La qüestió que es planteja en aquest recurs no és altra que la de determinar si l'atribució del dret de ús de l'habitatge familiar que resulta del conveni o de la sentència de separació o divorci en els supòsits de ruptura matrimonial o de la relació de convivència és inscriptible sense determinació del temps de durada, o bé si per inscriure cal aquesta determinació. L'atribució del dret d'ús de l'habitatge familiar al progenitor que té atribuïda la guarda i custòdia dels fills menors no és, en cap cas, un dret vitalici del progenitor, perquè si bé és el titular, no és el beneficiari. No es tracta d'un dret real d'ús de configuració voluntària i limitador de la propietat -que, com els que regulen els articles 562-1 a 562-8 del Codi civil de Catalunya, es considera presumible, sinó d'una atribució d'ús de caràcter netament familiar i protector dels fills menors, que els articles 233-20 i 233-24 configuren clarament com temporal.