{"id":21961,"date":"2014-03-14T10:00:00","date_gmt":"2014-03-14T09:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/jornada-practica-sobre-pactos-sucesorios-del-derecho-civil-catalan\/"},"modified":"2025-01-02T13:30:21","modified_gmt":"2025-01-02T12:30:21","slug":"jornada-practica-sobre-pactos-sucesorios-del-derecho-civil-catalan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/jornada-practica-sobre-pactos-sucesorios-del-derecho-civil-catalan\/","title":{"rendered":"Jornada\u00a0pr\u00e0ctica sobre pactes successoris del Dret civil catal\u00e0"},"content":{"rendered":"\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>L&#8217;any 2013 el 23% dels documents signats a les notaries a Catalunya van ser de dret successori<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>El 12 de mar\u00e7 el Col\u00b7legi va organitzar la Jornada \u201cUna aproximaci\u00f3 pr\u00e0ctica als pactes successoris del Dret Civil catal\u00e0\u201d, coorganitzada amb l&#8217;Associaci\u00f3 d&#8217;Especialistes en Dret de Successions. En el transcurs de la mateixa es va fer un ampli rep\u00e0s a la tipologia, plasmaci\u00f3 escriptural (documental) i relaci\u00f3 amb els protocols familiars.<\/p>\n\n\n\n<p>En la inauguraci\u00f3, Ramon Pratdesaba, president de l&#8217;Associaci\u00f3 d&#8217;Especialistes en Dret de Successions, va destacar \u201cla transversalitat de l&#8217;\u00e0mbit successori\u201d i la \u201cnecessitat de v\u00e8ncer determinades retic\u00e8ncies a aplicar-los\u201d. Tamb\u00e9 va remarcar que els pactes suposen una de les principals novetats del Llibre IV, en el que es fa un tracte renovat de la instituci\u00f3, i va afirmar que \u201cexisteix una tend\u00e8ncia a recuperar els pactes, que havien caigut en des\u00fas, i reintroduir-los\u201d. Tamb\u00e9 va destacar \u201cel seu gran paper en la prevenci\u00f3 del conflicte successori i familiar, per ser elevat el pacte d&#8217;autoregulaci\u00f3 i no poder-se modificar posteriorment de manera unilateral.\u201d Va voler destacar la utilitat dels pactes per als ciutadans i va recordar que l\u2019any 2015 entrar\u00e0 en vigor la disposici\u00f3 650 del Consell de la Uni\u00f3 Europea que propiciar\u00e0 que els pa\u00efsos que fins ara no acceptaven el pacte successori a partir del llavors ho reconeguin.<\/p>\n\n\n\n<p>Per la seva banda, el notari Jes\u00fas G\u00f3mez Taboada va analitzar els articles referents a pactes successoris del Llibre IV, que va entrar en vigor l&#8217;1 de gener de 2009, i va afirmar que \u201cen cinc anys ja hem vist la utilitat d&#8217;aquests pactes successoris; el legislador ha complert i ara nosaltres tenim la responsabilitat de donar a con\u00e8ixer aquestes institucions per resoldre problemes.\u201d Malgrat no disposar d&#8217;estad\u00edstiques, va assegurar \u201ces percep un augment dels pactes\u201d i va aportar la dada que en l&#8217;any 2013 a Catalunya el 23% dels documents que s&#8217;autoritzen en les notaries van ser de dret successori &#8211; concretament un 2% declaracions d&#8217;hereus, un 12&#8217;5% testaments i un 8&#8217;5% acceptacions d&#8217;her\u00e8ncia-. Posteriorment va repassar, d&#8217;una banda, l&#8217;ess\u00e8ncia del pacte successori, afirmant que \u201cel principal focus d&#8217;atracci\u00f3 \u00e9s la irrevocabilitat\u201d, sent per aix\u00f2 exigible l&#8217;edat de 18 anys \u2013 a difer\u00e8ncia dels 14 anys per testar- i l&#8217;elevaci\u00f3 a escriptura p\u00fablica\u201d; i va exposar diversos sup\u00f2sits de casos pr\u00e0ctics resolts amb pacte successori.