Declaro la incompetència funcional de la Presidència del Tribunal Superior de Justícia per conèixer del recurs governatiu. En haver-se tramitat erròniament el recurs, és procedent d'acord amb el que disposa l'art. 62.2 de la LEC remetre el recurrent a l'òrgan jurisdiccional competent (jutjats de la Instància de Barcelona) davant el qual haurà de plantejar-se el recurs en els termes previstos en l'article esmentat.

INTERLOCUTÒRIA NÚM. 2


Barcelona, 14 de febrer de 2005

ANTECEDENTS DE FET


PRIMER. ....., en representació de F............U, SL, va interposar un recurs governatiu contra la nota de qualificació del registrador de la propietat de Sitges, de data 14 de setembre de 2004, feta en escriptura d'opció de compra en garantia, autoritzada pel notari Luis de Grandes Díez, de data 23 de juliol de 2004.

SEGON. En data 13 de gener de 2005 es va concedir un termini de deu dies perquè les parts formulessin al-legacions, atès que, d'acord amb el que disposen els art. 324.2 de la Llei hipotecària, art. 20 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, art. 72 i 85.1 de la LOPJ, disposició addicional setena de la llei esmentada, en la redacció donada per la Llei orgànica 19/2003, art. 44, 45 146 de la LEC i Sentència del TS de 22 de maig de 2000, no sembla que la competència funcional per conèixer del recurs correspongui a la Presidència del Tribunal Superior de Justícia. El 3 de febrer passat el recurrent va presentar un escrit en què sol-licitava que es declari la competència d'aquest Tribunal Superior per a tramitar i resoldre el recurs; el 7 de febrer de l'any actual el registrador de la propietat de Sitges va presentar un escrit en què manifestava la seva conformitat amb el criteri d'aquesta Presidència de no ser competent per conèixer del recurs.

FONAMENTS DE DRET


PRIMER. Escoltades les al-legacions de les parts interessades en el present recurs governatiu, aquesta Presidència, en aplicació estricta de la llei, ha de declarar-se incompetent per conèixer dels recursos governatius interposats contra les qualificacions dels registradors de la propietat quan el títol es refereixi a matèria de dret civil propi de Catalunya.
Les disposicions normatives aplicables les trobem en l'art. 20 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, en l'art. 324.2 de la Llei hipotecària i en la disposició addicional setena de la Llei orgànica del poder judicial segons redacció donada per la Llei 19/2003.
A tal efecte estableix l'art. 20 de l'Estatut d' autonomia de Catalunya que: "1. La competència dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya s'estén: e) Als recursos sobre qualificació de documents referents al dret privatiu català que hagin de tenir accés en els registres de la propietat".
Per la seva banda, l'art. 324. 2 de la Llei hipotecària disposa que: "Contra la qualificació negativa del Registrador es podrà interposar recurs davant la Direcció General dels Registres i del Notariat en la forma i segons els tràmits previstos en els articles següents.
Quan el coneixement del recurs estigui atribuït pels Estatuts d'Autonomia als òrgans jurisdiccionals radicats en la Comunitat Autònoma en què estigui demarcat el Registre de la Propietat, el recurs s'interposarà davant l'òrgan jurisdiccional competent. Si s'hagués interposat davant l'esmentada Direcció General, aquesta ho remetrà a l'esmentat òrgan ".

La disposició addicional setena de la LOPJ, en la seva redacció anterior a la reforma operada per Llei 19/2003 deia: "Quan els Estatuts d'Autonomia atribueixin als òrgans jurisdiccionals radicats en la Comunitat Autònoma el coneixement dels recursos contra la qualificació de títols subjectes a inscripció en un Registre de la Propietat de la Comunitat, correspondrà al President del Tribunal Superior de Justícia la resolució del recurs. El President resoldrà definitivament en via governativa quan el recurs es fonamenti en el Dret Civil, Foral o especial privatiu de la Comunitat Autònoma. En un altre cas, la seva decisió serà apel•lable, conforme al que disposa la Llei Hipotecària ".

