{"id":21803,"date":"2016-06-21T10:00:00","date_gmt":"2016-06-21T08:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/?p=21803"},"modified":"2025-01-02T09:54:24","modified_gmt":"2025-01-02T08:54:24","slug":"leuropeitzacio-del-dret-privat-questions-actuals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/leuropeitzacio-del-dret-privat-questions-actuals\/","title":{"rendered":"\u201cL&#8217;europe\u00eftzaci\u00f3 del Dret Privat: q\u00fcestions actuals\u201d"},"content":{"rendered":"\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Les Jornades van reunir a especialistes de diversos pa\u00efsos europeus<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>El 16 i 17 de juny van tenir lloc al Col\u2219legi les Jornades \u201cL&#8217;europe\u00eftzaci\u00f3 del Dret Privat: q\u00fcestions actuals\u201d, que van reunir a especialistes del m\u00e0xim nivell en aquest \u00e0mbit del Dret de diversos pa\u00efsos europeus. Unes Jornades que van posar de manifest que cada vegada \u00e9s m\u00e9s necessari con\u00e8ixer el dret europeu i el dret comparat, perqu\u00e8 l&#8217;Europa sense fronteres \u00e9s cada vegada m\u00e9s una realitat.<\/p>\n\n\n\n<p>En la primera jornada van tenir lloc les pon\u00e8ncies \u201cNous reptes del dret de contractes europeu i q\u00fcestions espec\u00edfiques sobre la regulaci\u00f3 del subministrament de continguts digitals, a c\u00e0rrec del professor Dr. Reiner Schulze, catedr\u00e0tic de dret civil alemany i dret privat europeu i codirector del\u00a0Centre\u00a0de\u00a0Dret\u00a0Privat\u00a0europeu de\u00a0la Universitat de M\u00fcnster (Alemanya); i \u201cLa Directiva 2014\/17, sobre pr\u00e9stecs hipotecaris i el seu previsible impacte en el dret espanyol,\u201d de la professora Dra. Miriam Anderson, agregada de Dret civil i codirectora de la Cl\u00ednica Jur\u00eddica en Dret immobiliari i mediaci\u00f3 residencial (ClinHab) de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n<p>La segona jornada va comen\u00e7ar amb la pon\u00e8ncia \u201cEurope\u00eftzaci\u00f3 del dret dels agents de venda independents\u201d, a c\u00e0rrec del professor Dr. Dieter Krimphove, catedr\u00e0tic de dret mercantil i econ\u00f2mic europeu i professor Jean Monnet <em>ad personam, <\/em>de la Universitat de Paderborn. En la seva presentaci\u00f3, va exposar que aquest dret \u00e9s un clar exemple de com s&#8217;organitza el dret nacional en cada pa\u00eds, i va alabar el fet de no tractar\u2010se d&#8217;un dret sofisticat, com \u00e9s el dret de contractes europeu. El ponent va presentar un nou m\u00e8tode comparatiu de drets, que va considerar \u00fatil tamb\u00e9 per harmonitzar el dret nacional. En la seva exposici\u00f3 tamb\u00e9 va repassar el concepte del principi de subsidiaritat, considerant que requereix d\u2019una aproximaci\u00f3 econ\u00f2mica, aix\u00ed com va descriure el concepte i com mesurem l&#8217;efici\u00e8ncia d&#8217;una llei. Tamb\u00e9 va parlar de l&#8217;economitzaci\u00f3 de les transaccions, que va xifrar en un 17\u201018% del Producte Interior Brut d&#8217;un pa\u00eds, centrant la seva exposici\u00f3 en els esfor\u00e7os en la millora de la qualitat i la distribuci\u00f3 del producte, i en la gran influ\u00e8ncia de les transaccions en mercats industrials i en la societat. Aix\u00ed, va afirmar que minimitzar el cost de transaccions \u00e9s un factor clau per a les empreses, que el mercat cerca sempre una adequada oferta en preu i en temps d&#8217;entrega dels productes, i va assegurar que cada prove\u00efdor troba el seu consumidor. Rec\u00f3rrer al dret subsidiari, segons va afirmar el ponent, \u00e9s menys avantatj\u00f3s at\u00e8s que l&#8217;exist\u00e8ncia de diferents condicions legals crea inseguretat. Alguns pa\u00efsos on s&#8217;est\u00e0 aplicant amb \u00e8xit la directiva de la Uni\u00f3 Europea s\u00f3n Anglaterra o Alemanya. Les regulacions nacionals, per tant, ja siguin secund\u00e0ries o no, s\u00f3n diferents i, sovint, complicades, fet pel qual va afirmar que nom\u00e9s una regulaci\u00f3 europea pot economitzar les transaccions.