- Les Jornades van reunir a especialistes de diversos països europeus
El 16 i 17 de juny van tenir lloc al Col∙legi les Jornades “L’europeïtzació del Dret Privat: qüestions actuals”, que van reunir a especialistes del màxim nivell en aquest àmbit del Dret de diversos països europeus. Unes Jornades que van posar de manifest que cada vegada és més necessari conèixer el dret europeu i el dret comparat, perquè l’Europa sense fronteres és cada vegada més una realitat.
En la primera jornada van tenir lloc les ponències “Nous reptes del dret de contractes europeu i qüestions específiques sobre la regulació del subministrament de continguts digitals, a càrrec del professor Dr. Reiner Schulze, catedràtic de dret civil alemany i dret privat europeu i codirector del Centre de Dret Privat europeu de la Universitat de Münster (Alemanya); i “La Directiva 2014/17, sobre préstecs hipotecaris i el seu previsible impacte en el dret espanyol,” de la professora Dra. Miriam Anderson, agregada de Dret civil i codirectora de la Clínica Jurídica en Dret immobiliari i mediació residencial (ClinHab) de la Universitat de Barcelona.
La segona jornada va començar amb la ponència “Europeïtzació del dret dels agents de venda independents”, a càrrec del professor Dr. Dieter Krimphove, catedràtic de dret mercantil i econòmic europeu i professor Jean Monnet ad personam, de la Universitat de Paderborn. En la seva presentació, va exposar que aquest dret és un clar exemple de com s’organitza el dret nacional en cada país, i va alabar el fet de no tractar‐se d’un dret sofisticat, com és el dret de contractes europeu. El ponent va presentar un nou mètode comparatiu de drets, que va considerar útil també per harmonitzar el dret nacional. En la seva exposició també va repassar el concepte del principi de subsidiaritat, considerant que requereix d’una aproximació econòmica, així com va descriure el concepte i com mesurem l’eficiència d’una llei. També va parlar de l’economització de les transaccions, que va xifrar en un 17‐18% del Producte Interior Brut d’un país, centrant la seva exposició en els esforços en la millora de la qualitat i la distribució del producte, i en la gran influència de les transaccions en mercats industrials i en la societat. Així, va afirmar que minimitzar el cost de transaccions és un factor clau per a les empreses, que el mercat cerca sempre una adequada oferta en preu i en temps d’entrega dels productes, i va assegurar que cada proveïdor troba el seu consumidor. Recórrer al dret subsidiari, segons va afirmar el ponent, és menys avantatjós atès que l’existència de diferents condicions legals crea inseguretat. Alguns països on s’està aplicant amb èxit la directiva de la Unió Europea són Anglaterra o Alemanya. Les regulacions nacionals, per tant, ja siguin secundàries o no, són diferents i, sovint, complicades, fet pel qual va afirmar que només una regulació europea pot economitzar les transaccions.
Finalment, va assegurar que individus, consumidors i proveïdors són part activa en l’europeïtzació del dret dels agents de venda independents, i tot això té influència macroeconòmica. En aquells països on hi ha conflicte, la llibertat de contracte permet escollir el dret a aplicar, escollint‐se habitualment aquell que suposi economitzar costos. Krimphove va afirmar que la llibertat de contracte té efectes similars als d’aplicar el principi de subsidiaritat, i va recordar que sovint els mecanismes d’elecció de la llei no funcionen correctament donada la multitud de lleis nacionals existents.
Finalment, l’última ponència va ser “Jurisprudència europea i espanyola sobre les clàusules abusives en préstecs hipotecaris”, de la professora Dra. Esther Arroyo Amayuelas, titular de la càtedra Jean Monnet de dret privat europeu de la Universitat de Barcelona i el Dr. Ángel Serrano de Nicolás, notari de Barcelona i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una qüestió de permanent actualitat, tot i que la directiva no està transposada al nostre país.
Arroyo es va centrar en els préstecs personals, explicant el rol del jutge davant la nul∙litat de clàusules abusives, els interessos moratoris i preguntant‐se si estem o no europeïtzats. També va exposar fins a quin punt el Tribunal de Justícia Europeu ha obligat a canviar el criteri dels jutges espanyols, i va repassar la recent jurisprudència del Tribunal Suprem.