Per contra, ara diu la disposició addicional setena que: "Quan el coneixement del recurs governatiu contra la qualificació negativa d'un Registrador de la Propietat basada en normes de dret foral estigui atribuït pels Estatuts d'Autonomia als òrgans jurisdiccionals radicats en la comunitat autònoma en què estigui demarcat el Registre de la Propietat, s'interposarà davant l'òrgan jurisdiccional competent. Si s'hagués interposat davant la Direcció General dels Registres i Notariat, aquesta ho remetrà a l'esmentat òrgan ".
Les disposicions legals citades confereixen, per tant, la competència per conèixer dels recursos contra la qualificació dels registradors de la propietat quan versi sobre dret civil propi als òrgans jurisdiccionals de Catalunya.
Sembla clar, doncs, amb independència del que disposin les normes reglamentàries preconstitucionals que com a tals han de ser desconegudes si vulneren la nostra carta magna (art. 6 LOPJ), que no hi ha avui -i a partir del dia en què va entrar en vigor la nova redacció de la disposició addicional setena de la LOPJ- a diferència de la situació anterior, cap norma amb rang de llei (article 117.4 Constitució i STS 22-5-2000) que derivi la competència per al coneixement en via governativa dels recursos interposats contra la qualificació dels registradors de la propietat en assumptes de dret civil propi de Catalunya al president del Tribunal Superior de Justícia.
No pot ignorar-se que la regulació legal actual estableix una situació anòmala pel que fa als recursos governatius relatius al dret civil propi de les comunitats autònomes que en tinguin, en relació amb la previsió que realitza respecte dels recursos governatius contra la qualificació dels registradors en dret civil comú, però això no és raó suficient per a, sense cap cobertura legal, mantenir una competència que la llei deroga expressament.
Ni el consens entre les parts implicades, ni encara la voluntat d'aquesta Presidència d'atreure per a si aquesta competència, s'erigeix en criteri vàlid, en tractar-se, com és sabut, d'una matèria de ius cogens d'ordre públic.

SEGON. La Presidència del Tribunal Superior de Justícia no és un òrgan jurisdiccional.
Per a això hagués calgut que la Llei orgànica del poder judicial li atribuís competència d'aquesta classe, cosa que evidentment no fa, encara que fomi part i presideixi un òrgan col•legiat com és la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior (art. 26, 72, 73 LOPJ).
És cert que tant l'art. 117.4 de la Constitució com l'art.2.2 de la LOPJ habiliten el legislador estatal (STC d'1/7/1999) que pugui atribuir a jutges i magistrats altres funcions en garantia de qualsevol dret, com passa per exemple en matèria de registre civil o com abans ocorria en matèria de recursos governatius.
No obstant això, suprimida expressament aquesta competència, cap llei no habilita a la Presidència per resoldre un recurs governatiu com el que motiva aquest expedient.
D'altra banda, les facultats del president del Tribunal Superior de Justícia com a òrgan de govern intern del poder judicial vénen establertes a l'article 160 de la LOPJ sense que entre aquestes es compti la resolució dels recursos governatius contra les qualificacions dels registres de la propietat.
No es pot desconèixer, si als orígens històrics de la intervenció de l'antic president de l'Audiència Territorial ens remetem, que aquesta es preveia en consideració a principis de "dependència i unitat a l'àmbit administratiu", superats avui després de la promulgació de la Constitució espanyola de 1978 i la proclamació del principi de la divisió de poders que s'hi consagra.
D'una altra banda, l'antiga disposició addicional 7ª de la LOPJ establia que contra la decisió del president del Tribunal Superior no es podia interposar cap recurs, situació que amb tota evidència, després de la Sentència del Tribunal Suprem de data 22-5-2000 que va motivar la reforma dels articles 322 a 329 de la Llei hipotecària, poc es podria mantenir en l'actualitat, ja que després d'haver desaparegut de la regulació legal la impossibilitat de recurs, es faria de pitjor condició el recurrent de la qualificació sobre dret civil foral que al recurrent de dret civil comú, en tenir aquest accés, a més del recurs davant la Direcció General, a la revisió judicial ex articulo 324 de la LH.
En resum, podrà compartir-se o no el criteri que hi ha subjacent als escrits que sostenen la competència d'aquesta Presidència d'entendre que l'anterior regulació era més pràctica que l'actual. Fins i tot pot pensar-se que la incursió per la via jurisdiccional civil dels recursos governatius es compadeix poc amb la seguretat i certesa que han de presidir les relacions jurídiques que es poden inscriure en el Registre de la Propietat, però no és funció de jutges, notaris, registradors o particulars discutir o obviar la voluntat del legislador que clarament s'ha pronunciat per l'accés a la jurisdicció ordinària civil per conèixer dels recursos contra la qualificació dels registradors, sens perjudici que la mateixa jurisdicció pugui conèixer també del litigi entre les parts del mateix títol a través dels processos ordinaris.