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, va assegurar que individus, consumidors i prove\u00efdors s\u00f3n part activa en l&#8217;europe\u00eftzaci\u00f3 del dret dels agents de venda independents, i tot aix\u00f2 t\u00e9 influ\u00e8ncia macroecon\u00f2mica. En aquells pa\u00efsos on hi ha conflicte, la llibertat de contracte permet escollir el dret a aplicar, escollint\u2010se habitualment aquell que suposi economitzar costos. Krimphove va afirmar que la llibertat de contracte t\u00e9 efectes similars als d&#8217;aplicar el principi de subsidiaritat, i va recordar que sovint els mecanismes d&#8217;elecci\u00f3 de la llei no funcionen correctament donada la multitud de lleis nacionals existents.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, l&#8217;\u00faltima pon\u00e8ncia va ser \u201cJurisprud\u00e8ncia europea i espanyola sobre les cl\u00e0usules abusives en pr\u00e9stecs hipotecaris\u201d, de la professora Dra. Esther Arroyo Amayuelas, titular de la c\u00e0tedra Jean Monnet de dret privat europeu de la Universitat de Barcelona i el Dr. \u00c1ngel Serrano de Nicol\u00e1s, notari de Barcelona i professor associat de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Una q\u00fcesti\u00f3 de permanent actualitat, tot i que la directiva no est\u00e0 transposada al nostre pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>Arroyo es va centrar en els pr\u00e9stecs personals, explicant el rol del jutge davant la nul\u2219litat de cl\u00e0usules abusives, els interessos moratoris i preguntant\u2010se si estem o no europe\u00eftzats. Tamb\u00e9 va exposar fins a quin punt el Tribunal de Just\u00edcia Europeu ha obligat a canviar el criteri dels jutges espanyols, i va repassar la recent jurisprud\u00e8ncia del Tribunal Suprem.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a la nul\u2219litat de la cl\u00e0usula abusiva, va assegurar que es tracta d&#8217;una nul\u2219litat de ple dret i que d\u00f3na lloc a la nul\u2219litat parcial del negoci, sempre que el negoci pugui subsistir sense aquesta cl\u00e0usula si s&#8217;elimina del contracte. Va afirmar que la jurisprud\u00e8ncia sempre ha actuat amb for\u00e7a arbitrarietat, fent valer una interpretaci\u00f3 reductora de la validesa de la cl\u00e0usula \u2013 sent\u00e8ncies de 25 d&#8217;abril 2015, 22 de setembre 2015 i 3 de juny 2016 \u2010. Pel que fa als interessos moratoris, va afirmar que el Tribunal Suprem considera que \u00e9s abusiu l&#8217;inter\u00e8s de demora pactat en un pr\u00e9stec amb consumidors quan superi en 2 punts l&#8217;inter\u00e8s remuneratori pactat \u2013 existint diverses sent\u00e8ncies en aquest sentit \u2010, i s&#8217;aplica la mateixa doctrina a interessos moratoris en pr\u00e9stecs hipotecaris. Va exposar que, en anul\u2219lar aquesta cl\u00e0usula, la supressi\u00f3 es refereix als 2 punts percentuals d&#8217;increment que suposa aquest inter\u00e8s de demora. Aquest criteri, segons Arroyo, d\u00f3na peu a tres possibles interpretacions: 1) que quan l&#8217;inter\u00e8s moratori \u00e9s nul nom\u00e9s es deuen els interessos remuneratoris (sent\u00e8ncia de 3 juny 2016); 2) que els interessos remuneratoris se segueixen podent exigir perqu\u00e8, despr\u00e9s de declarar\u2010se el venciment anticipat, muten de naturalesa i rescabalen els danys i perjudicis causats pel retard; i 3) la que t\u00e9 m\u00e9s adeptes: que quan el Tribunal Suprem elimina els 2 punts per considerar la cl\u00e0usula abusiva, no decideix el cessament en la meritaci\u00f3 de qualsevol inter\u00e8s, si no que modera la cl\u00e0usula d&#8217;interessos moratoris, \u00e9s a dir, admet la validesa parcial de la cl\u00e0usula.<\/p>\n\n\n\n<p>Angel Serrano, per la seva part, va exposar el tema des de l&#8217;\u00f2ptica notarial, assegurant en primer lloc que si no hi ha escriptura no hi ha inscripci\u00f3, i si no hi ha inscripci\u00f3 no hi ha hipoteca. El ponent va afirmar que, en pr\u00e9stecs hipotecaris, el fonamental \u00e9s distingir entre la part negociada \u2010 els elements essencials \u2010 i les condicions generals, assegurant que mentre els elements essencials s\u00f3n negociats, i hi ha consentiment, en les condicions generals no es negocia res, hi ha una mera adhesi\u00f3. Per tant, mentre el notari, amb els elements essencials, t\u00e9 l&#8217;obligaci\u00f3 d&#8217;assessorar i conformar la millor voluntat de la part m\u00e9s feble, el prestatari, en les condicions generals el notari no pot negociar res, nom\u00e9s rebutjar les cl\u00e0usules quan li ho permet la llei. En aquest sentit, va afirmar que la Direcci\u00f3 General dels Registres i del Notariat s&#8217;ha pronunciat dient que quan hi ha una sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem, encara que la cl\u00e0usula abusiva no estigui inscrita el notari l&#8217;ha de rebutjar.