En el cas dels habitatges d'ús turístic, la limitació d'ús no és, com dèiem abans, una limitació absoluta a usar l'habitatge com a tal, sinó que sigui explotat en una de les moltes formes d'explotació possibles en aquest concepte. Així doncs, ens hem de decantar per acceptar que el canvi normatiu permet admetre que la inscripció de l'acord comunitari debatut és possible en el benentès que els propietaris dissidents, si ja exerceixen l'activitat, no poden ser compel·lits a cessar-la mentre no transmetin llurs elements privatius.