<\/p>\n\n\n\n<p>Per la seva banda, el notari Llu\u00eds Jou va exposar la utilitat de disposar d&#8217;un estudi quantitatiu i qualitatiu sobre els pactes successoris, que s&#8217;est\u00e0 portant a terme amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diverses notaries i de la Universitat de Barcelona, i que permetr\u00e0 obtenir dades estad\u00edstiques per con\u00e8ixer de manera adequada els usos i l&#8217;evoluci\u00f3 en&nbsp; la introducci\u00f3 de l&#8217;aplicaci\u00f3 dels pactes despr\u00e9s de les modificacions introdu\u00efdes en el Llibre IV del Codi Civil de Catalunya. Va exposar les tipologies de pactes successoris, l&#8217;esquema habitual dels pactes anteriors, la visi\u00f3 pr\u00e0ctica i les dades extretes en la seva pr\u00f2pia notaria en el per\u00edode 2009-2012. Quant a la tipologia, va recordar l&#8217;exist\u00e8ncia dels&nbsp; pactes d&#8217;atribuci\u00f3&nbsp; &#8211; \u201cque donen llibertat per pr\u00e0cticament tot, poden ser a favor dels atorgadors o de tercers, i els beneficiaris dels quals no tenen l\u00edmit\u201d &#8211; , i dels pactes de ren\u00fancia \u2013 \u201climitats per all\u00f2 previst a l&#8217;article 451\/26 en relaci\u00f3 amb la lleg\u00edtima futura\u201d-. Jou va exposar tamb\u00e9 l&#8217;exist\u00e8ncia de pactes d&#8217;her\u00e8ncia \u2013 descrivint els heretaments simples i els cumulatius, i exposant l&#8217;heretament pur i el mutual &#8211; i de pactes d&#8217;atribuci\u00f3 particular \u2013 incloent aquests els vinculants i els no vinculants -.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Quant als heretaments anteriors a les novetats del Llibre IV, Jou va afirmar que \u201ceren pactes successoris establerts dins de pactes matrimonials i, per regla general, es poden classificar en quatre tipus: 1) heretaments a favor dels contraents;&nbsp; 2) casos en qu\u00e8 es casaven entre ells i fixaven usufructuaris viduals; 3) casos en qu\u00e8 es casaven entre ells i fixaven pacte a favor dels fills que tindrien, sovint fets amb car\u00e0cter preventiu o prelatiu; i 4) aquells els qui es casaven i renunciaven a la lleg\u00edtima futura en el sup\u00f2sit de la successi\u00f3 intestada del causant imp\u00faber, per evitar el trasp\u00e0s de patrimoni entre fam\u00edlies.\u201d&nbsp; El ponent va afirmar que \u201cel Llibre IV ha pret\u00e8s posar tot aix\u00f2 al dia, fer evident que no calen cap\u00edtols matrimonials per fer pactes, obrir el marge de parents que poden pactar-los, i subratllar que s\u00f3n possibles pactes d&#8217;atribuci\u00f3 particular, el que era bastant discutible amb la legislaci\u00f3 anterior\u201d. Quant a les dades extretes de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia en la notaria en el per\u00edode 2009-2012, va afirmar que en l&#8217;\u00e0mbit successori es van signar 1.618 testaments, 129 actes declaraci\u00f3 d&#8217;hereus, 12 pactes successoris, 1 donaci\u00f3 per causa de mort i 4 ren\u00fancies a lleg\u00edtima futura, atorgades sempre en ocasi\u00f3 de donacions, \u201cdades que suposen un 1% de pactes enfront d&#8217;un 99% de testaments\u201d. Sistematitzant els pactes signats, la majoria van pretendre prevenir conflictes futurs, \u201cgaireb\u00e9 sempre pensant en el possible canvi d&#8217;opini\u00f3 d&#8217;un dels dos progenitors davant una possible p\u00e8rdua de capacitat per\u00f2, sobretot, de voluntat\u201d; en altres casos el motiu va ser assegurar la