- Un testament tancat és aquell que es lliura a un notari en un sobre segellat i que no es pot obrir fins que el testador hagi mort
- L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, allotjat en el Col·legi, compta amb un catàleg de testaments tancats format per 18.290 documents, que daten del 1586 al 1897, i que ningú ha reclamat
- El catàleg compta amb testaments sorprenents com el d’una nena de 12 anys que data del 1863, o el d’una dona de Cuba, filla d’esclava i lliure des del naixement, de 1855
El Col·legi Notarial de Catalunya acaba de posar a disposició de la ciutadania el seu catàleg de testaments tancats, el més important en l’àmbit nacional i un dels més significatius, tenint en compte el volum de la col·lecció, a escala europea. Aquest catàleg forma part dels instruments de descripció de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) i disposa de 18.290 entrades, amb testaments que daten des del 1586 fins al 1897.
Un testament tancat és aquell que es lliura a un notari en un sobre segellat i que no es pot obrir fins que el testador hagi mort. En el cas dels inclosos en el catàleg, es tracta de documents que no van ser reclamats en el seu moment i, com tota la documentació notarial, es van custodiar en les mateixes notaries els primers 25 anys per a, posteriorment, passar a l’AHPB . Aquests testaments passen a ser públics, en aquest cas i segons criteri intern del Col·legi, en aconseguir els 125 anys d’antiguitat – habitualment els documents notarials ho són al cap de 100 anys.
El catàleg de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona compta amb testaments sorprenents com el d’una nena de 12 anys que data del 1863, o el d’una dona de Cuba, filla d’esclava i lliure des del naixement, que data de 1855, així com el de figures reconegudes de l’època, com el bisbe Josep Torras i Bages.
Ara, els ciutadans podran gaudir d’un catàleg únic i de gran rellevància històrica, en format en línia. José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, afirma que “l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona ja compta amb part de la documentació medieval digitalitzada i consultable, i organitza exposicions virtuals, tots ells exemple de la voluntat de posar a la disposició de tots la seva riquesa documental i seguint la línia de potenciar la difusió de la funció notarial, així com recórrer a l’ús de les noves tecnologies, àmbit en el qual el Notariat compta amb una Seu Electrònica Notarial que desenvolupa aplicacions, programes o el Portal Notarial del Ciutadà, per a facilitar l’accés i guanyar agilitat en la tramitació de determinats documents”.
Existeixen tres tipus de testaments: els testaments oberts, els més habituals, en els quals el notari recull la voluntat del testador i redacta l’escriptura corresponent; els tancats, que es lliuren a un notari en un sobre segellat i que no es pot obrir fins que el testador hagi mort; i els testaments hològrafs, escrits pel mateix testador, que ha de ser major d’edat, validat per testimonis i que ha de complir amb unes característiques molt específiques perquè sigui vàlid i, posteriorment, protocol·litzat davant notari.
