L’AHPB disposa d’un fons documental extraordinari, comparable al qual es considera el primer arxiu notarial del món, el de Gènova, que destaca per l’antiguitat dels seus registres donada la primerenca implantació de la institució notarial.

En el nostre arxiu podem trobar els següents tipus de fons:

• Protocols de Barcelona i Badalona. Són els fons fonamentals, resultat de l’activitat del notari com a fedatari en l’esfera contractual privada. Els volums centenaris dels districtes de Barcelona i Badalona són uns 40.000, mentre que els de l’Arxiu General (suma de l’Històric i l’Intermedi o de més de vint-i-cinc anys) són un total de 80.000 i ocupen uns 10.000 metres lineals de prestatgeria. No obstant això, a banda del seu elevat número, cal destacar la riquesa i l’antiguitat d’aquest fons. El registre notarial complet més antic és de finals del segle XIII (1299). I, a partir de mitjans del segle XIV, l’Arxiu compta amb unes notables i continuades sèries documentals, amb 5.305 registres pertanyents a notaris anteriors al 1500.
• Escrivanies vàries. A banda dels fons generals de protocols, l’Arxiu compta amb registres d’algunes escrivanies especials, resultat de l’activitat específica del notari. Destaquem, d’una banda, l’Escrivania de Marina (segles XVIII-XIX), integrada per 120 volums i recentment restaurada íntegrament; i per un altre, les escrivanies de Rentas y Arbitrios, Amortización y Venta de Bienes Nacionales, Hacienda y Real Intendencia (segle XIX), amb un total de 170 volums.
• Notaries foranes. És un petit fons integrat per gairebé 150 unitats d’instal·lació corresponents a manuals de vuitanta poblacions de Catalunya, arribats a aquest Arxiu en circumstàncies diverses. El de Sant Pere d’Osor, de 1283-1292, és el més antic que es conserva i es converteix també en el més antic de l’Arxiu.
• Pergamins. Sumen un total de més de 1.600 unitats, fins ara ordenades en dues sèries, actualment en vies de catalogació i unificació. Daten dels segles XII al XVIII, i la seva procedència, diversa, compta amb dos productors principals: els marquesos d’Aguilar i el mateix notariat barceloní.