<\/p>\n\n\n\n<p>El ponent tamb\u00e9 va afirmar que si el contracte \u00e9s abusiu \u00e9s nul, i el m\u00e9s important s\u00f3n els efectes: quan es declara abusivitat (i, per tant, nul\u2219litat) dels interessos de demora en una cl\u00e0usula terra, aquesta desapareix i queda el contracte, amb el seu inter\u00e8s ordinari. Serrano va argumentar que la cl\u00e0usula terra \u00e9s directament contr\u00e0ria a l&#8217;ordre p\u00fablic econ\u00f2mic perqu\u00e8 impedeix la pol\u00edtica del Banc Central Europeu, que pot baixar el tipus d&#8217;inter\u00e8s \u2013 en canvi, si tens una cl\u00e0usula terra has de seguir pagant l&#8217;import fixat en aquesta cl\u00e0usula \u2010, a m\u00e9s que no hi ha contracte financer sense risc, de manera que tamb\u00e9 \u00e9s contr\u00e0ria a la idea de risc i a l&#8217;equilibri jur\u00eddic. Finalment, va citar alguns altres aspectes, com els diversos criteris existents pel que fa a la possible retroactivitat de les cl\u00e0usules abusives; el fet que tant en el dret contractual espanyol com en l&#8217;europeu hi ha llibertat de pactes i de contractaci\u00f3, el problema de la sobregarantia i el dels interessos zero.<\/p>\n\n\n\n<p>Joan Carles Oll\u00e9, deg\u00e0 del Col\u2219legi de Notaris de Catalunya, va clausurar les Jornades recordant el perfil internacional de la instituci\u00f3, que \u00e9s seu de la Comissi\u00f3 d&#8217;Afers Europeus de la Uni\u00f3 Internacional del Notariat i seu de l&#8217;Acad\u00e8mia Notarial europea i el protagonisme notarial en la codificaci\u00f3 del dret civil de Catalunya, de tend\u00e8ncia europea. Finalment, va assegurar que els notaris tenen la voluntat decidida de participar en l&#8217;estudi cient\u00edfic del dret privat i, particularment, del dret civil. Tamb\u00e9 va recordar el seu protagonisme en l&#8217;aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica del dret civil privat a Catalunya i del nou dret contractual europeu, aplicant sovint en un mateix acte jur\u00eddic lleis de diferents pa\u00efsos. Va concloure la seva intervenci\u00f3 assegurant que el notari exerceix el control de legalitat de l&#8217;acte jur\u00eddic que autoritza en el moment en qu\u00e8 firma, el que pot evitar el conflicte, aix\u00ed com que la seva intervenci\u00f3, com a funcionari p\u00fablic, proporciona seguretat jur\u00eddica a les parts en el moment en qu\u00e8 t\u00e9 lloc el negoci jur\u00eddic, garantint l&#8217;imperi de la llei.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 16 i 17 de juny van tenir lloc al Col\u2219legi les Jornades \u201cL&#8217;europe\u00eftzaci\u00f3 del Dret Privat: q\u00fcestions actuals\u201d, que van reunir a especialistes del m\u00e0xim nivell en aquest \u00e0mbit [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":21804,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","ngg_post_thumbnail":0,"_price":"","_stock":"","_tribe_ticket_header":"","_tribe_default_ticket_provider":"","_tribe_ticket_capacity":"0","_ticket_start_date":"","_ticket_end_date":"","_tribe_ticket_show_description":"","_tribe_ticket_show_not_going":false,"_tribe_ticket_use_global_stock":"","_tribe_ticket_global_stock_level":"","_global_stock_mode":"","_global_stock_cap":"","_tribe_rsvp_for_event":"","_tribe_ticket_going_count":"","_tribe_ticket_not_going_count":"","_tribe_tickets_list":"[]","_tribe_ticket_has_attendee_info_fields":false,"footnotes":"","_tec_slr_enabled":"","_tec_slr_layout":""},"categories":[111,73,60],"tags":[],"class_list":["post-21803","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2016-ca","category-jornades","category-noticies"],"acf":[],"ticketed":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21803","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21803"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21803\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21806,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21803\/revisions\/21806"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21804"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21803"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21803"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21803"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}