- Barcelona celebra el seu desè aniversari com a seu de la Comissió d’Assumptes Europeus (CAE) i de l’Acadèmia Notarial Europea de la Unió Internacional del Notariat (UNIL)
- Enguany, el principal tema d’estudi a tractar durant la sessió és la llegítima, el futur de la mateixa i els sistemes successoris europeus
- La presidenta de la Comissió d’Assumptes Europeus de la Unió Internacional del Notariat, Valentina Rubertelli, juntament amb el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, han estat els encarregats d’inaugurar la sessió plenària de la Comissió Assumptes Europeus (CAE), celebrada avui en el Museu d’Història de Barcelona
El Col·legi Notarial de Catalunya (CNC) ha acollit, en el desè aniversari de la seva designació com a seu, la reunió anual de la Comissió d’Assumptes Europeus (CAE) i de l’Acadèmia Notarial Europea de la Unió Internacional del Notariat (UINL). L’acte, que ha tingut lloc els dies 19 i 20 d’octubre, ha reunit a més d’un centenar de notaris -procedents de 41 països- els qui han analitzat les claus de la llegítima en les herències, el futur de la mateixa i els sistemes successoris europeus.
Enguany, la sessió plenària de la Comissió d’Assumptes Europeus (CAE), que ha donat principi aquest mateix matí, s’ha celebrat en el Museu d’Història de Barcelona. La presidenta de la Comissió d’Assumptes Europeus de la Unió Internacional del Notariat (UNIL), Valentina Rubertelli -primera dona a ocupar el càrrec-, i el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, han estat els encarregats d’inaugurar l’acte.
El degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, ha assenyalat: “poder celebrar la sessió de la Comissió d’Assumptes Europeus en el Museu d’Història de Barcelona és un honor per a nosaltres. Acollir un any més aquesta reunió a la nostra ciutat és una demostració de la rellevància del Notariat a Espanya i a Catalunya”. El degà també ha agraït la participació de tots els presents i la ponència dels seus treballs, destacant que “tots els estudis realitzats en aquesta comissió són de gran utilitat per al Notariat, la qual cosa ens permet contribuir en la millora de la nostra labor de servei públic”.
Per part seva, la presidenta de la Comissió d’Assumptes Europeus de la Unió Internacional del Notariat (UNIL), Valentina Rubertelli, ha destacat que “la reunió de la Comissió d’Assumptes Europeus (CAE) i de l’Acadèmia Notarial Europea de la Unió Internacional del Notariat (UINL) d’enguany està sent molt profitosa. En aquest sentit, agraeixo l’acolliment que el Notariat espanyol i català ens han brindat”, afegint que “poder celebrar la sessió de la Comissió d’Assumptes Europeus (CAE) en aquest lloc és commovedor”.
L’evolució del Notariat i pròxims passos: el desheretament i la llegítima
La sessió de l’Acadèmia Notarial de la Comissió d’Assumptes Europeus va tenir lloc ahir, a la Sala d’actes del Col·legi Notarial de Catalunya. La cerimònia va comptar amb l’obertura a càrrec de la presidenta de la Comissió d’Assumptes Europeus de la Unió Internacional del Notariat (UNIL), la Sra. Valentina Rubertelli; juntament amb el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín; i el president del Consell General del Notariat, José Ángel Martínez Sanchiz.
El degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, va destacar el paper del notariat espanyol que “gaudeix de la confiança del legislador, i en els últims anys se li han atribuït noves competències sobretot en suport i ajuda les persones amb discapacitat i als més vulnerables”. Així mateix, va introduir el concepte del desheretament, “una altra senda per la qual caldria avançar, perquè la llegítima no és qüestionada per la ciutadania, però sí que genera discrepàncies la dificultat que suposa poder dur a terme el procés de desheretament de manera efectiva per part d’aquells individus que es troben en situacions on els seus descendents no compleixen amb els mèrits per a rebre uns béns -a causa de la falta de relació amb els mateixos o altres motius-.”
La presidenta de la Comissió d’Assumptes Europeus de la Unió Internacional del Notariat (UNIL), Valentina Rubertelli, va posar sobre la taula que “no es tracta de promoure l’abolició total de la llegítima hereditària; i per tant el debat no ha de ser si ha de prohibir-se o flexibilitzar-se, sinó buscar el balanç entre l’expressió d’una llibertat individual, la llibertat de llegar, la protecció dels drets individuals i la protecció dels fills, així com la preservació de la pau social. Per tant, l’objectiu que ens concerneix és trobar aquest equilibri”.