transmissi\u00f3 del patrimoni familiar; mantenir la unitat matrimonial del patrimoni; i finalment algun va ser de ren\u00fancia a la lleg\u00edtima, en un moment en qu\u00e8 la donaci\u00f3 als fills era m\u00e9s favorable que l&#8217;her\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>Per finalitzar la seva intervenci\u00f3, Llu\u00eds Jou va citar, com avantatges del pacte successori, \u201coferir la garantia d&#8217;una voluntat meditada, sobretot en cas de persones que han arribat als 70 anys, amb el cap clar i sabedors ja de la situaci\u00f3 dels seus fills\u201d. Tamb\u00e9 va afirmar que \u201cofereix la possibilitat de partir dos patrimonis fent una unitat\u201d i va recordar la utilitat de \u201cla irrevocabilitat dels pactes quan arribes a la vidu\u00eftat\u201d, aix\u00ed com va assegurar que \u201csi el pacte s&#8217;estableix nom\u00e9s entre marit i muller t\u00e9 molt pocs riscos\u201d. Per tot aix\u00f2, va afirmar que \u201centre tots hem de trobar-los encara moltes m\u00e9s avantatges i devem perdre&#8217;ls la por. I per a aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic&nbsp; pensar que s\u00f3n irrevocables entre els qui els pacten per\u00f2 que no necess\u00e0riament han d&#8217;incloure als fills. Mentre els pares tinguin la clau no hauria de ser tan complicat introduir-los\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, les advocades Pilar P\u00e9rez Valenzuela i Arancha Tobaruela Carrera, del bufet Garrigues, van exposar la perspectiva pr\u00e0ctico-jur\u00eddica dels pactes successoris i els protocols familiars. D&#8217;aquesta manera, van afirmar que \u201cal voltant d&#8217;un 70% dels protocols familiars que fem acaben en pacte successori\u201d i van exposar pas a pas la preparaci\u00f3 del protocol familiar, amb les fases d&#8217;elaboraci\u00f3 i claus d&#8217;\u00e8xit i els pactes m\u00e9s habituals, recalant en els pactes d&#8217;atribuci\u00f3 particular i el dec\u00e0leg de preguntes que el client ha de saber contestar. En la seva exposici\u00f3, van assegurar que \u201cl&#8217;\u00e8xit radica en enfocar-lo com un proc\u00e9s que afronta la fam\u00edlia, amb una primera fase estrat\u00e8gica i de reflexi\u00f3, i posteriorment treballar el seu desenvolupament jur\u00eddic, mitjan\u00e7ant normes i pactes, aix\u00ed com crear aquells \u00f2rgans que tenen per objecte el seguiment del protocol i l&#8217;adaptaci\u00f3 de canvis en la fam\u00edlia o l&#8217;empresa.\u201d Van considerar rellevant la dada que \u201cel 70% de les fam\u00edlies que busquen un protocol ho veuen com la soluci\u00f3 a un conflicte, basant-se majorit\u00e0riament els problemes en problemes de comunicaci\u00f3 en la fam\u00edlia; un 20% apareix en situaci\u00f3 de conflicte familiar; i un 10% v\u00e9nen a planificar\u201d. Aix\u00ed, van assegurar que \u201cno \u00e9s convenient iniciar un proc\u00e9s de protocol familiar quan hi ha un conflicte familiar molt alt que no es vol resoldre; quan existeix un dol recent; quan la seg\u00fcent generaci\u00f3 \u00e9s molt jove; o b\u00e9 quan existeix una molt baixa motivaci\u00f3 o comprom\u00eds\u201d. Quant a la naturalesa jur\u00eddica del protocol familiar, van exposar que l&#8217;objectiu de l&#8217;esmentat acord marc \u00e9s, majorit\u00e0riament, \u201cassegurar un model de continu\u00eftat dins de la consanguinitat i definir un codi de&nbsp; conducta dels accionistes, devent ser revisat peri\u00f2dicament per adaptar-lo als canvis que pugui haver en la fam\u00edlia, al mercat, l&#8217;economia o l&#8217;empresa.