- En el període 2007-2013 a Catalunya l’autotutela s’ha incrementat un 64% i el document de voluntats anticipades davant notari s’ha duplicat
- En el mateix període els poders preventius en cas d’incapacitat s’han multiplicat per gairebé 23
El 2013 es van signar a Catalunya gairebé 200.000 actes d’apoderament o poders. Els poders són documents públics autoritzats per un notari que permeten a una persona física o jurídica designar una altra com el seu representant en determinats actes jurídics. La xifra total s’ha reduït un 13% respecte 2007, moment previ a la crisi, en què se’n van signar 228.000, però no tots els tipus de poders han disminuït. En concret, els poders preventius en cas d’incapacitat s’han multiplicat gairebé per 23 en el mateix període. La tendència indica que a Catalunya s’ha començat a prendre consciència de què atorgant aquest tipus de poders i mitjançant altres figures legals de protecció jurídica es garanteix que es complirà la voluntat d’una persona si en un futur no pogués expressar-la.
Atorgar facultats de representació a través d’un poder notarial és més freqüent del que a primera vista pogués semblar. A Espanya se’n van signar 1.126.227 l’any 2013, dels quals 198.364 a Catalunya, el que suposa un 18% del total. Per explicar en què consisteixen aquest tipus de documents públics, quants tipus existeixen, qui pot atorgar-los o si una vegada transmesos es poden anul·lar, etc. el Col·legi de Notaris de Catalunya ha distribuït a les 368 notaries catalanes 39.000 tríptics informatius editats pel Consell General del Notariat sobre Què és i per a què serveix un poder notarial? I els instruments de protecció de la persona? Aquest segon apartat, a més dels poders preventius, tracta sobre l’autotutela i sobre el document de voluntats anticipades, figures legals que garanteixen que es complirà la voluntat d’una persona si en un futur no pogués expressar-la. En el període 2007-2013 a Catalunya la realització d’autotuteles s’ha incrementat un 64% (de 840 a 1379) i el document de voluntats anticipades davant notari s’ha duplicat (de 1.387 a 2.875).
Tipus de poders, en detall
En el fulletó editat s’informa que qualsevol persona major d’edat, i en plenes facultats mentals, pot anar al notari que lliurement elegeixi, amb el seu DNI, i atorgar a un altre la facultat de representar-lo sense que per a això necessiti la seva autorització o que l’esmentada persona hi estigui present.
Tot i que els tipus de poders habitualment es classifiquen en generals i especials – i d’entre els generals els més usuals són el poder general pròpiament dit, el poder per a plets i el poder per administrar béns – Joan Carles Ollé Favaró, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, explica que “existeixen tants tipus de poders com actes jurídics admeten la figura de la representació”. Un dels apoderaments que més s’ha incrementat en els darrers anys ha estat el poder general de fills a pares, un poder motivat fonamentalment pel fet que els fills han trobat feina a l’estranger i tenen la necessitat de delegar en els seus pares aspectes relacionats amb el seu patrimoni i les seves relacions jurídiques mentre estan fora d’Espanya. D’aquesta manera, qualsevol incidència que pugui succeir mentre resideixen fora pot ser atesa pels progenitors.
A Catalunya, el poder davant notari més sol·licitat és el poder per a plets, que suposen pràcticament la tercera part del total, amb més de 72.000 realitzats l’any 2013. “Tots els poders requereixen un tractament especialitzat, – continua Ollé – pel que és convenient explicar al notari per què i per a què es desitja realitzar un poder. D’aquesta manera el notari assessorarà de manera imparcial el que millor s’ajusti a les necessitats de qui desitja atorgar-lo, sempre d’acord amb la llei”.
Altres continguts recollits en el fulletó informen que qualsevol poder pot ser anul·lat o revocat en qualsevol moment i davant qualsevol notari o que els poders espanyols tenen reconeixement internacional si es complementen amb una anotació denominada “legalització” o postil·la, com La Postil·la de l’Haia que certifica l’eficàcia jurídica entre països signants del Conveni de l’Haia. També explica que les còpies autoritzades dels poders poden remetre’s telemàticament entre els notaris de manera immediata i segura estalviant temps i despeses i evitant la possible pèrdua gràcies a la signatura electrònica notarial.
