{"id":21631,"date":"2020-02-12T10:00:00","date_gmt":"2020-02-12T09:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/nuevo-enfoque-juridico-de-la-discapacidad-basado-en-la-convencion-de-nueva-york\/"},"modified":"2024-12-30T13:29:29","modified_gmt":"2024-12-30T12:29:29","slug":"nuevo-enfoque-juridico-de-la-discapacidad-basado-en-la-convencion-de-nueva-york","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/nuevo-enfoque-juridico-de-la-discapacidad-basado-en-la-convencion-de-nueva-york\/","title":{"rendered":"Nou enfocament jur\u00eddic de la discapacitat, basat en la Convenci\u00f3 de Nova York"},"content":{"rendered":"\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Joan Carles Oll\u00e9: \u201cUn nou sistema \u00e9s necessari, urgent i just, per\u00f2 sense perdre seguretat jur\u00eddica<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Els juristes treballen en un nou enfocament de la discapacitat, en el que suposar\u00e0 un canvi de paradigma que situar\u00e0 la voluntat de la persona en l&#8217;eix central, ajudada per aquells suports jur\u00eddics que siguin necessaris. Amb la finalitat d&#8217;analitzar i debatre sobre aquesta nova proposta jur\u00eddica, el Col\u00b7legi Notarial de Catalunya, juntament amb la Fundaci\u00f3 dels Notaris de Catalunya, han coorganitzat les \u201cJornades sobre el nou model de la discapacitat: propostes i principis. La Convenci\u00f3 dels drets de les persones amb discapacitat\u201d, amb l&#8217;objectiu de donar a con\u00e8ixer les propostes existents en el marc jur\u00eddic catal\u00e0 i l&#8217;espanyol sobre aquest nou enfocament de la discapacitat, aix\u00ed com els mitjans jur\u00eddics de suport que garanteixen l&#8217;autonomia a totes les persones perqu\u00e8 puguin exercir els seus drets en condicions d&#8217;igualtat. Les jornades han estat coordinades per M\u00aa Carmen&nbsp;Gete\u2010Alonso, catedr\u00e0tica de Dret civil de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i presidenta de la Secci\u00f3 de Persona i Fam\u00edlia de la Comissi\u00f3 de Codificaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p>La inauguraci\u00f3 va ser a c\u00e0rrec de Joan Carles Oll\u00e9, deg\u00e0 del Col\u00b7legi Notarial de Catalunya, qui va assegurar que \u201cels juristes pr\u00e0ctics, i entre ells els notaris \u2010 que tenim una especial sensibilitat amb persones i col\u00b7lectius vulnerables i fem una important tasca mitjan\u00e7ant la Fundaci\u00f3 dels Notaris de Catalunya i&nbsp;Aequitas&nbsp;\u2010 tenim molt a dir en aquesta mat\u00e8ria, en la cerca de trobar la millor soluci\u00f3, encaix i equilibri en aquesta reforma\u201d. Oll\u00e9 va afirmar que \u201cun nou sistema \u00e9s necessari, urgent i just, per\u00f2 sense perdre seguretat jur\u00eddica\u201d. Roc\u00edo Maestre, directora de la Fundaci\u00f3 dels Notaris de Catalunya, va afirmar que \u201cla funci\u00f3 del notari en aquest \u00e0mbit \u00e9s important perqu\u00e8 ha de combinar el judici de capacitat amb garantir els drets de les persones discapacitades\u201d. Finalment, Xavier&nbsp;Bernad\u00ed, director general de Dret i Entitats Jur\u00eddiques, va posar en valor la tasca de la Comissi\u00f3 de Codificaci\u00f3 de Catalunya com a \u00f2rgan assessor que fa propostes en l&#8217;\u00e0mbit del Dret civil de Catalunya i va manifestar la dificultat \u2010 compartida amb altres pa\u00efsos \u2010 d&#8217;implementar el Conveni de Nova York, malgrat \u201ccoincidir amb l&#8217;esperit i principis de la Convenci\u00f3, com l&#8217;hem fet en els treballs que s&#8217;han fet els \u00faltims anys, com la llei de discapacitats sensorials, l&#8217;esborrany de les bases normatives per a abordar la recepci\u00f3 d&#8217;aquest conveni, i el pacte nacional per a les persones amb discapacitat de juliol de 2019\u201d. En definitiva, va afirmar, \u201ces tracta d&#8217;acompanyar aquestes lleis de m\u00e9s sostingues financer i d&#8217;un canvi de paradigma.