TERCER. Un cop establert que la competència no és de la Presidència i que no es preveu per la llei una revisió de la qualificació en seu administrativa quan de dret civil propi de la comunitat es tracti, a diferència del que passa en el dret civil comú, en què resol primerament la Direcció General dels Registres i del Notariat, ha d'establir-se quin és l'òrgan jurisdiccional competent per a la revisió en seu jurisdiccional.
En no definir cap norma l'òrgan judicial competent, forçosament s'ha d'acudir als articles generals i especials de competència, i se'n dedueix, art. 85, 86 bis de la LOPJ i 328 de la Llei hipotecària, que han de ser els jutjats de primera instància de la capital de província en què estigui situat l'immoble. En haver-se tramitat erròniament el recurs, és procedent d'acord amb el que disposa l'art. 62.2 de la LEC remetre el recurrent a l'òrgan jurisdiccional competent (jutjats de la Instància de Barcelona) davant el qual haurà de plantejar-se el recurs en els termes previstos en l'article esmentat.

QUART. Atès que per a una major seguretat jurídica seria convenient que per via de repartiment conegués d'aquests recursos, siguin de dret civil comú com de propi de la comunitat, una mateixa secció de les audiències provincials, es remetrà còpia d'aquesta resolució als presidents de les audiències provincials de Catalunya perquè ponderin en l'àmbit de les seves competències modificar les normes de repartiment.
De la mateixa manera, cal dirigir una exposició atenta al Consell General del Poder Judicial i al Parlament de Catalunya, a través de la Conselleria de Justícia, perquè, si és el cas, sol•licitin o emprenguin la reforma legislativa necessària en aquesta matèria.
Feu saber el contingut d'aquesta resolució als degans dels col•legis de notaris i registradors de Catalunya.

PART DISPOSITIVA


Declaro la incompetència funcional de la Presidència del Tribunal Superior de Justícia per conèixer del recurs governatiu interposat per ......, en representació de F............U, SL, contra la qualificació de data 14 de setembre de 2004 del registrador de la propietat de Sitges.
Un cop sigui notificada aquesta interlocutòria, la part recurrent disposarà del termini previst en l'art. 62.2 de la LEC per interposar el recurs davant els òrgans jurisdiccionals competents (jutjats de primera instància de la capital de província en què radiqui 1'immoble).Trameteu una còpia d'aquesta resolució als presidents de les audiències provincials de Catalunya perquè ponderin en l'àmbit de les seves competències modificar les normes de repartiment per atribuir a una mateixa secció de l'Audiència Provincial el coneixement dels assumptes als quals es refereix l'art. 324 i 328 de la Llei hipotecària.
Igualment, dirigiu una atenta exposició al Consell General del Poder Judicial i al Parlament de Catalunya perquè, si escau, sol•licitin o emprenguin la reforma legislativa necessària en aquesta matèria.
Feu saber el contingut d'aquesta resolució als degans dels col•legis de notaris i registradors de Catalunya.

Així ho mano i ho signo. Com a secretària de Govern, ho certifico.