El president del Consell General del Notariat, José Ángel Martínez Sanchiz, va explicar que “a Espanya hi ha hagut reformes per a tractar de disminuir i flexibilitzar la llegítima, però allà on encara la qüestió és candent és en l’àmbit del dret comú; és a dir, en totes aquelles regions en les quals l’herència no té una forma pròpia, sinó que manté la forma del Codi Civil de 1889”. Així mateix, va matisar que “cal ser prudent i deixar que el canvi es vagi desenvolupant en la vida quotidiana”.
La llegítima, divergències a escala internacional
Després de la ponència de les principals autoritats, va donar principi la taula rodona per a debatre sobre el futur de les llegítimes en els sistemes successoris europeus, moderada per la mateixa presidenta de la Comissió d’Assumptes Europeus (CAE), Valentina Rubertelli. La taula va comptar amb la intervenció del notari de Barcelona i professor en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Jesús Gómez Taboada; juntament amb Philippe Potentier, notari de França; Federico Tassinari, notari d’Itàlia; Corinne Zimmerli, notària de Suïssa; i Fanny Orsini, notària escribana del Regne Unit.
En el cas de França, que compta amb una estructura més flexibilitzada després de la reforma de 2006, Philippe Potentier va destacar que la transmissió de béns ha de respectar la voluntat personal, però que la llibertat de transmissió no pot escapar d’una reglamentació que l’estructura i que, al seu torn, li permet desenvolupar-se encara més, “no per a limitar-la, sinó perquè floreixi”. Federico Tassinari, en parlar d’Itàlia, “sistema molt més rígid”, va incidir en com connectar les donacions prèvies amb les disposicions familiars, i va posar sobre la taula la pregunta de “què pot fer el notariat italià”, basant-se en pilars fonamentals com la reducció quantitativa de la reserva a un percentatge dels actius de referència; o la supressió, si pot ser total, de l’obligació de retornar la reserva en espècie.
En presentar el model suís -recentment reformat al gener de 2023-, Corinne Zimmerli va recordar que el model de llegítima hereditària es vincula a una composició familiar en evolució constant, perquè ha de ser diferent l’estructura de la llegítima quan l’esperança de vida ronda els cinquanta anys, a la situació en la qual el període vital s’allarga i a l’una, el model de família es reconstitueix. L’escenari del Regne Unit, presentat per Fanny Orsini, disposa d’un sistema de Common Law, on la legislació està més subjecta a la valoració dels jutges que als propis textos legals, però que compta amb un mecanisme equivalent a la reserva hereditària que busca protegir les provisions familiars. Finalment, Gómez Taboada, notari d’Espanya, va destacar els diferents sistemes d’herències que existeixen al nostre país, amb les seves respectives particularitats: Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Illes Balears, Galícia, sumat a l’espanyol.
Sobre la Unió Internacional del Notariat (UINL)
La Unió Internacional del Notariat (UINL) és una organització no governamental que promou, coordina i desenvolupa la funció i l’activitat notarial a tot el món. La UINL integra a 86 notariats i formen part prop de
300.000 notaris. Compta amb dos milions de col·laboradors i genera, aproximadament, 400 milions d’escriptures cada any. Entre les seves funcions, destaca la facilitació de relacions entre els notaris dels països membres per a l’intercanvi d’informació i experiències professionals; la promoció de l’aplicació dels principis fonamentals del sistema de notariat “Civil law” i dels principis de deontologia notarial; la representació del notariat davant altres organismes internacionals, a més de la col·laboració amb aquests; la col·laboració en el pla internacional de l’harmonització de les legislacions notarials nacionals; i la promoció, organització i desenvolupament de la formació professional i el suport als treballs científics en l’àmbit notarial.
Sobre la Comissió d’Assumptes Europeus de la Unió Internacional del Notariat
La Comissió d’Assumptes Europeus és la que reuneix a tots els països membres d’Unió Internacional del Notariat situats a Europa (41 notariats). La Comissió s’ocupa d’estudiar els diferents temes de dret comparat i internacional privat des d’una perspectiva àmplia, com a juristes i basant-se en la pràctica diària del dret real. També elabora informes sobre les qüestions de màxima actualitat jurídica i notarial per a, posteriorment, traslladar-los al Parlament europeu amb l’objectiu de promoure les directives europees considerades. Entre els
seus objectius també es troben la cooperació amb altres organismes internacionals i la promoció de la capacitació, tant inicial com continuada, dels notaris en el seu radi d’acció, particularment, des de l’Acadèmia Notarial Europea.
