La voluntat del testador no s'orientava només al compliment o no d'una determinada condició -existència de néts- sinó també al fet que el compliment d'aquesta condició es valorés en un moment igualment determinat: el de la mort del fiduciari, que és també el de la delació del fideïcomís [article 426-6.1 CCC], sense que, a més a més, el fiduciari pugui anticipar la delació en el fideïcomís condicional. Per això, l'actuació de la registradora de la propietat és absolutament correcta: inscriu la renúncia dels fideïcomissaris actualment existents, que és irrevocable, però no pot cancel·lar la càrrega fideïcomissària fins que arribi el moment en què s'hagi de valorar si s'ha complert o no la condició, moment en el qual es defereix el fideïcomís als fideïcomissaris i en el qual s'ha de determinar qui són aquests, que poden coincidir o no amb les renunciants actuals.

Fecha: 
dimecres, 10 maig, 2017