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00aa Paz Garc\u00eda Rubio, catedr\u00e0tica de Dret civil de la Universidad de Santiago de Compostela i vocal permanent de la Secci\u00f3 primera (Dret civil) de la Comissi\u00f3 general de Codificaci\u00f3, va repassar en la seva intervenci\u00f3 l&#8217;Avantprojecte de llei pel qual es reforma la legislaci\u00f3 civil i processal per al suport de les persones amb discapacitat en el marc estatal, i va afirmar que \u201cel canvi de paradigma no \u00e9s una opci\u00f3, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de drets humans\u201d. Va assegurar que fa falta substituir la idea de protecci\u00f3 de la persona amb discapacitat per la idea de respectar la seva voluntat i desig; substituir la idea de \u201c el millor per a la persona amb discapacitat\u201d per la idea de \u201cfer valer la seva voluntat\u201d. Despr\u00e9s d&#8217;afirmar que el sistema actual, tal com est\u00e0, no s&#8217;ajusta a la Convenci\u00f3, va assegurar que \u201cels notaris, en el marc de la la seva labor preventiva, s\u00f3n un suport fonamental per a les persones amb discapacitat\u201d i va assegurar que \u201cel Dret civil tamb\u00e9 ha de servir com a instrument de tutela dels drets humans de les persones, no sols per a aspectes patrimonials\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Jordi&nbsp;Ribot, catedr\u00e0tic de Dret civil de la Universitat de Girona i vocal de la Secci\u00f3 de Persona i Fam\u00edlia de la Comissi\u00f3 de Codificaci\u00f3 de Catalunya va exposar les bases de la reforma del Codi Civil de Catalunya en mat\u00e8ria de suport a l&#8217;exercici de la capacitat jur\u00eddica, encara en fase preliminar. Aix\u00ed, va afirmar que s&#8217;est\u00e0 elaborant un esborrany de bases de la reforma del Codi Civil de Catalunya en aquesta mat\u00e8ria d&#8217;acord amb els principis de la Convenci\u00f3 de Nova York, que contempla \u201cla desaparici\u00f3 de la incapacitaci\u00f3 i la q\u00fcesti\u00f3 de la capacitat natural, sempre partint de la projecci\u00f3 de la voluntat i les prefer\u00e8ncies de la persona en qualsevol mecanisme de suport, entenent el suport com un dret i, en cap cas, com una obligaci\u00f3 ni un gravamen\u201d. Sempre partint de si hi ha sufici\u00e8ncia dels suports informals de la fam\u00edlia i en la comunitat i de la subsidiarietat dels procediments judicials. En aquest nou model, va destacar la import\u00e0ncia del poder preventiu i dels acords de suport \u2010 ja sigui b\u00e0sic, amb codecisi\u00f3 vinculant o un acord de suport representatiu \u2010, ja siguin suports judicials \u2010 com l&#8217;assist\u00e8ncia \u2010 o nomenaments judicials sense durada predeterminada \u2010, o la figura del defensor judicial, designacions pensades per a resoldre una q\u00fcesti\u00f3 concreta on faci falta el suport per a la presa de decisions, quan no s&#8217;ha pogut obtenir d&#8217;una altra manera. Encara aix\u00ed, el ponent va posar de manifest la dificultat per a v\u00e8ncer el manteniment d&#8217;unes certes premisses del model actual.<\/p>\n\n\n\n<p>Mart\u00edn Garrido Melero, notari de Tarragona i vocal de la Secci\u00f3 de Persona i Fam\u00edlia de la Comissi\u00f3 de Codificaci\u00f3 de Catalunya, va centrar la seva exposici\u00f3 en el judici de capacitat notarial en els testaments i altres negocis jur\u00eddics. Va exposar que, de fet,\u201del judici de capacitat \u00e9s una multiplicitat de judicis\u201d, entre ells el de la capacitat natural, del negoci jur\u00eddic, de l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una voluntat lliure, de l&#8217;autenticitat del document, de la sufici\u00e8ncia de les facultats representatives, de la pr\u00f2pia capacitat del representant i del representat, de la inexist\u00e8ncia d&#8217;una prohibici\u00f3 legal que impedeixi l&#8217;acte o negoci projectat, i de la valoritzaci\u00f3 dels complements de capacitat. Tamb\u00e9 va exposar la regulaci\u00f3 actual quant al judici de capacitat i la seva import\u00e0ncia, el procediment o la invalidaci\u00f3. Va afirmar que el notari no t\u00e9 un criteri \u00fanic per a apreciar la capacitat, sin\u00f3 que ho fa en funci\u00f3 de la complexitat del negoci jur\u00eddic, i va fer un rep\u00e0s a alguns dels problemes amb qu\u00e8 es troben en els despatxos, per exemple, amb persones d&#8217;edat avan\u00e7ada, persones amb una conducta estranya, per\u00f2 no incapaces, o persones amb discapacitat sensorial, per exemple; casos en qu\u00e8, en cas de ser necessari, fa falta rec\u00f3rrer al refor\u00e7 del judici de capacitat com pot ser la pres\u00e8ncia de testimonis o l&#8217;opini\u00f3 d&#8217;experts (facultatius), entre altres.