Els notaris, tots ells llicenciats en Dret i havent accedit a la professió superant una rigorosa oposició, tenen una doble vessant professional.
D’una banda, són funcionaris públics que garanteixen als ciutadans la seguretat jurídica necessària que estableix la Constitució en el seu article 9è en l’àmbit del tràfic jurídic extrajudicial. I, al mateix temps, són professionals del Dret que exerceixen sota el règim de competència, és a dir, que són ells mateixos qui s’encarreguen de la gestió i organització dels seus despatxos.
L’assessorament reequilibrador, la imparcialitat i la independència són característiques fonamentals de la figura del notari, que té com a principal funció assessorar els ciutadans, les empreses i l’Administració en la configuració d’aquells contractes o negocis jurídics que millor s’ajustin a les seves necessitats i en el marc de l’estricta legalitat.
El notari és garantia de legitimitat i seguretat tant per als particulars com per a l’Estat.
El Notariat presta una funció pública que consisteix en:
- garantir als ciutadans un assessorament jurídic de proximitat en tots els camps del dret privat;
- redactar amb rigor jurídic i d’acord amb la voluntat comuna de les persones interessades els documents que contenen els actes i negocis jurídics de la vida civil i mercantil;
- autoritzar aquests documents i, per tant, dotar-los de la força probatòria, de valor executiu, i amb la presumpció de legalitat que els atribueix la Llei;
- conservar els documents originals en arxius estrictament secrets, públics però d’interès privat, lliurant les còpies que convé.
L’accés a la professió i la remuneració
L’accés a aquest cos té lloc mitjançant una oposició, que es convoca aproximadament cada dos anys a nivell nacional.
Una vegada obtingut el títol els notaris, i en funció de les places vacants i la nota obtinguda, prenen possessió a la corresponent localitat.
La remuneració es regula per l’aranzel que fixa el Govern, és a dir, és el Ministeri de Justícia qui fixa el cost dels documents notarials.