Instruments públics per a la protecció de la persona
El progressiu augment de l’esperança de vida i una major sensibilització davant possibles incapacitats i malalties associades a la vellesa han motivat l’increment de diferents fórmules legals per garantir que es compleixi la voluntat d’una persona en cas que en un futur no pogués manifestar-la. Les més conegudes són els poders preventius, l’autotutela i el document de voluntats anticipades.
En el tríptic informatiu es detallen en què consisteix cadascuna d’aquestes fórmules. En el cas dels poders preventius es distingeix entre el “Poder preventiu amb subsistència d’efectes en cas d’incapacitat” i el “Poder preventiu en sentit estricte”. En el primer, el representant pot fer ús del poder des del moment de l’atorgament, o des de la data que s’especifiqui en el document, sense necessitat de què existeixi incapacitat, i la facultat de representació seguirà existint quan la incapacitat es produeixi. És el més habitual i es diferencia del poder preventiu en sentit estricte en que aquest només és efectiu quan el poderdant pateixi l’esmentada incapacitat, no abans. Un dels grans avantatges del poder preventiu és que permet gestionar el patrimoni de la persona sobrevinguda incapaç sense haver d’acudir al procediment d’incapacitació judicial. Els poders preventius en cas d’incapacitat a Catalunya s’han multiplicat per gairebé 23 en el període 2007-2013, passant de 56 actes d’apoderament el 2007 a 1.271 el 2013.
Una altra de les figures legals de protecció de la persona és l’autotutela, per la qual una persona amb capacitat suficient, i en previsió de què pugui arribar a ser incapacitada judicialment, deixa per escrit a qui designa com a tutor i com desitja que s’organitzin i administrin els seus afers personals i patrimonials. Aquest document ha de ser redactat i autoritzat per un notari per garantir tant la seva legalitat com la seguretat jurídica de qui ho atorga. L’atorgant podrà nomenar tutor a qui desitgi, ja sigui persona física o jurídica sense finalitat de lucre. No obstant això, en el moment de redactar l’escriptura pública, el notari té el deure d’informar-lo de les persones a qui correspondria ser designades com a tutors pel jutge.
Existeixen diferències clares respecte al poder preventiu. Mentre que en el poder preventiu, l’apoderat només pot prendre decisions en l’àmbit patrimonial, en l’autotutela, el tutor amplia aquests poders a l’esfera personal de l’incapaç, com per exemple on establir la seva residència habitual o l’ingrés en una residència. Tanmateix, en l’autotutela el tutor necessita autorització judicial per a la disposició sobre el patrimoni, fet que no succeeix amb l’apoderat en el poder preventiu, a excepció d’en alguna comunitat autònoma.
Finalment, el tríptic informa sobre el document de voluntats anticipades que també es pot fer en escriptura pública davant notari a més d’en els registres d’instruccions prèvies en totes les comunitats autònomes i en un Registre nacional (instruccions prèvies és el terme legal sinònim i equivalent a document de voluntats anticipades o testament vital). En el document de voluntats anticipades es manifesta quina assistència i quins tractaments mèdics es desitgen rebre o no en cas que s’arribi a una situació en la què un mateix no pugui expressar-se, la designació d’interlocutors amb l’equip sanitari o la decisió de donar o no òrgans amb finalitat terapèutica, docent o d’investigació.
Quan es realitza el document de voluntats anticipades en escriptura pública, el notari garanteix sota la seva responsabilitat la capacitat de l’atorgant, que allò signat es correspon amb la seva voluntat i la seva adequació a la llei vigent. Presenta com a avantatge la seva conservació en protocol notarial i la garantia de la seva autenticitat i inalterabilitat. El notari, com assessor imparcial, pot orientar a l’atorgant sobre les conseqüències de tot allò disposat.onde con su voluntad y su adecuación a la ley vigente. Presenta como ventaja su conservación en protocolo notarial y la garantía de su autenticidad e inalterabilidad. El notario, como asesor imparcial, puede orientar al otorgante sobre las consecuencias de todo aquello dispuesto.
