La Llegítima i el Desheretament, a debat al Col·legi Notarial de Catalunya

Jornada “Llegítima i Desheretament”

La Llegítima i el Desheretament, a debat al Col·legi Notarial de Catalunya

26 d'abril, 2024 | 2024, Jornades, Notícies

  • La jornada ha estat impulsada conjuntament pel Col·legi Notarial de Catalunya i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
  • La preservació, reducció o eliminació de la llegítima, així com l’ampliació de causes per al desheretament, són dues qüestions que han estat motiu de diàleg al Notariat durant els últims anys
  • L’acte ha comptat amb les intervencions de la vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias; el president de l’Audiència Provincial de Barcelona, Antonio Recio; el Catedràtic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra, Pablo Salvador; i el censor de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, Pablo Vázquez

El Col·legi Notarial de Catalunya i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya van celebrar la jornada “Llegítima i desheretament”, que va tenir lloc a la mateixa seu del Col·legi Notarial de Catalunya.

La jornada, que va tenir lloc durant dimecres passat, va reunir diferents experts en matèria legislativa i jurídica, els qui van debatre sobre la preservació, reducció o eliminació de la llegítima -part de l’herència que la llei reserva als hereus forçosos-, i l’ampliació de les causes de desheretament.

L’acte va estar presidit pel president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Francesc Tusquets, qui va posar en relleu la importància de la col·laboració entre institucions jurídiques que, a més, visibilitzen, com en el cas d’avui, una qüestió tan fonamental com és la llegítima i el desheretament, assegurant que “és necessari debatre sobre la situació actual de la llegítima i el desheretament, reflexionar i qüestionar-nos el que fins ara hem defensat. Només així podrem aspirar a un millor funcionament de la societat i els juristes no sols podem, sinó que estem obligats a fer-ho”.

El futur de la llegítima i el desheretament, sota escrutini en el marc del Codi Civil de Catalunya

La sessió va comptar amb les intervencions del president de l’Audiència Provincial de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Antonio Recio; la vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias; el catedràtic de Dret Civil de la Universitat Pompeu

Fabra i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Pablo Salvador; i el censor de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, Pablo Vázquez.

El president de l’Audiència Provincial de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Antonio Recio, va iniciar les intervencions posant l’accent en els conflictes que es presenten als tribunals a conseqüència de la llegítima i la necessitat d’analitzar quines són les causes del desheretament, assegurant que “la llegítima s’afebleix en l’àmbit del dret català i s’enforteixen les causes de desheretament”.

La vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, va afirmar, des de la seva òptica notarial, que “s’observa un corrent doctrinal i legislatiu tendent a un afebliment i a criticar el sistema de llegítima pels inconvenients que pot comportar, entre ells, la restricció a la llibertat de disposar del testador”. Així i tot, Iglesias va convidar a la reflexió assegurant que hem de plantejar si és inevitable concebre la llegítima sol com a límit a la llibertat, ja que també pot ser un garant de patrimoni en una societat que sembla tendir, cada vegada en grau més alt, a l’individualisme.

Finalment, la vicedegana va assegurar, sobre la base de la seva experiència, que “desheretar a algú és un acte molt dolorós i als despatxos ho veiem amb molta freqüència. Parlem, en aquests casos, de situacions complicades”. En aquest punt, coincidia amb el president de l’Audiència Provincial de Barcelona en “la necessitat de causalitzar el desheretament”. Entre les diferents causes que poden donar-se, va destacar el maltractament psicològic i l’absència de relació familiar amb el legitimari. “El que els notaris recomanem és que es documentin les circumstàncies del desheretament, però no al cos del testament” degut a la importància que requereix causalitzar-lo amb la suficient amplitud.

El Catedràtic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Pablo Salvador, en canvi, es va posicionar a favor de “mantenir una solució successòria que obligui el testador a tenir en compte a la família, sobretot descendents”, considerant que no era necessari modificar l’obligatorietat de la llegítima.

Finalment, el censor de la Junta Directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, Pablo Vázquez, va analitzar les resolucions de la DGSJFP i de la DG de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació dels últims vuit anys en matèria de llegítimes, assenyalant que “al dret civil català, la llegítima a Catalunya quasi no dona problemes en el desenvolupament d’escriptures d’herència”, malgrat algunes excepcions.

Puede ser de su interés...

Colegio Notarial de Cataluña