Aquest recurs es centra en determinar si cal la manifestació de la persona soltera que realitza un acte dispositiu, i més concretament, un dret d'hipoteca sobre l'habitatge habitual, sobre la manca de convivència en parella estable amb una altra persona. Si una persona manifesta a la compareixença d'una escriptura que és soltera i no fa constar que està unida en situació de parella estable, s'ha d'entendre que no està en aquesta situació. I per molt que a la pràctica s'hagi imposat gairebé com a clàusula d'estil la declaració de la persona que disposa d'un habitatge que no necessita el consentiment de terceres persones als efectes de l'article 231-9 del CCC, o que l'habitatge que es transmet no constitueix habitatge habitual, entenem que la qualificació no es pot fonamentar en la sospita permanent de la mala fe de les persones, sinó que més aviat caldria decantar-se per una presumpció de bona fe. 2.6 L'actuació d'acord amb les exigències de la bona fe forma part dels principis que fonamenten el dret civil de Catalunya, com recull l'article 111-7 del CCC.