La institució notarial
La figura del notari tal com el coneixem avui neix a la península itàlica del segle XII, a partir dels precedents romans del tabel·lió i el tabulari. Serà quan es produeixi el pas del simple notarius a publicus notarius.
Aquest procés es va donar a la Itàlia Superior, en el Regnum italicum, a partir d’una conjunció de factors entrelligats tals com el renaixement de les ciutats i la decadència del feudalisme, el sorgiment de la burgesia comercial i la implementació de l’economia monetària de mercat.
Alhora es va produir a Bolonya el Renaixement de dret amb l’escola dels glossadors, de la mà de Rainero de Perugia, Salatiel o Rolandino dei’Passeggerii.
Va ser al segle XIII quan es va produir la recepció a Catalunya del renaixement del dret provinent de la Península itàlica.
Història del notariat catalá
Introducció a la història del notariat a Catalunya. Conté una explicació de la significació i abast de la institució, un repàs als seus antecedents i una síntesi de les dues grans etapes del seu desenvolupament durant l’Antic Règim i en època contemporània.
Institució notarial
Presentació sintètica de la història del notariat a Catalunya, des de l’edat mitjana a la Llei marc de 1862
La institució notarial als territoris de l’antiga Corona d’Aragó
Bibliografia escollida d’obres historiogràfiques dedicades a la institució notarial al principat de Catalunya i als regnes d’Aragó, Mallorca i València.
La institució notarial a la resta de regnes peninsulars hispans
Llista complementària a l’anterior, en què hi trobem una selecció de llibres i articles que han tractat el notariat a la resta de territoris peninsulars hispans.
La corporació notarial
A partir del segle XIV tenim constància de l’existència de col·legis professionals en l’àmbit notarial a Catalunya. Per a Barcelona, en concret, Joan I va atorgar el 1395 privilegi als notaris i escrivans reals per a reunir-se i resoldre els seus assumptes corporatius.
Aquí trobaran informació relacionada amb els diversos col·legis notarials catalans que es van anar creant, especialment, entre el fi de l’edat mitjana i el fi de l’Antic Règim, els seus òrgans i càrrecs principals, els principals àmbits objecte de deliberació o els problemes competencials que els afectaven.
Les corporacions notarials
Selecció de llibres i articles centrats en el desenvolupament dels col•legis notarials, especialment en època medieval i moderna. La llista és força exhaustiva per a l’àmbit català i recull els títols més significatius d’àmbit hispànic.
Els arxius de protocols
La millor prova de la rellevància de la institució notarial al llarg del temps a Catalunya és, segurament, el més d’un quart de milió de registres i protocols que conformen els fons històrics notarials.
El més antic conegut fins avui data de 1221 i diversos milers de volums pertanyen al període medieval. Aquestes xifres són més significatives encara si tenim en compte que no va ser fins als anys setanta del segle XIX que es van concentrar per primera vegada els arxius de protocols de cada districte notarial.
Els arxius de protocols
Bibliografia bàsica que permet familiaritzar-se amb els diferents aspectes relacionats amb els arxius i fons de protocols notarials, des de la història de la seva formació a la descripció arxivística més adequada.
El protocol notarial
Llista seleccionada de títols que s’ocupen de la gènesi, tipologia i abast dels llibres notarials des dels orígens al segle XIII fins al protocol històric més recent. Pel que fa al seu aprofitament per a la recerca, es pot consultar la bibliografia temàtica disponible a recursos.
Diplomàtica notarial
La diplomàtica és la disciplina que estudia la forma dels documents i reconstrueix la seva tradició, estructura i gènesi per a jutjar la seva autenticitat i per a valorar el text en relació amb les fórmules emprades.
En aquest apartat, trobaran informació i materials diversos sobre la naturalesa i tipologia del document notarial, els seus elements fonamentals, la seva tradició i altres aspectes significatius que, des de la perspectiva diplomàtica, permeten entendre millor la materialització escrita del quefer jurídic notarial.
l’instrument notarial
Presentació sintètica que analitza el concepte, l’estructura intel•lectual i formal, i la gènesi i tradició documentals de l’instrument notarial.
BibliografIa bÀsica
Breu recull dels títols més significatius que, per a l’àmbit català, han abordat a través de la perspectiva diplomàtica el notariat. S’inclouen també referències a treballs clàssics de la diplomàtica notarial.