\u201d Quant al contingut del protocol van exposar els pactes de fam\u00edlia, els pactes entre socis i els pactes d&#8217;implementaci\u00f3, destacant la successi\u00f3 <em>mortis causa<\/em>, que queda resolta amb un pacte successori d&#8217;atribuci\u00f3 particular, aix\u00ed com el fet que el pacte successori tamb\u00e9 pot incorporar a tot el protocol familiar. El protocol familiar, segons van afirmar, \u201cpermet regular moltes q\u00fcestions, i concretament el pacte successori d&#8217;atribuci\u00f3 particular busca donar compliment a la voluntat de les parts aix\u00ed com oferir la garantia a l&#8217;atorgant que la seva voluntat es complir\u00e0, i a la inversa\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Introduint-se en el contingut m\u00e9s habitual d&#8217;un pacte successori en relaci\u00f3 amb un protocol familiar, les ponents van afirmar que \u201cles cl\u00e0usules que sempre recomanem en un pacte successori d&#8217;atribuci\u00f3 particular s\u00f3n la determinaci\u00f3 dels signants, les manifestacions i antecedents, l&#8217;objecte i la seva finalitat\u201d. Quant a les atribucions particulars, van afirmar considerar \u201ccl\u00e0usules interessants: la de qui s\u00f3n els beneficiaris i quina distribuci\u00f3 farem; les substitucions vulgars; condicions, c\u00e0rregues i maneres success\u00f2ries; sup\u00f2sits d&#8217;usdefruit de c\u00f2njuges;&nbsp; substitucions preventives de residu i substitucions fideocomis\u00e0ries; la d&#8217;administraci\u00f3 especial; la de manera success\u00f2ria; aix\u00ed com la de reserves de modificaci\u00f3 de percentatges o de transmissi\u00f3 intervius\u201d. Tamb\u00e9 van exposar el tema de la conservaci\u00f3 del pacte successori, la seva modificaci\u00f3 o revocaci\u00f3 del pacte, i la publicitat. A manera de reflexi\u00f3 final, van assegurar que \u201cla nova regulaci\u00f3 semblava que havia de ser la soluci\u00f3 a tots els problemes\u201d per\u00f2 cal tenir en compte que els pactes successoris \u201cen la pr\u00e0ctica s\u00f3n un arma de doble tall: vinculen per\u00f2 tamb\u00e9 limiten. \u00c9s per aix\u00f2 \u2013 van concloure &#8211;&nbsp; que qui vol un pacte successori ha de saber molt b\u00e9 en qu\u00e8 consisteix i quin abast t\u00e9.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>En la intervenci\u00f3 final, Ramon Pratdesaba va focalitzar la seva exposici\u00f3 en els pactes successoris d&#8217;atribuci\u00f3 particular, dels quals va afirmar que \u201cpermeten pensar en la pr\u00f2pia mort, reflexionar i localitzar el conflicte, tractar-lo separadament, arribar a un acord i firmar-lo\u201d, recordant que \u201cl&#8217;afavorit pel pacte successori d&#8217;atribuci\u00f3 particular, independentment de l&#8217;hereu, pot prendre possessi\u00f3 pel seu compte d&#8217;aquesta atribuci\u00f3, sent interessant tamb\u00e9 la seva imputaci\u00f3 a la lleg\u00edtima\u201d.&nbsp; Va recordar tamb\u00e9 la possibilitat de modificar-lo, en cas d&#8217;acord, i la import\u00e0ncia de \u201ccomplementar-lo amb el testament o un pacte successori general\u201d.&nbsp; Quant al seu tractament legal, va recordar que el pacte successori de tracte general tamb\u00e9 \u00e9s aplicable al pacte successori d&#8217;atribuci\u00f3 particular, i va afirmar no tenir precedents jurisprudencials, ja que \u201cmolts pactes encara estan sobre paper i sense aplicar\u201d.