- La ciutat comtal acull la reunió anual de la Comissió d’Afers Europeus (CAE) i de l’Acadèmia Notarial Europea de la Unió Internacional del Notariat (UNIL), que reuneix més de 100 autoritats notarials de més de 40 països diferents
- El tema d’estudi d’enguany ha estat “Parelles no matrimonials a Europa: unions de fet, unions civils i unions registrades”
- La sessió plenària de la Comissió d’Afers Europeus (CAE) va tenir lloc el divendres 18 d’octubre en el Col·legi Notarial de Catalunya, inaugurada per la presidenta de la Comissió d’Afers Europeus de la Unió Internacional del Notariat, Valentina Rubertelli, i pel degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín
El Col·legi Notarial de Catalunya (CNC) ha estat amfitrió de la reunió anual de la Comissió d’Afers Europeus (CAE) i de l’Acadèmia Notarial Europea de la Unió Internacional del Notariat (UINL), de la qual és seu semipermanent des de 2013. Durant aquesta trobada, que té lloc els dies 17 i 18 d’octubre, més d’un centenar de notaris provinents de 41 països han acudit a la ciutat comtal per a abordar els desafiaments jurídics relacionats amb les parelles no matrimonials a Europa. Amb això, s’han posat en comú les diferències entre legislacions nacionals, així com els reptes futurs a nivell legislatiu en aquest àmbit.
Va ser la presidenta de la Comissió d’Afers Europeus de la Unió Internacional del Notariat, Valentina Rubertelli -primera dona a ostentar aquest càrrec-, qui va inaugurar la sessió de l’Acadèmia Notarial de la Comissió d’Afers Europeus, que va tenir lloc el dijous 17 d’octubre en la seu del CNC, agraint “al Col·legi Notarial de Catalunya i al seu president, José Alberto Marín Sánchez, l’acollir la nostra reunió cada mes d’octubre, mostrant no sols una gran generositat cap a la CAE i la UNIL en general, sinó també i sobretot una gran capacitat organitzativa i sensibilitat política i institucional en constatar la importància crucial d’un Notariat no aïllat en el seu propi país, sinó obert a la internacionalització i al procés d’expansió del Notariat llatí en el món”. Rubertelli va destacar “el paper del notari en la formació de pactes de convivència o cohabitació, com a funcionari públic instrumental, assessor familiar i professional. Tot això reforça el paper notarial a la societat i l’economia de cada país.”
Així, el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, també present en la conferència inaugural, va posar en valor el compromís del Notariat espanyol per establir vincles amb el Notariat Internacional i va destacar que “el nostre principal objectiu és mantenir un vincle pròxim amb la societat, oferint assessorament i seguretat jurídica, atenent les seves necessitats. La dispersió legislativa en matèria d’unions no matrimonials que hi ha tant a Espanya i les diferents comunitats autònomes com a Europa promet un debat interessant. El fonamental en aquesta qüestió és plantejar-se quines institucions són necessàries en aquesta matèria i quin abast han de tenir.”
Per part seva, la directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, Immaculada Barral, va assenyalar que “aquesta trobada ens permetrà analitzar les parelles no matrimonials en profunditat, veure com es regula en els diferents països i si aquestes solucions són aplicables al nostre entorn, tenint en compte que cada lloc compta amb unes regulacions que estan adaptades a la seva ciutadania.” Va destacar que “precisament en el desenvolupament de les parelles de fet en el Codi Civil de Catalunya, el Col·legi és un col·laborador constant i eficaç.”
Finalment, el vicepresident de la Comissió d’Afers Europeus de la Unió Internacional del Notariat, José Ignacio González Álvarez, en representació del Consell General del Notariat, va posar de manifest que “a Espanya existeixen 15 legislacions distintes en aquesta matèria. Només en 2023 es van registrar més de 36.000 acords de parella de fet a Espanya”; una dada que mostra la tendència de la societat actual.
Unions de fet, unions civils i unions registrades: desafiaments jurídics a Europa
El tema central de la trobada de l’Acadèmia Notarial Europea de la Comissió d’Afers Europeus enguany va ser “Parelles no matrimonials a Europa: unions de fet, unions civils i unions registrades”. En aquest context, els representants del Notariat internacional van examinar les diverses formes d’unions no matrimonials, analitzant les diferències legals entre els països i proposant àrees on hi ha espai de millora a nivell judicial.
Així, entre les parelles no matrimonials s’inclouen les unions de fet, relacions estables no formalitzades que poden atorgar drets i obligacions similars al matrimoni en uns certs països; les unions civils, que proporcionen un reconeixement legal formal amb drets equiparables al matrimoni en temes com a herència i seguretat social; i les unions registrades, inscrites oficialment i dotades d’un marc legal clar i específic.
Prèviament, la professora titular de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, Esperança Ginebra Molins, va destacar en la conferència inaugural els diferents models que existeixen en matèria d’unions no matrimonials i la seva pluralitat d’expressions. Després d’això, la catedràtica de Dret Internacional Privat de la Universitat de Barcelona, Cristina González Beilfuss, va intervenir amb la seva ponència “Unions civils i unions registrades perspectives de Dret internacional privat”.