<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00aa \u00c1ngeles Parra&nbsp;Luc\u00e1n, magistrada de la Sala Primera del Tribunal Suprem va exposar la discapacitat en la doctrina judicial i les propostes de provisi\u00f3, coincidint amb la resta de ponents que \u201cel nostre context normatiu, el nostre Codi Civil, es basa en un sistema diferent del qual dissenya la Convenci\u00f3\u201d. Va assegurar que la Sala Primera treballa en dues grans l\u00ednies: interpretar i aplicar el sistema vigent d&#8217;acord amb els principis de la Convenci\u00f3 i garantir els drets mitjan\u00e7ant les cauteles que ofereix l&#8217;ordenament jur\u00eddic. D&#8217;aquesta manera, va afirmar que \u201cla limitaci\u00f3 de la capacitat ha de fer-se amb el principi de proporcionalitat i, en funci\u00f3 d&#8217;aquest judici de capacitat s&#8217;estableix el contingut de la guarda que s&#8217;adopta, en un sistema molt judicialitzat\u201d. Va assegurar que es detecta una certa prefer\u00e8ncia per la curatela, i que existeix una total heterogene\u00eftat en les decisions judicials, aix\u00ed com que \u201c\u00e9s necessari que la sent\u00e8ncia determini en quin \u00e0mbit \u00e9s necess\u00e0ria aquella assist\u00e8ncia per part del curador\u201d. Segons Parra, \u201daquest judici de discapacitat desprestigia la persona\u201d. \u201cLa Sala Primera ha insistit en la interpretaci\u00f3 de les institucions vigents d&#8217;acord amb la Convenci\u00f3 i els drets de les persones amb discapacitat a la llum de la Convenci\u00f3\u201d, i va assegurar que \u201cen el cas dels testaments, per a rebatre el judici de capacitat del notari han de ser casos molt evidents, i la Sala Primera encara no s&#8217;ha pronunciat de manera expressa sobre la possibilitat que es pugui privar de la capacitat de fer testament o del dret a contreure matrimoni, amb un control judicial, fet que obre l&#8217;interrogant de qu\u00e8 ha de fer-se en el cas de matrimoni o divorci davant notari, cas en el qual la ponent va afirmar que \u201cen casos de discapacitat no cap la legitimaci\u00f3 del tutor i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, no cap les noces o divorci notarial\u201d. Va manifestar la import\u00e0ncia de respectar la voluntat de la persona, la&nbsp;ideoneidad&nbsp;de la guarda de fet com a instituci\u00f3 majorit\u00e0ria en la realitat social, sobretot amb gent gran, que no presenta litigiositat, i va recordar que, encara aix\u00ed, \u201cno s&#8217;han de descurar els controls perqu\u00e8 no hi hagi abusos de tercers\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Josep M. Valls\u00a0Xufr\u00e9, notari de Barcelona i vocal de la Secci\u00f3 de Persona i Fam\u00edlia de la Comissi\u00f3 de Codificaci\u00f3 de Catalunya, va iniciar la seva intervenci\u00f3 afirmant que \u201ctots els problemes que plantejava la magistrada s&#8217;haguessin evitat amb els poders preventius\u201d, un poder cada vegada m\u00e9s utilitzat per\u00f2 amb una \u201clegislaci\u00f3 incompleta, dependent i contradict\u00f2ria\u201d. Valls va destacar que \u201cel Conveni de Nova York passa d&#8217;un sistema judicial a un sistema de suport i extrajudicial\u201d, de gran ajuda davant la saturaci\u00f3 dels tribunals per a resoldre temes d&#8217;incapacitaci\u00f3. Va assegurar que \u201cel poder preventiu \u00e9s el centre de la futura regulaci\u00f3 de la discapacitat, ajudat per suports\u201d i va posar de manifest que \u201cl&#8217;article que exigeix l&#8217;autoritzaci\u00f3 judicial \u00e9s pertorbador\u201d, en refer\u00e8ncia a l&#8217;article 222\u00a0CCCat\u00a0que recull que el poder preventiu, a difer\u00e8ncia de l&#8217;ordinari, requereix d&#8217;autoritzaci\u00f3 judicial. Va analitzar a fons tant els poders preventius com els mandats de suport, els acords de protecci\u00f3 personal i les autolimitacions de disposici\u00f3, aix\u00ed com tot all\u00f2 referent a l&#8217;autoritzaci\u00f3 judicial i a la figura dels apoderats i supervisor. Finalment, va destacar el subjecte, com a punt fonamental de la reforma en qu\u00e8 s&#8217;est\u00e0 treballant, afirmant que en cas de tenir plena capacitat podr\u00e0 rec\u00f3rrer a qualsevol suport, en cas de discapacitat actual far\u00e0 falta un mandat de suport atorgat amb requisits previs posteriors, i tan sols en cas d&#8217;incapacitat ser\u00e0 necessari un suport judicial.