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, Pratdesaba va afirmar que \u201cdes de l&#8217;1 de gener de 2009, amb el Llibre IV del Codi Civil catal\u00e0, l&#8217;empresari catal\u00e0 disposa d&#8217;un nou instrument jur\u00eddic per ordenar la transmissi\u00f3 del patrimoni familiar\u201d, un tema que els preocupa habitualment, i que \u201ca Catalunya s&#8217;havia resolt tradicionalment amb la successi\u00f3&nbsp; contractual a&nbsp; trav\u00e9s dels heretaments estipulats en cap\u00edtols matrimonials, pensats per a economies agr\u00e0ries i que clarament havien quedat desfasats\u201d. Sobre les difer\u00e8ncies entre el pacte successori i el testament, va afirmar que mentre aquest \u00faltim \u00e9s un acte unilateral i personal en el qual nom\u00e9s hi participa la voluntat de l&#8217;atorgant, els pactes successoris s\u00f3n contractes que requereixen del consens dels signants, \u00e9s a dir, de la concurr\u00e8ncia de voluntats\u201d, aix\u00ed com la necessitat, en cas dels pactes, de ser elevats a escriptura p\u00fablica. Va recordar que \u201ctant en el testament com en els pactes el beneficiari no adquireix els seus drets fins que es produeix la mort del causant\u201d i la import\u00e0ncia de tenir present que \u201cla nul\u00b7litat, separaci\u00f3 matrimonial, divorci o cessament de la conviv\u00e8ncia en una parella de fet no altera els efectes del pacte successori, llevat que s&#8217;hagi especificat el contrari\u201d. Va concloure que \u201c\u00e9s evident que s\u00f3n m\u00faltiples els escenaris en qu\u00e8 es planteja la conveni\u00e8ncia de signar un pacte successori i, per tant, es tracta d&#8217;un instrument que cal tenir en compte i que pot ser molt \u00fatil per a l&#8217;empresari que vulgui abordar amb \u00e8xit la successi\u00f3 del patrimoni familiar\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 12 de mar\u00e7 el Col\u00b7legi va organitzar la Jornada \u201cUna aproximaci\u00f3 pr\u00e0ctica als pactes successoris del Dret Civil catal\u00e0\u201d, coorganitzada amb l&#8217;Associaci\u00f3 d&#8217;Especialistes en Dret de Successions. En el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":21959,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","ngg_post_thumbnail":0,"_price":"","_stock":"","_tribe_ticket_header":"","_tribe_default_ticket_provider":"","_tribe_ticket_capacity":"0","_ticket_start_date":"","_ticket_end_date":"","_tribe_ticket_show_description":"","_tribe_ticket_show_not_going":false,"_tribe_ticket_use_global_stock":"","_tribe_ticket_global_stock_level":"","_global_stock_mode":"","_global_stock_cap":"","_tribe_rsvp_for_event":"","_tribe_ticket_going_count":"","_tribe_ticket_not_going_count":"","_tribe_tickets_list":"[]","_tribe_ticket_has_attendee_info_fields":false,"footnotes":"","_tec_slr_enabled":"","_tec_slr_layout":""},"categories":[115,73,60],"tags":[],"class_list":["post-21961","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2014-ca","category-jornades","category-noticies"],"acf":[],"ticketed":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21961","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21961"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21961\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21962,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21961\/revisions\/21962"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21959"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21961"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21961"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}