Pel que fa a la nul∙litat de la clàusula abusiva, va assegurar que es tracta d’una nul∙litat de ple dret i que dóna lloc a la nul∙litat parcial del negoci, sempre que el negoci pugui subsistir sense aquesta clàusula si s’elimina del contracte. Va afirmar que la jurisprudència sempre ha actuat amb força arbitrarietat, fent valer una interpretació reductora de la validesa de la clàusula – sentències de 25 d’abril 2015, 22 de setembre 2015 i 3 de juny 2016 ‐. Pel que fa als interessos moratoris, va afirmar que el Tribunal Suprem considera que és abusiu l’interès de demora pactat en un préstec amb consumidors quan superi en 2 punts l’interès remuneratori pactat – existint diverses sentències en aquest sentit ‐, i s’aplica la mateixa doctrina a interessos moratoris en préstecs hipotecaris. Va exposar que, en anul∙lar aquesta clàusula, la supressió es refereix als 2 punts percentuals d’increment que suposa aquest interès de demora. Aquest criteri, segons Arroyo, dóna peu a tres possibles interpretacions: 1) que quan l’interès moratori és nul només es deuen els interessos remuneratoris (sentència de 3 juny 2016); 2) que els interessos remuneratoris se segueixen podent exigir perquè, després de declarar‐se el venciment anticipat, muten de naturalesa i rescabalen els danys i perjudicis causats pel retard; i 3) la que té més adeptes: que quan el Tribunal Suprem elimina els 2 punts per considerar la clàusula abusiva, no decideix el cessament en la meritació de qualsevol interès, si no que modera la clàusula d’interessos moratoris, és a dir, admet la validesa parcial de la clàusula.
Angel Serrano, per la seva part, va exposar el tema des de l’òptica notarial, assegurant en primer lloc que si no hi ha escriptura no hi ha inscripció, i si no hi ha inscripció no hi ha hipoteca. El ponent va afirmar que, en préstecs hipotecaris, el fonamental és distingir entre la part negociada ‐ els elements essencials ‐ i les condicions generals, assegurant que mentre els elements essencials són negociats, i hi ha consentiment, en les condicions generals no es negocia res, hi ha una mera adhesió. Per tant, mentre el notari, amb els elements essencials, té l’obligació d’assessorar i conformar la millor voluntat de la part més feble, el prestatari, en les condicions generals el notari no pot negociar res, només rebutjar les clàusules quan li ho permet la llei. En aquest sentit, va afirmar que la Direcció General dels Registres i del Notariat s’ha pronunciat dient que quan hi ha una sentència del Tribunal Suprem, encara que la clàusula abusiva no estigui inscrita el notari l’ha de rebutjar.
El ponent també va afirmar que si el contracte és abusiu és nul, i el més important són els efectes: quan es declara abusivitat (i, per tant, nul∙litat) dels interessos de demora en una clàusula terra, aquesta desapareix i queda el contracte, amb el seu interès ordinari. Serrano va argumentar que la clàusula terra és directament contrària a l’ordre públic econòmic perquè impedeix la política del Banc Central Europeu, que pot baixar el tipus d’interès – en canvi, si tens una clàusula terra has de seguir pagant l’import fixat en aquesta clàusula ‐, a més que no hi ha contracte financer sense risc, de manera que també és contrària a la idea de risc i a l’equilibri jurídic. Finalment, va citar alguns altres aspectes, com els diversos criteris existents pel que fa a la possible retroactivitat de les clàusules abusives; el fet que tant en el dret contractual espanyol com en l’europeu hi ha llibertat de pactes i de contractació, el problema de la sobregarantia i el dels interessos zero.
Joan Carles Ollé, degà del Col∙legi de Notaris de Catalunya, va clausurar les Jornades recordant el perfil internacional de la institució, que és seu de la Comissió d’Afers Europeus de la Unió Internacional del Notariat i seu de l’Acadèmia Notarial europea i el protagonisme notarial en la codificació del dret civil de Catalunya, de tendència europea. Finalment, va assegurar que els notaris tenen la voluntat decidida de participar en l’estudi científic del dret privat i, particularment, del dret civil. També va recordar el seu protagonisme en l’aplicació pràctica del dret civil privat a Catalunya i del nou dret contractual europeu, aplicant sovint en un mateix acte jurídic lleis de diferents països. Va concloure la seva intervenció assegurant que el notari exerceix el control de legalitat de l’acte jurídic que autoritza en el moment en què firma, el que pot evitar el conflicte, així com que la seva intervenció, com a funcionari públic, proporciona seguretat jurídica a les parts en el moment en què té lloc el negoci jurídic, garantint l’imperi de la llei.
