- La intenció d’aquesta igualació de drets és garantir la legitimitat de les successions hereditàries
- El procediment més senzill per provar l’existència d’una unió de fet és legalitzar-la, o bé al Registre Municipal o per escriptura notarial
- El passat 2007, el 15,6% de les unions fetes a Catalunya van ser parelles de fet, xifra que equival a 303.000 llars catalanes
El llibre quart del Codi Civil de Catalunya al regular les successions hereditàries s’ha posat a l’altura de l’ordenament jurídic nacional en equiparar les unions de fet al matrimoni, atribuint a la parella els mateixos drets que al cònjuge vidu. Segons el Col·legi de Notaris de Catalunya, el principal objectiu d’aquesta regulació ha sigut determinar quan estem davant d’una vertadera unió de fet i quan és una convivència basada en una mútua convivència.
La legislació actual exigeix que per tal d’entendre que hi ha una vertadera unió de fet, és necessari acreditar una convivència mínima de dos anys, sempre i quan aquesta unió no hagi estat formalitzada mitjançant la inscripció en el Registre Municipal pertinent o a través d’escriptura pública.
No obstant, aquesta exigència legal de dos anys de convivència es podria confondre amb aquelles relacions en les quals, havent-hi convivència, no existiria la relació marital que en tota parella de fet és necessària, com és el cas de gent jove que comparteix pis; parelles que estant separades de fet però que segueixen compartint habitatge per raons econòmiques, persones que per motius assistencials o simplement d’amistat o caritat viuen juntes, entre d’altres. D’altra banda, també és molt comú trobar-se amb parelles de fet que posteriorment es separen i no formalitzen documentalment aquesta separació.
El problema, per tant, radica en provar la existència de la unió de fet, o bé la ruptura de la mateixa, doncs si bé, en el cas del matrimoni, és fàcil provar la seva existència i posterior extinció, en el cas de les parelles de fet tan sols es pot comprovar si es troben legalitzades, bé perquè apareixen inscrites en els Registres Municipals o per escriptura notarial, resultant encara més difícil acreditar la ruptura de les mateixes.
Per aquest motiu, el Col·legi de Notaris de Catalunya recomana formalitzar aquestes unions de fet, bé notarialment o bé a través d’inscripcions en els mencionats Registres Municipals, i en cas de ruptura de la convivència, acreditar notarialment aquesta ruptura mitjançant la corresponent acta. Amb això, s’evitaria que el patrimoni d’una persona fos reclamat per part de qui no és la seva autèntica parella de fet en el moment de la defunció.