Aproximacions internacionals
Moderada per la vicedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, les autoritats notarials van abordar en una taula rodona les diferències legislatives de les unions no matrimonials entre els seus respectius països, amb la participació de Gianfilippo Laurini, com a representant d’Itàlia; Hana Hoblai, procedent de Croàcia; Alain Deliège, de Bèlgica; Christina Chatzidandi, de Grècia; i com a representant de Letònia, Ilze Metuzāle.
Amb això, Iglesias va posar l’accent en el fet que “davant el panorama legislatiu actual tant a la Unió Europea com a nivell nacional i autonòmic, els notaris hem de vetllar per l’aplicació del dret vigent. A més, tenint en compte la situació a Catalunya i a Espanya, són moltes les qüestions que ens podem plantejar; i per a això resulten d’especial interès el transcurs d’aquestes jornades. Cada país compta amb elements en comú, però també amb molts altres aspectes diferenciadors que poden propiciar al debat i arribar a conclusions que siguin favorables per a tots els països”.
Finalment, la Catedràtica de la Universitat de Barcelona, Elena Lauroba, va fer una síntesi de les intervencions anteriors. Així, va destacar com en bona part, “les regulacions sorgeixen de la problemàtica de cada país i de les necessitats i idiosincràsia de la seva societat. Per exemple, Itàlia ha regulat les unions civils, perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans la va comminar a procurar algun reconeixement a les parelles del mateix sexe i Letònia no ha regulat les unions de fet fins enguany.”
D’altra banda, la catedràtica va insistir en “les simetries i diferències amb la institució del matrimoni, i si cal mantenir una regulació de parelles quan es regula el matrimoni per a tots. De fet, quan Alemanya va regular el matrimoni homosexual, va eliminar la regulació de les parelles, i Suïssa ha fet el propi recentment. El debat està obert, i és especialment rellevant en un moment en què la societat està envellint i és previsible que les persones tinguin una successió de relacions que calgui qualificar de ‘unions’. Això fa necessari establir mecanismes de protecció, perquè no tota unió és tutelable per la llei. En conclusió, aquí sorgeix un nou debat en què el Notariat, com a interlocutor directe de la ciutadania i garant de la seguretat jurídica, té molt a dir.”
Reunió plenària de la CAE: desjudicialització i noves tecnologies
El divendres 18 d’octubre es va celebrar la sessió plenària de la Comissió d’Afers Europeus (CAE), en la qual es van abordar temes fonamentals de dret comparat i internacional privat. En particular, es van tractar aspectes com la desjudicialització, la seguretat jurídica i la incorporació de noves tecnologies en l’àmbit notarial. Amb això, les autoritats notarials van presentar estudis sobre aquest tema, que permetran valorar els progressos realitzats fins a la data i anticipar els pròxims passos a seguir.
En la inauguració de la sessió, la presidenta de la CAE, Valentina Rubertelli, en agraïment al degà del Col·legi, José Alberto Marín, per la seva implicació i aposta pel Notariat internacional, li va fer lliurament de la bandera de la Unió Internacional del Notariat (UINL). Per part seva, el degà va destacar “el continu aprenentatge gràcies a l’intercanvi permanent amb els diferents notariats”. També va posar en relleu la importància de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, un dels més importants del món al costat del de París i Gènova, així com el paper del Centre Tecnològic del Notariat, la seu principal del qual se situa molt prop de la ciutat comtal. Finalment, va posar en valor la importància de la seguretat jurídica que atorguen els notaris a tots els ciutadans.
Sobre la Unió Internacional del Notariat (UINL)
La Unió Internacional del Notariat (UINL) és una organització no governamental que promou, coordina i desenvolupa la funció i l’activitat notarial a tot el món. La UINL integra a 86 notariats i formen part prop de 300.000 notaris. Compta amb dos milions de col·laboradors i genera, aproximadament, 400 milions d’escriptures cada any. Entre les seves funcions, destaca la facilitació de relacions entre els notaris dels països membres per a l’intercanvi d’informació i experiències professionals; la promoció de l’aplicació dels principis fonamentals del sistema de notariat “Civil law” i dels principis de deontologia notarial; la representació del notariat davant altres organismes internacionals, a més de la col·laboració amb aquests; la col·laboració en el pla internacional de l’harmonització de les legislacions notarials nacionals; i la promoció, organització i desenvolupament de la formació professional i el suport als treballs científics en l’àmbit notarial.
Sobre la Comissió d’Afers Europeus de la Unió Internacional del Notariat
La Comissió d’Afers Europeus és la que reuneix a tots els països membres d’Unió Internacional del Notariat situats a Europa (41 notariats). La Comissió s’ocupa d’estudiar els diferents temes de dret comparat i internacional privat des d’una perspectiva àmplia, com a juristes i basant-se en la pràctica diària del dret real. També elabora informes sobre les qüestions de màxima actualitat jurídica i notarial per a, posteriorment, traslladar-los al Parlament europeu amb l’objectiu de promoure les directives europees considerades. Entre els seus objectius també es troben la cooperació amb altres organismes internacionals i la promoció de la capacitació, tant inicial com continuada, dels notaris en el seu radi d’acció, particularment, des de l’Acadèmia Notarial Europea.
