió intestada continua pensat per a una estructura tradicional on la transmissió patrimonial es feia de pares a fills de manera directa.”
La notària de Barcelona i membre de la Comissió Fiscal del Col·legi Notarial de Catalunya, Elena Cantos, va destacar: “quan una persona mor, els seus hereus han de pagar impostos per l’herència rebuda, però què passa si d’aquesta herència una part són criptomonedes, dominis web o continguts digitals amb valor econòmic? Avui dia no existeix cap regulació específica sobre com tributen els actius digitals en l’impost de successions.”
Finalment, el membre de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, Juan Galdón, va assegurar que “quan parlem de successió digital, hem de diferenciar tres grans tipus de béns: els de valor econòmic, com criptomonedes, comptes bancaris en línia o dominis web; els de valor personal o social, com perfils en xarxes socials, fotografies o correus electrònics; i els de valor professional o comercial, com perfils de influencers, pàgines web amb ingressos recurrents o bases de dades. Hi ha una clara falta de regulació sobre com es gestionen els béns digitals en l’herència, i això provoca molta inseguretat jurídica.”
Desafiaments davant la diversitat de models familiars
La quarta taula va tractar les “Unions no matrimonials en l’ordenament jurídic vigent”, comptant amb la participació del notari de Badalona, Emilio Robles, qui va abordar el règim jurídic de les parelles de fet a Catalunya des d’una perspectiva pràctica, assegurant que “en el cas de les parelles de fet, el notari ha de seguir tres criteris: primer, el principi de garantir la certesa i la seguretat jurídica de les transaccions legals derivades de la parella de fet; en segon lloc, garantir la llibertat individual del ciutadà per a poder constituir i complir els requisits de la unió o parella estable; i, finalment, garantir també el seu dret d’accés a la seguretat jurídica i a la prestació de la funció notarial pública, sempre que compleixin tots els requisits legalment exigits per a l’atorgament de l’escriptura.”
També, en la taula, van participar l’advocada especialista en Dret de Família, Susanna Antequera, qui va assenyalar que “vivim en una societat que avança de manera vertiginosa, amb nous conceptes de família i, no obstant això, el nostre sistema no avança al mateix ritme”, i l’advocada especialista en Dret de Família i Successori, Nuria Alba Quintero. En el seu cas, Quintero va afirmar: “La gran diferència entre la ruptura matrimonial i la d’una parella de fet és que, en el cas de les parelles de fet, no hi ha atribució de l’ús de l’habitatge si no hi ha fills. Si hi ha fills, l’atribució és per al progenitor custodi, però no s’estableix un termini temporal com en el cas del matrimoni”. Així mateix, va assenyalar que “un altre aspecte a tenir en compte és el termini per a reclamar compensacions econòmiques. En el cas del matrimoni, no hi ha un termini específic per a sol·licitar la prestació compensatòria, però en les parelles de fet sí: un any des de la ruptura”.
Finalment, va tenir lloc la ponència del cap de la Secció 2a de la Unitat Contra Xarxes d’Immigració i Falsedat Documental de Barcelona, de la Prefectura de la Direcció Superior de la Policia de Catalunya, Antonio García, qui va facilitar estadístiques sobre constitució de parelles de fet, que ha patit un important increment des de que es va crear el Registre de Parelles de Fet a Catalunya.
La jornada va finalitzar amb la clausura de l’acte a càrrec de la directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, Immaculada Barral, qui va concloure assenyalant que “una qüestió de gran actualitat és la regulació dels MASC. A Catalunya fa més de 20 anys que apostem per la mediació, primer en l’àmbit familiar, després en el dret privat, i ara avancem cap als MASC en general, que inclouen la mediació, la conciliació, el dret col·laboratiu i l’opinió experta neutral.”MASC en general, que incluyen la mediación, la conciliación, el derecho colaborativo y la opinión experta neutral.”