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment Judith Sol\u00e9, catedr\u00e0tica de Dret civil de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i vocal permanent de la Secci\u00f3 primera (Dret Civil) de la Comissi\u00f3 General de Codificaci\u00f3 i de la Secci\u00f3 de Persona i Fam\u00edlia de la Comissi\u00f3 de Codificaci\u00f3 de Catalunya, va parlar de la doctrina entorn l&#8217;internament en centres tancats, exposant la legislaci\u00f3 que regeix a nivell d&#8217;atenci\u00f3 a la salut mental i addiccions, dades sobre l&#8217;hospitalitzaci\u00f3 involunt\u00e0ria a Catalunya \u2010 en qu\u00e8 l&#8217;any 2016 va ser de m\u00e9s del 30% del total \u2010 i els convenis i tractats sobre drets humans. Quant a les malalties que impliquen falta de voluntat \u2010 com l&#8217;alzheimer, anor\u00e8xia greu, brot psic\u00f2tic&#8230; \u2013 va afirmar que, al seu parer, no pot haver-hi un consentiment per substituci\u00f3, at\u00e8s que es tracta d&#8217;un dret personal\u00edssim, i va posar de manifest la necessitat d&#8217;una reforma, \u201cdefugint l&#8217;obsoleta classificaci\u00f3 de les persones en funci\u00f3 de la capacitat d&#8217;obrar i eliminant l&#8217;exercici dels drets fonamentals en substituci\u00f3.\u201d Tamb\u00e9 va assegurar que fa falta regular la mesura de l&#8217;internament involuntari, sempre requerint d&#8217;autoritzaci\u00f3 judicial i sent susceptible de recurs, sent recomanable fixar l&#8217;assist\u00e8ncia lletrada obligat\u00f2ria i recorrent a aquesta mesura \u201c\u00fanicament si no hi ha cap mesura o salvaguarda alternativa\u201d. Finalment, va exposar les principals propostes de la Comissi\u00f3 de Codificaci\u00f3 \u2010 amb especial atenci\u00f3 a l&#8217;article 212.4 \u2010 i el cas de l&#8217;ingr\u00e9s involuntari en resid\u00e8ncies geri\u00e0triques, cada vegada m\u00e9s habitual donada la pir\u00e0mide de poblaci\u00f3, cada vegada m\u00e9s envellida. En aquest sentit va afirmar que \u201cen cas de no voler l&#8217;ingr\u00e9s, es requereixen mesures de suport i acompanyament, que en moltes ocasions no existeixen.\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els juristes treballen en un nou enfocament de la discapacitat, en el que suposar\u00e0 un canvi de paradigma que situar\u00e0 la voluntat de la persona en l&#8217;eix central, ajudada per [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":21629,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"off","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","ngg_post_thumbnail":0,"_price":"","_stock":"","_tribe_ticket_header":"","_tribe_default_ticket_provider":"","_tribe_ticket_capacity":"0","_ticket_start_date":"","_ticket_end_date":"","_tribe_ticket_show_description":"","_tribe_ticket_show_not_going":false,"_tribe_ticket_use_global_stock":"","_tribe_ticket_global_stock_level":"","_global_stock_mode":"","_global_stock_cap":"","_tribe_rsvp_for_event":"","_tribe_ticket_going_count":"","_tribe_ticket_not_going_count":"","_tribe_tickets_list":"[]","_tribe_ticket_has_attendee_info_fields":false,"footnotes":"","_tec_slr_enabled":"","_tec_slr_layout":""},"categories":[101,73,60],"tags":[],"class_list":["post-21631","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-2020-2-ca","category-jornades","category-noticies"],"acf":[],"ticketed":false,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21631","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21631"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21631\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21634,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21631\/revisions\/21634"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21631"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21631"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.colegionotarial.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21631"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}